XXV Zegama-Aizkorri 17-05-2026 9h

Bon dia, ja només queda un mes pel dia D


Em noto fort i molt bé, la muntanya es molt més agraïda que l'asfalt i l'objectiu (ser finisher) m'emociona només de pensar-hi
He de dir que estic content i anem bé, però m'he notat massa fatiga aquesta setmana (Diumenge vaig fer recorregut de la Sitges Rock Trail i tot i no fer les pujades com a intenses i pensar que "vaig anar còmode" està clar que hem va deixar les cames i cos "tremoloses"). Així que aquesta setmana suau escoltant el cos i Diumenge tornem amb una nova sortideta de muntanya

Us deixo l'historial desde que vam començar a buscar "trail" els caps de setmana i els extres que tenim planificats de moment (he de veure quin recorregut escollir per aproximar al que hem mana l'entrenador, accepto suggerències; nutricions, cinturons i robes ja les tinc decidides/triades):

21/03/2026 - CaCo Turons-Parcs BCN 15K 2h 445m 126/148
22/03/2026 - Cursa de l'Alba 23K 3h13 1239m 149/169

28/03/2026 -10K 1h 263m 144/166
29/03/2026 - Tordera Trailrace Mitja 24K 3h28 1248m 138/161

04/04/2026 - Santa Susanna 14,5K 1h26 467m 152/169
05/04/2026 - Santa Susanna 30K 3h38 1176m 138/163

12/04/2026 -Sitges Rock Trail 25K 3h36 1178m 143/169

19/04/2026 - PTE.? 26k de trail lliure segons cames setmana… 600 o + si inicis 6k molt suaus i perfil llis!!!

25/04/2026 - PTE.? 20 kms. Trail lliure. 400!!!
26/04/2026 - PTE.? 25k de trail + 600 sumem ahir en 2 dies! Cara Zegama. Amb poca recuper

Dimarts: 28/04/2026 - PTE.? 14k perfil trail + 800 /o/ 4k suaus + 10k V3 intens!!! o 10k ultims prog.!

02/05/2026 - PTE.?
03/05/2026 - PTE.?

09/05/2026 - PTE.?
10/05/2026 -PTE.?

16/05/2026 - PTE. DESCANS
17/05/2026 - PTE. Gaudir ZEGAMA


Salut!
Jordi

A poc a poc fent volum i desnivell.
Segur que faràs la prova més que dignament. Força Jordi!!

Vinga Jordi69,

Et queda un mes d'infart.. amb final feliç, ja veuràs

Ràpid a passat el temps i ja sóm en la setmana clau i amb la carta rebuda a casa ja ho tenim tot llest


Fent la primera valoració i revisió considero que arribo preparat i en bona forma, així que molt content

El que primer pensava que era un desavantatge per entrenar, tenir Collserola "tancat" per la peste porcina, al final crec que ha estat bo ja que he hagut de fer variades sortides en terrenys força diferents i variats.

Com sempre hi ha les pors i dubtes de sempre i a les que sumo el no haver fet un sol entrenament de muntanya passat per aigua i amb fang, cosa que sembla serà el que trobaré (tenim previsions de pluja i porta tota la setmana plovent), previsible sabent que "Zegama és Zegama"

Així que a la tornada us explico, però la idea és que gaudiré el que pugui i canviaré l'estratègia conservadora pensada per una de més "kamikaze" ja que el fang hem farà frenar

Com a objectius "competitius" els més bàsics:
0- Viure experiència (arribar a sortida)
1- No fer-se gaire mal
2- Complir amb els temps de talls
3- Acabar
4- No ser l'últim
5- Sub 7h

En definitiva tot el que sigui estar a la sortida i acabar estarà bé


Salut!
Jordi

Jordi,,,,com ben dius Zegama es Zegama i la gent que ha anat diu q no es pot imaginar s'ha de viure.

Així q seny, com ben dius a no fer-se'n mal...i gaudeix de la pujada al Sancti Spiritu i la resta ja es baixada jajajajajajajaja

Ja ens explicaràs q tal.

