TCS New York City Marathon 2014 - (2/11/2014)

Hola a tots i moltíssimes gràcies per les mostres d'afecte que heu demostrat, això no s'oblida.
Us envio a tots una forta abraçada.
Us prometo una crònica que no tindrà desperdici perquè ha estat de llarg la marató més dura que he fet.
De nou moltes gràcies companys,  :love: :love: :love:

el puto amo GRAN  :love:

Enhorabona a tots! Us vaig seguir durant la tarda per l'aplicació de la marató i per la webcam fixa que hi havia a l'arribada. Sou uns afortunats per poder córrer una marató que molts desitjaríem fer algun cop en la nostra vida.

Encara estic a NY, i fins dissabte no tornaré. Quan ho faci ja escriuré una crònica com cal. Moltes gràcies per suport, pel seguiment, etc. Ens veiem a la tornada, sou els millors. Gràcies de tot cor.

Arcadi42, Kilometer, Brigante, Nadiuska Som Felicitats 

Quan pogueu, ja ens fareu 5 centims 

Continuem

Moltes Felicitats a tots els que vareu córrer la Marató de NY !!!!  :yipi: :yipi: :yipi: :yipi:

bon dia
a mi no em va arribar a temps l'quipació pero aqui ve la meva foto a l'arribada una mica tunejat...... salut!!!

02/11/2014    6:45 h.    Queens, NY

Sona el despertador a l'apartament.

La nit ha estat curta, molt curta … … sembla mentida com el sistema nerviós s'activa com si t'haguessis pres tres cafes seguits i com costa conciliar la son.

Al costat del llit, tot ben preparadet des de la nit anterior … … les malles, els mitjons, les bambes, la samarreta termica, els manguitos, la braga, els guants, el gorro … … i, al capdevant de tot … ... la meva inseparable samarreta correcat, … … avui més llempant que mai … … amb el seu dorsal de la wave 3.

Un cop vestit. enxampo els dos entrepanets que m'havia deixat preparats, … l'anorak … i la bossa transparent oficial on porto roba seca per l'arribada, i la manta de l'avió i una suadera vella per fer servir abans de la sortida.

Al carrer, desertic, el vent bufa fort, molt fort, … com pronosticaven des de feia dies, ...i com ja vam començar a constatar des del vespre anterior.

Poc després de les 7:00 h, menjant el primer dels entrepans, arribo al Metro.

A l'andana … solitaria … només un enorme noi negre que em saluda amb un energic Good Luck Runner, mentre assenyala cap a dalt amb el seu dit, … i més endevant, una senyora gran, que d'igual forma m'anima amb un gran sonriure a la boca.

No em coneixen de res, … no saben si soc, com ells, d'un recondit barri de Queens,  si sóc d'Iowa, de Tenesse, de Finlandia … o de Catalunya … … si farè la Marató en 3,4,5 hores … … els hi és igual … … ets un RUNNER … … saben que avui és el teu dia, … … THE GREAT DAY … … i no es poden estar de transmetre les seves mostres de suport i d'anims … … això és New York … una ciutat que VIU la seva marató i es volca amb els RUNNERS com a enlloc .… … això es the Marathon … … the show is going on !!!

Al vagó del Metro, aprofito per finiquitar el segon dels entrepans mentre avancem per Queens i finalment, desprès de travessar per sota l'East River, arribem a Manhattan …. concretament a aquell Macro Intercanviador de Linies de Metro i Trens que és The Grand Central.

Allà l'escenari es transforma, una multicolor multitud de corredors, provinents de diferents Linies,  abarrota els passadissos en busca de la Linia que ens ha de portar a tots a Bowling Green.

Arribem a Bowling Green i ens adrecem a la South Terminal per agafar el Ferry que ens ha de portar a Staten Island.

Pasades les 8:00 h … agafo el Ferry …

… … a meitat de trajecte … la foto d'un Ferry abarrotat unica i exclusivament de Maratonians … amb les seves cares … barreja d'ilusio-tensió-satisfacció-expectació … l'incomparable fons del Skyline de Manhattan al darrere acomiadant-se de nosaltres … i l'Estatatua de la Llibertat, tot just al devant nostre, semblant voler desitjar-nos la millor de las fortunes … es tan dificil de descriure com ho és d'impagable … … i en aquell moment … envoltat de multitud … però en la teva solitud … no pots deixar de sentir com la pell se't posa de gallina i sents una profunda emoció.

Prop de les 8:50 h. agafo a Staten Island el Bus Llençadera que ens ha de dur fins a la zona de sortida.

A l'arribar a Fort Worth, Control Policial i apa, cap a dintre … … a buscar al final de tot la Green Zone.

Un cop a la Zona Verda, a les 9:35 hores … agafo de la bossa la sudadera, tambe la manta … deixo l'anorak dintre i els hi dono la bossa als de UPS perquè la fiquin al furgó.

