TCS New York City Marathon 2014 - (2/11/2014)

quin plaer llegir aquestes cróniques
la meva primera experiència a NY tb va ser extraordinaria
com que soc nou al grup de moment nomès hi poso la foto!
abraçada per tots!
grimi
http://[img][/img]

Quines cròniques, Arcadi42, amic, SOM, brigante, em transmeteu molts records d’una cursa, que com vosaltres jo també he viscut en primera persona  :yes:. Vaig tornar amb la família el passat dissabte i dilluns ja tocava treballar novament. Entre una cosa i altre, es feia difícil trobar un momentet per asseure’s i escriure una crònica com déu mana, però d’avuí  ja no podia passar  .

Per a mi ha estat una marató de sentiments contradictoris. Ha estat com un amor no correspost  :frown:. La TCS New York City Marathon ha estat per a mi, com aquella noia del col•legi de la que estaves enamorat fins les tranques i el dia que et decideixes, et deixa tirat amb el cor trencat. La continues estimant, però t’ha fet mal i això no s’oblida. Aixó és el que jo he sentit a aquesta marató. No m’ha correspost amb tot l’amor i el carinyo que jo l’havia preparat. Peró així és la senyora marató, “muy perra” com diria el meu amic cachirulo.

Respecte a la marató en si, a la crònica en si, tic la necessitat de transmetre com ho vaig viure. Deixant de banda detalls previs, direm que la marató va començar a les 5 del matí. Davant els comentaris de la organització i dels companys d’altres edicions, vaig decidir anar a buscar el bus de les 6:00 a Manhattan. Tenia l’hotel al carrer 31 i l’autobús sortia al 42. De seguida em vaig plantar allà. Hi havia molts, i molta gent, però a les 5:48, ja marxàvem cap a Fort Wadsworth. Davant la meva sorpresa a poc mes de de les 6:20, ja havia arribat i com a molt tard a les 6:30 ja havia passat controls i estava al recinte. Quedaven més de 3h per la cursa i el fred començaria a martiritzar-me. Les previsions meteorològiques no eren massa favorables. Vents, baixades de temperatures, etc...Alló, més que mai, tal com m’havien dit, era un camp de refugiats. Tothom tirat pel terra buscant refugi de les inclemències meteorològiques. Jo vaig aconseguir atrintxerar –me darrera uns sacs de broça i vaig sobreviure amb diaris, la manta de l’avió i la roba que portava. Jo, perdoneu, això no ho veig normal. Hi ha edificis allà que podrien habilitar-se pels corredors, sobretot en situacions tant desfavorables com teníem. A les 8:10, tocava deixar la bossa, on em cabia la roba, perfectament doblegada només (vaig fer proves el dia abans de la cursa). Em quedava amb la roba de córrer, un mono de pintor a sobre i la manta de l’avió. Tenia ja els peus anestesiats. Vaig anar cap al corral a les 8:20 i allà vaig haver de romandre fins gairebé al començament de la cursa. Sense poder moure’m, sense poder escalfar, pelat, pelat de fred, tot i que uns gels calorífics aplicats sobre al pell em van donar una mica de vida.