Ehh Jordi!!!

Has millorat molt els últims mesos, I sens dubte tindràs acabaràs!!

Però... sub 7h? Jo a Berga crec que vaig trigar més hores.. és un bon objectiu en una cursa tan tècnica.

Però, ehh. Només poder competir de tu a tu amb el Kylian i cia ja de per si és un èxit tremendu

Jordi a pels cinc objectius que tu pots.

Sort i seny

Molta força, Jordi i que ho puguis gaudir el màxim possible

Ha de ser tot un repte molt especial

Ostres como està el cim de l'Aizkorri

www.mundodeportivo.com/running/20260515/...fb7e76d9127001aad408

Jordi, cuida't molt

Gràcies nois

Doncs sí, està "divertit" per aquí
Kilòmetre vertical d'avui ja l'han disputat retallat i suposo marató passarà quelcom semblant, tot I que amb aquests vascos mai saps

Demà "briefing" suposo amb detalls i respostes, jo avui ja he palpat terreny mullat i fangos sense veure ni arribar a la neu i ja veient com funcionan les bambes en les diferents situacions/pors


Salut!
Jordi

que tinguis una molt bona cursa Jordi, pinta molt be

Jordi va escriure: Com a objectius "competitius" els més bàsics:
0- Viure experiència (arribar a sortida)
1- No fer-se gaire mal
2- Complir amb els temps de talls
3- Acabar
4- No ser l'últim
5- Sub 7h

En definitiva tot el que sigui estar a la sortida i acabar estarà bé

"Finisher" en 7h40', acabant per devant de 12 homes i 2 dones
Enhorabona! Ets un campió

Jordi Molt gran
Has acabat i has assolit tots els objectius!!

Enhorabona!!

👏👏👏

finisher i en 7:40h? No està malament 5/6 de les teves prediccins......amb aquest temps tens "white Card" pel proper any, oi?

0- Viure experiència (arribar a sortida)
1- No fer-se gaire mal
2- Complir amb els temps de talls
3- Acabar
4- No ser l'últim
5- Sub 7h

Tots els meus respectes...quan feia mes muntanya tenia aquesta cursa com un somni. Ara ja ni m'ho plantejo, q ja em faig gran. com diuen per allà: Zorionak Txapeldun!

Gràcies nois, doncs sí vam complir tots els objectius (si el de temps ho mirem com només temps en moviment quadra ) i hem creieu si us dic que tinc la sensació de no haver gaudit i estar poc content. Doncs som-hi per intentar explicar-ho perquè es com ho veig

Aviso que serà llarg i ho faré en dies


Desmitificant el mite:



Introducció:

Els que hem coneixeu sabeu que com a corredor d’asfalt, etapa actual iniciada en 2011 per voler ser triatleta, gaudeixo intentant fer millors marques personals o amb el piqué fàcil de qualsevol conegut amb el que he creuat una paraula/mirada

Ara mateix les marques son complicades i l’etapa de transició a l’edat “adulta” està sent complicada, però encara volem jugar la meva "última" carta en asfalt tot per fer maratons i en aquest cas concret la de Boston (objectiu 2027/2028; evidentment pel camí altres "Majors" seran benvingudes).

Sempre he dit que la meva jubilació atlètica és i estarà en la muntanya i l’ultrafons, però com tot hi ha dies en que penso i si no "arribem" en condicions . Doncs per això he anat jugant amb reptes competitius interessants, sense comptar sortides de muntanya amb amics que sempre seran les millors i només mirant "competicions" tindria: Cavalls del Vent (2020), Zermatt UltraMarathon (2021), 24h de CoRReDoRS.CaT en pista (2021) com un "bon historial" de maratons i tot sense oblidar el motiu inicial pel que vaig començar a córrer: els triatlons. Per sort també n’he fete algunes més cap als inicis, però ara veig massa complicat poder entrenar-ho com m’agrada i la evolució m’hauria de portar a "la Zegama dels triatletes" el que es coneix com un IronMan i que cada vegada veig més llunyà

