XXV Zegama-Aizkorri 17-05-2026 9h

Veienht lo que dius i que jo també fuig de les curses "masificades".....dona'm uns anys per tornar a estar en forma i et compro el recorregut de "coleguis" un cap de setmana.

Peró jo paso d'anar esperant al Dennis aquest, que no aguanta ni 5kms correns seguit.

Sopa per esmorzar també? No ho havia sentit mai.

Gràcies per tots els videos.

Jordi, Amic meu!
Amb tota la anti-propaganda, encara ens has donat més ganes de participar!!

M'ha encantat la pre-cronica.. que ja saps que les autocrítiques són les millors.

I no sabia que estava marcat tot l'any (com la de Collserola... quan els kbrns ens deixaven anar a Collserola).
Ara sí vull fer-la en modo sense límit de temps

Llàstima que ja no fan la Ehunmilak (avui han dissolt definitivament l'associació ) perquè tots els problemes que has tingut per la massificació no eren presents allà.

Esperant la crònica!!!

RugbyMan va escriure: Veienht lo que dius i que jo també fuig de les curses "masificades".....dona'm uns anys per tornar a estar en forma i et compro el recorregut de "coleguis" un cap de setmana.

Peró jo paso d'anar esperant al Dennis aquest, que no aguanta ni 5kms correns seguit.

Veig que ja tenim el Rugbyman per omplir el cotxe

I si no us importa portar un cargol no m'importaria... però xino xano PLUS.

Yupi , sembla que ja tenim el cotxe ple, ara quedar quadrar agendes (jo per l’any que ve no crec estar preparat, crec necessito una visió des del sofà i ja sí 2028 podria ser l’any ) i veure si aconseguim alguna autocaravana o furgo adaptada

Jorfer va escriure: Sopa per esmorzar també? No ho havia sentit mai.

Ja dic que nutricionalment no tinc cap base, però son costums adquirits (que t’he de dir sobre els donuts, que jo ja l'he superat ) que hem van bé i com a molt provaria a canviar-ho per arròs que ja ho vaig fer en algun entreno i va anar bé (hem va resultar més difícil de fer passar coll avall ).

Be seguim...

Cursa (continuació):

Diumenge (LA CURSA; Marató Zegama):

Sense que soni el despertador m’aixeco, esmorzo i hem torno a ficar al llit una horeta per tenir els últims moments de pau amb el meu cos i endreçar els pensaments sabent que el dia D ha arribat i que ja no hi ha marxa enrere i que ho faré lo millor que pugui

Sorprenentment fins i tot he pogut tornar a dormir i hem torno a aixecar per posar-me la roba de gala i preparar el conjunt de dos cinturons que portaré per la cursa, només amb un els més "minimalistes" ja farien, però jo no soc d’aquests i necessito un extra que ja he provat en els entrenaments de portar-ho creuat sobre el pit en lloc de la cintura i m’és molt més còmode que haver de portar la motxilla que hem faria suar l’esquena

Que portem en els cinturons? Doncs de tot pel que pugui passar (soc massa cagadubtes i sempre penso en els consells de la mare: "millor portar-ho i no fer-ho servir, que lamentar-te per no portar-ho i necessitar-ho"): samarreta de màniga llarga "gruixuda" per la possible retirada, un bidó de 500 ml amb uns 300 ml d’aigua i un altre de buit també de 500 ml, els elements obligatoris de manta tèrmica i paravent així com els gels extres per si no trobo en avituallaments o no són en el moment que els necessito. També una capelina impermeable amb caputxa, pastilles de sals, pastilles de cola (per si he de confeccionar una mica d’extra de cafeïna), kit de pegalls, tireta amb agulla per possible ampolles o ferida als peus, guants de tela i de plàstic de benzinera, buff, braçals/"manguitos", xiulet, clau del cotxe,... en definitiva, preparat crec que per tot el que hem pugui trobar de clima i/o necessitats segons les situacions de cursa

Per vestir he optat per mitjons compressius, malla compressiva curta, samarreta màniga llarga per sota i samarreta de tirants, així com gorra i auriculars per inducció òssia (recentment descoberts i que hem permeten una extra estimulació sense perdre detall de les converses o situacions dels voltants)

Veient el tema d’ahir dels problemes per arribar en cotxe al poble, ja vaig directe cap a Idiazabal i direcció a Zegama on aconsegueixo arribar sense problemes una mica abans de la rotonda on ens van parar per recollir el dorsal l’ertzaina, així que veient la cua no m’ho penso i veient la quantitat de gent i que ara si veig un autobús aparco en el polígon que hi ha just en front d’on para l’autobús.



