42nd BMW Berlin-Marathon - (27/09/2015)

Bon dia companys!!
Fa molts dies que no obria el fil
He passat l'estiu amb una tendinitis del aquiles que m'ha fet molt la murga
Amb molta paciència sembla que ja he pogut recuperar pero vaig mooolt just de temps
Ahir vaig poder fer la mitja de sbd i avui tinc els tendons be!!
Vaig afegir 5km abans per agafar sensacions
tinc ganes de poder correr berlin sense dolor de moment no em plantejo temps
salut i cames i ens veiem a la sortida!!!
grimi

Vamos!!! ja queda menys, cada vegada amb més motivació, i encara més desprès de còrrer ahir la Mitja de Sabadell. Jo era conscient de que havía de posar-me un dorsal abans de la marató si o si per treure un entrenament de confiança i ho he conseguit.
Ahir 1h18´15" a Sabadell, fent marca personal (per més d´un minut) sense buscar-la i a un circuit dels que no es consideren ràpids. Vaig fer un calentament llarg i després vaig allargar 3 kms més. En volia fer 5 pero algo em va sentar malament a la pantxa i vaig haver de parar per evitar una catastrofe  :rofl:
Se que 1h18´15" potser no es un temps que signifiqui 2h45 a Berlin, pero crec que si en comptes de Sabadell hagues estat Barcelona, podría haver tret un 1h17´30" aproximadament, pel que ja em cuadraría mes. Kilometer, tu que ets l´expert, quina opinió tens?

Molta força a tots aquestes tres setmanes que queden, i sobretot a cuidar-se be per no fer-nos mal!

Vamos!!! ja queda menys, cada vegada amb més motivació, i encara més desprès de còrrer ahir la Mitja de Sabadell. Jo era conscient de que havía de posar-me un dorsal abans de la marató si o si per treure un entrenament de confiança i ho he conseguit.
Ahir 1h18´15" a Sabadell, fent marca personal (per més d´un minut) sense buscar-la i a un circuit dels que no es consideren ràpids. Vaig fer un calentament llarg i després vaig allargar 3 kms més. En volia fer 5 pero algo em va sentar malament a la pantxa i vaig haver de parar per evitar una catastrofe  :rofl:
Se que 1h18´15" potser no es un temps que signifiqui 2h45 a Berlin, pero crec que si en comptes de Sabadell hagues estat Barcelona, podría haver tret un 1h17´30" aproximadament, pel que ja em cuadraría mes. Kilometer, tu que ets l´expert, quina opinió tens?

Molta força a tots aquestes tres setmanes que queden, i sobretot a cuidar-se be per no fer-nos mal!

Ostia, quin tiempassu !!

1h18'15" ahir a Sabadell, per mi, equival a 1h16 a Barcelona al febrer (molt millor temperatura i recorregut) Si segueixes entrenant, ho podrem comprovar !!

Ahir vas anar a 3.42 i a la marató 3.54  Jo crec que no és gens descabellat aquest +12" i més comptant que Berlin és planera i sol fer una temperatura molt fresqueta i bona per córrer. De 20 graus a 10 hi ha un món.

Bona feina !

Esteu en moooolt bona forma, fareu uns temps bestials 

Vamos!!! ja queda menys, cada vegada amb més motivació, i encara més desprès de còrrer ahir la Mitja de Sabadell. Jo era conscient de que havía de posar-me un dorsal abans de la marató si o si per treure un entrenament de confiança i ho he conseguit.
Ahir 1h18´15" a Sabadell, fent marca personal (per més d´un minut) sense buscar-la i a un circuit dels que no es consideren ràpids. Vaig fer un calentament llarg i després vaig allargar 3 kms més. En volia fer 5 pero algo em va sentar malament a la pantxa i vaig haver de parar per evitar una catastrofe  :rofl:
Se que 1h18´15" potser no es un temps que signifiqui 2h45 a Berlin, pero crec que si en comptes de Sabadell hagues estat Barcelona, podría haver tret un 1h17´30" aproximadament, pel que ja em cuadraría mes. Kilometer, tu que ets l´expert, quina opinió tens?

Molta força a tots aquestes tres setmanes que queden, i sobretot a cuidar-se be per no fer-nos mal!

