La marató en genèric
16 febrer 2010 14:08 - 16 febrer 2010 14:23 #404
per Pucurull (Visitant)
Existeix un interessant llibre amb el títol “Cómo correr el maratón”, de Hal Higdon, que duu un apèndix escrit pel doctor Pere Pujol -tot un referent en el món del la marató a casa nostra-. del qual transcric un magnífic capítol on fa un curiós paral•lelisme entre les famoses figures de l’escultor Alberto Giacometti i el corredor de marató.
A veure si us agrada.
La mística del maratón
Giacometti y el maratoniano.
En el campo del arte, las figuras de Giacometti, enjutas y alargadas, no solo reflejan la estampa de un corredor de fondo sino que surgen de manos del artista en un intento desesperado e inútil de comunicar con el mundo. En un principio podría ser el sentimiento de soledad, luego el sentimiento imposible de comunicación. El maratoniano siente la soledad también pero sabe que al terminar volverá a comunicar con el mundo de todos. Donde todos hablan y nadie escucha.
El dolor del maratoniano es físico. Giacometti siente el dolor metafísico y crea .Las mejillas hundidas, los pómulos salientes, los ojos hundidos y la mirada perdida en el infinito. La concentración. ¿ Quién no adivina la faz del maratoniano?
La “Figurine dans une boite” sugiere intensamente al hombre en la cárcel de su soledad. Aquella sensación del maratoniano en los últimos kilómetros de su carrera. Ve al próximo, lo siente, lo escucha, siente el mundo como algo extraño. El publico grita, le anima a uno, pero la comunicación es imposible. Hay un vacio que se interpone.
Dupin escribe hablando de la obra de Giacometti: "Il est imposible de rendre, donc de connaitre la realite;mais cet imposible est fascinant et sa tentation irresistible. La solitude se referme sur l´homme, mais le destin de l´homme est de s´efforcer sans répit, sans espoir d´ouvrir une breche dans le mur de sa prison". Ya en los últimos kilómetros de la carrera se vislumbran los limites. Se siente el mundo como algo extraño.
El maratoniano piensa con Dupin: “La soledad se apodera del hombre y este se esfuerza inútilmente, sin esperanza, de abrir una brecha en el mundo de su prisión”. Una actitud más esperanzadora nos la da Octavio Paz en El laberinto de la soledad :” “Y todos en nuestra vida y dentro de nuestra pequeñez también hemos vivido en soledad y apartamento , para purificarnos y luego regresar entre los nuestros” Y cuando el maratoniano entra en la vida de todos no sabe controlar sus emociones y llora o besa el suelo o coge el niño de los brazos de la madre que contempla el regreso del padre, y este entra con él en el mundo de todos. Quizá es preferible el reencuentro con el mundo de la inocencia.
Nadie ha podido dar una explicación satisfactoria. Puede que sean las encefalinas o la bioquímica cerebral. ¡ Quien sabe ¡. De todas formas, el maratoniano moderno es más bien una obra de Giacometti que un sucesor de Filipides.
El gran corredor de todos los tiempos. Emil Zatopek, dijo “Si quieres una carrera , corre cien metros, si quieres una experiencia, corre una maratón”
Dr Pedro Pujol
( “Cómo correr el maratón “ de Hal Higdon/ Edit Martinez Roca)
"Homme qui Marche" 1960. Escultura en bronze de Giacometti.
Pucu (per la transcripció)
Existeix un interessant llibre amb el títol “Cómo correr el maratón”, de Hal Higdon, que duu un apèndix escrit pel doctor Pere Pujol -tot un referent en el món del la marató a casa nostra-. del qual transcric un magnífic capítol on fa un curiós paral•lelisme entre les famoses figures de l’escultor Alberto Giacometti i el corredor de marató.
A veure si us agrada.
La mística del maratón
Giacometti y el maratoniano.
En el campo del arte, las figuras de Giacometti, enjutas y alargadas, no solo reflejan la estampa de un corredor de fondo sino que surgen de manos del artista en un intento desesperado e inútil de comunicar con el mundo. En un principio podría ser el sentimiento de soledad, luego el sentimiento imposible de comunicación. El maratoniano siente la soledad también pero sabe que al terminar volverá a comunicar con el mundo de todos. Donde todos hablan y nadie escucha.
El dolor del maratoniano es físico. Giacometti siente el dolor metafísico y crea .Las mejillas hundidas, los pómulos salientes, los ojos hundidos y la mirada perdida en el infinito. La concentración. ¿ Quién no adivina la faz del maratoniano?
La “Figurine dans une boite” sugiere intensamente al hombre en la cárcel de su soledad. Aquella sensación del maratoniano en los últimos kilómetros de su carrera. Ve al próximo, lo siente, lo escucha, siente el mundo como algo extraño. El publico grita, le anima a uno, pero la comunicación es imposible. Hay un vacio que se interpone.
Dupin escribe hablando de la obra de Giacometti: "Il est imposible de rendre, donc de connaitre la realite;mais cet imposible est fascinant et sa tentation irresistible. La solitude se referme sur l´homme, mais le destin de l´homme est de s´efforcer sans répit, sans espoir d´ouvrir une breche dans le mur de sa prison". Ya en los últimos kilómetros de la carrera se vislumbran los limites. Se siente el mundo como algo extraño.
El maratoniano piensa con Dupin: “La soledad se apodera del hombre y este se esfuerza inútilmente, sin esperanza, de abrir una brecha en el mundo de su prisión”. Una actitud más esperanzadora nos la da Octavio Paz en El laberinto de la soledad :” “Y todos en nuestra vida y dentro de nuestra pequeñez también hemos vivido en soledad y apartamento , para purificarnos y luego regresar entre los nuestros” Y cuando el maratoniano entra en la vida de todos no sabe controlar sus emociones y llora o besa el suelo o coge el niño de los brazos de la madre que contempla el regreso del padre, y este entra con él en el mundo de todos. Quizá es preferible el reencuentro con el mundo de la inocencia.
