27 edizione Maratona di Roma (27/03/2022)

Ens remontem al dia 17 de gener. Ja havia començat la setmana 7 i tot anava en ordre. Peró sens va colar el “bitxo” a casa… Si, diumenge li fèiem un TAR al meu fill i donava possitiu per COVID. La meva dona, la meva filla i jo donàvem negatiu…peró era qüestió de temps…I dimarts elles ja donaven +, i dimecres ja em sortia la PCR + a mi també. Vacunat, triple dossi, assimptomàtic…peró no em vaig poder escapar. Vaig fer totes les coses que s’han de fer en aquestes circumstàncies, peró no estava disposat a parar la preparació si em sentia bé, tenint en compte a les hores que jo entreno…i així vaig anar fent. Aquell dimarts tocava un 4000 – 4000 – 2000, amb 1:30 de recuperació. Va anar força bé amb ritmes a 3.33 – 3:30 – 3:21. En tot moment em sentia bé i vaig continuar endevant. Controlat de 10 km a 3:47 dijous. Tirada de 90’ diumenge. Vaig tancar la setmana amb gairebé 100 km més a les cames, i entonant el lema de la pandèmia en el seu moment…

Tancada la setmana 7, ens endinsàvem dintre de la setmana 8, la que ens porta definitivament al pas de l’equador de la prova. Penseu que a la població general, que dona possitiu, estan 7 dies de baixa i si es troba bé, ja pot tornar. Peró per nosaltres els professionals sanitaris, és altra história. I tot i estar assimptomàtic i que els meus fills ja podien anar a classe. A mí i a la meva dona (infermera), ens tocava seguir a casa, sense poder anar a treballar. Us diré que m’he arribat a fer 4 PCR, que van estar sortint possitives, pel que he tingut que estar de baixa gairebé 3 setmanes, trobant-me bé. Aquí ens miren els cicles de la PCR, que si estan baixos vol dir que encara podries contagiar en situació de contacte estret i si estan alts, ja no hi ha perill de contagiositat. Per tractar amb malalts és important, peró és una medició totalment diferent a la de la població general. Així que en resum, sortia a córrer a les hores “kilometer” i la resta del temps majoritàriament (sortint l'imprescindible) a casa evitant contactes. La preparació per Roma continuava avançant. Semblava que estiguésim reescrivint la história de l’any passat. Els dolors, les ferides als peus (lleus), el volum quilométric, el COVID…Peró no estava dispossat a que acabés igual. Aquesta setmana passada ha estat una setmana tremenda amb més de 135 km, amb 4 sortides addicionals amb la meva dona, a respirar aire lliure i moure’s una mica. Peró en termes de qualitat vam fer un bon 5 x 2000 dimarts i un controlat de 12 km a 3:47 el dijous, i sobretot la tirada de diumenge, amb 135 minuts a 4 de mitjana. Aquí, reconec que m’hagués agradat haver-hi possat més ritme, peró em vaig centrar més en les sensacions, en com em vèia, i en complertar els gairebé 34 km , que es diu aviat, a la Crta de Les Aigües. Amb tot ho havíem aconseguit. Estava content, peus al terra, peró sentint...

I com a la marató, passada la meitat, comencem a descontar. Entrem a la setmana 9, que ja está mig fer. Per fi dilluns ja em donàven l’OK per tornar a treballar i em podia reincorporar el dimecres, motiu pel que avuí he pogut escriure tot el que portava enderrerit. Per a mi, ara entrem en setmanes duretes, on la qualitat agafa una embranzida destacable. Així, després de l’1h clàssica dels dilluns, ens arribava l’entrenament oficial número 50, el sempre respectable 12 x 1000; R:1:00. No va anar tal i com m’hagués agradat, peró tampoc va sr un desastre. El fet és que en termes numerísitics, es va complir, mitjana de 3:29, peró camí de Sevilla’20, va ser de 3:26. Motius, diversos segur. Jo reconec no acabar de trobar-me fi del tot, peró sobretot el GPS em va trair una mica. Més o menys la distància la tinc memoritzada al meu “Carlometer” peró la percepció era que m’enviava lluny, que es fèien llargues i que encara que esforçava no paraven de caure segons a la part final. Va ser una lluita mental i física, perque no em vaig voler rendir i així apartir de la sèrie 8, els resultats si que van entrar dintre de l’esperable, acabant la última série a 3:22. Repasant després al GC es curiós veure com el punt final de cada minut de recuperació era al mateix lloc, mentre el final de les séries estava una mica desperdigat i poc concentrat. De fet, a vegades, tenia que trotar una mica per arribar al punt de partida, per que no em donava temps caminant. En fi, coses de la tecnologia. No obstant, treball fet i endevant…que aquesta setmana tenim una motivació especial. Avuí el meu centimeter fa 8 anys !! , deunidó com passa el temps. Per aixó l’ambientació musical corre a càrrec d’aquella cançó que sonava fa 8 anys, quan jo sortia a contar estrelles mentre corria, després de deixar dormidet al meu bebito amb el seu biberó .