Ostia, quin tiempassu !!

1h18'15" ahir a Sabadell, per mi, equival a 1h16 a Barcelona al febrer (molt millor temperatura i recorregut) Si segueixes entrenant, ho podrem comprovar !!

Ahir vas anar a 3.42 i a la marató 3.54  Jo crec que no és gens descabellat aquest +12" i més comptant que Berlin és planera i sol fer una temperatura molt fresqueta i bona per córrer. De 20 graus a 10 hi ha un món.

Bona feina !

Moltes gràcies! Veurem que surt, pero ho intentaré segur. De perduts al riu  :rofl:

RafaZ, excel.lent mitja, la teva. T'ha vingut de conta oer reforçar la moral. El més important és que aixó no surt per que si, sino per que s'ha entrenat. Jo no m'atreviria a fer projeccions amb altres mitjes per que cada cursa és un mon. Peró és obvi que en d'altres circumstàncies, el resultat encara podria ser millor. Peró s'ha de fer. Per la marató que és el que realment ens interessa, en la meva opinió, aquesta marca és molt lícita per assaltar el sub2h45. No és una garantia d'èxit, per que aquest esport és com és, inla marató a més, molt especial, peró t'ha de donar confiança en les teves possibilitats. Així, que crec que has de començar a pensar que ho pots fer i el 27 sortir amb aquest objectiu al cap. Vinga molts ànims i que no decaigui la cosa.

Altre cosa, nois, suposo que ja haureu rebut els mails. Aixó ja està a tocar. Reviseu, que heu de tenir la start card, per recollir el dorsal i també tota la informació més important pels corredors, de l'edició d'enguany.

Nois, no defalliu, que queden 18 dies !!!!  :yipi: :yipi: :yipi:

Moltes gràcies Kilometer, opino igual, així que ara a portar-se be i a donar-ho tot el 27.
He rebut els correus pero sincerament encara no m´ho he mirat, nomes se que tinc el dorsal 38750 

Anims!

Hola a tots

Jo també he rebut l'e-mail, el meu dorsal és el 27592, ja falta menys, els meus problemes sembla que no tornen i sembla que tant els isquios com el genoll em deixaran disfrutar d'aquesta marató.

El meu temps no serà com el vostre i, com sempre, el meu objectiu principal serà acabar i disfrutar de l'experiència, si és en menys de 4 hores (o 3h45'), millor. Sera la meva cinquena maratò i mai em sento preparat, fins que he de començar a còrrer.

Salutacions a tots, ens veiem a Berlin!

Xavi

Hola RafaZ, si et serveix de guia, jo tinc marca en mitja i plana de 1h19' i a Berlín vaig fer 2h45 (2h44'55'' temps oficial), per tant, vas més que sobrat de marca. Ànims i endavant amb l'objectiu.

Salut i Alegria,
                  Pere

Hola a tots

Bé, ja en període de "Tapering" o "Affûtage", com es diu aquí, he de reconèixe que el meu estat de forma es millor del que em pensava, ahir vaig acabar el perío de dur, amb una sortida de 29 Km., alternant ritme de marató i tranquil, amb molt bones sensacions.

Només espero que el cos mantingui la forma i aquest 15 dies de repós actiu donguin el seur resultat. Ahir vaig veure el video oficial de l'edició 2013 i  és molt motivador, només penso en creuar la porta de Brandenburg directe cap a la línia d'arribada el proper 27. Aquí el vído http://www.bmw-berlin-marathon.com/en/news-and-media/videos/the-journey.html

Ja queda menys

Pit i collons!

Xavi

Eip nois, com ho tenim aixó  :yipi: :yipi:. Ens queden 11 dies només, bé, menys, je je, que sortim a les 9. Jo encara tinc pendent demà un últim entrenament de qualitat i a partir d'aquí començaré a baixar quilómetres i ritme i la setmana vinent ja serà molt suau. Dijous vinent, dia de la Mercé, faré l'últim entrenament i aniré a visitar la meva fisio de confiança, per tant em queden a hores d'ara, 7 entrenaments més i cap a Berlín  :yes: :yes:.