Zegama com a tal la vaig descobrir per un noiet anomenat Kilian cap el 2018, relativament tard ja que la podia haver descobert abans amb el nostre influencer preferit d’aquí del fòrum i que anomenem Dabit i que la va fer en 2017, però amb només sis anyets de córrer jo encara estava amb masses coses per descobrir/gaudir

En 2019 ja vam tenir un altre referent d’aquí de la casa, en tonivet i en aquest cas si que ja estava jo enganxat a la tele admirant i bavejant, però veient que el repte era majúscul ni pensava en apuntar-me i molt menys quan ni tan sols en tonivet va poder passar els talls i acabar

No va ser fins 2023 que ja vaig dir si no m’apunto als sorteigs no podré córrer mai, quicu111 va tenir sort en aquest 2023, i jo com en la febre de les Majors ja no vaig fallar any rere any en apuntar-me pensant que no tocaria mai i ves per on amb només quatre intents ja tenia el meu dorsal per córrer (hi ha gent amb més de deu intents i que encara no ha tingut dorsal, motiu pel qual en aquest vint-i-cinquè aniversari van fer un segon sorteig amb alguns dorsals extres més per aquest "desafortunats" amb molts números, però poca sort). Quan tot just ja era el segon any que feien pagar 1€ a fons perdut i que començava a tocar-me la moral i pensar fins quan estava disposat a “llençar” els diners podent anar a fer el recorregut tranquil·lament amb amics els dies previs a la cursa i després animant i veient l’espectacle in situ en lloc de a la tele, tocava entrenar i dur per no "fallar".

Per sort era l’any on havia decidit que havia de tornar a ser la meva millor versió en asfalt concretament amb un primer intent a la marató de Valencià 2026 al Desembre, així que pel camí crec que una marató de muntanya es l’entrenament ideal per agafar força i resistència (ni he ossat preguntar-li al meu entrenador que pensa, però simplement l’hi vaig dir “ha tocat Zegama i vull ser finisher”).

La feina, lesions d’abductors i tancament de Collserola per la pesta porcina no m’ho posaven fàcil, però ja sabeu que sóc moooooooooolt tossut i capficat

Com ja he anat explicant finalment els entrenaments van sortir i la varietat dels mateixos la considerava optima per afrontar el temut i desconegut Zegama, resolent molts o tots els meus dubtes amb en Dabit desde l’inici i posteriorment conforme s’apropava la data amb en Marcos Pascual (SoyMarcis) tot mirant el seu instagram i strava on es defineix com “atleta popular entrenant per ser elit” i on va anar fent els dies previs visites e inspeccions del circuit, ja que també debutava en Zegama.


Planificació/Estància:
Amb un dia de festa per davant i per darrera farem un finde llarg amb la família tot gaudint de Vitoria, lloc on vam trobar/agafar l’apartament tot pensant que així Diumenge poguessin gaudir mentre jo intentava fer la meva cursa sense estar pendents de mi patint 8h i veient-me fugaçment a meta sortir i/o no/sí arribar.

Per feina i problemes en el mecànic del cotxe finalment vam improvisar i vam poder fer migdia extra més i vam tirar a sopar a Logroño Dijous per acabar dormint a Arantzazu (Oñati) en lloc de sortir Divendres ven d’hora per arribar a dinar a Vitoria.

Divendres al matí vaig poder tastar la pluja, fang i clima basc que potser hem trobaria el Diumenge a la cursa i en lloc de calmar els nervis la cosa va anar a pitjor. Tampoc ajudava veure que tothom estava emocionat amb la nevada que havia caigut a l’Aizkorri, tal com anunciava en Danigoal


Primeres conclusions/recomanacions/observacions:
Si voleu “viure” Zegama, no podeu anar a dormir a Vitoria per molt bé que us sembli aprofitar per fer turisme. Els passes de corredor pel vehicle que envien a casa per carta no us serviran de res quan l’afició hagi ja pres possessió del poble.



