Bank Of America Chicago Marathon - 09/10/2016

Felicitats a tots dos!!!

Jordi

Joder kina bèstia el Kilometer!! I el Gorka acabant amb un parell de collons  :yipi: :yipi:

Felicitats als dos, gran marató la que vàreu aconseguir!!

Gorka i kilometer, moltíssimes felicitats. Una més al sac. Una Major al sac més.

gorka, canvi de plans sobre la marxa adaptant-te al moment. Genial.

kilometer, he llegit en algun lloc que "estabas para menos" (cachi laws). Feia temps que no estava connectat a les xarxes i no havia seguit els teus entrenaments, ni tampoc sabia quina marca buscaves. Però el dia D vaig seguir-te per l'app i, nano, per mi vas fer una marató excel·lent. Marca personal i fent la 2a mitja més ràpida que la 1a indica que la cursa és brillant. Podies fer-ho millor? Ningú ho sap? Segur que ho podies haver fet molt pitjor. Això ja ho sé jo.

Moltes, moltes, moltes gràcies a tots, pel seguiment, pels ànims i pels agraiments finals :love: :love: :love:. Tinc pendent aquesta supercrónica que vaig dir que faria i em posaré ara mateix a escriure-la, no sé si l'aconseguiré rematar avuí, peró començar, començo ja.

guissona, m'alineo molt amb les teves paraules. A mesura que passen els anys, hem d'estar contents i no ser tant primirats amb el que podíem haver fet o no. Jo estic molt content amb la cursa, la veritat. Potser si que podria haver fet alguna coseta mes pero es una distància molt llarga i passes per molts moments abans durant i després i es com una lliga en altres esports, al final el que et dona el triomf és la regularitat, per aixó, en tot el conjunt, em quedo molt peró que molt satisfet amb el resultat i amb la cursa.

Vinga em posso amb la crónica nois  :yes: :yes:

No havia pogut passar pel fil i em trobo amb aquesta nova MMP del Kilometer i amb una més a la saca del Gorka.

Que grans nois.
M'alegra molt els vostres èxits.

Esperem cròniques  :yes: :yipi:

Doncs ja està aquí, acabadeta de traure del forn. Com els bons menjars, s'ha de païr amb tranquilitat. Espero que us agradi 

Quan un pensa, en posar-se  davant de la pantalla de l’ordinador, a escriure aquella crònica de la última marató feta, sempre espera poder escriure que li ha anat bé, i reviure els moments passats, per que això la fa més plaent  :yes:. Aquest és el meu cas, i estic molt content, així, que entrem en detall  .

Em disculpareu que em remeti en unes línies a uns preliminars necessaris  . Un arribava a plantejar-se aquest repte després d’una temporada d’alts i baixos, de clars i obscurs, marcada per lesions i més ganes i motivació que forma en si. Els mesos previs des de Berlín no van anar com un volia i això em tenia neguitós. El punt final va arribar a Can Mercader. Em vaig retirar a l’escalfament , per que la tos i els mocs no em deixaven córrer. Tal com sortia del pàrquing vaig dir-me que això canviaria i canviaria de veritat  :no:, i al mateix dia següent m’hi vaig posar. Tres setmanes amb la bici amb el sogre i els seu amics, dues més d’aclimatació a córrer novament i posteriorment les 16 setmanes de preparació. I molt molt de treball de gimnàs (a casa) gairebé diari, em van fer arribar, fi com mai a la línia de sortida a Chicago  :yipi: :yipi:. Tot i l’estiu, tot i les temperatures, les vacances, anar d’aquí cap allà, etc…, mai vaig perdre la cara, la bona cara i les ganes de continuar cada dia entrenant i de confiar en que ho podia tornar a fer novament bé un altre cop…

Centrem-nos ara en Chicago. Una de les Majors, una marató, a la que potser no se li presta excessiva atenció, però es mereix ser tinguda en major consideració sobradament :yes: :yes:. L’organització està molt pendent de tots els detalls i facilita molt les coses per córrer i gaudir, que és el que realment ens interessa a tots. La fira com a d’altres llocs, està lluny i es millor anar amb el transport gratuït que t’ofereixen i que circula cada 10-15 minuts. La distribució de l’espai és molt bona i només arribar, mostres les teves credencials i passaport, i amb un ipad, i et donen la referencia de la taula on has d’anar, de manera que hi vas i ja t’estan esperant. Ni cues, ni problemes i ja tens el dorsal (mylaps per cert) . Després entres a la fira, 7 carrils i al fons les samarretes, i al costat un estand per descanviar-la allà mateix si volies (molt pràctic). T’hi pots estar temps, però a mi no m’agrada perdre massa el temps. Només un consell, compte amb el que aneu ficant a la bosseta de plàstic per que es trenca amb facilitat i és la que necessites per la marató. Jo vaig haver de fer una reparació casera a l’hotel  :^^: .

