Dennis, patir vaig patir Dissabte i no Diumenge; bé també Diumenge, però d'un altre manera
I ara la crònica per donar les gràcies a en
fandes i perquè en
Dennis esta clar que no l'hi serveix la imatge més que les paraules o l'escrit
; som-hi
Repassades les opcions i tot i haver entrenat per còrrer, l'opció més engrescadora era fer una "bona ruta" de bici. Un cop coneguda l'anulació de la marató de Tossa, decideixo que ja no cal fer tirades llargues i que cal donar pas a la bici. S'hem ve al cap fer la ruta per carretera aprofitant que el confinament limita la mobilitat i hi ha menys cotxes, però em fa massa por/respecte així que trio fer el més conegut i fácil per mi: la BTT.
Començo a pensar en quina seria una "bona ruta" i està clar que no conec tant el territori com per dissenyar-la així que tiro de wikiloc, però estem en el mateix fins que no la faci no ho tindré clar si "és bona o no", puc intuir alguns trams, però...
Donant-l'hi voltes decideixo que la ruta ha de ser senzilla i mínim de 100 milles, mai he fet 100Kms en bici i això ja seria tot un repte, però em d'anar una mica més enllà sense passar-me i tocant muntanya això sembla força complicat.
El temps s'hem tira a sobre i encara no tinc clara la ruta, però veig dos bones candidates per ser enllacades:
es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/trans...00100-pista-42339244
es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/barce...s-del-valles-2761257
Ràpidament las tasto i comprovo que són quelcom semblant al que buscava. Són "senzilles", majoritàriament pista ampla i amb pocs enllaços o creuaments de carreteres; he tingut algunes errades de navegació i problemes amb camins inexistents (propietari de finca propera ha decidit que la gent no hi passi posant arbres creuats,...), però espero solventar-les al unir-les i fer la definitiva.
Enredereixo la data per recuperar-me i mentalitzar-me i trio Dissabte de Sant Esteve, passant festes i encara en pandèmia sembla el més adient. Ho comento a coneguts per si sona la flauta i em volen acompanyar i aquí apareix en
fandes, que finalment m'acompanyarà només una part
Arriba el dia i es presenta fred, esta clar que triant jo la data quelcom climatològic havia de tenir i en aquest cas serà un meravellós fred. He triat sortir ben d'hora per aprofitar que el primer bucle es el que més conèixo i crec no tindré problemes en fer-ho de nit, però una cosa es pensar-ho i l'altre fer-ho sense haver sortit ni un dia a provar la nit i les llums
L'anada fins el peu de la muntanya i la carretera de les aigües, hem creuo amb un parell de cotxes de mossos que m'ignoren, així que em permeten seguir amb la bogeria endavant. Quan ja no hi ha llums de la ciutat el frontal veig que fa el seu efecte i per pujar l'encaro ben al terra per no tenir problemes.
Una família de porcs senglars 6-7 em saluden tot tirant-se turó avall
realment la nit fa por, però pobres que deuen haver pensat ells. Per fi arribo al pla i veig que no puc anar al ritme que m'agradaria, jugo amb la llum amunt i avall per tenir un punt intermitg de velocitat i seguretat, però per sort encara queda molta pujada.
La negra nit, fred, vent, solitud i "por" fan que em passin pel cap el clàssic "que collons faig", però tiro endavant ja que en algun moment sortirà el sol i tot es veurà diferent.
Finalment encarem les baixades també molt més lentes del que m'agradaria i ara comença a ser terreny més desconegut i encara es negra nit
la navegació es complica, cometo errades que de dia potser no faria i no recordo haver comès, però anem solventat-les. Passo per camins que no em sonen, tot pel mig de rieres que no recordo haver fet de dia, està tot ple de branques i arbres tallats en el laterals o en el mig del camí. Potser es l'època de poda o tenen a veure les fortes pluges de fa setmanes o fan feina perquè la gent pugi trobar el seu tió adequat, en definitiva, la perspectiva de la nit i de dies poden fer canviar les coses molt
Per fi en el punt més allunyat del bucle comença a fer-se la llum, indescriptible la sensació d'alegria i alleujament per poder seguir endavant; confio que tot ha de ser molt més fàcil ara. Clareja tant que veig Tibidabo i Torre de Collserola des de l'altre banda i aprofito per fer un parell de fotos.
Durant ven d'hora en
fandes ja està monitoritzant-me/seguint-me e intercanviant SMS que ajuden a fer passar el primer bucle de manera més amena, tot i que el trobament amb ell es fa llarg i ja tinc por i penso que potser ens havíem creuat en alguna mala navegació. Torno a veure terreny conegut: Penya del Moro, però ni rastre d'en
fandes
Per fi prop del Poni Club Catalunya apareix en
fandes , jo porto 59Kms de ruta i ell en porta 5,8Kms de les seves Proves2!; a fet parada i fonda amb l'excusa del fred al pantà.
La companyia aixeca la moral un munt i tot i creure que vaig massa lent en
fandes em diu que no, que anem bé, jo dubto si es veritat o només vol reforçar els pensaments positius, però...
Per fi donem per tancat el primer bucle i bé el moment de deixar anar cames per la ronda per enllaçar amb el segon bucle; si no fos per la companyia les opcions de retirada serien potser massa fortes i es que les 7h25 i 74,5 Kms es fan notar, però no hi penso gaire i accelero amb ganes ara que es pot. Definitivament crec que es la part que més he gaudit
En
fandes en breu m'haurà de deixar, però si abans l'he "enredat" jo per terrenys coneguts, ara es ell qui marca la ruta a "casa seva"
Tot arribant al Mirador del Coll de la Vallensana arriba el moment no desitjat i es que en
fandes vol canelons per dinar i ha de marxar
fem foto i ens acomiadem en els meus 89 Kms i ell tanca les seves Proves2! amb 35Kms.
Busco consol en la cafeïna de les gominoles que porto per poder continuar amb el següent bucle i vaig fent, de dia i ara amb solete tot es molt més agraït
La veritat que ja fa temps, des de que hem passat a quedar 100 Kms, que vaig mirant només els Kms per completar el repte; vaig restant 99, 98,..., però el ritme es massa lent i les forces son justetes
Vaig corregint errades de navegació que són petites victòries, però en cometo d'altres que em toquen la moral
em torno a preguntar si calia aquest segon bucle, però ja no tinc opció
A falta de 69 Kms per completar el repte crec que ha arribat la meva hora de dinar i em prenc una barreta energètica que em deixa prou satisfet.
Vaig fent càlculs d'hores de llum, Kms i temps per completar-ho i no ho veig gens clar
La barreta no ha acabat d'assentar bé, però tampoc sembla un drama. Suposo que s'ajunta l'esforç extra, forces mínimes amb una alimentació gens ordenada i pautada. La monitorització e intercanvi de missatges amb en
fandes em continua pujant la moral i es que ja fa massa que noto que queda massa i les forces són mínimes.
Anem fent i crec que ja arribo al camí "barrat" pel propietari de la finca així que amplio el zoom del track per allunyar-ho i començar la improvisació per estalviar aquest tram, que no em ve de gust fer arrossegant la bici com l'altra vegada. També desitjo poder enllaçar sense el tram de carretera i la correcció amunt per via de torres elèctriques per retrobar el camí, però això no tinc clar com d'aprop o lluny quedava; l'altre vegada tot passava més ràpid, però esta clar que el ritme ara es un altre
La improvisació sembla que va bé fins que vaig a petar a una carretera
, fa res que l'he creuat la BV-5106 i ja tornem a ser, però ara no hem veig fent marxa enredera i per aquí segur serà més ràpid i sembla que va en la bona direcció
El tram de carretera es molt agraït i com el tram de la ronda em dona ales
. El fet de no veure ni un cotxe em fa anar tranquil
Per fi sembla tornaré a enllaçar amb el track, però abans arribo a una població: La Roca del Vallés
maleïdes improvisacions; ara què? No té sentit anar enredera i sí he estalviat tots els entravancs que volia, però potser he retallat massa
Per sort no tenim controls de pas i a Llinars del Vallès no m'esperava ningú així que endavant
En retrobar el track i ara en terreny més conegut ja "no em cal" la navegació així que ràpidament canvio el rellotge per veure els kilòmetres actuals: 116 Kms
crec que no arribo als 160,9 Kms amb el que queda de tornada
Ara el camí es simple i "accelero", no tinc gaire força a les cames, però s'ha d'aprofitar les últimes hores de llum; m'he de buidar ara sí o sí
La improvisació m'ha fet canviar el xip i ara ja no resto quilòmetres fins completar les 100 milles sinó que vaig sumant; 117, 118,...
Després de 13h10 i 134,5 Kms ja tornem a trepitjar asfalt
La retallada "involuntària" m'ha servit per poder arribar a Montcada encara amb llum i això no té preu; o sigui que per sort esta clar que tenim la flor al cul i que cal seguir, però cap a on
El camí directe cap a casa no em dona les 100 milles i quedarà en un semi repte, tot i que potser ja està bé, però la "seguretat" de la ciutat m'ha de fer poder completar el repte al 100%, així que Besòs avall
Penso en fer diversos Besòs amunt i avall per completar la distancia, però em resulta poc estimulant i avorrit, així que finalment opto per fer només la baixada i després enllaçar amb el tram del Litoral i fer volta amb la pujada a Montjuïc i finalment la tornada a casa
El ritme fa pena i les forces també, però a poc a poc vaig veient la xifra desitjada arribant al rellotge
i que faran que doni per completat el repte
Ja a les acaballes o veig clar que arribo a les 100 milles i sense forces per més deixo les poesies numèriques dels 169 Kms per un altre ocasió.
Finalment aturo el crono en 15h31 i 161,30 Kms
, el crono manual completament oblidat "ha petat" en 9h59:59; es veu que si no fas lap es queda clavat, ja ho sé per la propera
Ha estat una bona bogeria amb una velocitat mitjana de 10,4 Km/h, un desnivell de 3431 m i 14h17 de moviment
Molt feliç i satisfet a la banyera recuperant-me començo a passar balanç i es que no estic tant satisfet com amb els reptes de còrrer anteriors, es un altre rollo totalment diferent i el fet de "fer-ho sol" potser també influeix, però crec que "ara" toca tornar a còrrer i ja veurem quan tornem a agafar la bici, que crec que serà a les acaballes de l'estiu de 2021
Salut!
Jordi