Ens dirigim a la cua de l’autobús amb resignació i veient que molt probablement no entraré en el bus actual començo a patir perquè hem dono compte que potser no arribo a la sortida (queden uns 5min per les 8h). Hem poso la música i hem relaxo veient que hi ha més gent amb dorsal més o menys a la mateixa alçada de la cua que jo

Per sort esperant el segon autobús un senyor "local" que veu el pitrall d’un dels participants (jo vaig tot tapat amb paravent i pantaló llarg de xandall), l’hi diu que si surt a les 9h no arribarà que vagi a l’inici de la cua a parlar amb els voluntaris i jo hem sumo al suggeriment i ja estem en primera fila i tot just arriba l’autobús així que amb una mica de sort sí que arribaré

A les 8h25 ja estic al poble i pregunto per anar a deixar la bossa al primer voluntari que trobo que hem guia malament, però mirant fletxes i cartells aconsegueixo arribar i deixar la bossa (el voluntari m’enviava on l’hauré de recollir, que es el que m’indiquen els voluntaris quan deixo la bossa)

Doncs amb tot preparat i prenent-me el primer gel anem a la sortida a situar-nos a esperar el tret de sortida, són les 8h40 i l’espera es fa tensa, però amena



Després de la presentació de l’elit que van entrant per davant un cop els anuncien i que vaig poden veure gràcies a la pantalla gegant que han col·locat darrera de la sortida i una dansa tradicional es dona el tret de sortida i com si fóssim a fer una cursa de 10K o menys a córrer molt (en el meu cas els temps de talls ben poden fer que així de curta sigui o menys)

Som molts, però la sortida es força neta (vaig tenir sort perquè per l’altra banda va haver una caiguda) i els ritmes dels corredors dels voltants són adequats tot i que hem passa força gent hem trobo on volia i com volia (amb una mica de por per tants de pals que ja sabeu que per mi son fer trampes i els prohibiria ).

Observació: Tots els temps i punts quilomètrics que aniré exposant han estat analitzats amb posterioritat (PDF i web de resultats oficials no veig que ho posin gaire entenedor o jo estic poc hàbil). La cursa en sí la podria resumir en un paràgraf final de conclusions, però crec que les expectatives creades són altes així que ho faré "ben detallat"

Per la cursa porto el GPS amb el track i un PacePro per fer sub7h53, però que no tinc gaire clar de si està ben fet o no (complir els temps del PacePro no vol dir passar els talls ). Com a extra porto el crono manual que aniré fent el temps en cada avituallament en un principi per contemplar el temps perdut, però que finalment només seria per marcar els temps de pas dels mateixos (i gràcies als temps de l’organització puc aproximar el temps perdut en els avituallaments)

El ritme inicial està totalment fora del que hauria de portar en qualsevol altre cursa pensada amb més seny i volent reservar, però es el que hi ha i en el Km 4 ja tinc flato . Penso que he de seguir i que tinc 38 Km perquè marxi , així que no afluixo si es que el perfil/terreny no m’obliga

Pels mortals de la taula mitja baixa en asfalt com jo crec ser, i els números així o demostraran, que per passar els talls allà on vegis que pots córrer has de córrer, no et pots permetre el luxe de caminar o trotar suau i aquesta es la idea que aniria amb mi durant tota la cursa i un dels motius pels quals "no vaig gaudir" de la cursa

Arribem al primer avituallament calculo que sobre el Km 5 llarg [MANUAL: 46:24,29 - 46:24,29], aprofito per prendre un segon gel de cola (l’he de treure del meu cinturo, ja que no hi ha en aquest primer avituallament o s’han acabat o no els veig; només veig plàtan, taronja, aigua i beguda isotònica) i aprofito per omplir el bidó d’aigua. La idea d’alimentació de cursa que tinc pensada es anar prenent gels aproximadament cada 40-50min i pastilles de sals cada 1h, sabent que pel camí segur que quelcom hem vindrà de gust dels avituallaments i ho agafaré sense massa criteri nutricional i només perquè hem vindrà de gust