… enxampo un café ben calentet per mirar de no agafar fred (que hi fa i mooolt) … i l'acompanyo d'un bagel mentre segueixo per les pantalles els primers parcials de les Femines Elite que fa una estona que han sortit i les imatges aeries dels corredors preparats a la sortida.

9:40 h. Sona el New York, New York ... se sent el tret de sortida de la Wave 1 … el Verazzano s'inunda de corredors … allà aneu els primers correctas … sort companys … molta sort !!!

Des d'abaix veiem passar corredors, molts d'ells saluden i intercanvien crits d'anim amb els que encara esperem ... ... m'acabo tranquilament el cafetó i em vaig ara sí, ja cap el Corral.
… toca esperar …

… 10:05 h ... surt la Wave 2 … … amb una altra bona remesa de Correcats … … moltissima sort a tots !!

… ja han sortit tots els companys … … ja només queda un Correcat a Fort Worth ... the Last One ... L'últim de la Fila ...

… toca … continuar esperant …

… no em marco cap objectiu … en tot cas un de ben ambiciós … disfrutar-la un sol “gram” més que al 2010 i és que la vaig disfrutar tant i tant que això sembla tasca prou dificil … … si a sobre fos rebaixant una sola “decima” el temps (cosa que sincerament està en un pla totalment secundari) … ja seria de traca i mocadors ...

… i així, distret en els meus pensaments …

… arriben les 10:30 en punt, … i torna a sonar el New York  New York de Sinatra … i el tret de sortida de la wave 3 … … gallina de pell !

… tothom comença a desfer-se de la roba d'abric … jo llenço la manta … però em deixo posada la suadera … a l'entrada del Pont hi ha una zona que enganya perquè sorprenentment no fa vent però tinc l'experiencia del 2010;  aquell cop … amb un dia plàcid … el vent bufava moltissim al Verazano aixi que avui no vull ni pensar ...

… a mida que ens endinsem en el pont el vent cada cop es fa més i més fort … … i les condicions per correr en aquells moments es fan realment dures …

… com agreeixo no haver-me deixat emportar per l'euforia i no haver deixat la suadera a la sortida !

… al ben mig del pont … amb el vent amb tota la seva força (es van superar els 70 Km/h)… em trobo amb una experiencia que mai m'ha passat i és el fet de que, al correr, … el vent fa que  em xoquin les cames entre sí en més d'una ocasió i que, fins i tot, estigui a punt de caure …

… fins i tot hi ha un moment que el vent bufa tant fort que, per un moment,  ens quedem tots els corredors com parats … en camara super-lenta … al mes pur estil Matrix … sense practicament avançar … impresionant !

… al final del Pont … i un cop el vent ja no es tan huracanat,  em trec, ara sí, la suadera …

… i de seguida … corva tancada i …

…  la 4th Avenue de Brooklyn … la bojeria feta carrer … el gran espectacle fet boulevard … una avinguda amplissima, plena de corredors, amb kilometros de recta per devant i amb milers i milers i milers de persones a totes dues bandes animant, cridant, saltant, ... i ballant al compàs de les bandes de música que no paren de tocar.

L'Avinguda és llarga, ... molt llarga ... però van passant els kilometres, l'ambient no decau, tot lo contrari ... no has acabat de sentir la música d'un grup que ja sents la del següent ... no veus ni un sol forat entre el públic, no hi cap ni una agulla, ni un centimetre buit, ni un espectador que no animi ... i així, quan me n'adono, "distret" per l'ambient em trobo amb la senyal dels 10 km quan fins a aquell moment no havia mirat ni un sol moment el crono:  58:36 ...

... de moment l'objectiu prioritari es va complint ... estic disfrutant un “gram” més que fa 4 anys ... el segon però no es compleix ... 1 minut i 13 segons més lent ... i es que els primers kilometres al pont sense dubte han passat la seva factura ...

... no hi penso més, no vull pensar; només continuar disfrutant de l'ambient i vaig fent ... i així arribem al final de la 4th Ave., ja al Barri de Park  Slope on agafem l'Avinguda Lafayette ...

...  i que dir de Lafayette ... lo de Lafayette és senzillament espectacular ... abandonem l'amplitud de la 4th Avenue i ens endinsem en un “tub” molt més estret de dos kilometres pel ben mig de Clinton Hill i on tens a totes dues bandes al public a sobre teu animant-te i cridant-te al més pur estil Tourmalet ... ... gallina de piel ... brutal !

... al final de Lafayette ... km 15 ... 1:27:14 ... 1 minut 56 segons més lent ...

... sembla mentida ... però el fred i l'humitat de Forth Worth i els primers kilometres m'han calat tant als genolls que ... després de 15 kms i quasi una hora i mitja corrent ... aquests encara no acaven de rutllar ...