Nadie ha podido dar una explicación satisfactoria. Puede que sean las encefalinas o la bioquímica cerebral. ¡ Quien sabe ¡. De todas formas, el maratoniano moderno es más bien una obra de Giacometti que un sucesor de Filipides.
El gran corredor de todos los tiempos. Emil Zatopek, dijo “Si quieres una carrera , corre cien metros, si quieres una experiencia, corre una maratón”
Dr Pedro Pujol
( “Cómo correr el maratón “ de Hal Higdon/ Edit Martinez Roca)
"Homme qui Marche" 1960. Escultura en bronze de Giacometti.
Pucu (per la transcripció)
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
01 Mar 2010 21:16 - 03 Abr 2010 11:45 #405
per danili (Associat/da)
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Un nou article de rata d’hemeroteca! El dedico a tots aquells que participareu i animareu a la marató de diumenge!
Si de sobte sou a Barcelona el 8 de gener de 1933 assistint a l'arribada dels cinquens campionats d'Espanya de marató i memoritzeu la cara del guanyador que gràciosament salta sobre la línia de meta, sereu aparentment l'única persona a fer-ho. Quan dos anys després aquest mateix corredor tornava a guanyar sota una altra identitat, concretament la d'un suposat germà seu, la següent edició d'aquests campionats que també es celebraven a Barcelona; ningú del públic, entre aquest periodistes esportius, va adornar-se que es tractava de la mateixa persona. Després d'una reclamació per part del segon classificat el dubte sobre qui era realment el guanyador, malgrat la memòria dels aficionats i l'existència de fotografies de la marató de 1933 molt més fàcils d'obtenir per cert que avui, va persistir inexplicablement uns dies. Aquesta escena pròpia de temps passats (el proper dia 10 de març en farà 75 anys) forma part de la sorprenent història d' Alejandro 'Victoriano' Pérez Blanque 'El Tano' i 'El Cartujano' el millor maratonià espanyol dels anys 30.
A principis de 1935, el 'Mundo Deportivo' (MD en endavant) sol·licitava pel 3 de març següent a la 'Confederación Española de Atletismo' i a la Federació Catalana d'Atletisme l'organització del Campionat d'Espanya de marató 2 aprofitant que el mateix dia també organitzava sobre un circuit de 42 km la Marató Internacional de Marxa. No deixa de ser paradoxal que el ressò principal i a més disputant-se sobre la distància de marató, la tingués la prova de marxa. Possiblement la presència de destacats marxadors francesos com també la d'haver un patrocinador, Olimpic (una marca de calçotets) fes que el MD destaqués en general la prova internacional. Ben eloqüent és el titular d'uns dies després on apareix el següent text: 3
Val la pena afegir que la mida de la lletra de la segona i tercera línia era sensiblement més gran que les de les quarta i cinquena.
Malgrat això és important remarcar que la marató era una prova que s'havia establert més o menys amb caràcter anual com a Campionat d'Espanya des del 1928 i que fins aquell moment s'havien celebrat a Barcelona quatre de les seves cinc edicions. El 1934 s'havia establert oficialment el primer Campionat de Catalunya i d'alguna manera es pot dir que el públic barceloní estava habituat a veure proves de marató pels carrers de Barcelona.
El circuit pel qual havien de transcórrer les proves de marató (corrent i marxant) es pot veure al plànol d'asota i seguia els següents carrers: 4
Sortida al Parc de la Ciutadella - Av Maristany (actual Marquès d'Argentera) - Pg de Colom - Av Francesc Layret (actual Av Paral·lel) - Pça Espanya - Ctra de Sants - Ctra Collblanc - Ctra Madrid - Esplugues de Llobregat - Ctra d'Esplugues - Av Pedralbes - Av del 14 d'abril (actual Av Diagonal) - Pg García Hernández (actual Pg St Joan) - Pg Fermín Galán (actual Pg Lluís Companys) - Parc de la Ciutadella (volta gran i sortint pel monument a Rius i Taulet) - Pg Pujades - Pg Nou (actual Av Meridina) - Almogàvers - Pere IV - Ctra de Mataró - St Adrià del Besòs - Sta Coloma de Gramenet - Pg Santa Coloma - Pg Valldaura - Verdum - Dr Pi i Molist - Mariscal Jofre (actual Av Borbó) - Pg Maragall - Mutualitat (actual St Antoni maria Claret) - Pg García Hernández - Pg Fermín Galán - Arribada al Parc de la Ciutadella davant el monument a Prim.