La Zegama del 2002, la que suposo m’hagués agradat córrer, no crec tingui res a veure amb la Zegama de 2026. Crec ha crescut massa i s’ha convertit en una “major de muntanya” per la que no estava preparat ni motivat (la febre del running comença a fer-me voler no ser part d'ella o no fer-la créixer, però encara vull competir en "curses mítiques" o "inflades" ).

No oblideu que el recorregut està marcat tot l’any i que el dia previ a la cursa seria el moment ideal per fer-la amb amics per després passar el dia següent animant i veient l’elit en diversos punts mítics del recorregut. Convençut que hi ha més curses guapes/atractives pels voltants (en tinc un parell d'anotades ), "més simples" i amb animació suficient com per no trobar a faltar la bogeria de públic de Zegama.

Tot i això ja tinc mig convençut en Dennis per fer aquest planning d’amics de gaudir els dies previs sense competir i potser ens falta companyia d’algú més: Rugbyman

Zegama no són la seva samarreta guapa i les seves bosses de corredor i finisher, però un disseny de samarreta “mínim” potser tampoc faria cap mal





I sobretot no feu com jo i aneu despistat, buscant informació i sense veure coses importants tot estressat per la quantitat de gent i no saber on anar o que agafar en mig d'un "show mediàtic".

Sobre la taula de dorsals es veu que hi havia el diari on surten el llistat dels participants i al no agafar-ho de moment no sembla que el pugui tenir . Tot gràcies a estar desbordat per l’esdeveniment i tenir una organització molt professional i empàtica :

De: Jordi
Enviado: lunes, 18 de mayo de 2026 21:52
Para: Zegama Aizkorri <Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.>
Asunto: Diario con listado de inscritos Zegama 2026

Kaixo,

en mi bolsa de corredor no encontré el diario, ¿podrías conseguir y gurdarme un ejemplar? Eskerrik asko


Salut!
Jordi

El miércoles, 20 de mayo de 2026, Zegama Aizkorri <Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.> escribió:
Buenas!

En la bolsa del corredor no viene ningún diario, estaban en la mesa para cogerlos.
Una vez terminada la recogida de dorsales se reparten en el público.

Un saludo!

De: Jordi
Enviado: miércoles, 20 de mayo de 2026 21:05
Para: Zegama Aizkorri <Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.>
Asunto: Re: Diario con listado de inscritos Zegama 2026

Ah, pues no los vi

¿pódeis conseguir alguno para mi?
Gracias

El miércoles, 21 de mayo de 2026 a las 10:52, Zegama Aizkorri <Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.> escribió
Buenas!
No, se reparten en el público las que sobran.

Un saludo!

Crònica:

Properament més... si es que encara algú te ganes de saber més


Salut!
Jordi

PD: Busco diari amb llistat inscrits Zegama 2026 , si algú el té y me'l vol cedir o hem cedeix fotos estaré agraït

Jordi, veig que vas ser finisher!
ENHORABONA!!!
No he pogut llegir el que expliques, aniré entrant quan tingui temps per saber com ho vas viure

Jordi esperant el segon capítol de la crònica.
Bon relat

Cursa:

Divendres (activació + KMvertical):
En l’anterior introducció ja us vaig avançar la petita sortida de bon matí que vaig fer per palpar terreny basc i després de la dutxa, l’esmorzar i la ràpida visita del poble vam fer camí cap a Vitoria a l’apartament i a dinar tranquil·lament.

Igual que passava en el 2023 aquest 2026 per les pluges intenses, la neu, el fort vent, la boira i l’estat relliscós del terreny han retallat i canviat la meta del quilòmetre vertical. Ja no acabarà a la cima de l’Iraule (1520 m) sinó que ho farà a la xabola d’Itzubiaga, punt entremig on originalment es feia el control de temps del recorregut complet. A les 16h es disputarà aquesta cursa del KMvertical, però com que la recollida de dorsals es Dissabte de 17h a 19h (Diumenge també es podia, però no ho vaig considerar apropiat) i la presentació d’atletes i “briefing” de la cursa es també Dissabte de 18h a 18h30 decidim intentar arribar a recollir el dorsal a les 17h30 del Dissabte, passant el matí tranquil·lament per Vitoria tot dinant tranquil·lament i anant a descansar una estona a l’apartament i tenint tot el Divendres lliure per Vitoria.



