Marató dels vins de Blaye (12 de maig de 2018)

Aquest dissabte correré una marató molt especial, la Marató dels vins de Blaye, una petita població al nord de Bordeus, que organitza una marató que, com altres a França, té el vi de protagonista.
www.marathondesvinsdeblaye.com/
No és una marató tan coneguda com la del Medòc, ni tampoc com la Beaujolais, però té molt bona pinta i fins i tot ofereix més degustacions durant la prova. La pàgina web parla d'una trentena, és a dir, aproximadament cada quilòmetre i mig. Per això donen 7 hores per acabar-la. Aquestes són algunes de les característiques de la prova:

Course dans le sens de 2009 (départ vers le sud)
Course le samedi
14 communes en fêtes traversées
17 animations musicales
12 Châteaux traversés
Plus de 30 dégustations de vin offertes le long du parcours
300 m de dénivelé positif et négatif
Indication des kilomètres, balisage et fléchage à chaque carrefour, sécurisé par des bénévoles
20 ravitaillements
Les 195 derniers mètres sur tapis rouge par la porte Dauphine de la Citadelle de Blaye
Durée de la course limitée à 7h00

Pel què he vist a la pàgina web, gairebé tothom corre disfressat, com al Medòc, el Beaujolais o al Priorat.
Si us interessen les característiques dels vins que degustarem, aquí en teniu una breu explicació en francès:
Le vignoble de Blaye et de Bourg, appelé aussi vignoble du Blayais et du Bourgeais, est une région du vignoble de Bordeaux bordant la rive droite de la Gironde et s'étendant sur 5 000 hectares autour des villes de Blaye et de Bourg.
Le vignoble regroupe quatre AOC :
blaye ;
côtes-de-blaye ;
côtes-de-bordeaux (dénomination blaye-côtes-de-bordeaux) ;
côtes-de-bourg.
Les vins rouges sont puissants et fruités. Ils accompagnent bien les viandes rouges ou les fromages, tels que :
civet, petit gibier
agneau (navarin, gigot)
bœuf (rôti, entrecôte, côte)
canard
chèvre sec
brebis
Les vins blancs sont secs et aromatiques. Exemples d'accompagnement pour des premières-côtes-de-Blaye :
fruits de mer
poêlée de Saint-Jacques
poisson en sauce
tourte au saumon
Ja us ho explicaré.

Ostres quina marató més xula!! Ara, que jo fent 42,195kms i degustant més de 30 vins... acabaria (o no!) amb una bona turca! I passant també per castells, segur que ha d'esser molt bonica de fer, esperarem a llegir una de les teves interessants cròniques!

Gaudiu molt!!

Doncs ja està feta i, com m'esperava, va ser un festival... Llàstima que va ploure tota l'estona, però no es van aigualir els excel·lents vins que ens van donar durant tot el trajecte. Van ser 5 hores i 15 minuts corrent sota la pluja (temps oficial 5:17:44 perquè aquí no donen importància a les marques i no compten el temps de sortida individual).
Vaig córrer disfressat de viking i realment la túnica molla i la capa eren una incomoditat, però pràcticament no vaig veure cap corredor que no portés disfressa. "Donde fueres, haz lo que vieres..."
Ja us he explicaré més a fons.

Per cert, em vaig retrobar amb un vell conegut... Es diu Gilbert Dantzer i ha corregut 236 maratons! És a dir, me'n porta 99...

La foto de l'esquerre és de la marató del Beaujolais i la de la dreta de dissabte. 10 anys i mig i un fotimer de maratons separen les dues fotos.

Ostres que xulo!! Anda que ell ha canviat massa la disfressa en 10 anys!!jeje

Una llàstima que no fes la millor meteo per gaudir d'una marató tan diferent a la que estem acostumats!

Bé, l'aigua no anava malament...tot i que hi havia el perill d'aigualir el vi!

Desconeixia aquesta marató.
Està bé córrer sense ànims de marquitis i amb l'únic objectiu de gaudir.

Una més a la saca, al cap, al cor i a les cames.

