Cada any dic el mateix però no ho acabo complint mai. Mario, no busquis maratons a l’octubre que a l’estiu et costa molt entrenar, “aurellut”. Inscrit a Frankfurt, 30 d’octubre.
A mig juliol començava la preparació. Venia d’un temps on havia estat parat vint-i-cinc dies sense fer absolutament res. També tenia molt recent el cop psicològic que havia suposat per mi no haver pogut acabar la marató de Copenhaguen al maig.
En fi, com sempre, el juliol i l’agost no em serveixen per res :no:. No aconsegueixo perdre pes i els entrenaments de marató són bastant horrorosos. No acabo d’agafar la forma de cap manera. Em poso com a límit el setembre. A veure si tornant de la platja i recuperant la normalitat la cosa millora. Costa, però mica en mica vaig perdent pes i els entrenaments van sortint més o menys bé.
A mig agost hi ha una cosa que durant la preparació m’ha fet no deixar-me anar i mirar de ser constant i optimista. Quan realment no estava ni per 3:15 ens vam apostar amb el
Dani un any de ST’s

. Si jo baixava de 3 hores ell perdia i si no rebaixava la barrera dels 180’ era jo qui pagava les cerveses durant 1 any, fins la propera marató de Frankfurt. El
Dani sap que apostar contra mi a les maratons és gairebé derrota segura

, :rofl:

, però llavors, fins i tot jo la veia perduda

.
Les últimes quatre setmanes, on es juguen les garrofes en el sentit de les sensacions, per mi molt importants, em surten entrenaments de tot tipus. De molt bons i de molt dolents. Fruit de la mala distribució setmanal de les sessions arribo als diumenges massa castigat i les tirades, els testos, etc... no surten com un espera. Tot això em crea dubtes però alhora tampoc m’atabala massa perquè els entrenaments bons tampoc són fruit de la casualitat

.
Jo mateix m’intento convèncer que si les dues últimes setmanes no faig el ruc i arribo com he d’arribar diumenge a la línia de sortida tinc possibilitats de fer-ho. A diferència de les altres vegades, no tinc molt clar que pugui fer un sub3h. Ha de sortir tot molt bé perquè vaig justet, justet.
Arribem al dia D. M’acompanya el meu amic
Roland :love:. Ell havia de fer la marató però durant la preparació no li ha acabat d’anar bé la cosa i decideix acompanyar-me els últims 12 quilòmetres.
Abans d’entrar al calaix tinc una pixera impressionant :grrrrrr:. Però les cues són llarguíssimes i és materialment impossible pixar a qualsevol lloc

. L’hora de la sortida es va apropant i decidim, el
Roland i jo, anar al calaix. Està a petar i per entrar a dins hem de saltar la tanca de qualsevol manera. Tot és caòtic. Premut com una sardina en una llauna esperem que donin la sortida :^^:.
Comença la marató. Sortim amb en
Roland que m’acompanyarà fins al km3 i després de trotar uns 6kms m’esperarà al km30. Quan portem uns 200m ens passa en
Raúl Martínez molt indignat amb la sortida. Va boig fent S per agafar posició.
La meva idea és moure’m en la forquilla de 4-10/4’15 el quilòmetre. Hi ha molta gent. I quan dic molta gent vull dir molta. Costa de córrer tot i que els carrers són força amples. Hi ha també l’inconvenient, encara que en pocs llocs, de les llambordes i les vies del tramvia.
El
Roland es queda al km3 on hi tenim la família. Llavors la mitjana és de 4’10 i seguirà així fins el km13,5 on definitivament paro a pixar :sarcastic:. He anat apurant, apurant, apurant però ja no aguanto més. No corro còmode i prefereixo perdre temps ara que és d’hora que no pas parar al km28 i que em costi un ou arrancar. Perdo uns 30”. De cop, al km14 la mitjana se me n’ha anat a 4’12. No em preocupa. Estic dins de la forquilla