L'anunci de la marató va atraure ràpidament l'interès no només de participants catalans sinó dels especialistes aragonesos 5 que ja havien destacat guanyant les dues darreres edicions dels campionats d'Espanya de 1933 i 1931. L'atleta més destacat era Alejandro Pérez nascut el 1913 a La Cartuja Baja que li va donar el sobrenom de 'El Cartujano' encara que així només se'l coneixia afora perquè al seu poble era conegut per 'El Tano'. Els sobrenoms no s'acabaven aquí per Pérez i resultat de ser criat per una tieta i alhora padrina que es deia 'Victoriana' se'l coneixia també per 'Victoriano' 6
Aquest darrer àlies deuria ser tan repetit que la premsa va canviar la identitat de l'atleta Alejandro Pérez per la de Victoriano Pérez Així se'l coneixia ja l'any 1931 quan Alejandro Pérez va fer una demostració en el quart campionat d'Espanya de marató a Saragossa - l'únic celebrat fora de Catalunya abans de la Guerra Civil. Amb 18 anys i en un dia de moltíssim fred Pérez va destacar-se abans de la meitat de la cursa i faltant només quatre quilòmetres per acabar el seu avantatge sobre el segon classificat era de vint minuts. En aquell moment va acceptar un cafè amb llet que li van oferir els seus familiars des d'un cotxe i quan mancaven només 1.500 metres la beguda va provocar-li uns vòmits prou importants com per obligar-lo a retirar-se 7 Veient el temps del que va acabar essent guanyador Joaquín Callao en 3h10' segurament Pérez hauria guanyat la cursa simplement caminant aquests darrers metres. Es calcula que amb el temps de pas de 2h30' sobre el km40 i sense tenir problemes hauria pogut acabar sobre 2h38' 8 9 situant-se entre els millor del món (la millor marca de 1931 la va establir Juan Carlos Zabala (ARG) a Košice, Actualmemt a Eslovàquia amb 2h33')
Dos anys després en el cinquè campionat d'Espanya Alejandro Pérez (foto inicial de l'article) es proclamava campió en 2h 08' sobre una marató que va resultar ser curta en set quilòmetres (35.2km) En aquesta marató el segon lloc el va ocupar Julián Salillas també aragonès El domini d'aquests atletes en les a llargues distàncies era notori i podien considerar-se un relleu natural de Dionisio Carreras un atleta que va destacar als anys 20 10
A Catalunya els temps passats de Robert Boix, Pere Prat, Genís Ramos i Emili Ferrer ja quedaven enrera i es respirava entre els entesos certa nostàlgia 11 Existia un abandonament en la distància i en el primer campionat de Catalunya celebrat el gener de 1934 només va haver deu inscrits i es van presentar set a la sortida 12 La prova de 40 quilòmetres la va guanyar Joan Font de la 'Unió Atlètica Nurmi' en 2h51' un temps de marató per sobre de tres hores i que quedava clarament lluny dels registres dels aragonesos amb els que s'havia d'enfrontar l'any següent.
Un any després, el MD organitzador del campionat d'Espanya que estava a punt de celebrar-se finalment ajornat pel 10 de març, considerava a Font en aquell moment amb només 52 kg de pes com un dels més ferms candidats a obtenir el títol malgrat l'alt interès que estaven mostrant els atletes aragonesos per revalidar el seu títol 13
Els organitzadors havien mostrat molta cura en detalls que sovint no es tenien presents en aquests tipus de competicions. El circuit era variat i passava per diferents barris de la ciutat perquè arribés al màxim de gent, els cotxes oficials estarien perfectament identificats amb unes banderetes: verda pel cotxe del jutge, vermella pel comissari, groga pel director i la Creu Roja pel d'atenció mèdica. El reglament incidia en el fet que els corredors i marxadors anirien acompanyats per un ciclista a fi d'evitar dreceres i que no podrien rebre sota pena de desqualificació, cap tipus d'atenció que no partís de membres de l'organització. Els atletes havien d'estar alhora en possessió de la llicència amateur 14 Aquest requisit, imprescindible a l'època on ser profesional impedia participar als JJOO afectava de ple a Alejandro Pérez (sempre 'Victoriano' per a tothom) Tot just passada la seva victòria a la marató de Barcelona de 1933, Pérez va participar en curses no autoritzades per la Federació Aragonesa amb premis en metàl·lic (curses de 'pollos') i va passar a ser considerat professional de tal manera que perdia el títol de campió d'Espanya i se'l desqualificava a perpertuïtat 15
Guanyant a 'la Paddock'
1
Foto: Brangulí 'Campeón', n.10 9-01-1933
Si de sobte sou a Barcelona el 8 de gener de 1933 assistint a l'arribada dels cinquens campionats d'Espanya de marató i memoritzeu la cara del guanyador que gràciosament salta sobre la línia de meta, sereu aparentment l'única persona a fer-ho. Quan dos anys després aquest mateix corredor tornava a guanyar sota una altra identitat, concretament la d'un suposat germà seu, la següent edició d'aquests campionats que també es celebraven a Barcelona; ningú del públic, entre aquest periodistes esportius, va adornar-se que es tractava de la mateixa persona. Després d'una reclamació per part del segon classificat el dubte sobre qui era realment el guanyador, malgrat la memòria dels aficionats i l'existència de fotografies de la marató de 1933 molt més fàcils d'obtenir per cert que avui, va persistir inexplicablement uns dies. Aquesta escena pròpia de temps passats (el proper dia 10 de març en farà 75 anys) forma part de la sorprenent història d' Alejandro 'Victoriano' Pérez Blanque 'El Tano' i 'El Cartujano' el millor maratonià espanyol dels anys 30.
A principis de 1935, el 'Mundo Deportivo' (MD en endavant) sol·licitava pel 3 de març següent a la 'Confederación Española de Atletismo' i a la Federació Catalana d'Atletisme l'organització del Campionat d'Espanya de marató 2 aprofitant que el mateix dia també organitzava sobre un circuit de 42 km la Marató Internacional de Marxa. No deixa de ser paradoxal que el ressò principal i a més disputant-se sobre la distància de marató, la tingués la prova de marxa. Possiblement la presència de destacats marxadors francesos com també la d'haver un patrocinador, Olimpic (una marca de calçotets) fes que el MD destaqués en general la prova internacional. Ben eloqüent és el titular d'uns dies després on apareix el següent text: 3
Nuestras organizaciones
La I Marathon Internacional
de Marcha "G.P. Olímpic"
....y el VI Campeonato de España de
Marathon, de carrera a pié (sic)
(3 de marzo)
La I Marathon Internacional
de Marcha "G.P. Olímpic"
....y el VI Campeonato de España de
Marathon, de carrera a pié (sic)
(3 de marzo)
Val la pena afegir que la mida de la lletra de la segona i tercera línia era sensiblement més gran que les de les quarta i cinquena.
Malgrat això és important remarcar que la marató era una prova que s'havia establert més o menys amb caràcter anual com a Campionat d'Espanya des del 1928 i que fins aquell moment s'havien celebrat a Barcelona quatre de les seves cinc edicions. El 1934 s'havia establert oficialment el primer Campionat de Catalunya i d'alguna manera es pot dir que el públic barceloní estava habituat a veure proves de marató pels carrers de Barcelona.