Doncs a veure aquesta crónica.

Enhorabona, company !!!
Encara ens has de dir si vas entrar fent esses o no...

No, vaig entrar de la mà de la Fiona.

La setmana que ve us poso la crònica, que encara us dec...

arcadi42 va escriure: Per cert, em vaig retrobar amb un vell conegut... Es diu Gilbert Dantzer i ha corregut 236 maratons! És a dir, me'n porta 99...

La foto de l'esquerre és de la marató del Beaujolais i la de la dreta de dissabte. 10 anys i mig i un fotimer de maratons separen les dues fotos.

M'encanten els vostres abillaments!

Quina Marató més xula! Jo ja tinc ganes de fer una d'aquestes Maratons en què es poden degustar els productes "du terroir", res millor per a conèixer una localitat!

Realment el company no ha canviat gaire la disfressa, o potser no l'havia repetida des del Beaujolais i va i quan la recupera i se la torna a posar té la mala sort que coincideix de nou amb tu... en tot cas, ha triat un vestit ben còmode!

Ja ens en faràs una crònica! Enhorabona per la nova fita!

Ja ha passat un mes i encara us devia la crònica... Aquí la teniu:

El 12 de maig del 2018 vaig participar en la quarta marató de vins de la meva vida. Després de les experiències del Medòc (1997), Beaujolais (2007) i Priorat (2014), aquesta vegada vaig decidir fer la Marató dels vins de Blaia (Blaye en francès), una subdenominació de vins de Bordeus. La vaig triar perquè m’anava bé la data per acabar la temporada 2017-2018 i perquè, a més a més, per fi podria córrer una marató en dia 12, l’últim dia del mes que em faltava per tenir-los tots 31.

A la pàgina web ja vaig veure que, com les seves germanes grans, la gràcia de la marató era compaginar el córrer amb el fet de beure vi i contemplar les vinyes i els “chateaux” i també vaig observar a les fotografies dels anys anteriors que gairebé la totalitat dels participants corrien disfressats. Per això, amb la Cristina vam decidir que buscaríem tres disfresses iguals i que ella i la Fiona em farien el seguiment amb el cotxe.

Amb el què no comptàvem era que plouria tot el dia, cosa que a mi em va dificultar el córrer i a elles els va fastiguejar moltíssim, ja que els era impossible arribar fins els llocs de trobada. Les carreteres estaven tallades i els trams que havien de fer a peu eren incomodíssims de recórrer amb els paraigües i les disfresses.

Però anem a pams. La marató començava a la ciutadella de Blaia, un complex militar construït al segle XVII per l'arquitecte militar François Ferri, sota supervisió i disseny de Vauban. Forma un ampli recinte fortificat envoltat per muralles, amb tres terraplens i quatre baluards que ocupen un total d'unes 38 hectàrees i va ser pensat com a part del sistema defensiu del port de Bordeus. Des del seu emplaçament es domina visualment tot l'estuari de la Gironda. Des de juliol de 2008 està inscrita com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco sota la denominació «fortificacions de Vauban» i des de maig de 2009 classificada com a monument històric de França.

Vam arribar puntualment a la sortida i vam començar a veure les diferents disfresses, alguna de realment curiosa. De seguida vaig descobrir el Gilbert Dantzer, tot un personatge que corre aquest tipus de maratons disfressat de Jesucrist, amb creu inclosa. Ja vaig coincidir amb ell al Beaujolais i vaig voler fer-m’hi una fotografia per comprovar el pas dels anys... Aquesta era la seva marató número 236.

Ens vam posar a córrer i ens vam dirigir cap al centre de Blaia, abans d’emprendre el camí de les vinyes i els “chateaux”. Plovia a bots i barrals i la meva disfressa de víking, amb capa inclosa, em va començar a molestar. Cada vegada pesava més!