Vaig ultimant algún que altre detall, relacionat amb la logísitica del viatge, i segurament m'aventuri a fer una pre-crònica berlinesa, ja que ha estat un estiu per a recordar durant temps, passi el que passi a Berlín. Molts ànims amb aquests últims dies i a cuidar-se tothom, que són dies de no predndre mal sobretot...

Ho tindré en compte jcarpa gràcies.
De totes les setmanes de la preparació crec que aquesta es de les pitjors en quan a sensacións, i l amotivació m´ha baixat bastant. Ahir tenia 6x2000 i nomès en faig fer un i vaig marxar cap a casa.. les sensacións eren dolentes, les cames pesades i molt poques ganes de còrrer...
En fi, espero no "cagarla" aquesta setmana i poder complir amb la resta d´entrenaments, que son suaus menys dos que tenen tela (un 25x400 demà i un 10x1000 dissabte)

Per altre banda no se com va el tema de calaixos de sortida, si va per dorsal, per marca o com... amb el dorsal 38750 te pinta de que sortiré bastant enrrere no? Ai mare..

Ho tindré en compte jcarpa gràcies.
De totes les setmanes de la preparació crec que aquista es de les pitjors en quan a sensacións, i l amotivació m´ha baixat bastant. Ahir tenia 6x2000 i nomès en faig fer un i vaig marxar cap a casa.. les sensacións eren dolentes, les cakes pesadez i molt poques ganes de còrrer...
En fi, espero no "cagarla" aquesta setmana i poder cumplir amb la resta d´entrenaments, que son suaus menys dos que tenen tela (un 25x400 demà i un 10x1000 dissabte)

Per altre banda no se com va el tema de calaixos de sortida, si va per dorsal, per marca o com... amb el dorsal 38750 te pinta de que sortiré bastant enrrere no? Ai mare..

Tranqui. Molts ànims. Va per marca. Quan eecollis el dorsal sortirà. Segurament tindràs la lletra B. Ànims

Bé nois, doncs aixó ja gairebé està fet. Sembla un clàssic que els últims dies les coses es compliquin, peró crec que forma part de la litúrgia maratoniana  :mdr:. Dimecres la meva dona treballava al matí i no em va quedar una altre que aixecar-me a les 5:00 per anar a córrer i poder arribar abans de les 7:00 per que ella marxés, dutxar-me i deixar el nen amb els avis i marxar a treballar. Pel camí va caure 1h15 a 4:24/ km. Pensava que descansaria més per la tarda, peró no va poder ser tant com volia i aquesta nit tampoc. L'escola bressol és el que té, que possa malalts als nens  :mdr: :mdr:. I en un cop de tos el nen va començar a vomitar en un parell d'ocasions i vinga a canviar-lo a ell, al llit. Si us dic que a les 2 de la matinada estava fregant el terra, no menteixo  :no:. En fi, que a les 6:30 diana i últim entrenament de qualitat, un controlat de 10 km. Encara peró tenia un regalet al matí, la ciclogènesi explosiva aquesta i quin vent que fotia, donant el conyàs tota l'estona. Al final 16 km amb 10 de controlat en 36:23 a 3:38/ km. Potser una mica artefactat pel GPS peró el dono per bo, amb tots el condicionants que tenia i per que les cames tiràven bé, quan no tenia vent de cara. Així que molt content, per que ara aixó ja comença a baixar i podrem començar a descansar bé 

Per cert, avuí em venia de gust escriure una mica, així que us deixo una precrònica berlinesa per entretenir-vos...

Llegia fa uns dies l’entrevista del Joan3, i havia un moment que tocava un punt en el que havia de donar-li la raó i que ja va sent bastant ostensible, i que és la menor utilització del fòrum. Cada cop l’anem utilitzant menys (en general), i no saps per on para un o l’altre, que fa la gent o que vol fer, etc…. Enyoro de vegades aquelles mítiques llistes de barquetes de no fa massa temps.

Creixen subgrups, es potencien les xarxes socials, ens fem grans, augmentem les famílies, tot evoluciona…peró l’essència està aquí i m’agrada mantenir-la en la mesura que m’és possible.