El circuit pel qual havien de transcórrer les proves de marató (corrent i marxant) es pot veure al plànol d'asota i seguia els següents carrers: 4
Plànol de Barcelona mostrant el circuit de la marató i de la prova de marxa tal com van aparèixer al MD del 28 de febrer: a l'inrevès!
Sortida al Parc de la Ciutadella - Av Maristany (actual Marquès d'Argentera) - Pg de Colom - Av Francesc Layret (actual Av Paral·lel) - Pça Espanya - Ctra de Sants - Ctra Collblanc - Ctra Madrid - Esplugues de Llobregat - Ctra d'Esplugues - Av Pedralbes - Av del 14 d'abril (actual Av Diagonal) - Pg García Hernández (actual Pg St Joan) - Pg Fermín Galán (actual Pg Lluís Companys) - Parc de la Ciutadella (volta gran i sortint pel monument a Rius i Taulet) - Pg Pujades - Pg Nou (actual Av Meridina) - Almogàvers - Pere IV - Ctra de Mataró - St Adrià del Besòs - Sta Coloma de Gramenet - Pg Santa Coloma - Pg Valldaura - Verdum - Dr Pi i Molist - Mariscal Jofre (actual Av Borbó) - Pg Maragall - Mutualitat (actual St Antoni maria Claret) - Pg García Hernández - Pg Fermín Galán - Arribada al Parc de la Ciutadella davant el monument a Prim.
L'anunci de la marató va atraure ràpidament l'interès no només de participants catalans sinó dels especialistes aragonesos 5 que ja havien destacat guanyant les dues darreres edicions dels campionats d'Espanya de 1933 i 1931. L'atleta més destacat era Alejandro Pérez nascut el 1913 a La Cartuja Baja que li va donar el sobrenom de 'El Cartujano' encara que així només se'l coneixia afora perquè al seu poble era conegut per 'El Tano'. Els sobrenoms no s'acabaven aquí per Pérez i resultat de ser criat per una tieta i alhora padrina que es deia 'Victoriana' se'l coneixia també per 'Victoriano' 6
Aquest darrer àlies deuria ser tan repetit que la premsa va canviar la identitat de l'atleta Alejandro Pérez per la de Victoriano Pérez Així se'l coneixia ja l'any 1931 quan Alejandro Pérez va fer una demostració en el quart campionat d'Espanya de marató a Saragossa - l'únic celebrat fora de Catalunya abans de la Guerra Civil. Amb 18 anys i en un dia de moltíssim fred Pérez va destacar-se abans de la meitat de la cursa i faltant només quatre quilòmetres per acabar el seu avantatge sobre el segon classificat era de vint minuts. En aquell moment va acceptar un cafè amb llet que li van oferir els seus familiars des d'un cotxe i quan mancaven només 1.500 metres la beguda va provocar-li uns vòmits prou importants com per obligar-lo a retirar-se 7 Veient el temps del que va acabar essent guanyador Joaquín Callao en 3h10' segurament Pérez hauria guanyat la cursa simplement caminant aquests darrers metres. Es calcula que amb el temps de pas de 2h30' sobre el km40 i sense tenir problemes hauria pogut acabar sobre 2h38' 8 9 situant-se entre els millor del món (la millor marca de 1931 la va establir Juan Carlos Zabala (ARG) a Košice, Actualmemt a Eslovàquia amb 2h33')
Dos anys després en el cinquè campionat d'Espanya Alejandro Pérez (foto inicial de l'article) es proclamava campió en 2h 08' sobre una marató que va resultar ser curta en set quilòmetres (35.2km) En aquesta marató el segon lloc el va ocupar Julián Salillas també aragonès El domini d'aquests atletes en les a llargues distàncies era notori i podien considerar-se un relleu natural de Dionisio Carreras un atleta que va destacar als anys 20 10
A Catalunya els temps passats de Robert Boix, Pere Prat, Genís Ramos i Emili Ferrer ja quedaven enrera i es respirava entre els entesos certa nostàlgia 11 Existia un abandonament en la distància i en el primer campionat de Catalunya celebrat el gener de 1934 només va haver deu inscrits i es van presentar set a la sortida 12 La prova de 40 quilòmetres la va guanyar Joan Font de la 'Unió Atlètica Nurmi' en 2h51' un temps de marató per sobre de tres hores i que quedava clarament lluny dels registres dels aragonesos amb els que s'havia d'enfrontar l'any següent.