Gairebé era el moment de la sortida quan ens van portar cap allà. Només vaig acabar de sentir l’himne americà i veure la presentació de la èlite i gairebé sense adonar-me la sortida. Jo no vaig sentir a l’amic Frank, però potser estava molt estabornit pel fred. Tampoc entenia que si era al corral A, com tenia un fotimé de gent al davant ??. En fi, sortim i comencem a córrer com podem, entre el fred que duia a sobre, el vent enorme, el nul escalfament,  i la gent que tenia pel davant es fa una mica estrany. El que més recordo és el sorolls, el xiuleig del vent i els dorsals movent-se. Particular-ment jo, vaig córrer amb la ma al pit fins Brooklyn, per que pensava que saltaria el dorsal en algun moment. El vent era emprenyador però es podia portar, i el fred igual, ja corria, no estava allà plantat en terra de ningú com feia una estona. Primera milla a Verrazzano en 6:37 i segona en baixada cap a Brooklyn 5:45. Tot semblava anar correcte. Anem fent milles controlant i amb sensacions correctes. Pas pel primer parcial de 5 km en 19:23 (3:54/ km). Tot en ordre. Cap a la milla 8, a la torre del rellotge ens ajuntem tots i pica una mica cap a munt. Hi ha molt públic i m’animo , estic content i gaudint força, però queda molt. Pas pel km 10 en 38:52 (19:29 de parcial a 3:54/ km). Hi ha moments en que el vent és punyetero i em centro en tenir bones sensacions controlant de reüll el ritme per milla. Potser per això em deixo uns segons als següents parcials, 19:41 al km 15 i 20:02 al km 20. Pas per la mitja en 1h23:02 a 3:56/ km. Volia anar un pelet més ràpid, però és un bon parcial, no em queixo i ja penso en Queensboro Bridge. A partir d’aquí tot canviaria radical i dramàticament. :'( :'(

Mentre pujo em noto una caiguda brutal de rendiment, no ho entenc  :no:, se m’està atravessant massa i no sembla acabar-se. Penso que recuperaré, però tot i l’emotiva sortida del pont, i veure la família, no em sento bé ja, ni amb el gel que m’he pres ni res. Em començo a curtcircuitejar per dins. Enfilo la primera avinguda capficat i cap a l km 26-27, necessito caminar. Tanco els ulls decebut i penso que queda moltíssim  :no: :no:. La gent crida molt i arrenco novament. Ja no és el mateix però corro. Puc anar fent unes milles però en arribar al Willis Av Bridge per entrar al Bronx, haig de tornar a caminar. Cada cop estic més capficat, i en una desconnexió cos, ment i cames cada cop més gran. Estic desorientat no sé que fer. Corro a estones camino a altres. Surto del Bronx com puc  :ouch:. Vaig fent càbales però és que no puc. Vull plorar de ràbia, d’impotència però tampoc puc :no:. Cada cop anem a pitjor. 21:06 pel parcial del 20 al 25, 22:07 pel 30, 25:27 pel 35. Gairebé cada milla haig de caminar una mica. Intento armar-me de valor i pujar la 5ena avinguda corrent, però es que no puc !!!  :'( :'(. Entro a Central Park i m’agobio amb la recta del Metropolitan. Aquell terreny diguin el que diguin és bastant favorable, però les baixades ja ni m’estimulaven, tot el meu cos volia el final el mes aviat possible. La gent ja m’agobiava, em tocaven, jo ja estava molt cansat, decebut, decepcionat, volia que tot s’acabés. 25:37 al pas pel km 40. El recordo bé per que marcava 2h52 i pensava que en altres circumstàncies ja podria haver acabat o que podria perfectament arribar en menys de 3h a meta, però aquell dia no. Sortir al carrer 59 es desalentador, sembla fer pujada, el ferm és irregular, vent de cara. Per déu que això s’acabi ja. Per fi en girar a Columbus circle, tot es va conectar de nou en mi i les forces, encara que poques, em van donar l’empempta final. Vaig pensar, això és NYC, acaba dignament, i tot el poc favorable perfil de meta, vaig recuperar un ritme bo, vaig passar uns quants en aquells 300 últims metres i vaig entrar si més no una mica content a meta. Havia terminat una nova Major, patint com mai, però amb orgull de sentir-me un privilegiat i de que el meu fillet que feia 9 mesos aquell dia ho hauria vist  :love:.  Segona mitja en 1h42:47 a 4:52/ km . Finalment 3h05:49 .

Finalment i per acabar-ho d’adobar, a caminar fins al carrer 86, l’ultim de sortida, a l’últim camió, per la meva roba. Menys mal que els voluntaris t’ajudaven, per que va ser un epílog, on el fred i la decepció es van fer notar novament  :'(.