La setmana continua. Continuarem treballant i rematant detalls menors pel vitage i la marató, que aixó s’apropa. Ens veiem la setmana vinent, espero, començant bé la setmana 10 i amb la bona onda, d’una bona setmana 9. Ànims a tots, salut i km, molts km...que per aquí, de moment han caigut més de 900 km ja i més de 68 hores invertides

Amb retard, però per molts anys el centimeter!
Sí passa el temps... que semblava ahir que ho comentaves...

Estic totalment d'acord amb tu que no fas cap mal entrenant a aquestes hores teves... potser ni els animals estaven desperts...
Però només un pregunta, ja que ets professional sanitari: No pot ser un risc (pel cor, o pulmons?!?) córrer amb aquests ritmes tenint el virus, encara que siguis asimptomàtic?!?

(Jo que l'any passat em trobava realment malament ni m'ho plantejava...)

Grans entrenaments, com sempre. Amunt!!!

Bon dia companys. Setmana nova i ja entrem en les de dos dígitis, el que vol dir que el moment s'acosta. Dennis Teuling, gràcies pels teu suport, com sempre . Respecte al que comentaves, mira, en el referent al COVID, jo crec que dos son les premises a tenir en compte. Una és la contagiositat, i per aixó, els aillaments, quarentenes, mascaretes, contactes, etc...evitar que s'expandeixi. I l'altra ja seria a títol individual, quina simptomatologia experimentes o no. Jo tenia clar, que si em notava que no estava per entrenar, no ho hagués fet, peró en tot moment em vaig sentir bé. En aquest aspecte, com en d'altres patologies, es tractaria de tirar de sentit comú. Hi ha gent que amb el típic refredat, de tos i mocs, no poden tiar i d'altres que no ens afecta tant. Així que en aquest termes no, no ho veig un risc. Altra cosa, seria que no et setissis bé i forcessis més del compte, peró no era el cas. Per altra part, potser la triple dossi vacunal també algo hi tindrà a veure.

Com dèia al principi, ja hem entrat en la setmana 10, peró encara hem de parlar una mica més d ela setmana que vam tancar diumenge. Ja em va mosquejar una mica la medicació de les sèries del GPS el dimarts, peró es que ha tingut una setmana ben tonteta. Dijous el controlat de 10 km es realitzava de manera correcta, i ben concentrat sortia a 3:42/ km. Pêró divendres, tornam a ser-hi. El rodatge marcava uns rítmes anómals, sobretot als primers km. Em vaig importunar i i vaig córrer pensant en quadrar els números i així va ser, peró diumenge, va ser una petita debacle. No pot ser que fes una setmana fes 2h15 a 4 i controlant i ahir gairebé no fos capaç de baixar (només a alguns km de 4) en 90'. Podia passar de fer un a 3:54 i el següent a a 4:18. No és la primera vegada que em passa a la Crta. de les Aigües. És una mica agobiant, per que veus que t'esforçes i que ja pots córrer en plan Kipchogue, que aquell dia no marques un km ràpid ni en moto. En fi, vaig pasar per diverses fasses, peró vaig tirar d'ofici i ale, endevant a complertar el temps. Per sensacions, lliberat de mals pensaments, em vaig sentir fort, anant de menys a més, peró al final el ritme mitjà va ser de 4:04/ km. Totalment fora de lloc amb el moment actual i les sensacions. No m'encaparraré, diumenge tindrem una altra oportunitat...Ara bé, la cosa podria haver estat pitjor. Per la tarda, celebrant l'aniversari del me fill, estàvem jugant a futbol, i mira que ja vas amb compte, peró en fer un xut, vaig relliscar i patapum, al terra. I d'auelles relliscades que caus a plom al terra i em vaig colpejar la cintuar al costat esquerra. Mal és poc, quin dolor. Ja pensava que avuí no podria córrer...