Amb els avituallaments "tan seguits, en un moment" ja estic a l’altre i ràpidament passo només agafant un tros de plàtan, ja que torno a no veure gels. Segon avituallament pas oficial Ultzama Km 8,7 (tall 1h25) - 1h10:22 (pos390-marge15min) [MANUAL: 1h10:43 - 24:19,32]. Comprant els temps oficials amb els manuals podem dir que vaig perdre 21s en passar per l’avituallament. No se exactament que marcava el PacePro de marge, però ja us dic que era més de 15min, casi com a 45min i per tant clarament no està ben fet

Camí del següent avituallament tindria un parrell d’interaccions amb companys de cursa, una espontània que en un moment de debilitat vaig caminar i hem va esperonar a córrer que ara venia una pujada guapa. Ràpidament vaig veure que estava perdent el "mantra" que m’havia fixat "on vegis que pots córrer has de córrer" i que tenia raó, així que vaig enganxar-me a ell fins la pujada i "vaig deixar" que hem marques el ritme tot pujant caminant

En arribar a una zona més benèvola vaig preguntar si havia participat en més ocasions o si coneixia o havia fet el recorregut i hem va dir que només havia fet aquesta primera part i que anàvem bé pels talls o això creia, però que no ens podíem relaxar i que allà on veies que podia córrer que ho fes (semblava llegir el meu pensament o tenir la mateixa estratègia ). Per no continuar gastant forces i veient que ell aprofitava per menjar l’hi vaig desitjar sort i vaig tirar corrent cap endavant, però sense oblidar que si el veia seria una bona referència a seguir

De seguida va tornar una pujada que hem va fer caminar i van començar els pensaments negatius de que aquell tram s’estava fent llarg i que ja desitjava un avituallament per prendre el gel que no havia vist en els anteriors. Com que venien dos xerrant basc vaig optar per preguntar si havien vist gels en els avituallaments anteriors i la resposta va ser que potser no hi havia que eren molt rates (suposo que hem prenien el pel, però no hem va fer “ni puta gràcia” i no vaig entendre aquest humor basc o potser de gent com jo que no tenia ni idea i no els hi molestava ni s’ho preguntaven ).

Per fi va arribar el tercer avituallament pas oficial Atabarreta Km 13,5 (tall 2h20) - 1h54:09 (pos387-marge26min) [MANUAL: (1h55:12 - 44:29,20)] i aquí sí tenia els esperats gels. Hem vaig prendre un, vaig agafar dos o tres per si després no trobava i vaig omplir bidó d’aigua. Comprant els temps oficials amb els manuals podem dir que vaig perdre 1min i 3s en passar per l’avituallament, així que també força ràpid i sense encantar-me.

Pesades les dues hores de cursa ja no tinc capacitat per ubicar el que va passant amb exactitud ni quan prenc un gel o decideixo ompli el bidó d’aigua, així que a partir d’aquí el relat es més "imprecís"/detallat, només tinc fixats punts emblemàtics i sensacions, però no el control i gestió de cursa com fins ara

Quart avituallament calculo que sobre el Km 15 i escaig [MANUAL: 2h15:45 - 20:32,33].

En el pas oficial per l’Aratz Km 16,1 (tall 3h) les antenes o control de pas no hem van registrar el dorsal, que no ho he dit, però el portava amb imperdibles al quàdriceps esquerra del pantaló (la malla curta de compressió) 2h??? (pos?-marge?).

Cinquè avituallament pas oficial Sancti Spiritu Km 19,6 (tall 3h15) - 3h05:31 (pos402-marge10min) [MANUAL: 3h07:06 - 51:21,76]. Vaig omplir bidó d’aigua i comprant els temps oficials amb els manuals podem dir que vaig perdre 1min i 35s en passar per l’avituallament. La pujada intimidava, però la quantitat de gent fent el passadís ho feia espectacular i vaig gaudir de caminar tot el tram i d’acabar fent l’onada en els últims moments de la mateixa Sense dubte el moment més especial viscut fins ara i un dels mites de la Zegama que havia escoltat/vist i definitivament no va defraudar, però sabia que no podia encantar-me i que havia de continuar Havia superat el "tall complicat", però una mala gestió o un mal pas i hem podia quedar fora sense poder arribar a meta