Després de Lafayette agafem Bedford Avenue, per on travessem el barri jueu ortodox de Brooklyn,  ... on el panorama canvia radicalment ... i en el que durant un moment trobem força menys public i ambient ...

... les cames, però sembla que mica en mica van agafant millor forma ... i ...

... ja al Nord de Brooklyn, a GreenPoint, un altra cop amb força animació; passem pel Km 20 on el crono em marca 1:55:13 ... 5 segons menys que fa 4 anys ...   ... copons! ... i tant que els genolls s'han despertat ... en 5 kms he recuperat 2 minuts i 1 segon !!

Només passar la mitja marató arribem al meu estimat PulaskiBridge

... els dies previs l'he atravessat unes quantes vegades ... i encara que avui la pujada, amb els kilometres acumulats, se'm fa més dura ... les vistes que ofereix de Manhattan em semblen tan meravelloses com mai ...

... entrem a Queens, el barri on hem estat parant aquests 8 dies i on tampoc falta gran quantitat de gent i animació.

... passem literalment per la porta de l'apartament i allà està la Nuri ... esperant-me ... amb un gran sonriure ... ens fem unes fotos i sense no poder evitar d'emocianar-nos ens acomiadem per retrobar-nos ja a Manhattan ...

... el recorregut per Queens és el tram de recorregut que he fet servit com a 'entrenament' aquests dies i és força familiar ... sé lo que be ara ... el QueensboroBridge ... així que miro de "regular" una miqueta perquè aquell Pont és moooolt llarg i exigent ...

... amb molta gent animant en l'ultim revolt, entro al Pont on, efectivament, de seguida veiem molts corredors als que només començar la dura pujada aquesta els hi passa factura i comencen a quedar-se clavats i tenen que continuar caminant ...

... en ple Pont ... assolim el Km 25 amb 2:25:00 ... ara ja amb 2'26” d'aventatge respecte al temps del 2010.

La sortida del Pont espectacular, milers de persones ens donen la benvinguda a Manhattan, fem un revolt a esquerres, un altre gir també a esquerres i encarem la 1st Ave a l'alçada de la 59st; si la vista de la 4th de Brooklyn era espectacular aquesta és senzillament impressionant; l'Avinguda, en el seu primer tram, fa pujada, així que t'ofereix una panorámica espectacular dels propers kilometros, tota plena de corredors i amb fileres d'espectadors a esquerra i dreta que no paren de cridar i animar.

... m'ho estic passant pipa ... fent el give me five a la multitud de la 1st Ave., gaudint amb els seus  anims, els seus crits, les seves pancartes, les seves emocianades mirades, el seu caliu ... es brutal, ...i potser és per aixo que al Km 30 ... amb 30 kilometres a les cames ... marco el parcial de 5 Km més ràpid de tota la cursa amb 27'51” per un acumulat de 2:52:51 

... al final de la 1st Ave la duresa del recorregut s'accentua amb els dos ponts (Willis i Madison) que conecten Manhattan amb el Bronx i novament el Bronx amb Manhattan ...

... i ja en Manhattan, en ple Harlem, passem pel 35 K en 3.25:03 ... i, amb la convicció ja de que millorarè el meu temps, ... disfruto com mai de l'espectacular ambient de la 5th Ave, plena de gom a gom i amb un ambient impressionant

... a l'alçada de la 90th ens fiquem a Central Park on l'ambient és de festa Total ... i on disfruto de cada passa pel maco pero exigent traçat del Park, ... i passant pel 40 K en 3:56:56

... sortim de Central Park ... anem fins a Columbus Circle i allà tornem a entrar al park per fer els metres finals ...

... amb l'adrenalina a flor de pell i les llagrimes al ulls ... sentint-me afortunat per haver superat per un “gram” la gran experiencia viscuda al 2010 i haver rebut a més la propina de fer-lo 16 minuts més ràpid, amb un temps final de 4:10:23, ... ... entro sota la pancarta de Meta amb els braços enlaire i un gran sonriure a la cara ...

... em posen la medalla al coll ... la manta a sobre ... em donen l'avituallament ... i agafo del furgó la meva bossa ...

... de seguida em vaig a buscar la Nuri i a buscar un lloc per canviar-me la roba i prendre un cafetó ben però que ben calent !

... i allà ... mentre prenem el cafè ... obro el mobil i veig tot el companyerisme i tot el suport que ens heu donat al Foro Correcat i no puc evitar emocionar-me per enesima vegada ...

... sou uns autentics cracks .. els millors ... TOTS ...

... feu que un se senti orgullos de lluir la nostra estimada samarreta pastanaga pels carrers de la Gran Manzana

... i no vull acabar sense fer una menció especial a la Paula ...

... aquella petita correcat que ja està com boja perque arribi un altra cop l'avituallament correcat de la Marató de Barcelona de lo bè que s'ho va passar l'any passat donant-nos a tots suport ...