Em vaig intentar concentrar esperant els “avituallaments”. La pàgina web parlava d’una trentena de degustacions de vi, cosa que suposa una mitjana d’una aturada cada 1.400 metres. Per això donaven set hores per completar la marató. Però fis el km 4 no vam arribar al primer avituallament. Hi havia aigua, plàtans, fruits secs...i uns gotets de plàstic amb vi que treien d’un tetrabrik. Em vaig emportar una decepció. De seguida, però, la cosa va canviar. Aviat vam arribar a poblets i “chateaux” on oferien el vi en copa de vidre i podies triar entre diferents varietats de blanc, rosat i negre. Començava el festival!

A partir d’aquell moment, les degustacions de vi eren constants, i en molts llocs oferien també alguna cosa sòlida per ajudar a passar millor el vi: patés, formatge, trossos d’entrecot...i fins i tot ostres!

No cal dir que això ajudava a sumar quilòmetres. No estava en forma per culpa de les molèsties que havia tingut al tendó d’Aquil·les les setmanes prèvies, i en una marató normal hauria patit. Aquí sabia que tenia 7 hores per acabar i que m’aniria entretenint amb el vi.

Ens vam trobar tres vegades amb la Cristina i la Fiona, que van fer la seva particular marató amb el cotxe, buscant la manera d’acostar-se al recorregut de la marató. No era fàcil, sobretot per la pluja. Però una vegada més van estar al peu del canó i tothom somreia quan ens veia tots tres vestits de víking...

Després de passar la mitja marató vaig pensar que al final voltaria les cinc hores i que fins i tot podia baixar algun minut, però no comptava amb que la segona part del recorregut incloïa molts més trams de terra que la primera. Constantment entràvem als camins de les vinyes i això, amb les hores que feia que plovia, era un autèntic calvari. El fang s’enganxava a les plantes de les sabatilles i era complicadíssim avançar. Els peus pesaven cada cop més, així com la túnica de víking i vaig començar a tenir unes ganes terribles d’acabar. Tantes, que fins i tot em vaig saltar alguna taula amb vinet. Em notava serè, però vaig pensar que si no parava de beure podria tenir problemes per acabar.

Així, de mica en mica vaig començar a veure que ens acostàvem a Blaia. L’Aquil·les s’havia comportat i estava a punt de completar una nova marató, la número 137 en total, la 84 diferent...i la primera en dia 12!

Vaig tornar a entrar a la ciutadella i vaig afrontar la pujada final, amb una catifa vermella per honorar els herois que havien sobreviscut als quilòmetres, la pluja i el vi, que, tot sigui dit, no es va aigualir gens tot i que no va parar de ploure en tota la marató.

La Fiona m’esperava per entrar agafats de la mà, davant dels aplaudiments de la gent. Els feia gràcia veure que anàvem tots dos vestits amb la mateixa disfressa. El cronòmetre oficial va marcar 5 hores i 17 minuts, i després vaig veure que, tot i aquesta marca tan fluixa, encara vaig acabar pràcticament de la meitat. Això demostra que els corredors que s’apunten a aquesta marató prescindeixen del rellotge i es dediquen a gaudir dels espectaculars avituallaments.

Un cop buidades les dades del cronòmetre vaig que descobrir que, en números rodons, vaig estar 4 hores i 45 minuts corrent i mitja hora llarga parat en els avituallaments. Crec que vaig fer una cursa molt intel·ligent...

Bona experiència, enhorabona
I dius que a casa nostra només tenim la del Priorat, d'aquest tipus de maratons?
Coi, podríem proposar que cada denominació d'orígen organitzi la seva marató a Catalunya, i fer una mena de challenge de maratons vinícoles.
Un repte interessant. Aquí ho deixo dit ...

Josep80 va escriure: Bona experiència, enhorabona
I dius que a casa nostra només tenim la del Priorat, d'aquest tipus de maratons?
Coi, podríem proposar que cada denominació d'orígen organitzi la seva marató a Catalunya, i fer una mena de challenge de maratons vinícoles.
Un repte interessant. Aquí ho deixo dit ...

Em sembla una idea fantàstica! Podríem anar pensant que entre Olímpica i Olímpica fem una visiteta al Priorat, no?!