. Des del principi tinc clar que amb la preparació que porto no puc fer-me el valent. He d’ajustar molt bé el ritme. Ni busco grups ni res. Una idea clara, passar la mitja entre 1:28:30 – 1:29:00 i esperar que arribi el km30 i oblidar-me de tot i només seguir l’estil impecable del
Roland fins al final.
Els quilòmetres van caient, bastant semblants de ritme, ho tinc controlat. Passo la mitja en 1:28:36 i, a diferència de les curses, tirades prèvies, tinc la sensació que he passat la meitat de la cursa com s’ha de passar, sense massa desgast. Mentalment vaig jugant amb el rellotge cada 5kms amb el marge que té l'anar més ràpid de 4’15 i un altre marge de 30” que és el que et queda si fas tota la marató a 4’15.
En alguns avituallaments s’ha d’anar molt en compte perquè només són a una banda i els vasos te’ls donen els voluntaris i n’hi ha que de qualsevol manera

. I durant tot el recorregut serem sempre molts corredors.
El parcial del 25 al 30 me’l vaig plantejant com que cada vegada queda menys per trobar el
Roland. Menys quilòmetres per despreocupar-me dels avituallaments. Menys distància per preocupar-me pel ritme.
Arriba el km30. El
Roland com un clau allà esperant-me, uns metres abans de l’avituallament per agafar-me l’aigua en aquell punt. Em pregunta com vaig i li dic que bé. Estic força sencer, continuo portant la mitjana a 4’12 i em sembla que ho tinc tot bastant controlat. Però queda el més dur, la marató de veritat.
Cap al qm32 hi ha uns nanos dins del circuit. Passo pel seu darrera i just llavors el nen petit es gira per tornar a lloc i l’he d’empènyer i cau a terra. Ho sento rei, haver estat al teu lloc. :bad:
I és cap al 33 on m’avança el
Pep_e. Em pregunta què tal, si necessito quelcom. Li dic que no, que ja tinc al
Roland. Segueix endavant. Després vaig saber que va passar la mitja 4” més lent que jo i calculo que en els 8kms finals em va treure 2’. Tros de marató la seva corrent la 2a mitja 1’ més ràpida.
Cap al km34 s’acaba una recta de 6kms. Començava a estar una mica tip de tanta monotonia. Ara els quilòmetres ja es mouen en la franja de 4’16-4’18. Ja noto la marató a les cames. Tinc marge, ho sé. Es tracta de baixar de 3 hores i qualsevol excés el puc pagar car. És al 35 quan el circuit torna a la part més animada del recorregut. Els quilòmetres ja es comencen a fer llargs i algun ja passa dels 4’20. El
Roland continua marcant el ritme sempre pendent de mi. Animant, avituallant i fent càlculs. Però els càlculs ja me’ls feia jo :sarcastic:. Al 37 veia que si els feia a 4’30 baixava, al 40 ja els podia fer a 5’ per baixar... En fi, veia que anava tou però sabia que ho tenia, que o em passava alguna cosa grossa o tornava a acabar una marató i per sota de 3 hores.
L’últim km, en lleugera pujada, el faig a 4’10. Vaig alt de moral. Tinc ganes d’entrar al FesteHalle, 50m de llum i color dins un pavelló amb l’arribada al fons. Vull entrar agafat amb el
Roland :love:, aquest sub3h també és seu. Però el malparit, tot discreció i gens protagonista, es va quedant endarrera i a una vora. No vol prendre’m protagonisme.
Final: 2:58:40. Objectiu complert. Marató acabada, no com la darrera. Per sota de 3 hores, cosa que no veia gens clara. I aposta guanyada, cosa irrellevant.
24a marató acabada. 18a sub3h (5+Médoc súper3h). Pitjor marca de les 18, encara que el 2:59 se’m continua resisitint.
I ara sí que sí dic que a l’octubre s’han acabat les maratons per mi. Una a la primavera i una al novembre o al desembre. La propera, si continuen arribant els papers com fins ara, serà Londres el dia de Sant Jordi. Una bona marató per celebrar la 25a.
Com sempre agraeixo eternament a la meva dona :love: :love: :love: que m’acompanya, m’anima i pateix com ningú a cada marató. També al meu amic
Roland :love: que va ser fonamental perquè el rellotge no corregués més del compte.
I a tots aquells
diables 
de puta mare que dia a dia estan pendents de tu, que t’animen i t’ajuden en els entrenaments. I que estàs esperant acabar la marató per agafar el mòbil i llegir tot el seguiment al grup de whatsapp. Se’t fot la pell de gallina.

Fins i tot el
Dani, que s’hi jugava les ST´s d’un any, volia que baixés de 3 hores.
M’he retrobat amb la marató i he tornat a ser feliç.