... i que, per iniciativa propia, es va descarregar l'app de la NY Marathon i va crear un multitudinari grup de Wassap on anava cantant els temps de pas del seu pare al mes pur estil Carrusel Deportivo ...

... aquest cop t'he trobat a faltar a Central Park, Paula ... però com TU sempre dius:  I never Run Alone : SOM

Quina gran crónica, SOM. M'has posat la pell de gallina i he gaudit cada frase com si fos jo el que estigués allà corrent la marató! Si ja tinc ganes de córrer algun cop a la meva vida la marató de NY, ara en tinc encara més.

Enhorabona per la teva marató!

SOM... Felicitats per la teva cursa i per la crònica!!!

Venga chicos,ya se que da pereza ocho día despues pero queremos leer mas crónicas!!

Aquí va la meva:

No em canso mai de córrer la marató de Nova York. M’hi sento tan bé que, si no hi hagués condicionants econòmics, seria una cita fixa cada temporada. Suposo que això no és res d’extraordinari, ja que ho subscriurien milions de maratonians de tot el món...

  La d’aquest any ha estat la meva tretzena participació a la cursa on vaig començar la meva carrera maratoniana ara fa 31 anys. Per tant, me’n falten dues per tenir la participació garantida perpètua, sense necessitat d’agències, marques mínimes ni loteries...

  Tot i que porto 13 maratons a Nova York, més la desagradable experiència de la suspensió polèmica del 2012, he de dir que la d’aquest any 2014 ha estat certament especial. El divendres, dos dies abans de la Marató, vaig tenir l’honor de ser el banderer de Catalunya en la “Parade” de les Nacions que es fa al Central Park, una desfilada que ha agafat el relleu de la que es feia tradicionalment el dissabte al matí, amb la cursa de l’esmorzar des de la ONU fins al Central Park.

  Els catalans vam desfilar darrere del cartell de “Nacions d’Europa”, al costat d’estats reconeguts i sense cap limitació per mostrar al món la nostra bandera i el nostre desig de ser, un dia, un país independent. Fins i tot portàvem una urna engabiada, símbol de la constant negativa d’Espanya a deixar-nos decidir democràticament el nostre futur.

  En un ambient festiu i emotiu, una vintena de catalans vam poder viure aquesta experiència meravellosa, que va tenir continuïtat l’endemà, amb el tradicional dinar i fotografia a Times Square, que s’ha convertit en una cita ineludible en els últims anys. Vam ser pràcticament una cinquantena!

  Com qui no vol la cosa, ens vam plantar al dia de la Marató. Aquesta vegada vaig optar per renunciar a sortir a la primera onada, tot i que era la que tenia assignada, per compatir la cursa amb el meu company i amic Enric Vilalta, que tenia la segona. El Quique es va quedar sense córrer el 2012 i em va semblar que no el podia deixar sol en la seva primera experiència a la marató de les maratons.

  A la segona sortida es repeteix el mateix ritual que a la primera. Himne americà, tret del canó de sortida i la inevitable “New York, New York” de Frank Sinatra, que fa posar la pell de gallina en el moment en què la massa de corredors es posa lentament en marxa. La roba d’abric, com sempre, comença a volar sobre els caps dels corredors, tot i que aquesta vegada qui més qui menys es va guardar alguna peça fins més endavant, tenint en compte que la temperatura era fresqueta i que el vent, sobretot, es presentava com el principal rival a batre.

  Les primeres dues milles, com sempre en el majestuós Pont de Verrazano, van ser el preludi  del què ens esperava. El vent bufava de valent i de tant en tant alguna ràfega més forta t’amenaçava seriosament de fer-te perdre l’equilibri...

  Per sort, en arribar a Brooklyn la cosa es va calmar, i el vent, tot i que seguia bufant, no va ser cap obstacle per viure l’ambient inigualable de la cursa. Vaig anar fent de guia al Quique, mentre miràvem de mantenir un ritme al voltant dels 9 minuts per milla, que t’assegura acabar per sota de les quatre hores.

  Vam passar per l’increïble Avinguda Lafayette, un dels punts amb més ambientació de la marató, pel barri jueu, pel barri polonès i pel Polaski Bridge, el pont on hi ha marcada la mitja marató. El cronòmetre marcava una hora i 57 minuts i mig. Ritme perfecte per baixar de les quatre hores.

  Després del breu pas per Queens, vam entrar al Queensboro Bridge, un dels llocs més complicats de la marató. Aquí és on hi acostuma a haver les primeres “punxades”. Són ja 25 quilòmetres i el tram de pujada del pont es fa molt costerut.

    Però de seguida arriba un dels moments més esperats pels corredors. L’entrada a Manhattan, amb les voreres atapeïdes d’espectadors, cridant com bojos. Això torna la moral a qualsevol, però el vent en contra i la llarga visió de la inacabable Primera Avinguda es van convertir ràpidament en una llosa per a molts corredors.