Sisè avituallament pas oficial Aizkorri Km 22 - 3h56:11 (pos389) [MANUAL: 3h56:06 - 49:00,04]. El temps oficial es al arribar i no al sortir i no puc saber temps perdut, però va ser dura la pujada i ja començava a veure massa pedra pel meu gust i no volia ni imaginar la baixada

No he comentat, però sorprenentment no m’estic caient gaire ni torçant els turmells (si he vist gent caient i gent patint rampes tirats pel terra cridant i esperant els famosos/miraculosos "suc dels cugombres" o gel d’algun corredor). Durant la preparació vaig tenir en les últimes setmanes (la última ja no per sort) un parrell d’ensurts que van deixar la zona força adolorida i que fins i tot hem vaig plantejar posar-me una turmellera per protegir la zona i si havia d’arribar el dia D corrent amb ella tenir-ho ja provat . Us faig spoiler de que no vaig tenir cap ensurt amb els turmells en tota la cursa i les caigudes doncs van ser inevitables, crec que ja n’havia tingut alguna i definitivament en un moment de córrer fora del camí amb una mica de gespa mullada amb neu i potser amb gel vaig anar de cul sense més conseqüència que l’amor propi

Fent les primeres crestes amb molt de respecte i una certa por finalment arribo al temps de pas oficial de l’Aketegi Km 23,2 (tall 4h30) - 4h17:26 (pos392-marge23min). El terreny per sort no està nevat o si mes no el camí per on passem. Si que es veu alguna clapa de neu als borals, però poc a veure amb el que havia vist de la forta nevada de Divendres

Suposo que per aquí ja no anava tot lo fi que voldria i la sensació de gels m’estaven "marejant" (l’experiència d’en tonivet es va fer més pressent que mai ), així que per mi una coca-cola era el remei lògic i provat per revifar, però fora de les meves pastilles de cola el avituallament al que arribava hem deia que no en tenien i feia servir un altre gel de cola per enganyar-me (ja si en el següent no en tenien hauria de provar les meves pastilles que no han estat tan testades en entrenaments per aquesta finalitat ).

Setè avituallament calculo que sobre el Km 25 i escaig [MANUAL: 4h41:34 - 45:27,20]. Ja no tinc clar quants gels porto, però en els avituallaments només que tinc plàtan o taronja per variar, no hem vull arriscar a l'isotònic que no he provat i el plàtan o taronja no hem motiven així que a falta de coca-cola un altre gel de cola per l’estómac (en entrenaments màxim havia arribat a ingerir tres/quatre gels ).

Suposo que per aquí vaig tenir la caiguda que hem va provocar la única petita ferida i es que sense arribar a caure vaig donar cop de genoll (amb lo dolorós que es) contra una pedra i vaig comença a veure les estrelles e invocar dosis d’adrenalina a dojo per continuar sense parar. No havia arribat aquí per haver de deixar-ho ara Per sort no va anar a més i va ser ràpid i vaig poder continuar "sense problemes" ni aturades.

El clima és idoni i el terreny tot i ser una autèntica bogeria (per mi massa tècnic i amb l’extra de fang, neu, aigua ho fa de bojos), paga la pena pels petits moments ens que hem falta l’aire i hem permeto aixecar la vista per admirar el paisatge i agafar forces tot omplint els pulmons d’aire de muntanya No pensar en sabates mullades, fang a la bamba ni res semblant es clau per anar assolint la cursa amb èxit, però ara mateix no sóc dels que gaudeix amb aquesta èpica de "porc muntanyero"

Vuitè avituallament pas oficial Oltze Km 26,6 (tall 5h25) - 4h58:55 (pos394-marge26min) [MANUAL: 5h00:22 - 18:48,04]. Comprant els temps oficials amb els manuals podem dir que vaig perdre 1min 27s en passar per l’avituallament, així que també força ràpid i sense encantar-me. I aquí si vaig poder gaudir d’un got i mig de coca-cola que definitivament hem va salvar la cursa (pensant en fred, crec que potser va faltar la part de menjar salat per compensar l’estomac i equilibri mental, però ja dic que jo de nutrició cero i molt probable també la ingesta d’aigua e hidratació era clarament insuficient ).