Divendres va ser un dia força "estressant", tot pensant que potser hem retallaven el recorregut de Diumenge i que hauria de portar més roba per abrigar-me sobretot per si hem quedava fora dels temps de tall i pensant que hauria de dir perquè no hem retiressin el dorsal tan exclusiu que m’havia tocat i només entregar-los el xip i jo continuar pel meu compte fora de control, però acabant si no hi havia problemes físics. En definitiva un munt de sensacions i pensaments que poc ajuden a calmar els nervis d’una prova exigent i a la qual crec que tinc més possibilitats de no acabar que d’acabar dins dels temps que demanen.

Pero realment evito capficar-m’hi molt e intento no pensar-hi però es inevitable, estar pendent del temps i noticies. El que si que tinc clar es que no aniré pendent ni sabent quin són els temps de tall, ja se que he de córrer i molt per fer el tall més dur de la cursa (Sancti Spiritu Km 19,6 en 3h15) i després amb sort hem podré relaxar i gaudir fins el final amb l’únic temps de tall de 8h per entrar en classificacions/resultats.

Dissabte (dorsal):
Després d’un matí light per l’apartament/Vitoria i de dinar i descansar decidim que anem cap a Zegama i ens trobem la primer sorpresa.

Anant per l’autopista en la sortida de Zegama fem uns quilòmetres de carretera de muntanya i sorpresa l’ertzaina (policia basca) no ens deixa passar ni amb el passe de vehicle ni per anar a recollir el dorsal (tenim 8 Kms fins el poble, així que ni m’ho plantejo "discutir" ni anar caminant/corrent). Ens diu que hem d’anar per l’autopista fins la sortida d’Idiazabal i direcció Zegama els companys seus que trobarem ens donaran les indicacions i segurament haurem d’agafar un autobús per arribar al poble.

Comença la "indignació", perquè no tallen baix de tot de la carretera de muntanya tot just sortint de l’autopista que hi ha un creuament sembla perfecte per fer-ho? Suposo que per no saturar de cotxes fins la sortida de la autopista i que podria ser més perillós, però...

Aconseguim arribar per l’altre banda a més o menys la mateixa distancia del poble i en la primera rotonda l’ertzaina ens torna a dir que el poble està saturat i que no podem passar, però per sort han deixat passar al de davant perquè anava amb nens i jo els hi faig pena i he repetint el que havia sentit que deien al cotxe del davant "fins la primera rotonda no entreu al poble" aconsegueixo que ens deixin passar.

Els borals de la carretera estan tots plens de cotxes i en un forat el cotxe del davant veient la rotonda ja s’aparca. Jo decideixo posar-hi cara i continuar, ja que encara estic a cinc quilòmetres i no veig cap autobús ni res. Passant cotxes als borals i unes quantes rotondes per fi aconseguim arribar a un quilòmetre del poble i aquí si que ja no ens deixen passar, així que tiro el cotxe amb la família en un gual i vaig a recollir la bossa del corredor i veure si hem quedo al “briefing” o no i si m’assabento de si han retallat el recorregut o quelcom semblant.

Faig el quilòmetre tot corrent, ja que amb els problemes ja arribo tard al "briefing" i presentació dels atletes. Arribo ràpid a la fira, però no veig on es recullen els dorsals, així que pregunto un altre corredor que hem guia i m’indica que hi ha cartells.

Efectivament hi ha petites indicacions en cartells no molt grans ni amb lletres grans i t’has d’anar fixant, cosa que jo no tinc ganes i vull anar per feina (no es lo mateix passar el finde al poble que anar-hi de passada). Finalment aconsegueixo arribar al dorsal i després de presentar el QR i el DNI me’l donen sense més problemes junt amb la bossa del corredor. Pregunto per si han retallat la cursa o hi ha alguna noticia i hem diuen que no, però amb dubtes, com si la nevada i les condicions fossin perfectes per fer la Zegama èpica del vint-i-cinquè aniversari que tothom vol menys jo.