  Personalment, aquí vaig notar que alguna cosa no anava a l’hora, i vaig començar a dubtar que pogués baixar de les quatre hores. El Quique anava molt bé, però jo vaig començar a notar que les cames se m’endurien i que ja no “rodaven” amb agilitat. Passat el cartell del km 30 li vaig dir al Quique que anés tirant perquè no volia ser un llast per ell. Ja vaig veure que baixaria de les quatre hores “amb la gorra” i jo preferia anar més tranquil. De seguida vaig començar a tenir algun avís de rampa al vast intern de les dues campes, i això encara em va fer decidir a afluixar més el ritme, pensant que dues setmanes després tenia una altra marató, a l’Havana concretament. No em podia arriscar a fer una contractura o un trencament.

  Les quatre hores es van convertir ràpidament en una quimera i la meva única intenció era acabar sense conseqüències físiques. Vaig entrar i sortir del Bronx més capficat que altres vegades, i vaig començar el descens per la Cinquena Avinguda amb la sorpresa desagradable que el vent havia canviat de direcció i continuava bufant en contra...

  En les tres últimes milles, ja al Central Park, vaig recuperar una mica les bones sensacions i, en no tenir més avisos de rampes, fins i tot vaig accelerar una mica el ritme, per acabar la Marató en 4 hores, 7 minuts i 55 segons. Vaig creuar la línia d’arribada fent voleiar l’estelada, com l’any passat, i, amb el nou sistema de sortida ràpida, al cap d’una hora ja estava omplint la banyera a l’apartament...

  El Quique, per cert, va “doblar” gairebé al segon el temps de la primera mitja, i va acabar en 3:55 com un campió. Estic segur que hi tornarà. Ja té el virus de la marató de Nova York a la sang. Un altre que ha caigut!

Som espectacular la teva crònica i marató. Moltes gràcies per compartir-la.
Arcadi, més endavant llegiré la teva. 

Som i Arcadi: Grans cròniques i felicitats per saber transmetre les vostres experiències i emocions en aquesta fantàstica marató.
Arcadi : Gràcies com sempre per la teva dedicació en l'organització del menjar a Times Square i la posterior foto.
Tot va ser perfecte.

Som, m´has fet reviure pam a pam la meva marató del any 2006. Molt emotiu.

Arcadi. Felicitats de nou per la teva nova participació a NY.

SOM, especacular crònica, un gust llegir aquestes experiències tan ben explicades. Felicitats per la marató amb unes condicions especialment dures 

Arcadi, una més al sac i a punt de no tenir que demanar permís pertornar-hi. Només te'n queden 2. Quin mèrit 

Hola companys, després de 8 dies molt intensos per NYC ja estem de tornada.  :'( :'( :'( :

Com ja sabeu us vaig amenaçar amb una crònica detallada de la meva cinquena participació en la que és la meva marató preferida. Així que posar-vos còmodes que hi ha per estona. 

Tot va començar a primers d'any quan sorprenentment vaig aconseguir una plaça en el sorteig dels que teníem marca homologada. Però aquesta vegada seria diferent ja que la meva il·lusió era aconseguir per agència un dorsal per al meu fill Genis i poder córrer els dos junts. Això sí que seria una super marató.  :love: :love:

Tot anava sobre rodes. El dorsal i l'hotel el vam contractar per l'agència Marathinez que es van portar de meravella. Els bitllets d'avió els comprem a part aconseguint un molt bon preu i ara només faltava una bona preparació per aconseguir el somni.

Però està clar que el 2014 no és un bon any per a la meva família i ja al Juliol van començar les molèsties al genoll esquerre de l'Genis. Iniciem el rosari de proves i visites als metges per trobar una solució. Primer van ser unes plantilles i després setmanes i setmanes de fisio que de res van servir. El resultat va ser una decepció davant la impossibilitat de poder córrer. Però després de tot el muntatge calia introduir unes dosis d'il·lusió i enfrontar-se al repte d'una altra manera. Va ser el mateix dijous abans de la marató quan vam decidir conjuntament amb Genís que el millor era que intentés acompanyar-me en tres trams curts del recorregut. Escolliríem els que considerava més emotius. Van ser tres trams d'aproximadament 4 km cadascun. La sortida pel pont de Verrazano, l'entrada a Manhattan pel QueensboroBridge i l'arribada a Central Park.

Amb les maletes pràcticament buides i la il·lusió al màxim arribem a la gran poma divendres a la tarda no sense abans fer dues hores de cua per passar el control de passaports.