La marató surt d’hora a les 7:30 am, suposo que per que el sol surt aviat en aquelles dates allà. Al principi t’espanta, recordant NYC i el fotimer d’hores que has de ser-hi abans allà. Però entre que a Chicago no es així, que portes tot l’estiu aixecant-te d’hora, i que el canvi horari (-7 h) et far estar actiu d’hora, no hi penses gaire el dia de la marató. A les 5:30 am sortia de l’hotel i ja la gent et desitjava "Good Luck" pel carrer, i era negre nit. A mesura que et vas apropant va apareixent gent. Hi han 5 portes per entrar a Grant Park. En principi pots accedir per qualsevol, però recomanen fer-ho per la mes propera al guarda bosses. Jo ho vaig fer per la Gate 2. Mostro dorsal i cap a dintre passades les 6 am, sense aglomeracions , controls excessius ni altres incomoditats. En qüestió de minuts ja estic a la Buckingham Fountain. M’assec tranquil•lament a un banc a canviar-me. La gent està molt tranquil•la a terra, o als bancs. Sense presa, però sense pausa, em canvio i em poso el meu mono de pintor (ideal, per la fresqueta que feia) i vaig cap al calaix A. Quedo gratament sorprès de que tinc molta zona per escalfar al costat, i que la gent no s’amuntega omplint el calaix des de ben d’hora, alguns escalfen, altres a terra. Crec que vaig entrar mitja hora abans de la sortida i 20’ abans del tancament i em movia amb comoditat. Un cop ja situats, surten els atletes d'elit, als que puc veure perfectament a escassos metres d’on soc, i posteriorment els American Development. Un calaix, amb americans preferentment, però obert a tothom amb marques sub 1:11, sub 2:31 (mitja/ marató) i sub 1:21 i sub 3:01 en dones, però com passa en moltes curses amb algunes sorpreses...

La música tranquil•la del moment deixa pas als parlaments i de seguida a l’"Star Spangled Banner", cantat a capela per una soprano,  que el fa si cas, encara més emotiu. En acabar, ajunten els calaixos i per sorpresa veig que tinc al davant al Dabiz Muñoz. Potser molts no el coneixeu, per és un cuiner de renom amb 3 estrelles Michelin, runner confés i marit de la popularíssima Cristina Pedroche.  Alguns direu, i a mi que  , però jo, em vaig posar a parlar amb ell com si ens coneguéssim de tota la vida i això em va donar una mica més tranquil•litat per deixar enrere als nervis que apareixien per allà. Em va dir que volia fer sub 3 hores i va complir, clar que tenia una bona motivació a al grada i la companyia inestimable de Luis Miguel Martin Berlanas, un dels millors obstaculistes que ha tingut l’atletisme espanyol, fent-li de llebre (crec que Nike, patrocinador principal, te molt a veure amb l’activitat atlètica d’ambdós). Després d’aquest moment de premsa rosa, toca tornar a la cursa. La sortida és a punt de donar-se  :wink2:.

La sortida és tranquil•la, còmoda, sense sobresalts i podent marcar ritme des del principi. Intento no emocionar-me massa mentre passo per sota del primer pont a 500 mts de la sortida. Portava unes pantorrilleres que em van durar això, 500 mts. Sabia que podia passar, i que tot i el record de Berlin, no em pararia a acomodar-me-les novament (així que així fins al final, em vaig dir). Encara a Columbus Dr, m’adono de dos coses, que com deia en Danistal al 2009, hi han voluntaris amb un cartell blau que marca els km i que el meu fore m’està marcant autolaps al km, i el ritme en milles. Sobre la marxa ho deixo tot en el sistema mètric, més fàcil per a mi. Però per un altre costat, em crea una mica de desconcert ja que, atenent a les milles, sembla que vaig més lent, que si ho faig en km. Vaig fent números, amunt, avall i en res, 3 milles, 5 km, avituallament i veig per primer cop la meva dona i el meu fill  :love:. Em sento molt còmode i molt tranquil i reconfortat en veure’ls allà. Temps de pas 19:24 (3:53/ km), estem a Lasalle st. 