Aquí per les preses d’anar a veure/escoltar el "briefing" no agafo els diaris de sobre la taula amb els inscrits, considero "error" dels voluntaris entregant el dorsal de no dir-me res al respecte, però que hi farem potser hem va tocar la taula dels voluntaris debutants o poc informadors/xerraires.

Arribo al pavelló del "briefing" hi està a petar amb tot de gent fora seguint l’espectable per pantalles, una autèntica bogeria. Veig que es la presentació dels atletes i es un show massa mediàtic pel que jo tenia en ment. Els corredors elits són anunciats amb el seu passadís i com les grans estrelles del rock passen per un passadís de gent fins l’escenari. Decideixo que el que hem puguin explicar no hem servirà de gaire més, ja que no estem en el mateix nivell ni tenim el mateix sentit de cursa que disputarem, així que un altre cop corrent baixo el quilòmetre cap al cotxe per anar a sopar ràpid i descansar tot el que pugui, ja que aquesta activació no la tenia contemplada i els nervis noto com m’estan posant "histèric" i m’esgoten.

Arribem a l’apartament sense incidents i després d’un sopar tranquil de pasta i arròs, vaig a dormir planificant amb el despertador per aixecar-me d’hora a fer l’esmorza de pasta unes tres/quatre hores abans de la cursa i després sabent que tinc una hora de trajecte en cotxe des de Vitora a Zegama per arribar sobre una hora abans del tret de sortida, és a dir, cap a les 8h (amb el temps just per deixar bossa, veure l’ambient i posar-me a la línia de sortida).


Diumenge (LA CURSA; Marató Zegama):

Properament més... si es que encara algú te ganes de saber més



Salut!
Jordi

PD: Mentre espereu, perquè us feu una idea de com son les curses viscudes us deixo un parrell de vídeos d’un famós influencer de l’ultrafons (tenen petits talls de publicitat, però crec son força amenes de veure i representen pràcticament tot el que vaig viure/veure/sentir; només trobo a falta algunes panoràmiques de les vistes que vaig poder contemplar)

- KMvertical Zegama:


- MARATÓ Zegama:


Us ressalto d’aquest últim vídeo que podeu veure la imatge d’on estava situat a la sortida per tal d’intentar complir amb els temps de tall i no patir per anar últim (lamentablement només se’m veu la gorra que he ressaltat amb un cercle/fletxa taronja):



Com podreu observar en l’anterior vídeo el que vaig viure te "poc/res a veure" amb el vídeo que jo havia vist per preparar la prova:
- MARATÓ Zegama (15min d’anàlisis del recorregut):


Pels més "frikis" us deixo la retransmissió completa de la cursa (està en basc; si algú te enllaç en espanyol o anglès que el passi):
- MARATÓ Zegama ETB (vídeo complet de seguiment de l’elit):
ZegamaLiveETB

I pels que estigueu completament "malalts" us deixo un vídeo complet del recorregut per fer desde el sofà de casa o la cinta del gimnàs/casa (te “poc/res a veure” amb el recorregut viscut, semblant al anàlisis del recorregut que vaig estudiar durant la preparació):
- MARATÓ Zegama (vídeo per córrer en cinta):

pasta i arròs passa'm la recepta

Receptes separades que juntes hem donen una bona sensació de tip, però de poc pessat de digerir per dormir bé

Dos plats de "sopa" (la faig força espessa amb poc brou de pollastre) de fideus cabell d'àngel (aquell del més prim) i per separat un arròs amb all fregit també amb poc brou de pollastre


Salut!
Jordi

PD: Segur que un nutricionista m'ho tirarà per terra, però a mi m'agrada i crec que hem va bé i si més no hem dona pau i serenitat. L'esmorzar es un altre plat de "sopa"