Sóc un corredor competitiu, i no puc mentir-me. No és el que esperava, ni el que volia, i això em fa sentir decepcionat. Obviament em quedo amb totes les coses bones que vaig viure i amb la grandesa d’aquesta marató que sense dubte tornaria a fer. Mereix la pena fer-la si més no un cop a la vida. Peró amb tot em queda la derrota soferta. Toca aixecar-se. Lluitar de nou i tonar a sentir-se competitiu. Hi hauran altres escenaris per intentar traure’s aquesta espineta segur, i tornaré més fort a la marató la propera vegada, sense capficar-me però amb més ganes, no hi dubteu  :yes:.

Gràcies a tots pel carinyo, pel seguiment, i per que és un orgull sentir el recolzament taronja, estiguis on estiguis en qualsevol part del mon. Ens veiem aviat  :wink2:.

     

Brigante: Primer de tot moltes felicitats per la vostra marató, els que vam estar allà sabem el difícil que era plantejar-se un objectiu en aquestes condicions.

He de dir que quan parlem de fer un temps determinat en la marató de Nova York obviem que aquesta marató no és com les altres. Hi ha un abans-marató que influeix molt en la marató en si.

Aquesta per mi a estat la meva cinquena participació i he d'acceptar que en les dues primeres vaig fracassar de valent. La primera anava preparat per fer sub 3h i el viatjar 5 dies abans amb el consegüent pateo de la ciutat em va aixafar els meus plans. A la segona van ser les tres hores d'espera amb un fred intens que em va deixar tes. Així que quan anem a preparar Nova York cal tenir en compte molts més factors que en qualsevol altra marató.

En la meva humil experiència recomanaria:
1-Viatjar si pot ser divendres abans de la cursa i guardar el turisme per després, a més d'aquesta manera s'aprofita millor el canvi horari.
2-Oblidar-se de l'opció bus per al transport fins al pont Verrazano. Per reduir l'estada a la zona de sortida el millor és agafar el Ferri i arribar amb el temps just. És un lloc poc condicionat i on acostuma a fer molt fred.

3-Anar amb molta roba d'abric i guardar alguna peça fins travessar el pont Verrazano.

4-És una marató dura.No ho aparenta si mirem el perfil però no us equivoqueu, ho és. És un continu puja i baixa. És molt difícil portar un ritme regular i la pujada que et dóna la gent animant de vegades pot perjudicar si no saps administrar-la. No estem acostumats a aquest desplegament d'emocions. Cal tenir molta calma, sobretot al principi. Molta calma.

Així que Brigante dóna-li molts ànims a la Nadiuska i dir-li que estic impressionat per la seva gran cursa a la Behobia.

Kilometer, felicitar-te per no rendir-te i acabar la marató amb un somriure tot i el patiment  :yes: :yes: :yes:

D'aquí res, tindrem una nova fita d'en Kilometer en forma de marca i on segur que aquesta dura experiència t'ajudarà. La crònica fantàstica, plena d'emocions i explicant de forma clara les bondats i desbondats d'aquesta desitjada marató. Ànims que la propera ja la tens marcada al calendari 

Kilometer: Molts ànims i t'entenc perfectament perquè jo també he patit en les meves carns el desamor d'aquesta marató. Però al final he repetit i del desengany he passat a l'enamorament.
En el fòrum vaig intentar diverses vegades aconsellar-vos que us oblidéssiu del bus, que era millor el Ferry per reduir al màxim el temps d'espera. Ara ho has patit en les teves carns i em sap molt greu. Aquesta marató és molt més que les 26 i escaig milles .... veritat?
Sempre m'he preguntat per què la zona de Staten Island no la preparen per acomodar millor als corredors. És inhumà! El dia que plogui es produirà un gran problema! Jo una vegada em vaig haver de tancar en un lavabo durant una estona del fred que tenia ..... i no és conya!
Malgrat tot has fet una gran marató .... molts ànims crack!  :love: :love:

Molt bones cròniques tots!! Quin nivell que teniu  :mdr:

En especial felicitar al amic per la MMp en aquesta marató!

I ànims i felicitats al Genís que espero que s'acabi de recuperar aviat! 