És un carrer bastant llarg que et permet anar marcant ritme i més encara quan sona el meu estimat i a l'hora motivador "Eye Of The Tiger" a tota llet. Per aquesta zona hi ha molta gent, que es deixa sentir i això anima a fer quilòmetres, que mica en mica et van endinsant al Lincoln Park, deixant enrere l'skyline de Chicago. Segon parcial de 5 km en 19:19 a 3:52/ km, passant pel km 10 en 38:43. Força bé, estic content :biggrin:. Peró en aquest punt, em trobo amb unes noies de l'Amercian Development, que anaven fent la goma per darrera i que es fiquen al mig del carrer. Una té un estil molt pugilístic amb els braços, i l'altre va canviant de trajectòria i fa ensopegar a un altre corredor. Em fan sentir incòmode, i noto a més que m'estan tallant el ritme  :erf:. En aquestes, un alemany s'apropa i em pregunta en anglès les coses típiques, que d'on soc, que vull fer, quina marca tinc, etc...El pallo és simpàtic i em diu que el seu nom és Alex, però té massa ganes de xerrar penso  . Li vaig contestant tot, però voldria més estar per la feina. Li comento "I'm concentrate in runnig easy". Vol col•laborar i es posa davant també. Però amb tot surt un parcial un pel lent 19:48 (a 3:58/ km els últims 5 km) al pas pel km 15.

Ja estem tornant de nou cap al centre de Chicago i sé que podré veure de nou a la família. Per fi, puc agafar de nou el comandament de les operacions i el meu "amic" Alex em secunda i començo a recuperar ritme. Després de passar de nou el riu, entrem al km 20. Parcial en 19:33 a 3:55/ km. De seguida al pas per la cantonada entre Franklin I Adams, veig a la família :love:, el que em torna a donar molta energia :yipi:. De seguida, milla 13, 13.1 I pas per mitja en 1h22:18 a 3:54/ km de mitjana. Un pelet lent per les meves previsions més optimistes, però un bon temps. Li comento al company germànic, "second round", i ja cada cop amb més claredat començo a imposar el meu ritme. La meva idea ara és que al final d'aquest bucle de tres milles podré veure de nou a la família. Cada cop les cames van a més. Passo per la zona de les Charitys i allò és un espectacle. Pas pel km 25 en 19:20 a 3:52 km. Estic a Jackon Blv, i sé que de seguida tornaré a veure la meva dona i el meu fill. Ja vaig sol, el meu amic Alex, s'ha quedat, i ja no vull més companyia. Corredor que veig, corredor que vull sobrepassar, i ho faig. Arriba el moment "powerful" per mi, quan en arribar a la cantonada amb Halsted st, amb tot ple de públic, amb les cames llançades i bones sensacions, veig als meus amors allà al centre fent-me saber que hi eren allà :love: :love:. En aquell moment sonava a tot drap "The Cup Of Life" de Ricky Martin i passo per allà cridant go go go i fent gestos amb els braços com si hagués marcat un gol a la final del mundial. L’estrèpit de la gent és important. Em sento amb energies per fer dos maratons més :yipi: :yipi:, però queda molt.

El meu pensament és anar sumant km, milles i anar consumint parcials de 5 km. Ashland Av, ja estem al km 30. Ha estat un magnífic parcial, 18:46 a 3:45/ km. Em trobo fantàsticament bé. La zona ara està una mica desangelada de públic en relació a les del centre, però els avituallaments, sempre compensen. Llargs, amples, amb taules a tots dos costats en avingudes amples i amb molts voluntaris sempre amb gots de beguda isotònica al principi i aigua al final. Sempre animen i fan els seus càntics i si demanes ànims, et deixaran sord, es fantàstic  . La soledat, el pes de la cursa, l’esforç, el vent, comença a deixar-se notar, però em continuo trobant molt bé, almenys millor que la gent que vaig passant, que no és que vagin petats especialment. Però, com deia la marató és llarga i no es pot assegurar res, fins a que passes la línia de meta. Al final de Halsted St, després de fer una petita pujada, vaig començar a notar com els isquiotibials, en especial l’esquerra, feien conats de contractura. La sensació venia i marxava i seria així fins al final. Cada cop més seguida, però quan no molestava, res em distreia de seguir “menjant-me” milles, km i més corredors  :yes:. Tot i les meves ganes i les meves sensacions en general, em vaig veure obligat a afluixar una mica  . Tot i així entro posant per la foto descaradament al pas per l’Arc que ens dona la benvinguda a Chinatown. Braços amunt en senyal de força  :yipi:, i a pensar en el km 40. Parcial de 19:24 en aquests últims 5 km a 3:53/ km.

