La marató en genèric

Muy buen reportaje.
¿Sólo me pasa a mi que me emociono cada vez que veo un reportaje sobre la maratón sobre todo cuando aparecen imágenes de una competición en la que he participado? 

Muy buen reportaje.
¿Sólo me pasa a mi que me emociono cada vez que veo un reportaje sobre la maratón sobre todo cuando aparecen imágenes de una competición en la que he participado? 

nos podemos dar la mano pero sin m.........
la verdad es que si es muy bueno el reportaje
ya me lo he bajado para disfrutarlo cuando quiera verlo.
saludos.

Muy buen reportaje.
¿Sólo me pasa a mi que me emociono cada vez que veo un reportaje sobre la maratón sobre todo cuando aparecen imágenes de una competición en la que he participado? 

nos podemos dar la mano pero sin m.........
la verdad es que si es muy bueno el reportaje
ya me lo he bajado para disfrutarlo cuando quiera verlo.
saludos.

Yo tambien me emociono por haber estado corriendo y me trae muy buenos recuerdos a parte de mi MMP , la primera vez que vino mi hijo :love: con su novia  :love:a la meta para recibirme mi suegra  :love: y mi mujer :love:tambien etc.....

Reflexions personals sobre la marató

Arribar al final de la marató malgrat tot

Qui no ha fet mai una marató es pregunta quines són les raons per les qual s’aconsegueix acabar la prova quan, al voltant del Km 32, les forces t’abandonen i apareix el famós “mur”.

És molt difícil respondre. Potser la il•lusió d’acabar un repte com el de la marató, que està tan associat a l’heroisme i a la llegenda, t’ajuda. O el compromís amb tu mateix que has adquirit al apuntar-t’hi t’aporta la força de voluntat per no abandonar...quan seria el més lògic. També, potser, l’esperança d’aconseguir la “glòria en passar la meta” que t’han dit tantes vegades que experimentaràs si acabes...

Certament, en aquests moments, quan el cos et diu “prou” i et sembla que “no pots més”, la ment -els mecanismes mentals- són l’element fonamental que entra en joc. Fins a tal punt, que hi ha experts maratonians que, quan et venen ganes de plegar i anar-te’n capa a casa,  aconsellen concentrar-se amb “visionar” imatges positives (la del teu familiar que t’espera a l’arribada; la de l’alegria del teu company de feina quan l’endemà li diguis que vas acabar...). I aconsellen, també, que el participant conegui molt bé la fesomia dels darrers quilòmetres de la prova. Se l’hi faran molt menys durs si el dia abans els ha recorregut...encara que sigui en cotxe. 

Un apunt: els quilòmetres que formen part del grup dels més complicats de la marató són els que van del 30-32 fins el 37-38. No és que els quatre o cinc que restin després no ho siguin de “malèvols”,  però dintre d’aquells acostuma a presentar-se el famós mur de la marató (hi ha qui li diu “la paret”)  i si se supera, els altres són menys difícils perquè la proximitat de l’arribada et dóna ales. Una observació al marge: les dones -quina sort que tenen!- no solen passar el mur, o el passen amb molta menys dificultat que els homes.

Miquel Pucurull

Demà divendres 10 de setembre farà 50 anys de la insòlita victòria d'Abebe Bikila als JJOO de Roma.
Bikila és una de les icones de l'atletisme i és el maratonià més conegut a nivell mundial de tota la història. Gairebé tothom amb qui parles de maratons per poc coneixedor que sigui d'atletisme li sona aquell atleta negre que corria descalç i que va guanyar un dia una marató.

Tinc pendent fer un article sobre ell però he estat absorbit pels petits articles d'Amsterdam 1928, la densa preparació d'aquesta marató i temes diversos. Espero tenir-lo fet el mes vinent.

De moment una imatge que recorda aquell dia que un atleta desconegut d'un país remot guanyava l'or olímpic i obria les portes de l'atletisme de fons a tota Àfrica

El que va fer Bikila a Roma té molt de mèrit.
Jo crec que no aguantaria ni els 195 metres finals de la marató corrent descalç.

Avui al diari esportiu que comença per la M i que es fa a Madrid, n'hi ha un article recordatori de l'efemèride del dia maratoniana d'Abebe Bikila.

Hola

a més de ser potser l'emblema de la Marató, l'Abebe, a la foto surt l'emblema d'Itàlia, més enllà de la pasta i la pizza,... la Vespa !!!

danili, bon recordatori !!! 



Fins ara.

Jordi

I el tipus de la llança, què porta? Una torxa? 