Kilometer… Conec perfectament aquest sentiment, diria que tots ho hem viscut alguna vegada, però com vaig posar en la meva crònica d'Amsterdam:

“Pel simple fet d'acabar, de no deixar-te anar, de saber aguantar i no rendir-te, en definitiva per seguir sent, des de fa anys, un maratonià...”
Felicitats campió!!! 

Por si alguien le sirve para futuras ocasiones comentare que lo mismo que para mi la maraton esta mitificada,Manhattan también.
Las dos veces me he alojado en Brooklyn que es mucho más económico. En apartamento y para ir a Verrazano la primera vez fui en taxi y la segunda el mismo dueño del apartamento nos llevo en una furgoneta por un módico precio. Con lo cual no hacia falta madrugar tanto y la paliza era menor.

Aquí d'opinions en podem trobar tantes com associats som. Haig de reconèixer que d'ençà el desencant de Berlín al 2012 i com de bé es pintava al fórum (va ser un cúmul de despropòsits), per la Marató de NYC he estat força prudent.

Açí al fórum tenim referents indiscutibles a la Marató de NYC, crec que en part, és una "font d'associats" el fil de la Marató de NYC (al que llegiu n'és un exemple) i sempre he dit en petit comité, que aquesta xarxa social que és corredors.cat queda un xic emmascarada en forma de web que potser algú pren com a màxima.

La Marató va ser divertidissima, m'ho vaig passar molt bé, vaig riure molt i vaig gaudir molt, segur que condicionat per que no anava a fer marca, ni anava amb pretensions elevades (com si que anava a Berlín). Jo no us faré crónica, seria una repetició de ponts i pujades ( :rofl: ) i aquestes línies són una mera publicació del meu parer. Va ser una passada, de debó, una experiència única, però també haig de dir, que és d'aquelles que s'ha de viure. Difícil d'explicar. Deixem'ho en que m'ho vaig passar molt bé i a efectes de números, vaig fer 3:23:41 (Si us fixeu, no vaig afegir el meu dorsal ni wave al llistat de posts anteriors). El perfil és exigent, però no va ser gens dura (tampoc són les 24h de corredors.cat, no em malinterpreteu) Mitificada pot ser si, però no ens flipem de humilitat. És una passada. Una festassa. 

En resposta a aspectes que han sortit:

- Jo vaig anar en Ferry, no vaig preguntar, volia anar en Ferry, em feia il·lusió. Vaig agafar el de les 6:30. El tema de la espera, si, feia fred, MOLT fred, però potser donat per la meva "sociabilitat" se'm va passar volant, xerrant aquí, café allà, donut aquí i aigua allà (en serio, el tema baggels a la sortida va ser ogàsmic). Els americans tenien una altre actitud davant aquesta "incomoditat", molt admirable. Duia molta roba d'abric, ja anava preparat (i per cert, algun americà tindrà un xandall correcat, el vaig haver de llençar a la sortida, una llarga història que no toca explicar ).
- Jo no vaig escoltar Sinatra a la sortida, de fet, no va sonar, ho vaig preguntar a d'altres corredors i m'ho van confirmar, desconnec el motiu. Va sonar un grup semblant a AC-DC. Aquest és un exemple del que deia amb anterioritat, personalment no explicaré a ningú sorpreses que es poden anar trobant al camí (per això també no faig crónica).
- Tema waves (sortides), la veritat, ni m'hi vaig fixar, estava bastant flipat amb l'ambient, però sóc home d'anàlisis i les gràfiques de pas es pot veure com en trams podia arrivar a avançar a desenes de corredors. Imagino que apel·len a la bona fe i bé, és una festa de marató i no li vaig donar gens d'importància. De fet, hi havia trams que em parava a ballar amb les orquestres i a fer fotos i no se'm va resentir el ritme.  Després em vaig enterar que hi havia una aplicació que podia anar seguint els corredors i que des de casa em seguien i en alguns trams es pensaven que havia punxat... jajaja! no pas, estava fent el guiri!  :mdr:
- Tema allotjament, jo vaig estar des de dimarts abans a divendres seguent, "entrenant" (fent-me fotos) per Central Park i fent vida allà, i allotjat a Harlem. Per mi l'allotjament ha de ser una perllongació de l'experiència maratoniana. Una anècdota, cardava un fred al apartament brutal i la cara de la anfitriona quan li vaig dir que per que no hi havia calefacció va ser brutal. La resposta: la calefació només es posa al hivern..  :rofl:

Jo tenia moltes ganes de tornar a NYC i tenia moltes ganes de córrer aquesta marató i ha estat una experiència increïble. Faré una excepció i m'atreviré a donar un consell, no m'agrada gaire fer-ho, però si serveix a algú ja haurà servit l'atreviment. Si algun dia correu la Marató de Nova York, gireu el pulsómetre per no veure'l, aixequeu el cap, smile & enjoy.  És el que vaig fer jo!

Kilometer, sé que ets, com dius, un corredor competitiu, i que et falten molts anys per "canviar de xip", però jo crec que Nova York és una marató per agafar-se-la amb una mentalitat diferent de la resta, oblidant-se una mica de la marca. Són moltes circumstàncies en contra per córrer en temps similars als que estem acostumats a fet. Per tant, crec que és millor no osbsessionar-se amb el rellotge i limitar-se a gaudir l'ambient des del principi fins al final.

Pel que fa al desplaçament a la sortida, l'experiència m'ha ensenyat que no cal matinar ni tenir pressa. No s'ha de marxar de Manhattan abans de dos quarts de 7 del matí. Independentment de l'hora que tinguis marcada en el dorsal, no et deixaran mai a terra. La cua és continua i van omplint els autobusos. Ningú no mira l'hora perquè és molt fosc i l'enganxina és minúscula. L'opció del ferry que comenten també deu ser bona, tot i que jo no l'he utilitzat mai.

No cal patir per fer tard perquè, a males, sempre et deixen sortir en una onada posterior. És millor això que no pas pelar-se de fred hores i hores contemplant el Verrazano.

Ara he llegit el Deibid i crec que va en la línia que deia jo al començament. Evidentment, tothom té el dret d'agafar-se les maratons com vulgui, només faltaria, però penso que la filosofia de Nova York ha de ser aquesta: gaudir de l'ambient de principi a fi.

Jordi1, amic, sergio, moltes gràcies per les vostres paraules. La veritat és que em donaran força de nou per entrenar fort en busca de noves emocions i sensacions.  :wink2:

deibid, t'entec perfectament, vas anar amb l'objectiu de passar-ho bé i ho vas aconseguir. En aquest sentit la teva visió de sentir-te partícep d'una festa va ser plenament realitzada, per tant entenc que et quedi aquest magnífic record.

arcadi42, que haig de dir de les teves paraules. Mai millor dit la teva experiència és molt gran aquí i crec que aquesta és la raó. NYC s'ha convertit en una marató molt popular, la més multitudinària del mon, on el que més costa es ser-hi. Per tant es comprensible que és pensi en el desenvolupament global de la cursa i en que la majoria, que  no competirà, gaudeixi de totes les coses que l'han aupat tant a d'alt. Peró sempre hi haurà gent com jo, a qui no els hi ha arribat el moment de passejar amb dorsal, per dir-ho d'alguna manera. Gent que vol demostrar-se que pot córrer en qualsevol lloc i no per aixó no gaudir de la cursa. Crec que NYC té unes connotacions especials i que la fan diferent de la resta i aixó pot ser la cusa de que molts que anem a  competir hi sortim una mica escaldats. Si hi tornés ara canviaria moltes cosestes sobretot abans de la sortida, peró no crec que sigui tot imputable al fred i al vent a l'inici. Així que no m'hi vull capficar. No va ser el meu dia i ja està, que hi farem. Espero poder tornar en un futur i poder fer-ho millor. Aixó si, tot i els mals moments, mereix molt la pena fer-la, i en el fons, tot i el meu orgull competitiu estigui tocat, estic content d'haver-la complertat.