Joan Font: El primer campió de Catalunya
Foto: Claret MD 22-02-1935
Un any després, el MD organitzador del campionat d'Espanya que estava a punt de celebrar-se finalment ajornat pel 10 de març, considerava a Font en aquell moment amb només 52 kg de pes com un dels més ferms candidats a obtenir el títol malgrat l'alt interès que estaven mostrant els atletes aragonesos per revalidar el seu títol 13
Els organitzadors havien mostrat molta cura en detalls que sovint no es tenien presents en aquests tipus de competicions. El circuit era variat i passava per diferents barris de la ciutat perquè arribés al màxim de gent, els cotxes oficials estarien perfectament identificats amb unes banderetes: verda pel cotxe del jutge, vermella pel comissari, groga pel director i la Creu Roja pel d'atenció mèdica. El reglament incidia en el fet que els corredors i marxadors anirien acompanyats per un ciclista a fi d'evitar dreceres i que no podrien rebre sota pena de desqualificació, cap tipus d'atenció que no partís de membres de l'organització. Els atletes havien d'estar alhora en possessió de la llicència amateur 14 Aquest requisit, imprescindible a l'època on ser profesional impedia participar als JJOO afectava de ple a Alejandro Pérez (sempre 'Victoriano' per a tothom) Tot just passada la seva victòria a la marató de Barcelona de 1933, Pérez va participar en curses no autoritzades per la Federació Aragonesa amb premis en metàl·lic (curses de 'pollos') i va passar a ser considerat professional de tal manera que perdia el títol de campió d'Espanya i se'l desqualificava a perpertuïtat 15
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
01 Mar 2010 21:17 - 19 Mar 2010 21:26 #406
per danili (Associat/da)
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Quan en la llista d'inscrits figurava el nom de 'Victoriano Pérez' el MD va inicialment acollir la sol·licitud però la va trametre a la Federació Catalana esperant que aquesta els comuniqués la ressolució de desqualificació sobre aquest corredor. 16
Dijous dia 7 al vespre, pràcticament 48 hores abans de la prova, la Federació Aragonesa informava al MD que retirava la sol·licitud d'inscripció de Victoriano Pérez i que en el seu lloc inscrivia a Alejandro Pérez 17 que arribaria a Barcelona dissabte a les 14h 18
Els atletes francesos de la prova de marxa i alguns de la marató (van arribar esglaonats) van ser rebuts a l'estació de tren. Alejandro Pérez junt amb altres atletes van visitar la redacció del MD i en unes declaracions va manifestar dissabte a la tarda que el recorregut era magnífic. Inexplicablement ningú, entre ells el periodista 'Freddie' que signa l'article, va adonar-se que Alejandro Pérez i Victoriano Pérez que havia guanyat a Barcelona dos anys abans eren la mateixa persona. 18
El llistat d'inscrits quedaven així: 19 (transcric molts noms d'atletes catalans en castellà malgrat que alguns d'ells, desconec quins, havien de ser catalans i per altra banda apareix catalanitzat 'Gràcia' un atleta del FCB d'origen aragonès)
1. Joan Font, sènior, A.A.Nurmi
2. Juan Alfonso, sènior, C.E.A.Lliure
3. S. Garriga, neòfit, independent
4. Alejandro Pérez, júnior, Federación Aragonesa de Atletismo
5. Alfredo Martínez, sènior, Federación Aragonesa de Atletismo
6. José Romeo, sènior, Federación Aragonesa de Atletismo
7. X, X, X, , sènior , Federación Aragonesa de Atletismo 20
8. Antonio Gràcia, sènior, F.C.B.
9. Mario Pérez, júnior, C.A.V.
10. Jaime Perarriera, neòfit, C.A.V.
11. Carlos Baró, sènior, F.C.B.
12. Ramón Peirats, sènior, C.E.A.Lliure
13. Ramón Pairet, neòfit, C.E.A.Lliure
14. E. Monzón, sènior, Federación Aragonesa de Atletismo
15. Juan Font, neòfit, Peña A.Blancas
16. Enrique Serra, neòfit, Peña A.Blancas
17. José Cano, neòfit, independent
18. José Adell, neòfit, C.E. La Mola de T.
19. Juan B. Pérez, neòfit, C.A.Vallcarca
20. Leoncio Ferrer, sènior, independent
21. Joaquín Gil, sènior, Sarrià Esportiu
22. Juan Corbí, G.G. La Mola
23. Antonio Alabart, júnior, Iris de Mataró
i així es van disposar els 18 corredors que es van presentar a la línia de sortida a les 8h del matí de diumenge 10 de març
A la sortida, al Passeig de Colom encapçalava el favorit Pérez amb altres atletes aragonesos seguits per Alfonso, Font i Gil. Avançada una mica la marató, a l'alçada de l'Av Diagonal amb Urgell sota una forta pluja, Pérez ja anava en solitari seguit a 200 metres de Gracia i després Romero, Font, Gil, Martínez, Cano i Alfonso 21
A Esplugues passa primer Pérez, Gracia a 10'', Romeo a 13'', Gil i Font a 1' , Martínez a 2'03'' i ja després Cano i Alfonso. Al primer pas de la Ciutadella Pérez passa la mitja marató en 1h15'. Gracia i Romeo passen a 2'15'', Font a 2'30'' i Gil que abandonaria poc després a 2'55''. 22
Sobre els dos terços de cursa, a Santa Coloma de Gramenet, Pérez seguia primer, seguit ja només per Font i a més distància Gracia. Aquest atleta a l'alçada de Sant Andreu va haver d'aturar-se a donar-se uns masatges i el tercer i quart lloc passaven a ser Cano i Romero.
Mentrestant Font començava la persecució. Pérez anava destacat fins a km 40 però Font l'atrapà finalment al carrer Mutualitat (Sant Antoni Maria Claret) amb Roger de Flor i el va superar al llarg de 500 metres. Tot un miratge perquè Pérez va apretar el ritme i baixant pel Passeig García Hernández (Pg St Joan) i el Passeig Fermín Galán (Pg Lluís Companys) va obrir distància quan va voler davant la sorpresa de tothom entrant en meta amb un minut d'avantatge 22
La classificació final va ser la següent:
1- Alejandro Pérez 2h 42' 18'' 3/5
2- Joan Font 2h 43' 14'' 3/5
3- José Cano 3h 03' 14'' 3/5
4- Carlos Baró 3h 12' 29''
5- José Romeo 3h 24' 59''
6- Antonio Gracia 3h 27' 46''
7- Juan Font 3h 30' 25''
8- Enrique Serra 3h 30' 25''
9- Juan Corbí 3h 32' 33''
10- Jaime Perrariera 3h 33' 39''
11- Antonio Alabart 3h 47' 04''
12- José Adell sense temps
Cano va ser un sorprenent tercer classificat donada la seva condició de neòfit i aplaudit per la majoria de mitjans com una esperança de futur.