Penso que ara haig de córrer molt correctament, no fer cap mala passa, no estar tens, ja que les molèsties van desapareixent, però hi tornen al pas d’una estona. Si tot aguanta en arribar a Michigan Avenue, penso en tornar a prémer l’accelerador. Per fi arribo, però veig que he de mantenir la tàctica, tot i que el cos el cor i la ment em demana més. Menys de tres milles aquí i ja està. Mentre vaig gambada a gambada, arribo al km 40. El parcial ha estat el més lent, en 20:04, a 4:01/ km. Ara ja estic més a prop i penso que entraré a meta encara que sigui fent el pont, però marca la faig si o si , que ho he treballat molt, el carrer s’està acabant, augmento el ritme, cridòria, cartells, et queda una milla, et queden 800 m, et queden 400 m, no pararé. Cantonada amb Roseveelt St i famosa milla 26. Un munt de gent allà amuntegada, però puc veure després de molts km la meva dona i el meu fill :love: :love:, i m’entra un rampell de forces per afrontar el final. Com ja sabia (cortesia de Danistal al 2009), tenim 200 m que piquen força cap a munt, i a més a prop del llac, el vent bufa notablement, però que collons penso, a la crta de les Aigües bufa més fort, i apreto les dents i tiro cap a munt, gir a l’esquerra i ja fa baixadeta fins a meta. Mantinc ritme, i declino esprintar, encara que ganes no em falten, per evitar riscos. Braços amunt, avi, Zenon, va per vosaltres, i meta  :yipi: :yipi: :yipi:. Per tres segons no hem baixat de 2h44, però estic molt content i satisfet a l’hora que emocionat per tot  :'(. Al final han estat 2h44:03 fent la segona mitja en 1h21:45 a 3:52/ km (33’’ més ràpid que la primera), fent últim parcial fins a meta en 8:30, a 3:52/ km. És MMP, el que no aconseguia des de Paris 2013. Vaig acabar al final en la posició 209 de 40.483 arribats.

Per acabar, dir que si la sortida va estar ben gestionada, l’arribada, al mateix carrer, Columbus Dr, al Grant Park, tampoc es va quedar curta. Felicitacions a dojo, per part de tos els voluntaris, medalla, fotos, la manta tèrmica i un passeig molt reconfortant, curt, i còmode de nou fins a la Buckingham Fountain, per recollir la bossa. I allà, assentat a un banquet vaig poder anar assaborint-ho i paint-ho tot, mentre em canviava, i sorpresa, arribava l’amic Alex i intercanviàvem opinions, i comentaris sobre la cursa, ja que ara jo si que tenia ganes de parlar, je je . Portava una samarreta amb les majors que ha fet i les que vol fer i quan. Em vaig citar amb ell per Tokyo 2018  i vaig marxar amb un somriure de felicitat, cap a la 27th Mile Post-Race Party, una brillant idea que consisteix en una festa amb música en viu, menjar i beguda, i cervesa gratis (només una eh  ) pels corredors, i on esperen les famílies, entre elles la meva  :love: :love:.

Dos línies més, només per dir-vos que no us ho penseu i que aneu a Chicago. El proper 2017 serà la 40ena edició i obren ja inscripcions el dia 25 d’octubre, us deixo el link.

www.chicagomarathon.com/participant-information/registration/

També us deixo el link de les fotos, per si algú li fa gràcia:

www.marathonfoto.com/Proofs?PIN=N6K445&L...CABRERA%20MU%C3%91OZ

kilometer,

Enhorabona per la marató i gràcies per la crònica tan exhaustiva i vivencial 

Kina passada Kilometer ens has fet reviure la teva gesta!!
ets un super crack!!!
visca!!!
r

felicitats kilometer .. s'ha fet justicia .. 

Kilo

Gran crónica com la teva marató i la teva MMP i sobretot la companyia  :love: :love:

Enhorabona per la MMP Kilometer

Kilometer, tu mereixes i moltes gràcies per a comparir amb tots nosaltres la teva experiència.
Molt gran!!! 