El dissabte al matí visita a l'Expo a recollir els dorsals. Ens vam pujar en un dels molts autocars de l'organització que va recollint corredors i acompanyants pel centre de Manhattan en diverses parades. El centre de convencions on s'instal·la cada any és impressionant.
A l'arribada només vam trigar 5 minuts per obtenir el dorsal. L'organització és excel·lent. Res es deixa a l'atzar. Al migdia vam anar al dinar Correcat en un restaurant tocant a l'emblemàtica Times Square on vam fer la foto col·lectiva davant l'admiració de la gent que passejava pel lloc.
Els crits de "Visca Catalunya" i de "Independència" ressonaven al cor de la ciutat.  :love: :love:

La previsió del temps no pintava gens bé per al diumenge. S'anunciava molt fred i ràfegues de vent de fins a 70 km / hora.  :'( :'(
Després d'un passeig i un sopar amb pasta i pizza ens vam anar a descansar. En principi teniem un autocar a les 6,30 del matí que ens portaria a Staten Island, però vaig optar per anar pel nostre compte amb el metro i el Ferri i així no estar tant de temps passant fred a la zona de sortida. Ens tocava sortir a les 9,45 a la Wave 1 i calia estar una hora abans.
Agafem el metro direcció al Sud de Manhattan. El metro a poc a poc es va omplint de corredors de diferents països amb un rostre de concentració i emoció alhora. Ens vam pujar al Ferry amb bon marge de temps.
El trajecte és una passada gaudint de la sortida de sol i les vistes sobre Manhattan. Ens fem unes bones fotos i saludem de prop l'Estàtua de la Llibertat que tenim a la nostra dreta. Desembarquem dels primers i ens sumem a la gran cua que es forma per anar pujant als autocars que ens portaran a la zona de sortida. El trajecte es fa llarg a causa del trànsit provocat per la caravana d'autocars. Arribem amb retard i ja donem per fet que sortirem a la segona Wave. A les 9,15 sorprenentment podem entrar en l'última porta de la nostra Wave.
Darrer riu abans de desfer-nos de part de la roba que portàvem a sobre per no passar fred. Se sent la canonada de sortida i comença a sonar el New York New York a la llunyania. Anem dels últims però se'ns posen els pèls de punta. Ara comencen a sonar els Rolling Stone. ens deixem un parell de samarretes per passar el pont preveient el fred que anàvem a passar. Sortida fluida amb gairebé 7 minuts de retard des que ha començat a córrer el primer Començo la marató acompanyat de Genis i Angelman. Primers quilòmetres de forta pujada pel pont Verrazano el més llarg dels Estats Units. Sortim els últims i el vent lateral és impressionant. Les cames xoquen entre si i en diversos moments temem amb aterrar a terra.
El desconcert és general. Les gorres, ulleres, cintes i altres elements volen pels aires.

El Genis ho està filmant tot amb la GoPro (Ja tinc ganes de repassar les imatges). Anem molt lents però tot i així avancem a molts corredors. Intento arribar a algun grup nombrós de corredors per a poder protegir-nos una mica del vent. Tots anem com en una pel·lícula a càmera lenta. Comença a baixar i seguim esquivant tot tipus de complements que han caigut a terra. L'entrada a Brooklyn és impressionant com sempre. Estem al Km 4 i hi ha tanta gent com a l'arribada de la marató de Barcelona. El cridòria et posa la pell de gallina, el cor s'accelera estàs corrent la marató en majúscules. L'últim km l'hem corregut a 4:30 però és normal pel terreny favorable. Als pocs metres ja veiem a la família que ens animen i esperen a Genis per anar junts al proper punt de trobada.
Em quedo sol amb Angel i li reitero la meva intenció d'intentar baixar la meva marca a NYC de 3h 24:53.
Al cap de poc em diu que no podrà seguir-me i que em vagi sol. És normal està molt refredat i el temps no acompanya. Li desitjo molta sort i segueixo al meu ritme.
Arribo al final de l'4th Avenue i es gira a la dreta per començar una pujada molt exigent per l'Av Lafayette. La cursa s'estreny i sembla que estiguis pujant un port del Tour de France.La gent s'amuntega a banda i banda i tens veritables dificultats per poder córrer. Sovint sents ànims de catalans que et veuen passar.
Abans de la mitja marató em trobo amb Brigante i Nadiuska que volen baixar de les 3:30, els pregunto si van bé però la Nadiuska no fa bona cara, em fa un gest de desaprovació. Els animo i segueixo al meu ritme. Em trobo bé, diria que molt bé però sé el que m'espera i em continc.
M'acosto al PulaskiBridge on està situat la mitja marató. És un pont obert i per tant molt exposat al vent i amb un pendent no gaire fort però continu que a hores d'ara ja et castiga prou. Salutació a un corredor que porta una samarreta amb l'estelada i miro per segona vegada la meva garmin per fer les 13,1 milles en 1:40.
He recuperat el temps perdut al principi i ara només cal mantenir-lo.
Després de 3 km rodant per Queens encaro el carrer que em portarà pel pont a Manhattan. És el punt on em torno a trobar amb el meu fill Genis que m'està esperant mort de fred. Al cap de pocs segons ja estem dins del QueensboroBridge. Passem per la seva part inferior amb un sòl duríssim de formigó i una estructura metàl·lica que deixa al descobert el so sord de les petjades i respiracions de centenars de corredors que ens esforcem per superar la seva forta i llarga pendent. El silenci del corredor contrastarà amb l'estrèpit que ens trobarem en l'altre extrem. 