Suposo que per aquí va ser el moment en que hem va passar una noia tota exaltada explicant al company que tenia perdut en mig de la muntanya per avituallar-la/acompanyar-la que les escombres l’havien deixat passar del tall de Sancti Spiritu amb 5min de marge i esperonant-la a que havia de córrer per no quedar fora En aquell moment vaig tornar a pensar que la cursa encara no estava feta i que havia de seguir amb el mantra inicial tot i que les cames també ja començaven a fer figa, però sorprenentment hem notava ben entrenat i regulat tot i no poder seguir el ritme de la noia a la que vaig cridar per preguntar pels següents temps de tall sense resposta (ella estava centrada en explicar la seva cursa al company i anava amb un coet al cul tot tirant de pals i adrenalina a dojo que jo no tenia amb la meva coca-cola ). Per sort des de darrera un noi hem va dir "espera que te digo" i literalment s’hem van cauré els ous al terra quan hem va començar a dir tots els temps de tall que quedaven i que jo creia que no anava tan sobrat, ja que qualsevol petit inconvenient o mala passa et tornaven a deixar fora quan jo ja ho creia salvat

Novè avituallament pas oficial Urbia Km 28,5 (tall 5h50) - 5h22:38 (pos396-marge28min) [MANUAL: 5h23:36 - 23:14,10]. Comprant els temps oficials amb els manuals podem dir que vaig perdre 58s en passar per l’avituallament, així que també força ràpid i sense encantar-me. I aquí un altre cop vaig gaudir de mig got de coca-cola per continuar a tope salvant les sensacions i la cursa Crec ja va ser un continu de poder prendre a cada avituallament la meva "poció màgica" i recuperar les "bones sensacions"

Amb el noi intercanviem quatre paraules i es que també es el seu primer cop, però sembla de la zona i té clar que va prou bé per baixar de 7h amb la baixada, però que si són 7h30 tampoc passa res. Jo li dic que segur que sí , però que jo aniré més tranquil, que qualsevol problema encara hem pot deixar fora i que amb fer sub8h ja en tinc prou

El pas oficial per ANDRAITZ o Itzubiaga Km 30 o 32,3 ni tinc gaire clar quin es quin o si son el mateix ja que depèn de la classificació consultada és un o altre (tall 6h30) - 5h45:30 (pos397-marge45min)

Diuen i penso que la cursa està feta quan ja saps que queden dotze quilòmetres de baixada, però la baixada ja us podeu imaginar com era (comparat amb tot lo viscut sí era fàcil ) i amb el cos actual i sensacions ja no sembla tanta baixada i qualsevol pujada es un drama . Tinc molt present l’ensopegament amb el cop al genoll i les diferents caigudes de cul i fins i tot d’esquena, per sort en zona tova i plana i sóc conscient que una d’aquestes mal gestionada o amb mala sort et deixa fora, així que segueixo tot lo alerta i amb cura que puc

Desè avituallament calculo que sobre el Km 33 i escaig [MANUAL: 6h10:46 - 47:10,02].

Onzè avituallament pas oficial Moano Km 34,2 (tall 7h) - 6h30:33 (pos405-marge30min) [MANUAL: 6h31:07 - 20:20,76]. Comprant els temps oficials amb els manuals podem dir que vaig perdre 34s en passar per l’avituallament, així que continuem també força ràpid i sense encantar-me.

Ara sí a falta de vuit quilòmetres considero que la cursa es meva , però tot lo bonic de paisatge anteriorment viscut aquí resulta més insípid i monòton La falta de veure públic i pocs companys de batalla tant davant com darrera o fan dur mentalment, sembla que estigui sol corrent per allà i encara tinc la por de si en algun moment apareixeran els escombres a fer-me córrer més del que jo vull Quan m’aturo a una pixadeta (n’he fet una altra en algun "moment inicial" de la cursa, però només dos en tot el recorregut) m’avança o atrapa algun corredor i amb el meu ritme tranquil també de vegades arriba algú que hem passa i torno a la realitat de que continuo en una cursa.

Dotzè avituallament calculo que sobre el Km 37 i escaig [MANUAL: 6h51:09 - 20:02,39].