Hola 

Kilometer Felicitats per la teva Marató i com la has disfrutat a la segona part quan dius que les cames et marxaven soles 

Gràcies per la teva crónica i compartir-la amb nosaltres.

Continuem

kilometer enhorabona per la marató i per fer la cronica.

De nou, moltes gràcies a tots :love: :love:. Ja m'agrada que us hagi agradat, per que era llargueta i pensava que potser es faria pesat per altres, que per mi es poqueta cosa  :mdr:, peró li hae posat el mateix sentiment i passió amb la que vaig viure la marató, així que em satisfà doblement. :yes:

Ara ja sabeu, que si algú vol anar a aquesta marató, la wind city us està cridant  :wink2:

Moltes felicitats Kilometer 

Molt emocionant la crònica

Salut

Gran crònica i immensa Marató, Kilometer. 
Jo, com heu dit: "una més al sac".  :happy:
Quan tingui una estoneta faré la crònica però us puc anticipar que quan vaig veure que no baixaria de 3h30' em vaig posar en "mode passeig"
He tornat una mica tocat d'un tendó d'Aquil•les, esperó poder recuperar-lo ben aviat.
Moltes gràcies a tots els que m'heu seguit i perdoneu si us he fet patir una miqueta!  :love:

gorka, ja esperava notícies teves. A veure quan ens passes la crónica, que segur que en el mode passeig que dius, vas veure alguns detalls més que jo. 

He trigat una mica, però aquí la teniu... :erf:

”Sense dubtar-ho: Pla B”


Totalment d’acord amb les consideracions que fa el company Kilometer sobre la Marató de Chicago. La meva experiència en “Majors” es restringeix a dues: aquesta i Berlín. Puc dir que totes dues són ben diferents a la resta de Maratons en que he participat. L’organització impecable, l’atenció al corredor excel·lent, el circuit de rècord del món i l’entusiasme del públic extraordinari. Potser per això, precisament, són les principals. Quan acabes et venen ganes de tastar les que et falten (en el meu cas Boston, Londres i Toquio; que Nova York és un altre tema: per a mi una banda d’estafadors).

Només afegiré un parell de coses a les consideracions diguem-ne prèvies de Kilometer. Un luxe poder arribar a una Marató amb més de 40.000 participants amb una hora justa de marge i no trobar aglomeracions quasibé per enlloc (ni tan sols al calaix de sortida, en el meu cas el C). Sobre els controls de seguretat (únic lloc amb aglomeracions) penso que eren totalment inútils. Malgrat ser revisat jo i el que portava hagués pogut entrar el que hagués volgut. Suposo que la industria de la pretesa “seguretat” mou massa diners i dóna feina a molta gent i cal justificar-ho. A propòsit d’això una curiositat de la que no ha parlat en Kilometer: els principals carrers de de la ciutat per on passava la Marató estaven bloquejats per màquines llevaneus, m’imagino que amb la finalitat d’evitar accions de tarats a l’estil de les de Niça el juliol passat.

Explicat això us comentaré que em presentava a Chicago amb unes molèsties al tendó d’Aquil·les dret (des de feia algunes setmanes) i dos plans d’acció:

- Pla A: intentar fer la Marató per sota de 3h30’. Per assolir-ho estava disposat a patir, fins i tot a Chicago.
- Pla B: acabar la Marató gaudint de l’ambient i la ciutat.

Tenia molt clar que passaria de l’un a l’altre si era necessari. Per entendre’ns, no em servia per res fer 3h33’ patint. Com vau veure els que em seguíeu a distància (moltes gràcies Arcadi42 i altres) hi va haver un moment en que deixo de lluitar per les 3h30’. Això és un espoiler, però a aquestes alçades tots sabeu el final de la pel·lícula.