És per això que he anat madurant fa dies escriure aquesta pre-crònica de la marató de Berlín. Em ve de gust, i necessito alliberar una mica o en part, tot el que m’ha conduït al preludi d’aquesta magnífica marató. Podria començar dient que fa anys que em mentalitzo per preparar aquesta marató i els últims anys hem estat fent simulacres del que seria entrenar la marató durant l’estiu. Peró no ens anirem tant lluny. Potser el punt de partida l’hauria de posar al final d’una altra gran marató com va ser Nova York, el novembre passat.

Aquella marató com molts sabeu, no va sortir com jo esperava i desitjava i em va deixar una espineta clavada, que encara avuí en dia fa mal. Quan vaig tornar no deixava de donar-li voltes al resultat i als per que, i els entrenaments sortien molt irregulars en sensacions, uns dies millors, altres pitjors. Mancava confiança, tranquil•litat. Pel camí em vaig trobar el Joan3 a Mataró, que em va ajudar a traure tot el que tenia dintre i a fer una bona mitja, la meva segona millor marca de tota la vida. Peró continuava sense el bon tarannà necessari per entrenar a tope. I a Nassos, tot i fer una bona cursa i un bon resultat, tampoc em va deixar satisfet. Vaig canviar el xip a principis d'any, peró tot i entrenar molt dur a la mitja de Barcelona, tampoc vaig estar fi. No estava sent el meu any. La setmana següent va ser la Maratest, de la que guardo un bon record fent de llebre sub 3h. Al dia següent em vaig lesionar, tot és complicava. L'isquio de la cama esquerra feia mal i no em deixava córrer.

Ho vaig intentar 2 cops aquella setmana i no va haver manera, així que vaig decidir deixar-ho estar, fer vacances 3 setmanetes i tornar-hi després. I així va ser, peró passats uns dies va ser el soli de la cama dreta el que va començar a fer mal. Contínues parades, visites la fisio, peró res a fer, als pocs dies, als pocs km, tornava a recaure. Un altre paradeta, ara de 2 setmanes i em vaig plantar al maig. Semblava que tot anava bé, portava gairebé 3 setmanes, corrent per aquí, per allà, per la muntanya, recobrant la felicitat i la continuïtat, quan vaig tenir dues caigudes. A la primera, un bon cop al maluc dret i un esquinç al canell dret. La següent, dos dies després, va ser pitjor, esquinç de grau II del turmell dret. Jo crec que encara ressona a Collserola, el meu crit de dolor i de ràbia.

S'apropava la data de l'inici de la preparació per Berlín i no tenia la confiança d'haver fet una bona temporada, ni la confiança en el meu físic, que es trencava per aquí, per allà i patia més que mai. La recuperació de l'esguinç pintava complicada i em plantejava si podria arribar a Berlín. Em vaig portar molt bé, novament parat 15 dies. El dia 8 de juny hauria d'haver començat la preparació, peró per contra, encara continuava amb el peu embenat. Finalment vaig començar el dia 9, encara sense l'alta mèdica i amb un tape de protecció al turmell. Aquella setmana vaig fer només 4 dies. Estava en baixa forma, la calor apretava i fort, el turmell no estava encara bé i els entrenaments és feien llargs i feixucs. A sobre em mancava il•lusió. Estava fred, cada dia feia el que tocava amb patiment i no pensava més enllà. Seguia el plantejament que havia fet de la preparació, tot i no arribar com hagués desitjat. Cada dia m'aixecava, em posava un tape al turmell i a córrer, i cada dia sense descans feia exercicis d'enfortiment i de propiocepció. Cada dia era una batalla guanyada, peró la guerra era molt llunyana. Sortint de lesió, amb un curt bagatge els últims mesos, en baixa forma, amb les onades de calor a tope. Cada dia era una lluita i tot i que em mostrava fred, no deixava de treballar amb el turmell i de lluitar els entrenaments. Vaig fer 5 dies la segona setmana i ja 6 la tercera, amb un petit cop de calor diumenge. Llavors van arribar les vacances i allà a Platja D'Aro, vaig fer la primera tirada de 2h, l'últim dia que vaig posar-me un tape al turmell. Va ser el punt d'inflexió, era la 4arta setmana.