En el moment de lliurament de premis, en una Ciutadella concurreguda malgrat el mal temps, va sorgir una protesta de l'Agrupació Atlètica Nurmi en representació del seu atleta Joan Font que havia arribat segon que va acabar provocant l'ajornament del lliurament (no pas els de la prova simultània de marxa, guanyada pel francès Etienne Lainé en 3h52') Sembla que sí havia algú que recordava com era l'inhabilitat 'Victoriano' Pérez que havia guanyat un parell d'anys abans. Els organitzadors van demanar al delegat de la Federació Aragonesa la llicència del guanyador que la va mostrar junt amb la documentació civil certificant que la persona es deia Alejandro Pérez i al final aprofitant l'equipament periodístic es van acabar prenent les emprentes dactilars del guanyador. Aquest en declaracions a la premsa l'atleta manifestava que la protesta no tenia fonament i que podia desmotrar quan vulguessin que ell era Alejandro Pérez. El segon classificat Font, desconeixia contra qui havia perdut es mostrava content per haver-ho fet contra un gran atleta i perquè havia batut el rècord de Catalunya. 23
Pràcticament una setmana després, quan la protesta traspassada a la 'Confederación Española de Atletismo' encara no estava resolta, s'aclaria el dubte en el sentit que Alejandro i Victoriano eren la mateixa persona tot i que persistia l'enigma de quin era el seu veritable nom i quin el sobrenom. La mateixa Federació Aragonesa que havia iniciat la sanció de l'atleta mostrava l'interès a afavorir la seva requalificació possiblement en vistes a la seva possible selecció pels JJOO de Berlín que es celebraven l'any següent. 24 El periodista del MD Lluís Meléndez manifestava la seva pena que Pérez pugués ser desqualificat per una cursa on havia guanyat dos pollastres i 50 ptes considerant que altres atletes, entre ells catalans, també s'havien beneficiat d'aquestes curses i mantenien la condició d'amateur.25
Finalment dissabte 13 d'abril la Federació Catalana via Confederació envia una carta al MD notificant que s'ha fallat el cas excloent a Pérez i declarant campió a Font26
A l'agost i gràcies a la tasca de la Federació Aragonesa i al suport de diversos periodistes esportius, Pérez seria rehabilitat 6 i podria tornar a participar. Ja definitivament com a Alejandro Pérez guanyaria la Jean Bouin de 1936.
L'esclat mesos despés, de la Guerra Civil el va impedir com a tants altres atletes de ser present als JJOO de Berlín. Alejandro Pérez va morir el 19 de maig de 1982. Mai li va ser restituit el títol que va guanyar a Barcelona.
Referències citades
1 En referència a Chales Paddock, un velocista nord-americà dels anys 20 que en els finals apretats es llençava sobre l'arribada fent un salt que suposadament li donava un avantatge guanyador.
2 MD 24-01-1935 p.1
3 MD 20-02-1935 p.1
4 MD 28-02-1935 p.2
5 MD 13-02-1935 p.2
6 Comunicació personal de Celedonio García un destacat estudiós del folklore aragonès a qui agraeixo la seva aportació.
7 MD 23-12-1931 p.1
8 MD 6-02-1935 p.1
9 MD 11-01-1933 p.1 El mateix periodista que la cita anterior, Lluís Meléndez menciona aquí que un quilòmetre abans de l'arribada el rellotge marcava 2h29'. En aquest cas mantenint el ritme el temps final hauria estat sobre 2h34'-2h35'. Una marca molt destacada però que mai hauria estat rècord del món com es troba en algunes referències de l'època.
10 Podeu saber una mica més de Dionisio Carreras clicant en aquests dos enllaços:
celedoniogarcia.blogia.com/2006/122001-d...ras-el-precursor.php
www.corredors.cat/index.php?option=com_j....msg225957#msg225957
11 MD 2-02.1934 p.1
12 Catalunya Atlètica n.6 (febrer 1934) p.13
13 MD 22-02-1935 p.1
14 MD 1-03-1935 p.1 i 2
15 MD 27-09-1933 p.1
16 MD 6-03-1935 p.1 i 2
17 MD 8-03-1935 p.2
18 MD 10-03-1935 p.2
19 MD 10-03-1935 p.1
20 El número 7 hauria de corresponde a Santiago Martínez que va ser inclòs a darrera hora per la Federació Aragonesa. MD 8-03-1935 p.2
21 L'Instant 11-03-1935 p.5
22 El Noticiero Universal 11-03-1935 p.19
23 MD 11-03-1935 p.6
24 MD 16-03-1935 p.1 i 2
25 MD 24-03-1935 p.4 Altres suports a Pérez es poden trobar a 'La Humanitat' 12-03-1935 p.21 i a 'L'Instant’ 11-03-1935 p.5
26 MD 15-04-1935 p.1
Daniel Justribó
(CC) BY-NC-SA pel text
Aquest article es publica amb llicència Creative Commons 3.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i els materials derivats operin sota les mateixes condicions d'aquesta llicència.
Per possibles al·legacions de drets d'autor de les fotografies escriviu si us plau a djustribo arroba hotmail punt com
Dijous dia 7 al vespre, pràcticament 48 hores abans de la prova, la Federació Aragonesa informava al MD que retirava la sol·licitud d'inscripció de Victoriano Pérez i que en el seu lloc inscrivia a Alejandro Pérez 17 que arribaria a Barcelona dissabte a les 14h 18
Els atletes francesos de la prova de marxa i alguns de la marató (van arribar esglaonats) van ser rebuts a l'estació de tren. Alejandro Pérez junt amb altres atletes van visitar la redacció del MD i en unes declaracions va manifestar dissabte a la tarda que el recorregut era magnífic. Inexplicablement ningú, entre ells el periodista 'Freddie' que signa l'article, va adonar-se que Alejandro Pérez i Victoriano Pérez que havia guanyat a Barcelona dos anys abans eren la mateixa persona. 18
El llistat d'inscrits quedaven així: 19 (transcric molts noms d'atletes catalans en castellà malgrat que alguns d'ells, desconec quins, havien de ser catalans i per altra banda apareix catalanitzat 'Gràcia' un atleta del FCB d'origen aragonès)