Segueixo avançant corredors, no he parat de fer-ho des que vam començar a córrer ara ja fa 2 hores, però ja no tot està tan fi ia punt. Sento una molèstia a l'exterior del genoll dret que s'aguditza molt més en la baixada. El Genis amb la GoPro a la mà segueix filmant tots els detalls del moment. Estem ja deixant el pont i després d'un gir de gairebé 360 graus amb un cridòria propi d'una final de champions encarem la interminable primera avinguda.

Cantonada amb el carrer 87 ens està esperant la família i és on per segona vegada em deixarà el Genis. És tot pujada fins a la 82 aproximadament. Abans que em deixi li demano que em prepari una aspirina que espero m'ajudi a superar el dolor al genoll que comença a ser important.
Em prenc l'últim gel arribant al km 30 amb un temps de 2:22:45. Segueixo a bon ritme em dic.
En pocs km passem pel pont Willis al Bronx i després de tornada a Manhattan pel pont de Madison. Encarem la Cinquena Avinguda i en l'avituallament una ràfega de vent fa volar tots els gots i cartrons pel suelo.No és la primera vegada però aquí sembla que estiguéssim en una tempesta del desert. Ens vam quedar tots frenats com si algú volgués obligar-nos a hidratar-nos amb tranquil·litat. He de fer veritables esforços per poder avançar cada metre. Les ràfegues de vent són increïbles.
Després d'uns 500 metres patint de valent girem a la dreta i feliçment estem menys exposats i puc córrer amb major fluïdesa. Uns metres de dolç baixada per encarar de nou una Cinquena Avinguda que es retorça cap amunt indicant-al cim el punt on entrarem a Central Park.

Ja les forces van justetes i són molts els corredors que comencen a caminar. El dolor del genoll a minvat i li dono el motiu a les poques baixades que hi ha al recorregut o serà l'aspirina?
El Genis puntual com sempre i GoPro a la mà em saluda des de l'entrada al pulmó de Nova York. Em pregunta que com vaig al que responc que estava sent molt molt dur. El recorregut per Central Park és molt ondulat amb contínues pujades i baixades. En cap moment em fa l'efecte que he baixat el meu ritme però val a dir que les pujades em van sumant més segons que restant les baixades.
L'última milla, com no, és tota en pujada però ja no importa perquè no correm amb les cames sinó amb el cor. Despleguem amb Genis l'Estelada quan falten uns metres per a l'arribada i vam entrar molt emocionats.

  Al final 3:21:39 per a la marató que en pitjors condicions he corregut en la meva vida. Un mar d'emocions a acabar-la.
D'una banda trist per no haver complert el meu somni de córrer sencera acompanyat pel meu fill Genis. D'altra satisfet per haver superat la meva marca en aquesta marató i tornar a sentir l'emoció de creuar la meta i superar una altra marató ........ la marató!

Gràcies a tots per les vostres mostres d'afecte.  :love: :love:

Arcadi, Som i Amic...sous uns Kbrns...desde el carinyu

Jo sempre he dit que NY mai m'ha cridat l'atenció i per extensió la seva marató. Peró mira tu per on os posseu a narrar les vostres experiencies a la marató de NY (alguna preparació i problemes durant la mateixa l'hem viscut mes a prop  :love: :love:) i ho feu amb tant de detall que ens possem a la vostra pell i t'entren les ganes de ser-hi allà i gaudir de l'espectacle en primera persona en comtes de estar llegint-ho.

Ara em tocarà començar a fer guardiola per fer un viathge amb la family i probar la droga que sembla que es NY. aixó si no li dic res a la dona (que aquesta si q està boixa per anar a NY...peró no per correr) fins que no ho tingui tot tancat.

Per aixó os torno a dir...sou uns Kbrns  :love: :love:

Arcadi ben gestionada la marató, primer ajudant al company i aixecant el peu al tenir els primers avisos del cos. Has fet molt bé i has acabat la marató més que dignament. Una més al sac.

Amic, he viscut de forma propera tot el patiment que us ha suposat no poder córrer acompanyat tota la marató pel Genis, tal com era el vostre desig. I al llegir la crònica, he vist que encara que no sigui de tot el recorregut heu gaudit de la marató, tant tu com el Genis. Llegint la crònica et poses en situació i és una motivació més pels que properament ens enfrontarem en breu amb la senyora marató.

Gràcies per compartir amb nosaltres les vostres experiències.  :yes:  :love: :love:

Holaaaaaa,

Que boniques les cròniques que estic llegint. Els nostres sentiments a dins la carrera son molt semblants als vostres (SOM, Arcadi, Amic) però en el nostre cas amb ulls de novells a LA marató.

Nosaltres vàrem cometre l'error (sobretot jo) de no sapiguer llegir el dia que feia i sortir a per una marca que ja per si mateixa i sense males condicions meteorològiques hauria costat un munt.
Tot i el fred del principi i el vent de vegades fort, de vegades fortíssim, intentàvem anar complint les milles per sota de 8' i mirar de passar els parcials amb el temps suficient, però tot i saber que la cursa es dureta, no ens feiem a la idea que gairebé no hi havia carrer pla i que no només els ponts es feien durs, sino que totes les avingudes tenien tendencia a pujar i baixar.
Total, que ja acavant Brooklyn i ficats a Queens (i després de saludar en cursa a Sancli que anava molt bé, i a l'Amic que ens va passar directament xiulant) els kms sortien a 5', però amb una mica d'esforç. I aixó abans de la mitja, i tenint en compte que la segna part de la cursa seria més dura feia mala pinta.

Així que cap al 25 vam deixar-ho estar. Ritme cómode sense mirar el rellotge, dedicar-se a mirar als costats i veure l'espectacle. La millor decisió que podíem pendre. No hi havien cames ni forçes per marca aquell dia.

A més, desde que vaig acavar, i passant els dies m'ha vingut un dolor al genoll que no em deixa gairebé caminar. Marató VLC perduda  :arf:  i veurem si algo més. Així que si vull terminar l'any amb 4 maratons com tots els anteriors, tindré que buscar-me alguna marató que es faci a Barcelona. Pot ser nocturna. Pot ser en pista.  

Una llàstima si pensem en la forma que es troba nadiuska ara mateix, i que estic segur que hauria baixat amb solvència de 3h30' a Valencia, Donosti, etc. (tota la setmana patejant NY incloent diumenge tarda. Tornar divendres matí. Cotxe per la tarda cap a Sant Sebastià. Sopar- pintxos. Dissabte voltar allà y més pintxos i birres. Diumenge Behobia ella soleta va sortir amb precaució els primers kms per veure com li responien les cames i va acavar fent 1h30' en el circuit nou. No li recordo aquesta forma en anys). En fi es el que hi ha.

Aixó sí. La marató de NY es un aconteixement amb majúscules. Com una mena de espectacle de Broadway gegant i descomunal fet pels corredors. 3 kms de pont solitari al principi, i 39kms abarrotats de gent. I gent que no surt a veure la cursa. Surt a animar als corredors. Impagable. (Més que l'arribada a Manhattan després del pont de Queens, ens va deixar amb la pell de gallina l'Av Lafayette de Brooklyn).

Tot i així, i per ser sincers, ahir parlàvem que estem contents de tenirla feta ja. M'explico. Som testimonis que es una cursa única i no té comparació amb cap altre en cap sentit. Es gegant, i ben organitzada.
Però te unes condicions que la fan complicada. En el nostre cas, autobus a les 6h del matí a Manhattan. Cua llarga amb fred. Trajecte d'una hora. Arribada a la sortida poc després de les 7:15. I esperar al descobert 2 hores i mitja a la sortida.
Al terminar, caminar i caminar i caminar a dins al central park. Gairebé 45 minuts sense poder seure fins a arribar a on et donaven el pontxo (sensacional per cert). I ho enteniem, ningú es pot quedar parat a meta perquè han d'anar arribant 50000 més. Però en el nostre cas, com que no vem arribar molt fossos, ja que els darrers kms van ser mooolt tranquils de seguida teníem fred. Interminable.

No dic que no le tornarem a fer, però sí que descobrirem moltes abans de tornar

Pels que la voleu fer anys vinents, el nostre consell es que la correu 20 o 25 segons/km mes lent de ritme del que esteu preparats per fer. Més o menys com la va fer l'Amic. Tot i axí costarà, però la gaudireu moltíssim.

Gràcias a l'Arcadi per organització del dinar, va ser divertit.
I agraïments a tots els que heu donat suport. Hi serè per donar-vos ànims cuan us toqui a vosaltres.

Fins a un altre.

Rafa, amic, ens vas tenir tota la tarda de diumenge pendents de les vostres evolucions, i l teva marca va ser com si fos meva. A sigut un any maratonià molt dur per tu i després d'aquesta difícil marató has d'estar molt satisfet. Dijous ens veiem a pistes i el cap de setmana a València 

Felicitats 

Brigante, moltes felicitats per la marató encara que no anés segons el previst. Llegint les cròniques ja deixes clar que no és una marató per anar a fer marca i si per empepar-se de l'ambient i l'espectacle i si això és el que vau fer amb la Nadiuska, moltes felicitats  Desitjo que el dolor al genoll no sigui res seriós i que vagi de baixa, pq sinó, com estiguis gaire temps apartat de l'asfalt li hauràs de demanar a la nadiuska que et fagi de llebre