Allà vaig estar dues setmanes entrenant molt bé i vaig conèixer una família alemanya d'Ahlen que em van donar molta energia positiva. Peró encara mancava el més difícil, superar el més d'agost, treballant als matins, amb la calor de l'estiu i amb entrenaments més durs. Les 5-5:30 del matí era la meva hora. Entrenava i després a treballar i després amb la família. Dia a dia, vaig anar superant aquests dies i vaig fer el mes més prolífic de la meva carrera. Van haver entrenaments brutals com un 3 x 4000 a les 5:30 amb una bona pluja. Amb esforç, amb sacrifici, m'havia plantat al setembre, ja estava molt a prop i ara si, ara si que estava il•lusionat i amb ganes.

No sé el que passarà a la marató, per que aquesta cursa és com és, peró el que si sé, és que em sento molt orgullós d'aquesta preparació en la que partia de la pitjor manera que he afrontat mai una preparació. En baixa forma, amb gairebé 4 mesos de molta irregularitat, moltes lesions i pocs quilòmetres, iniciant aquesta preparació a l'hora que em recuperava d'una lesió. En ple estiu, amb les onades de calor, i després a l'agost, treballant i corrent a hores intempestives, robant-les al llit, per somiar despert mentre corria. No ha estat gens fàcil, inclús hauria de dir que, més difícil que mai, per que tampoc podem oblidar que el meu fill, també m'exigeix una gran dedicació. Tot i aquests condicionants em sento licitat per dir (com així ho mostren els números), que he fet la millor preparació que mai havia fet, més ràpid, més lluny, més fort, més dur...partint de la pitjor situació que mai m'havia trobat.
Ara si, puc dir, que aniré a Berlin, amb totes les ganes i la il•lusió que sempre hi he posat, per que crec que aquest treball, que aquest esforç i aquest sacrifici, ha de donar fruits. Tancaré aquestes línies amb una cançó, que crec s'ajusta bastant al que he anat sentint els últims temps i que tindré present el dia 27 a la línia de sortida...



Sabes que hoy todo puede ser...

Kilometer, amunt, segur que la preparació donarà els fruits  .

Moltes gràcies per escriure esta pre crònica, relata i anticipa la duresa de la marató, i ens ajuda a reconèixer-nos en molts dels aspectes. Nova York et deixà un regust amarg que, amb seguretat, et llevaràs a Berlín.

Molta sort, te la mereixes  :yipi:

kilometer, els que et seguim a garmin sabem com estas preparant berlin.. ets un lluitador .. no dubtis que el 27/9/2015 molts de nosaltres estarem pendents del que passa a berlin ..    SORT !!

HALLO. berlinesos.

Molt be company Kilometer, he llegit la teva pre-cronica i he pasat una bona estona, m'en recordat de les meves triquinuelas quant per aprofitar el temps, i anaba correns a treballar, i goita arribaba mitja hora abans per poderme dutxar,,,,jejeje era molt macu, sortir al carrer de nit , i albirar el cel d'estels i sovint em el planetas Venus, Mart , Jupiter ascendint . Mentres traballaba sommiaba poder tenir mes temps, i goita es el que tinc ara, temps, dons ja soc un jubilata". Em considero molt afortunant d'haber aconseguit aquest plus de vitalitat dons em dona i.lusio de viure o del bon viure, mitllor dit. Darrera d'aquesta etapa , i  al-hora la practica o costum ecologica o si mes no, segons en Foreman, d-inteligencia ecologica, anar a treballar em bici o correns, quedan dons, quatre accidents en itinerere, dos atropellaments i dos accidents, . Aixi podem dir que correr i entrenar per la marato, es tanmateix viure filosicament, .

Uf quin rotllo, perdo, coincideixo Kilomenter , en lo que dius, o pensas, que el foro, a perdut força emocional, en allo d-explicar o escriure, jo mateix ja vaig esborrar dos aportacions, en aquets fil, i es que em feia vergonya, , pero gracies a tu, dons vinga ala , dons tambe em vull buidar, el cap o la ment.