És una torxa!
Els organitzadors van decidir que la ruta i horari serien especials.
La ruta no va començar ni acabar a l'Estadi Olímpic per primer cop. Començaments lluny de l'Estadi n'hi ha uns quants d'abans i després: Atenes 1896 i 2004, Londres 1908, Mèxic 1968, Los Angeles 1984, Barcelona 1992, Sydney 2000 i Beijing 2008, però mai més no s'ha donat el cas que cap marató olímpica hagi acabat fora de l'Estadi Olímpic. L'excepció de París 1900 és notòria perquè simplement no va haver Estadi Olímpic! En aquest cas es va voler donar una image històrica de la ciutat de Roma i l'arribada va tenir lloc sota l'Arc de Constantí prop del Colosseu.
L'horari també es va escollir amb deteniment. La sortida va ser a les 17:30 i l'arribada estimada sobre una mica abans de les 19:00. Com ja seria fosc i per una banda els corredors havien de poder veure el terreny amb claredat i per l'altre s'havia de facilitar il·luminació per a les càmeres de televisió, es va decidir posar crec que van ser centenars, persones amb torxes. Tot plegat la imatge va ser inovidable: els atletes apareixen del no res i tot seguit desapereixien en la tenebror.

Vaig oblidar mencionar l'altre corredor que apareix a la foto. Es tracta de Rhadi ben Abdesselem del Marroc que va ser plata. Un fet notori doncs aquest doblet africà.

Avui no fa no se quants anys de la batalla de Marató ??

De la wikipedia:

Durante cinco días, los ejércitos se enfrentaron en forma pacífica, esperando progresos, con el ejército ateniense estrechando lentamente la distancia entre los dos campos, y arrimándose hacia los árboles que cubrían sus lados contra los movimientos de la caballería, para así impedir su movimiento. El tiempo iba a favor de los atenienses; era probablemente el ejército persa el que decidiría moverse primero. En el sexto día, cuando Milcíades era el general del prytanevon, posiblemente el 12 de septiembre o 12 de agosto de 490 a. C. los persas decidieron atacar Atenas

http://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Marat%C3%B3n

Sembla que no tenen massa clar el mes 

Una novel.la que pot ser molt interessant, es que es el meu ídol
Novel.la Emil Zatopek

El vaig llegir en francès quan va sortir. No el vaig trobar gaire bo.
Són més recomanables, encara que no estan traduits i són molt més cars (ebay, Amazon...) els de Frantisek Kozic 'Zátopek. The Marathon Victor'(1954) i el curiós pel munt de fotos que té 'Zátopek in Fotografien' (n/d) però també dels 50.

Vaja !!! Danili m'has destrempat  :mdr: , me'l anava a comprar . Des de que fa uns 20 anys va sortir una entrevista a la revista Maraton i el vaig llegir em vaig quedar impressionat d'aquest atleta, no he trobat gaire cosa d'ell a més aquella revista que la guardava a casa dels meus pares la meva mare la va llençar i em va deixar amb un gran disgust.
Llegir amb angles em costa molt, aquest idioma per mi, lo just per anar per els llocs i demanar menjar i prou jeje!!!

Ei, no el deixis de comprar per mi. Potser t'agrada molt!
Tinc la revista. Era del 1986-1988 o així? La buscaré i te l'escanejaré. T'ho envio al mail bokerones?
I un  dia vens a casa i t'ensenyo el llibre de les fotos!

Ostres !!! Danili ets del que no hi ha, si vaig a casa teva podria ser un perill, com comenci a llegir articles em puc estar hores i hores, un llibre em costa molt però articles uffff!!!! em passaria una eternitat
L'article si m'ho pots enviar a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. millor, es el correo per els amics

Jajaja Danili jo tambe m'el miraba amb ullets el llibre  :intello: pero la teca opinio pesa! M'el mirare a veure que tal Per i perdona que et pregunti, ja posats en llibres, has llegit un que es diu Chi Running?

Gracies!

XP,
Doncs això d'aquí una estona t'ho envio al correu dels amics!

Aramys,
Insisteixo, si creieu que us pot agradar endavant. També el vaig llegir en francès (de les llengües que he aprés d'adult, llegeixo molt millor l'anglès) i bé potser no el vaig trobar bo per això!
No conec aquest llibre. Bàsicament tinc llibres d'història i biografies.

Per cert ahir va sortir el de Kozic (216 pp) en alemany a l'ebay. Sense subhasta per 20,69 € No és car.
Cal però l'alemany! Hi ha 32 pàgines de fotos. Només per això ja val la pena!

cgi.ebay.com/CSSR-Olympia-Laufen-D-Marat...&hash=item563f788ef2

M’ha agradat. ( gracies guapa  :love: )
És curtet, molt fàcil de llegir.

Moments emocionants, com quant el castiguen a fer d’escombriaire, i la gent…
També m’assabento que va tindre simultàniament record del mon en nou distancies diferents: 5.000 metres, 6 milles, 10.000 metres, 10 milles, 20 kilòmetres, 1 hora, 15 milles, 25 kilòmetres i 30 kilòmetres.

La Locomotora Humana.
El trofeu que ens van donar a la Marató de Barcelona del any 1986