Tretzè avituallament pas oficial Oazurtza Km 37,8 (tall 7h30) - 7h03:40 (pos411-marge27min) [MANUAL: 7h04:25 - 13:15,85]. Comprant els temps oficials amb els manuals podem dir que vaig perdre 45s en passar per l’avituallament, així que també força ràpid i sense encantar-me com ha estat durant tota la cursa

Des de que se que tinc la cursa feta estic imaginant-me com vull viure la meva arribada i quina foto de record vull i són els únics moments en que els ulls es posen vidriosos i el calfred recórrer el meu cos, però ràpidament torno a centrar-me ja que les sensacions no ajuden a seguir corrent i encara ho he de fer

Arribo a un avituallament pirata extra i fent brindis amb copa de cava Km 40 i escaig [MANUAL: 7h14:39 - 10:14,57] se que ja no queda res i això esta fet, crec que bé ho puc celebrar abans d’arribar a meta

El pas oficial per Murgi. Km 41 - 7h34:30 (pos415) i en un tres i no res ja sóc al poble arribant

L’emoció i cridoria es gran , però faig aturada ja en zona de balles posant-m’hi guapo per la foto deixant passar un parell de corredors (fins i tot un hem pregunta si pot passar i evidentment ni hem reconeixo i a res de meta li dic que sí, avui no hem pico ni amb mi mateix ), empolainament extra per arribar en samarreta de tirants i amb el parrell de cinturons en la posició convencional i tot pensant com celebraré el creuament de la meta [MANUAL: 7h39:32 - 24:52,19]

El pas oficial per la meta de Zegama Km 42,195 (tall 8h) - 7h40:52 (pos491-marge20min) [MANUAL: 7h40:52 - 1:20,42] i tot el que he pensat, queda "tallat" perquè el de davant es pren el seu temps per donar-se l’homenatge i hem roba el protagonisme (en definitiva jo ja fa temps que he completat la meva cursa i he visualitzat la meva arribada ) així que fent l’arribada caminant i més sosa/insípida que podeu imaginar acabo de desmuntar el mite i decideixo deixar-ho així ja que darrera ve un pare amb els seus fills i ha de tenir el seu moment crec que molt més especial que el meu "d’influencer" (i per això no hem guanyaré mai la vida com a tal i hem feia pànic ser últim i rebre el focus de càmera i corredors d’elit a l’arribada, sabeu que sóc poc xerraire, reservat i força tímid en el fons ).

Recullo medalla, ampolla d’aigua i llauna de coca-cola i bossa del corredor i faig cop d’ull a taula d’avituallament final per trobar-ho escàs i pobre (no veig xuleton, mínim equivalent al nostre entrepà de botifarra, ni res semblant ; quelcom cacahuets, plàtan, taronja, chorizo,... potser ja faig tard i tot a volat ) i només agafar un got de coca-cola més i anar cap a la dutxa i la recollida de bossa del guarda roba tot trucant a la família per comunicar que soc viu, que fins i tot he acabat dins del temps de tall i que vaig a dutxar-me i fer-me un massatge per recuperar-me



Recollida la bossa del guarda roba, toca passar per la màniga d’aigua molt freda per treure el fang de sabatilles, mitjons i cames amb un raspall Les dutxes tot i que amb aigua freda no m’ho sembla tant com la de la màniga i post dutxa ràpida hem col·loco a la cua del massatge

En acabar el massatge vaig ràpid al autobús per que hem porti al cotxe i pugui arribar a "sopar" a l’apartament a Vitoria amb la família

En definitiva "cursa trista pel neguit de temps de talls" amb un parell de records materials guapos: el buff (que donaven en la bossa del dorsal) i la medalla. Suposo que amb el temps i gràcies a haver abocat tot en els escrits del nostre estimat fòrum serà divertit recordar-ho amb amics tot passejant pel terreny explicant que un dia jo vaig ser l’escollit i vaig estar "colze a colze" amb l’elit de la muntanya i vaig poder arribar a meta compartint un "mal de genoll" com el famós Kilian tot inspiració i exemple i del qual m’estimo continuar deixant-la ho com un mite (no vaig tenir el plaer de desmitificar-ho i de poder fer que hem signes el dorsal o de realment estar corrent els primers metres amb ell, cosa que sí va passar a la meva ment ).

Conclusió: Zegama és Zegama i els mites de vagades millor no fer-los reals i mantenir-los en el poder de la ment que com sempre es el més poderós que tenim i no ho podem oblidar La nostra ment ens pot permetre fer tot el que vulguem, però cal mimar-la ja que en un tres i no res es gira en contra i es pot convertir en el nostre pitjor malson. Per tant més que mai "mens sana in corpore sano" i continuem...