Començo la cursa amb molt bones sensacions, podent córrer bé, amb el GPS que marca correctament el primer Km. a 4.40, malgrat el pas per un túnel d’uns centenars de metres. Com havia llegit, la cursa està marcada en quilòmetres i suposant que estan ben situats, de seguida m’adono que el meu GPS els està fent curts. No em preocupa gaire perquè jo agafo les referències cada 5 Km i en aquest cas era clar que els blocs de 5.000m els havia de fer entre 24’ i 25’.
Els avituallaments clars, ben posats, llargs i superpoblats de voluntaris. Més o menys cada 2Mi (3 Km) n’hi ha un. A partir del tercer avituallament vaig alternant: got de Gatorade+got d’aigua i al següent només aigua. Darrerament ho estic fent així i em sento força còmode. Passo el primers 5 Km en 24.08. Perfecte! Al `principi hi ha més aviat el risc d’anar massa ràpid.
Curiosament tenia la referencia cap al quilòmetre 5 de l’hotel on estava allotjat, però em desoriento i passo de llarg. El cas és que la cursa havia girat cantonada un carrer abans del que m’esperava: he d’estudiar més bé els itineraris!
En aquesta fase, per North River, la cursa se’m fa molt agradable. Em sobta la quantitat de gent que hi ha pel carrer animant… són les 8 del matí d’un diumenge.
Intento regular una mica el ritme, amb por de la eufòria, i em funciona: Km. 10 i segon parcial de 24.31.
Chicago és una ciutat de música i músics. Els punts d’animació al llarg del recorregut són freqüents. S’hi pot escoltar música enllaunada, estandarts americans cantats amb més o menys gràcia, veure cheer-leaders de diferents High Schools i Colleges, imitadors de Elvis, bandes de rock, cantants de blues negre amb aquella veu greu i trencada… tot un espectacle.
Amb tot això em van passant els quilòmetres sense gaires maldecaps, ara ja a l’altra banda del riu Chicago (riu que per cert van canviar de sentit quan els va convenir). El tendó d’Aquil·les que tant m’havia amoïnat no es nota gaire.

La Mitja Marató cau en 1.43.20 (a una mitjana de 4.53). Si puc seguir així les 3h30’ són possibles. Fins i tot em puc permetre el luxe de perdre un minutet en la segona meitat.

Ja sabeu que jo sóc de perdre més d’un minut a la segona meitat però aquesta vegada tenia la sensació que no havia cremat gaires cartutxos els primers 21 Km. Potser perquè la temperatura i la humitat eren força favorables i no suava la sensació corrent era de benestar.

Però passat el Km. 25 (2.03.04, a 4.55 encara) es produeix un fet clau: em comença a fer mal el taló dret… no és gaire dolorós però sense adonar-me’n baixo una mica el ritme potser perquè escurço la passa. El cas és que el 5.000 dels Km. 25-30 cau en 25’27” i em menjo un terç del marge que duia. Faig càlcul mental ràpid i veig que perdent mig minut cada 5.000 metres fins a l’arribada acabaré en el millor dels casos en 3h31’ i que hauré de patir de valent per a poder-me mantenir a aquest ritme. Ja he dit al principi que ho tenia clar, oi? Doncs passo al Pla B.

Si des del 2011 no baixo de les 3h30’, el 2016 tampoc serà. Assumit això vaig fent els quilòmetres tranquil·lament a 6’, sense importar-me gaire que em passin riuades de corredors. Ells serren les dents i jo vaig feliçment gaudint de la cursa, a estones xerrant amb algú, picant les mans dels nens que em criden pel meu nom (el porto a la samarreta CoRReCaT, que potser l’únic punt negatiu d’aquesta Marató és que el pitrall és només un número) i pensant que tranquil·les que es viuen les maratons quan t’oblides del crono.

Els darrers 7 quilòmetres encara afluixo una mica més. De fet m’aturo als avituallaments per tal de beure tranquil·lament  però lamentablement començo a notar el tendó d’Aquil·les realment adolorit. Malgrat el dolor vaig fent fins a l’arribada, solitària, al cor de Grant Park  :frown:. Sembla que per raons de seguretat no hi deixen entrar al públic que no paga… es veu que els que paguen, que són pocs i callats, són més segurs... :frown: :frown:

Acabo en 3h49’. No és una bona marca però l’he gaudit. I a Chicago hi venia a pasar-ho bé.

Després vindrà la festa, amb cervesa recuperadora inclosa, al mateix parc, fent petar la xerradeta amb uns i altres, sobretot amb una bona colla d’islandes@s…. coses de l’alfabet… però això ja forma part del quilòmetre 43 o de la Milla 27 com diuen a la ciutat del vent (en feia una mica, per cert).

Apa, espero que us hagi resultat distreta... la propera cita amb els 42.195m serà, si res no canvia, molt més a prop de casa.

Els més friquis podeu consultar el meu track a Garmin Connect
connect.garmin.com/modern/activity/1415307635