kilometer molt emotiva la teva crònica, de vegades alguna marató ens surt així i no sabem perqué. Trobo que és la bellesa de la marató, es una prova que mai pots dir a priori el temps que faràs; però encara que ara no t'ho sembli, sempre se n'aprén alguna cosa...

kilometer molt emotiva la teva crònica, de vegades alguna marató ens surt així i no sabem perqué. Trobo que és la bellesa de la marató, es una prova que mai pots dir a priori el temps que faràs; però encara que ara no t'ho sembli, sempre se n'aprén alguna cosa...

totalment d'acord tonivet, sovint a vegades s'apren més de les derrotes que de les victóries

Hola 

Lucius, Som, Brigante, amic, Arcadi42, Deibid i Kilometer 

Moltes Gràcies a tots per compartir les vostres experiencies. Heu lluitat i heu arribat en un día en que les condicions no eren les mes apropiades, només per això ja ha valgut la pena.  :yes:

També m'agradat veure els diferents plantejaments de cursa. Jo l'any passat volia anar com a Deibid amb la càmara de fotos a la ma o al porta dorsal  :yes: i vaig acabar fent mmp. Soc com tu Kilometer, competitiu amb mi mateix i també he tastat el desencís de la relació amor-odi que tinc amb la Marató. No t'haig de dit res perquè ja veig que a la propera la faràs grossa. 

amic ja t'ho he dit en un altre fil, Felicitats  . T'ho mereixes despres de l'any que portes. Has arribat molt be de forma i ho has sapigut gestionar de p... Mare.  :love:

Continuem

Kilometer

muy perra com diu el Cachirulo però segur que lo aconseguires quants tornis et felicito per la teva crónica i la tevqa honradés  :yes:

Gracias a todos por compartir vuestra experiencia y sentimientos en la Meca del Maratón( con permiso de Atenas, y Boston) habeís hecho que la mayoria de nosotros podamos imaginar el ambientazo de este evento, creo que a todos se nos pone la piel de gallina leyendo vuestras crónicas . Creo que todos habeís disfrutado/sufrido de  una experiencia inolvidable. Sois unos campeones cada uno a su nivel y preparación.
Kilometer molts anims, de vegades les coses no surten i no cal ser tant exigent, tens un nivell molt elevat i m´agrada la teva ambiciò i disciplina en cursa, pero potser d´aqui un temps li donaras valor a la maratò que vas acabar i amb un temps magnific, si es clar que no era el que tu tens a les cames, penso que el mes fàcil era plegar, pero tu com bon perico vas lluitar fins el final. :love:
Amic felicitats per la teva Maratò, , tu ja tens força experiencia, i ja vaig veure a Puigcerdà que ho tens tot molt controlat.
A la resta Deibid,Lucius,Brigante,Som moltes felicitats, ja teniu una Maratò mes, pero New York diuen que marca per la resta de la vida atletica.
Adeuuuuuuuuuuu.

a qui no els hi ha arribat el moment de passejar amb dorsal, per dir-ho d'alguna manera.

Que cabron!  :rofl:

Hi ha moments per tot, pel passeig i per la marca, de fet, com em toqui Berlín 2015, et rebentaré!  :rofl:  :sarcastic:

Brigante, Deibid, una marató gaudint-la, una forma més de suar la samarreta tant vàlida com la competitiva. Formeu part de l'espectacle i el viviu sense pretensions de crono.

Kilometer, dóna la sensació que tornes derrotat, decebut,...però no ho hauries d'estar. Tens una més de les majors del teu repte i t'has de quedar amb això. A Berlin o a la propera destrossaràs el crono ja veuràs.

Crec que els que fem maratons sovint tenim tres tipus de plantejaments i tots tres donen satisfaccions:
1- Marató per a gaudir l'ambient en pla turísitc i sense cap pretensió de temps.
2- Marató on la corres total o parcialment fent de llebre oficial o per a amics i et dóna una gran satisfacció independentment del resultat
3- Marató en busca de MMP. Això és un "ordago" i mai saps si totes les circumstàncies alienes o incontrol·lables col·laboren o no fins el gran dia (climatologia, alimentació, salut, material, nervis, logísitca, descans...) Quan juguem a buscar MMP moltes vegades guanyem però també n'hi ha vegades que perdem i cal fer lectures positives de les derrotes per a continuar motivats de cara al futur.