Salut!
Jordi

PD: I ara sí crònica completa (lamento l’entrega per episodis, però sinó no l’hauria acabat mai ), ja no dono més la tabarra si no m’ho demaneu o fins la propera cursa aquest Diumenge a Reus tot de passeig en un 10K en companyia

Ets molt gran Jordi69!!!

Llegint la gran crònica ja hem sentit una mica la cursa, tot i que no hagis pogut gaudir com era d'esperar de la mítica i fantàstica cursa de Zegama.

Veient els marges de temps tampoc anaves tan malament (excepte potser Sancti Spiritu)... era potser més la teva por que el risc real no?

Els patosos de la muntanya coneixem bé els cops de la patella del genoll contra la Roca... dolorosíssim però mai una excusa per no acabar

Espero que en breu, 2028, ens puguis fer de guia a un trio de abuelos per aquestes terres. Però potser amb menys gels i més entrepans de botifarra

Gràcies per la gran crònica campió!

Has arribat entre els millors 400 de l'elit mundial de la muntanya!!!

Jordi, supercrònica plena de detalls, d'emocions, de sensacions, de la lluita del cos i la ment.
Enhorabona!!
I gràcies per l'esforç de redactar-la i la voluntat de compartir.la,

I visca els donuts i la sopa!!!

2028? pot ser per aquestes dates ja hauré agafat SLOT per Campionat del mon de IM a Kona...peró si tinc q fer un break a la preparació per anar a fer una volta amb els companys per Zegama faré un forat.

Peró res de CaCo...a tope desde le ppi, eh

Gràcies nois

Quedo pendent dels diferents fils de IM per arribar a Kona i ens veiem en 2028 o abans en algún d'aquests IM


Salut!
Jordi

Jordi, ho he llegit tot tot i tot Tens una memòria brutal i m'has fet fer-me a la idea de com és aquesta cursa. La veritat és que la desmitifico molt amb el que has detallat, sap greu que s'hagi desvirtuat i massificat a causa de la febre actual propiciada no per l'amor a la muntanya i a l'esport, sinó per la dèria de sortir a les xarxes dient "mireu què he fet".
Et felicito pel teu esforç, la teva planificació, els entrenaments que et van permetre realitzar una cursa tan dura dintre dels temps de tall, i per la teva capacitat analítica, crítica i amb humor.
Quan ens veiem en persona si vols m'expliques més

Jordi, escriu un llibre a la pròxima ja posats

No valorem prou la sort que tenim en aquest mundillo on podem correr la cursa més important del món siguent uns simples aficionats, valorem-ho perquè potser no ens queda gaire d’aquest luxe

Felicitats per aquesta vivència!

Hansi, poc més a dir

estanis13 va escriure: No valorem prou la sort que tenim en aquest mundillo on podem correr la cursa més important del món siguent uns simples aficionats, valorem-ho perquè potser no ens queda gaire d’aquest luxe

+1, egoistament i havent-ho viscut crec que en aquest cas no hauríem de tenir aquest luxe i hauriem de fer variants de distancia fora de les dates de la elit per poder apropar-ho a "tothom", però ja entrem en el fet de "respectar/cuidar l'entorn" (la muntanya no serà la mateixa si passen 100 persones a l'any que si són 100 milions de persones l'any i jo tinc clar quin tipus de natura m'agrada).

En una "major d'asfalt" ja "se on vaig", però crec que les capacitats de les ciutats "bé" poden absorbir el número de participants, acompanyants i animadors locals o de "rodalies". En aquest poble de muntanya crec que no es el cas i molt menys amb els animadors "mundials" que volen ser-hi a la festa.

Un cop dins no és el que esperava i s'hem crean dubtes de si la UTMB de Mont-Blanc hem passarà lo mateix i seria recomanable descartar-la, però per això encara falten moooolts anys i potser algun relat en format llibre pel camí


Salut!
Jordi

Jordi, malauradament la Ehunmilak ja no la fan, I seria ideal per fer un 100M amb un ambient que fa plorar i sense la cultura macho/influencer.

Ja et dic jo que la VDA serà molt complicat. Vas ser testimoni que vaig passar pels pèls per tots els talls... era impossible respirar una estoneta.

El gran Blogmaldito va dir que de fet UTMB era més factible que la VDA, però clar.. és un circ, I molt postureig.

Sempre et queden les marxes de muntanya: barates, bones botifarres, bon ambient i sense pressions més que les nostres (que no són poques)