1. Joan Font, sènior, A.A.Nurmi
2. Juan Alfonso, sènior, C.E.A.Lliure
3. S. Garriga, neòfit, independent
4. Alejandro Pérez, júnior, Federación Aragonesa de Atletismo
5. Alfredo Martínez, sènior, Federación Aragonesa de Atletismo
6. José Romeo, sènior, Federación Aragonesa de Atletismo
7. X, X, X, , sènior , Federación Aragonesa de Atletismo 20
8. Antonio Gràcia, sènior, F.C.B.
9. Mario Pérez, júnior, C.A.V.
10. Jaime Perarriera, neòfit, C.A.V.
11. Carlos Baró, sènior, F.C.B.
12. Ramón Peirats, sènior, C.E.A.Lliure
13. Ramón Pairet, neòfit, C.E.A.Lliure
14. E. Monzón, sènior, Federación Aragonesa de Atletismo
15. Juan Font, neòfit, Peña A.Blancas
16. Enrique Serra, neòfit, Peña A.Blancas
17. José Cano, neòfit, independent
18. José Adell, neòfit, C.E. La Mola de T.
19. Juan B. Pérez, neòfit, C.A.Vallcarca
20. Leoncio Ferrer, sènior, independent
21. Joaquín Gil, sènior, Sarrià Esportiu
22. Juan Corbí, G.G. La Mola
23. Antonio Alabart, júnior, Iris de Mataró
i així es van disposar els 18 corredors que es van presentar a la línia de sortida a les 8h del matí de diumenge 10 de març
Sortida al Parc de la Ciutadella
Foto: Centelles i Segarra La Vanguardia 'Notas Gráficas' 12-03-1935
A la sortida, al Passeig de Colom encapçalava el favorit Pérez amb altres atletes aragonesos seguits per Alfonso, Font i Gil. Avançada una mica la marató, a l'alçada de l'Av Diagonal amb Urgell sota una forta pluja, Pérez ja anava en solitari seguit a 200 metres de Gracia i després Romero, Font, Gil, Martínez, Cano i Alfonso 21
A Esplugues passa primer Pérez, Gracia a 10'', Romeo a 13'', Gil i Font a 1' , Martínez a 2'03'' i ja després Cano i Alfonso. Al primer pas de la Ciutadella Pérez passa la mitja marató en 1h15'. Gracia i Romeo passen a 2'15'', Font a 2'30'' i Gil que abandonaria poc després a 2'55''. 22
Passant per la Diagonal els tolls no perturvaven al capdavanter
Foto: MD 16-03-1935
Sobre els dos terços de cursa, a Santa Coloma de Gramenet, Pérez seguia primer, seguit ja només per Font i a més distància Gracia. Aquest atleta a l'alçada de Sant Andreu va haver d'aturar-se a donar-se uns masatges i el tercer i quart lloc passaven a ser Cano i Romero.
Mentrestant Font començava la persecució. Pérez anava destacat fins a km 40 però Font l'atrapà finalment al carrer Mutualitat (Sant Antoni Maria Claret) amb Roger de Flor i el va superar al llarg de 500 metres. Tot un miratge perquè Pérez va apretar el ritme i baixant pel Passeig García Hernández (Pg St Joan) i el Passeig Fermín Galán (Pg Lluís Companys) va obrir distància quan va voler davant la sorpresa de tothom entrant en meta amb un minut d'avantatge 22
Alejandro o Victoriano?
Foto: La Voz de Aragón 12-03-1935 Facilitada per Celedonio García
La classificació final va ser la següent:
1- Alejandro Pérez 2h 42' 18'' 3/5
2- Joan Font 2h 43' 14'' 3/5
3- José Cano 3h 03' 14'' 3/5
4- Carlos Baró 3h 12' 29''
5- José Romeo 3h 24' 59''
6- Antonio Gracia 3h 27' 46''
7- Juan Font 3h 30' 25''
8- Enrique Serra 3h 30' 25''
9- Juan Corbí 3h 32' 33''
10- Jaime Perrariera 3h 33' 39''
11- Antonio Alabart 3h 47' 04''
12- José Adell sense temps
Cano va ser un sorprenent tercer classificat donada la seva condició de neòfit i aplaudit per la majoria de mitjans com una esperança de futur.
En el moment de lliurament de premis, en una Ciutadella concurreguda malgrat el mal temps, va sorgir una protesta de l'Agrupació Atlètica Nurmi en representació del seu atleta Joan Font que havia arribat segon que va acabar provocant l'ajornament del lliurament (no pas els de la prova simultània de marxa, guanyada pel francès Etienne Lainé en 3h52') Sembla que sí havia algú que recordava com era l'inhabilitat 'Victoriano' Pérez que havia guanyat un parell d'anys abans. Els organitzadors van demanar al delegat de la Federació Aragonesa la llicència del guanyador que la va mostrar junt amb la documentació civil certificant que la persona es deia Alejandro Pérez i al final aprofitant l'equipament periodístic es van acabar prenent les emprentes dactilars del guanyador. Aquest en declaracions a la premsa l'atleta manifestava que la protesta no tenia fonament i que podia desmotrar quan vulguessin que ell era Alejandro Pérez. El segon classificat Font, desconeixia contra qui havia perdut es mostrava content per haver-ho fet contra un gran atleta i perquè havia batut el rècord de Catalunya. 23
Font: batent el rècord català de Pere Prat
Foto: MD 11-03-1935
Pràcticament una setmana després, quan la protesta traspassada a la 'Confederación Española de Atletismo' encara no estava resolta, s'aclaria el dubte en el sentit que Alejandro i Victoriano eren la mateixa persona tot i que persistia l'enigma de quin era el seu veritable nom i quin el sobrenom. La mateixa Federació Aragonesa que havia iniciat la sanció de l'atleta mostrava l'interès a afavorir la seva requalificació possiblement en vistes a la seva possible selecció pels JJOO de Berlín que es celebraven l'any següent. 24 El periodista del MD Lluís Meléndez manifestava la seva pena que Pérez pugués ser desqualificat per una cursa on havia guanyat dos pollastres i 50 ptes considerant que altres atletes, entre ells catalans, també s'havien beneficiat d'aquestes curses i mantenien la condició d'amateur.25
Finalment dissabte 13 d'abril la Federació Catalana via Confederació envia una carta al MD notificant que s'ha fallat el cas excloent a Pérez i declarant campió a Font26
A l'agost i gràcies a la tasca de la Federació Aragonesa i al suport de diversos periodistes esportius, Pérez seria rehabilitat 6 i podria tornar a participar. Ja definitivament com a Alejandro Pérez guanyaria la Jean Bouin de 1936.