Maratonianes i maratonians sou grans, molt grans 

No sabia si fer la crònica ja que no n’he fet mai cap però al final m’he decidit. Nova York bé val una excepció.

Suposo que hi haurà molt punts en comú amb altres companys, com amb Kilometer, tot i que a un altre nivell. Jo també hi havia posat molta il•lusió a la marató des del dia que em vaig apuntar a la lottery. No sé per què, però tenia clar molt clar que em tocaria. El dia del sorteig vaig estar esperant fins que va arribar el missatge, primer el de la caixa dient que ja m’havien carregat el preu de la inscripció. Els problemes van venir poques setmanes després, quan ja tenia mig decidit tot el tema del viatge amb la família, i va ser en forma de lesió. Primer, no ho acceptes, mires de seguir corrent, però al final no pots i el metge et diu que has de parar. Després d’estar més de dos mesos aturat, fer sessions de rehabilitació, exercicis a l’escala de la feina i de casa, dia sí, dia també, i d’anar veient com les setmanes passaven, i de fins i tot arribar a pensar que no podria córrer la marató, va el metge i em diu: surt a córrer i si et fa una mica de mal, aguanta que ja no ets jove. Jo, tonto de mi, li vaig fer cas, i si fins aquell dia només havia alternat caminar i córrer molt poquet, vaig començar a entrenar-me a mitjans de juliol. Sí, massa poc temps per preparar una marató, i més després d’una llarga aturada.

La primera cursa que vaig fer a finals de juliol, al quilòmetre 6 ja estava mort, però a partir d’aquell moment vaig seguir entrenant amb normalitat tot i que no amb la quantitat i intensitat d’altres vegades. La mitja de Sant Cugat va anar prou bé, però quedava la part més dura, i un parell de tirades llargues que vaig fer després ja em deien que no arribaria gaire bé per aguantar el 42,195.

Tot i els entrebancs, i amb molts ànims, vaig aterrar a NY, i després de tres dies de turisme, arriba el dinar al Tony’s. Gran ambient de corredors catalans, gran quantitat de pasta i molts consells, sobretot de l’amic, i dels que tampoc en vaig fer molt de cas.” Mea culpa”

Jo tenia el bus a les 6, i tot i repetir-me moltes vegades que passés i anés amb ferry més tard, el fet de llevar-me massa d’hora i que el tenia prop de l’hotel, que cap allà vaig anar. En aquell petit passeig a les 6 del matí pel carrer 42 em va passar una de les millors coses de la marató. Em trobo un japonès (al final resulta ser coreà i viu a Hong Kong) amb calça curta, samarreta curta, i que la única cosa d’abric que porta és la manta de la darrera marató de Boston, aquella mena de plàstic metal•litzat prim que donen a l’acabar. I a més a més, anava en sentit contrari als busos. Em pregunta cap on ha d’anar i anem junts cap allà. Agafem el bus a les 6:15 i pel camí ja ens expliquem les nostres històries. El “tio” anava preparat, això sí, amb unes etiquetes amb el seu nº de mòbil i l’adreça d’e-mail, per repartir a que li pogués fer fotos. Jo anava amb una càmera petita, així que perfecte.

A les 7 i poc ja erem a lloc. L’espera al camp d’Staten Island es va fer suportable al principi. Anava xerrant amb el coreà, ell anava a buscar cafè i bagels, jo li vaig donar la manta de l’avió , canviàvem de lloc, fèiem fotos, etc. Després vam veure que hi havia gent al voltant d’unes furgonetes, just al davant de l’entrada dels corrals de color verd, i cap allà que anem. Així vam descobrir una nova forma d’escalfament. Ens vam passar quasi una hora enganxats al capó de la furgoneta de la cadena de televisió NBC que tenia el motor en marxa. Fins i tot quan van baixar el càmera i el reporter ens van entrevistar a tots dos. Desconec si finalment algú ens ha pogut veure per la tele americana.