Sabia que només era l'espatacada que m'havia donat, peró dubtava aquesta matinada. Tot i així hem sortit i amb alguna molèstia, hem tirat endevant bé. Un pelet més lent que als rodatges d'altres dies, peró prou bé, la veritat. Primaven les sensacions avuí. Els antiinflamatoris també han fet un bon efecte per la nit. Segurament molestarà una mica i anirà mimvant amb el pas dels dies, peró sembla que els entrenaments i la preparació no han quedat compromesos. Així que demà continuarem amb el germà petit del dimrts passat, 12 x 500. Bé ja ho dèia el nostre amic Chute, aixó és una marató, no és Disneyland. No será bufar i fer ampolles i ara estem en un moment en que toca pujar-se les mànigues i treballar dur sense decure, ni física, ni metalment. És hora de no deixar que el foc del noste cor s'apagui...

Bon dia a tothom i sobretot a en Kilometer.

El tema de la perdua de senyal al GPS a mi em pasa sovint quan entreno al #CARBesós. Hi ha una zona que ja la coneixem com a "El triangle de Potosí", on vas rodant i igual et diu que vas a 3:30 com a 6:00. Quan comença a fer el burru, jo tiro de sensacions i prou. Per sort, soc bastant metrònom i confio en portar els ritmes que toquen digui el que digui el rellotge.

Ahir, parlant amb en Dabit, em demanava informació sobre el circuit. Jo la vaig còrrer al 2018 en 3h08, crec recordar, tot i punxar una mica des del km32 i fer l'últim km descalç com a homenatge a Abebe Bikila. No és un circuit tant dolent com alguns diuen. Llambordes n'hi han moltes, calculo que un 15-17km. La majoría a la primera part del circuit i també als últims 6-7km. Però son llambordes molt planes, que no és el mateix que l'asfalt però tampoc alteren en excès la petjada. En quant a pujades, recordo una molt dolenta sobre el km28, i ben bé d'uns 500-600 metres de llarg. Per mí, el pitjor punt del circuit. Cap al final n'hi ha una altra, dins d'un tunel, que pica més pel kilometratge que ja portes a les cames que pel desnivell. Vindría a ser un puntet més que el Paral·lel.
És evident que no és el millor lloc per buscar MMP, però és taaaaaaant maca i amb tanta història que val molt la pena. Encara se'm posen els pels de punta amb la versió en directe de tenor i soprano que van cantar el tema principal de Gladiator abans de sortir.

Força a tots els que aneu!

Barceruel, moltes gràcies per la info. La veritat és que és una marató que sempre he tingut en ment i que vaig dir-me, que algun dia faria i ha arribat el moment. Ja estic dessitjant possar les peus a la Via dei Fori Imperiali i arencar a córrer.

I ben a prop ho tens kilo! A gaudir d'aquestes dos setmanes que queden. I després a lluir les gladiator

Gràcies fandes, peró encara queden 6 setmanes. Aquestes setmanes les comentava anteriorment per ser potser les més exigents a nivell global, peró encara em queden 6, i molt per fer...

Doncs si, iniciem nova setmana. La 11ena ja, i aixó cada vegada es veu més a prop. Comencen uns dies plens d'efemèrides, algunes de millor recórd i altres no tant, peró que salsejaran una mica, condimentaran una mica, els propers dies. Peró primer de tot, comentar la setmana passada, la 10ena, a la que li vam ficar altre cop més de 100 km. Els rodatges van anar bé i la qualitat em va deixar bastant satisfet. Dimarts vam fer un 12 x 500, R: 1:00 a una mitjana de 3:11/ km. M'ho vaig agafar amb ganes i molta concentració i va anar prou bé, aixó si, ben treballat. Dijous, últim controlat...de 12 km. Vaig estar molt centrat i es van fer aquests 12 km a 3:43/ km de mitjana. I diumenge tocava una nova revàlida de 90 minuts. Aquest mateix diumenge teníem el centimeter a un campionat de taekwondo a les 9:00 i no podém faltar. Aixó obligava a reacondicionar la tirada. Tindria que ser a casa i tindria que ser més d'hora. Així que a les 6:30 ja estàvem en marxa. La idea era anar per sota de 3:50/ km, peró és complicat fer-ho per allà, a aquests ritmes, i quan anava prop de la metitat, sobre 13 km, portava 3:54/ km de mitjana i jo, ...volia més. Així que vaig prendre la decissió de ficar-me en el meu circuit de sèrires i controlats i vaig fer doncs gairebé un altre controlat de 12 km sobre 3:45/ km, arribant finalment a fer els 90' a 3:51/ km de mitjana: content per l'esperit de lluita i les ganes i entenent que no és fàcil aquest ritme en aquestes circumstàncies i que era un entrenament molt millor del que va ser el de diumenge pasat. No obstant, tinc pensat de nou diumenge repetir a LCDLA i fer-ho millor