Nois, l'any pasat, crec que va ser en Jordi, que va animar a trobar-nos el diumenge per la tarda per celebrar , la marato, va estar be, era un lloc d'aquestus que hi ha una orquesta i van les froilans em escots generosos, em 12 gerras de grossen bier, de veritat , va estar be, pero feia molte calor allar dins,

que us sembla si el disabte ens trobem en Alexanderplatz, que hi ha la Oktoberfest, i ens fotem unes quantes grossen bier,, nosaltres estarem perque esta molt be, tothom resta asentats en taules compartidas, naltros portarem le senyera,,i es que la meva filla, em vol fer entrar per la porta  de Brandenburg embolicat em la senyera,,,jo lic Nein nicht, mein totcher.

be dons a reveure apa.

kilometer

Jo que t'he seguit tot l'estiu, i que tinc un nen de més o menys la mateixa edat, estic super-segur que t'ha de sortir un tros de marató que tots recordarem.

Ja sabem que la marató és molt complicada, i que tot es pot torçar molt (oju amb els virus de guarderia tú també!!! no només el nen!!! rentar-se les mans continuament...), però no serà pas perquè no t'ho has currat de forma increíble.
No sabia lo del teu turmell, però això encara afegeix més admiració a la que ja et tinc. Ànims i endavant. El dia de Berlin t'asseguro que estaré pensant en tu i en part el meu cap farà aquella cursa amb tu donant tota la força que es pugui des de la distància. L'asfalt del poligon Can Sant Joan crepitarà recordant les passes i voltes que hi has donat per allà!!

Carai Kilometer quina pre-crònica, et mereixes una marató espectacular i espero puguem celebra-ho, com proposa l’Altair, fent trobada cervesera Correcat¡¡¡

Diria que un servidor precisament no afronta el repte amb bones sensacions: dolors del ciàtic a la cama esquerra m’han espatllat gran part de la preparació (a quina hora es desperta la maleïda hernia discal desprès de molt temps sense donar problemes :grrrrrr:). Ni volum, ni ritmes han sortit segons el previst i a dia d’avui segueixo amb molèsties. O sigui que malgrat l’objectiu no era ambiciós i d’inici assequible, 3h30, he decidit que portaré un ritme més còmode per intentar arribar sencer ajudat de gels de voltaren/ibuprofè:rofl:. Es el que toca...gaudir de la festa .

Vinga a tots, ànims que l’objectiu està a només 9 dies¡¡¡

Quin goig llegir les vostres paraules. És tant temps acumulant km en soledat, pensaments, etc..que tenia ganes de donar'ls-hi sortida i lliberar una mica la tensió i els nervis previs que van increscendo. :wink2:

Toni VLC, alma mater valencian. Quina festa que teniu montada al fil. Feu goig i també una mica d'enveja. Amab aquest caliu humà segur que el desembracament a València es portarà molt bé. Moltes gràcies.

pinelli31. Moltes gràcies. A veure si aviat ens coneixem. La lluita està assegurada. Aixó va per endevant...

Altair. Per aixó tenim el fórum, per expressar-nos per descarregar sensacions. Qui millor entendrà toits aquests torrents d'emoció, patiment, esforç,etc...que algú que estigui en una situació similar. M'ha agradat molt llegir les teves vivències. Sem,pre és bonic i enriquidor, per que darrera de tota marató i de cadascú que la preprara hi ha una história singular i, moltes vegades mereix la pena conéixer-la, per a més de corredors, sóm persones, amb totes les nostres circumstàncies.
Jo no puc prometre res, per que vaig amb la dona i el nen petit, peró si que espero poder concretar la foto premaratoniana en la que moltes vegades no he pogut estar. A veure si aquest any ens podem veure tots abans de començar el gran repte  :wink2:

Alex, m'has emocionat i tot  :yes:, i és que entre pares i corredors, tú em pots entendre bé. Quan t'apasiona tant córrer com gaudir del teu fill, hi ha una espècie d'energia que et fa arribar a tot. Moltes gràcies poer les teves paraules. Jo si que pensaré en tots vosaltres  :yes: :yes:

DION, donem-li valor ha que has lluitat molt per ser-hi a Berlín i aixó ja té un gran mérit, que no es fàcil preparar-se per Berlín. Si al final pots dir que has gaudit de la festa, benvingut serà  :yes:. Com déia abans, a veure si fem per veure'ns ni que sigui abans de la marató.