Pérez tramitant el rècord de la Jean Bouin en 31'45''
Foto: MD 8-01-1936
L'esclat mesos despés, de la Guerra Civil el va impedir com a tants altres atletes de ser present als JJOO de Berlín. Alejandro Pérez va morir el 19 de maig de 1982. Mai li va ser restituit el títol que va guanyar a Barcelona.
Referències citades
1 En referència a Chales Paddock, un velocista nord-americà dels anys 20 que en els finals apretats es llençava sobre l'arribada fent un salt que suposadament li donava un avantatge guanyador.
2 MD 24-01-1935 p.1
3 MD 20-02-1935 p.1
4 MD 28-02-1935 p.2
5 MD 13-02-1935 p.2
6 Comunicació personal de Celedonio García un destacat estudiós del folklore aragonès a qui agraeixo la seva aportació.
7 MD 23-12-1931 p.1
8 MD 6-02-1935 p.1
9 MD 11-01-1933 p.1 El mateix periodista que la cita anterior, Lluís Meléndez menciona aquí que un quilòmetre abans de l'arribada el rellotge marcava 2h29'. En aquest cas mantenint el ritme el temps final hauria estat sobre 2h34'-2h35'. Una marca molt destacada però que mai hauria estat rècord del món com es troba en algunes referències de l'època.
10 Podeu saber una mica més de Dionisio Carreras clicant en aquests dos enllaços:
celedoniogarcia.blogia.com/2006/122001-d...ras-el-precursor.php
www.corredors.cat/index.php?option=com_j....msg225957#msg225957
11 MD 2-02.1934 p.1
12 Catalunya Atlètica n.6 (febrer 1934) p.13
13 MD 22-02-1935 p.1
14 MD 1-03-1935 p.1 i 2
15 MD 27-09-1933 p.1
16 MD 6-03-1935 p.1 i 2
17 MD 8-03-1935 p.2
18 MD 10-03-1935 p.2
19 MD 10-03-1935 p.1
20 El número 7 hauria de corresponde a Santiago Martínez que va ser inclòs a darrera hora per la Federació Aragonesa. MD 8-03-1935 p.2
21 L'Instant 11-03-1935 p.5
22 El Noticiero Universal 11-03-1935 p.19
23 MD 11-03-1935 p.6
24 MD 16-03-1935 p.1 i 2
25 MD 24-03-1935 p.4 Altres suports a Pérez es poden trobar a 'La Humanitat' 12-03-1935 p.21 i a 'L'Instant’ 11-03-1935 p.5
26 MD 15-04-1935 p.1
Daniel Justribó
(CC) BY-NC-SA pel text
Aquest article es publica amb llicència Creative Commons 3.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i els materials derivats operin sota les mateixes condicions d'aquesta llicència.
Per possibles al·legacions de drets d'autor de les fotografies escriviu si us plau a djustribo arroba hotmail punt com
21097 1:22:43 (Vilanova 1994 i Mollerussa 2005)
42195 2:59:56 (Donosti 2005)
'Feminitat, Esport, Cultura - Pioneres de l'atletisme català: 1921-1938'
Comandes: feminitatesportcultura.plisweb.com/3/comandes
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
02 Mar 2010 12:24 #407
per curat (Associat/da)
Marató 2h53'07" Castelló 2010
Mitja 1h21'31" Granollers 2008
10mil 36'55 Clot 2011
6 hores en pista 64,129km Can Dragó 2008
22 maratons
Gràcies danili!!!! 
Com sempre m'has fet disfrutar d'una bona estona. El fòrum i l'associació tenim un valor afegit amb les teves exhaustives aportacions :yes:
Salut!
Com sempre m'has fet disfrutar d'una bona estona. El fòrum i l'associació tenim un valor afegit amb les teves exhaustives aportacions :yes:
Salut!
Marató 2h53'07" Castelló 2010
Mitja 1h21'31" Granollers 2008
10mil 36'55 Clot 2011
6 hores en pista 64,129km Can Dragó 2008
22 maratons
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
02 Mar 2010 12:53 #408
per XaviPapell (Associat/da)
Fe 2h40' fa 75 anys crec que no esta gens malament tenint en compte de que aquella gent no tenien les avantatges que tenim ara en temes de alimentació, fisios i material esportiu
Danili molt bona informació
Danili molt bona informació
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
02 Mar 2010 13:15 #409
per meep (Associat/da)
Danili: Ens dones permís per posar-lo a la plana d'inici?
Gràcies per la teva feina!!
Gràcies per la teva feina!!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
02 Mar 2010 13:50 #410
per Enric59 (Visitant)
Bereshit
[url=http://www.bx3.com/BannerAnimSBR.gif[/url]
Danili, molt interessant i molt bon article. Gràcies
Bereshit
[url=http://www.bx3.com/BannerAnimSBR.gif[/url]
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
02 Mar 2010 13:53 #411
per Pucurull (Visitant)
Molt bo, com sempre.
L'enhorabona, danili.
Pucu
Molt bo, com sempre.
L'enhorabona, danili.
Pucu
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