Us parlava a l'inici d'efemèrides i podria començar per dir que vuí és Sant Valentí . No ho hauria de dir jo, peró crec que hem estat a l'alçada dels meus amors . També podria dir que ja hem superat els 1.000 km en aquesta preparació, de manera folgada (1.078,8 km per ser exactes). Peró avuí no puc deixar de banda, que fa just un any, el meu cos va trencar-se en un matí humit com avuí. Dies més tard, ja no és que pensés en si podia o no córrer, sino en fer vida normal, no tenir dolor, jugar amb els meus fills. Tot es va inciar fa just un any, quan en aquell Sant Valentí de 2021, el dolor va ser més fort que jo. I ho he tingut molt presenta aquest any. De vegades noto alguna molèstia i tot. Peró sobretot penso, que el cos m'ha regalat poder seguir corrent, quan pensava que no ho podria fer, així que aquest pensament no vull que es perdi de vista. Gaudirem per bé o malament de tots els dies que corri, per que ho fem per que ens agrada. Així que surti bé o malament, endevant...

Demà ens toca donar cera, pulir cera, amb un d'aquells entrenaments pròpiament maratonià, un 3 x 4000...veurem que tal anem. Fa un any, no podia caminar, així que, em puc queixar ?. Per cert recordo com fa 8 anys em perdia aquest entrenament, per que acabav de nèixer el meu centimeter ...mentrepreparàvem Barcelona 2014...

Així doncs amb tot el que us comento, avuí no crec que hi hagi millor ambientació musical que:

Enhorabona doble doncs kilo! Per la part que et toca del centimeter i per la recuperació total (crec que amb els entrenos que estàs fent i les bones marques que ja feies en alguna cursa, malgrat les molèsties que dius, segur que Roma se't rendirà als teus peus!). Ara jo et posaria la cançó Now we are free però segur que ens l'obsequíes més endavant

jaume86, moltes gràcies. Tu saps que et tinc en alta estima i que vagi per avançat que et dessitjo una molt bona marató a París (de la que tinc molt bon record, a la llunyana edició de 2013) i per aixó prenc nota de la cançó recomanada per donar-li un lloc especial que vindrà més endevant .

No faré crónica dels entrenaments fins dilluns peró ahir va ser dur amb el 3 x 4000, peró seguim ferms i endevant i amb ganes cada cop més de que arribi el dia. Queden 38 ja, poc més d'un mes i volia comparttir amb vosaltres com en d'altres ocasions, com serà la medalla de finisher, que em sembla molt bonica i no només aixó, sino que s'ha presentat amb un video espectacular. Em sembla que la nova organització, dels últims anys, està treballant molt bé i apostar per la marató de la "la città del Tevere"

Molta força, Kilo! Endavant amb els entrenaments.
Anar-te llegint m'ha sigut útil per mantenir la motivació forta a la part final de la preparació. Així que gràcies per compartir-ho

La medalla sembla molt xula i el video molt guapu, no com a Sevilla que a 4 dies encara no sabem ni com és

Danigoal, moltes gràcies. Escolat que tu has treballat molt bé, que jo també t'he estat seguint. Molts ànims de cara a Sevilla, segur que t'anirà bé. I com que vul que estiguis animat, em passo pel fil sevillà i et dono una sorpresa...