Després de més de dues hores junts ja ens havíem fet amics. Ja m’ha dit que segurament vindrà a la marató de Barcelona d’aquí a dos o tres anys. Si mai vaig cap a l’extrem orient ja tinc algú amb qui contactar.

Amb molt de retard entrem al corral, amb el temps just d’anar a fer un riu, treure’m els pantalons vells i començar a caminar cap a la línia de sortida. Jo sí que vaig sentir perfectament el “New York, New York” de Frank Sinatra, era la segona “wave”.
Al pont de Verrazano feia un vent que tombava, una passada. Em va costar horrors parar-me un moment per fer una foto a Manhattan. Jo també em vaig passar tot el pont amb la mà al pit aguantant el dorsal. Entre una cosa i l’altra, tot i que és molt llarg no vaig notar massa la pujada, suposo que al ser just al principi es pot aguantar bé.

La primera mitja molt bé, segons el previst. Molt ambient a la 4a. Avinguda de Brooklyn, també a Lafayette, on vaig parar a saludar a la família i fer una foto amb els meus fills.

Els problemes van venir a partir del pont de Queenboro, només començar a pujar, ja veig que serà llarg i dur, i poc després haig d’aturar-me i seguir caminant fins que comença la baixada. Suposo que el fred, el vent i la preparació, una mica justeta, van passar factura, i a partir d’aquell punt va canviar totalment el panorama. Vaig poder seguir corrent, però quasi a cada avituallament feia una petita pausa. Al pont d’entrada al Bronx, també vaig haver de pujar caminant, sort que és més curt. I la cinquena avinguda se’m va fer molt dura. Abans d’entrar al parc una altra aturada amb la família i recollida de l'estelada.

Al final, pitjor temps del previst, que ja no era gaire bó, tot s’ha de dir, però molt satisfet d’haver participat a la mítica marató de Nova York. Una gran experiència. I si mai hi torno, espero que pugui corregir els errors i que al menys, el coneixement de l’organització i sobre tot del recorregut serveixi per poder gaudir encara més de la cursa.

Una marató més al sac. I quina marató!! La propera.. no ho sé, ni on , ni quan. Per mi anar a la de Nova York ha sigut un somni. Qui ho havia de dir fa quatre anys i mig, quan encara deia que no m’agradava córrer, i només mirava passar la Mitja com qualsevol altre granollerí que surt a passejar el primer diumenge de febrer.

Gràcies a tothom, pels consells i els ànims. Ens veiem a la propera, sigui on sigui!!!

Deibid, t'espero a Berlin  :mdr:

jorfer, home, una mica decebut si que estic, peró bé forma part de l'esport. Unes vegades es guanya i altres es perd. Aprendrem d'aquesta derrota des del punt de vista atlètic. Per la resta estic molt content i satisfet d'haver pogut córrer a NYC, a on espero tornar en uns anys a intentar fer-ho millor  :wink2:

jacuco, el camí va ser difícil per arribar allà i un cop allà, el que es segur es que aquesta marató no perdona i més si trobem condicions com les que vam tenir. Al final ens hem de quedar amb que vam ser-hi allà i vam acabar, aixó ja no ens ho traurà ningú.  :wink2:

jorditogores, MIGUEL SBD, estimats kanyeros, moooooltes gràcies per les vostres paraules, que em donen molta energia i moltes ganes d'afrontar els nous reptes que vindran  :yes:

Per cert, Arcadi42, com queda el tema del certificat/ diploma, s'en sap alguna cosa al respecte ??.

Per últims companys, el $$ continua a un canvi horible inclús pitjor que quan vam ser-hi a NYC. Jo de vosaltres esperaria un temps per a comprar fotos. Les fotos no despareixeran (jo encara puc comprar les de London 2012) i quan aixó remonti una mica us pot sortir més a compte coprar tot el paquet. Ens veiem nois  :wink2: