Zurich Marató de Barcelona 8 maig del 2022

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotogrames del video de l'avituallament :

Fotograma del video de l'avituallament :

profe gracias por las fotos

Que xules les fotos profe

Llullo estic molt intrigada per a conèixer els teus 3 darrers kms....a veure si t'animes i ens fas la crònica!! per cert crec que el Garmin m'ha reviscut, ara sortiré a rodar una estona a veure què fa i de totes formes prenc nota d'això dels contactes...espero que no sigui obsolescència programada.....

Moltes felicitats a tothom!! feu una mica d'enveja

Que bé que tornin les curses com abans (bé, millor al març) i que tants correcats hagiu participat

mònica va escriure: Que xules les fotos profe

Llullo estic molt intrigada per a conèixer els teus 3 darrers kms....a veure si t'animes i ens fas la crònica!! per cert crec que el Garmin m'ha reviscut, ara sortiré a rodar una estona a veure què fa i de totes formes prenc nota d'això dels contactes...espero que no sigui obsolescència programada.....

Bé, doncs, ho explicaré, tot i que em no n'estic massa orgullós.
El dia 13 de març vaig córrer la meva primera marató -la Vies Verdes-, i tot i que vaig córrer amb una petita lesió em va anar prou bé. Aleshores vaig decidir que si em veia en cor de millorar el temps que havia fet, correria la de Barcelona, però els entrenaments que vaig fer no feien bona pinta, i vaig veure que no podria millorar el temps que havia fet. Aleshores, el diumenge dia 1, la meva germana petita -que als 50 anys volia fer la seva tercera i última marató-, em va comentar que no havia trobat ningú per donar-li un cop de mà, com a les altres dues maratons que havia fet... I bé, va ser l'excusa perfecte per apuntar-m'hi, sabent que aniria a un ritme molt suau, amb la idea de fer 4:30. Em vaig dir que seria una bona experiència. A més, el 2.020 estava inscrit i em vaig quedar amb les ganes pel COVID. Després les lesions em van impedir córrer la de l'any passat.

Total, la veritat és que no m'ho vaig prendre massa seriosament. Per exemple, el divendres va ser esgotador, el dissabte també va ser exigent, al migdia vaig acompanyar el petit a futbol, a les 6 de la tarda tenia actuació de castells a Terrassa, i després teníem convidats a sopar. I sí, vaig comprar un bon vi del priorat i els convidats van portar una bona ampolla de cava -i no sóc de pedra-. A les 3:30 em vaig despertar amb símptomes de certa ressaca/deshidratació, així que vaig beure un parell de gots d'aigua i cap al llit... No vaig dormir gaire.

Al matí cap a Montjuïc, ens situem a la sortida i noto que tinc molta set -ja beuré aigua, no passa res-. I bé, sortim a un ritme molt suau, al voltant de 5:55 el km, i la veritat és que vaig regalat, i gaudint de l'ambient. Petant la xerrada i més feliç impossible. A Meridiana, haig de fer una parada tècnica de 2 minuts al lavabo, i després em permeto el luxe de fer una acceleració per atrapar la meva germana, que m'estava esperant. Al km 26 em diu que necessita reduir el ritme i millor que vagi tirant, que moltes gràcies i que s'hi pot ja m'atraparà, així que segueixo al meu ritme suau... Fins al km 35 que començo a notar els primers símptomes desagradables. Opto per baixar lleugerament el ritme, però al pas per Via Laietana, just davant de l'edifici on treballo, començo a notar una baixada molt forta de rendiment. M'aturo i faig l'avituallament caminant, bec aigua i torno a arrancar, a un ritme encara més suau -mai, a la meva vida havia anat tant lent-. Passat Colom, començo a sentir amagos de rampa a múltiples músculs de les cames: comença al bessó, se'n va cap als quàdriceps, després el bíceps femoral, i al final em comença a fer mal l'abductor esquerre. El dolor a l'abductor es fa tant intens que m'haig d'aturar, intento estirar i tornar a arrancar, però al cap de pocs metres ja no puc seguir. Així vaig pujant com puc el Paral·lel valorant la idea de retirar-me. Al final prenc la decisió de caminar fins que vegi passar la meva germana, i a veure si puc acabar la carrera amb ella. I sí, a 1km de l'arribada arriba, va a un ritme molt suau i l'acompanyo. Es pensa que ja he arribat i que he donat la volta per acompanyar-la, però ja li dic que no, que estic fatal. Fem el darrer km amb certa dignitat i arribem a la recta d'arribada on -d'una manera sobtada- m'agafa rampa al múscul intercostal esquerre -jo no sabia ni que el tingués, aquest múscul-; amb el braç dret intento fer alguna cosa perquè em passi el dolor i aleshores m'agafa una rampa molt més forta a l'intercostal dret, moment en el que el fotògraf oficial de la cursa em fa una foto per a la posteritat -que no he comprat, val a dir-. Miro l'arribada i em dic: bé, això no m'impedeix córrer. Per tant, poso cara de pòker i arribem. El meu crono marca 4:29:29, la meva germana està més contenta que un gíngol, jo no tant, però també ho celebro.

Total, crec que he après la lliçó: encara que vagis a un ritme suau, córrer més de 4 hores no és cap broma.
Estic content pels primers 35k i l'ambient del que vaig gaudir moltíssim. També estic content perquè al dia següent, exceptuant petites molèsties a l'abductor, no em sentia gens cansat. Avui, m'he permès el luxe de fer el meu recorregut de trail preferit a tota pastilla i no he patit gens.

Haig de dir que l'ambient em va agrada molt. Sempre havia cregut que això de les curses populars era una cosa molt individualista, però m'adono que estava molt equivocat. Molt bé, per cert, la gent dels avituallaments. Sense cap mena de dubte el de Corredors.cat el millor.

Total, que suposo que m'acabaré associant. No crec que corri moltes curses, perquè amb els castells ja vaig a tope, però trobo que feu molt bona feina i a un sempre li agrada col·laborar.

Lluís

Moltes felicitats a tots els finishers!!!

Bravo Antirco per la COPA . És el teu primer trofeu aquí a la marató de Barcelona??

Llullo, no seré jo el més indicat per criticar la teva preparació pre-marató
Lo estrany és que hagis pogut córrer 35 kms amb poques problemes, jajaja. Molt bona crònica!!
Una anècdota més home!! (no som de pedra...)


Profe, gran reportatge fotogràfic Jo era a Olot, però gairebé puc sentir l'ambient amb aquesta qualitat de les fotos.

Llullo em sembla que has après algunes coses diumenge passat en tot cas el millor de tot és que ho pots explicar i en breu te'n podràs riure! Ah i enhorabona a la teva germana!!