Bon dia amics, companys. Aixó cada dia està més a prop. Comnecem la dotzena setmana. Aquesta setmana que diumenge vam finalitzar ha tingut moltes cosetes destacables i que us comentaré tot seguit. En l'ambient flotava l'ambien maratonià provinent de Sevilla, que es celebrava aquest diumenge i que ha estat un rotund èxit, amb record d'Espanya als 40 anys !! i récord deeola prova. Situant Sevilla com un dels maratons més ràpids a nivell mundial, que es diu aviat. Per mi, era inevitable tenir-ho present, i no només pels amics i companys correcats que hi corrien , sino també (recordeu les efemèrides), per que dimecres 23, es compliran 2 anys de l'edició que vaig córrer i de tant bon record per mi. Just abans de d'explossió del COVID i de l'obligat confinament. Farà dos anys, de la meva última marató . I seguint en aquesta línia, divendres farà la friolera de 20 anys !!, de carrera atlètica. Potser mirant els números (que els mirarem), no sigui res destacable en la globalitat del mon de l'atletisme, peró un no s'imagina el primer dia, que 20 anys després allà seguirem, fent gambades...I per rematar diumenge serà dia 27, quedarà just un mes per Roma i pdr celebrar-ho tocarà tirada, 135 min, per no oblidar els que ens esperarà en un mes...com dirien a Espartacus "por la p...a de Júpiter"

Com us dèia he tingut Sevilla molt present durant la setmana i en aquella preparació el 3 x 4000; R: 1:30 va sortir, nivell Gold Standard. L'impetú i les ganes, em demanaven millorar el registre, peró deuria haver estat més centrat en l'objectiu que tocava i no voler petar-ho i clar ho vam pagar. Primer 4000 en 14:00, peró després 14:20 i finalment 14:13 amb molt de pundonor (3:30 - 3:35 - 3:33). Missatge rebut, fer el que tenim planificat i després ja veurem, peró no passar-nos, per que es paga. I mentre els rodatges van anant bé, cuidado amb la qualitat. Dijous controlat de 10 km i molt bé, vaig acabar molt content. Ritme mitjà 3:41/ km. Molt constant, concentrat, com a mi m'agrada. Inclús al final, tot i gairebé menjar-me un cotxe circulant (en zona peatonal ) acabant en 3:30. Un bon entrenament. Diumenge, ai diumenge, tocava tirada de nou, 90' i de nou a LCDA. Jo no soc e queixar-me, peró nois algo passa allà, o bé el meu fore, dona mostres de feblesa després de gairebé 18.000 km. Em sentia molt bé i amb ganes i vaig sortir amb aquesta predisposició, poc abans de les 7 del matí. I bé anava molt bé, portava uns 8 km a 3:53 de mitjana i amb bones cames per a millorar encara en el que ens quedava. Ja comença veure's la figura del sol sobre l'horitzó, faig una ullada al fore i em marca 6:25 whaaaat ?. Efectivament km en 4:16 !!! . Ja hi tornem a ser, em centro en sensacions i és que realment em veig bé. Després vaig poder veure que vaig empalmar 7 km per sobre de 4. No sé, és com si anés acumulant error en la recepció de la senyal, per que miro el mapa i no veig grans estridències. Vaig amb el Glonass activat i gabació per segon. Mirant els números aniria més lent que a la setmana 6 o 7 per exemple. Un despropósit al que no trobo sentit. Lo millor va ser no pensar-hi i seguir per sensacions. Al final 3:59/ km de mitjana recuperant en la part final, part d'aquest desaguisat intermig. A veure que ens espera diumenge vinent. La setmana va acabar amb 110 km , i amb els d'avuí, ja gairebé freguem els 1.200 km de preparació.

Doncs nois aixó es tot de moment en clau atlètica. El viatge ja el tenim definit i i ja tinc els itinerarirs i el que farem la meva dona i jo. Serà un cap de setmana, espero que profitós. Peró encara queda, ara comença una nova setmana i Te eye of kilometer continues in the thrill of the fight

Es fa molt extrany kilo això que et passa dels ritmes. Segur que no és el mateix però avui no em trobava el satèl·lit i com faig sovint algunes rutes sé perfectament quan han de pitar els kms, i avui pitaven tard. Amb la qual cosa, anava a ritmes més ràpids dels què deia el garmin... però a tu és el contrari i no em crec que vagis forçant a 4:15, ni a 4! Són ritmes suaus per tu!! Potser caldria anar mirant un gps nou?

jaume86, com sempre prenc nota. Mira aquiests dies he fet un parell de rodatges amb el meu Garmin 920xt i un antic que vaig cedir a la meva dona el 310xt, els dos a l'hora, i, doncs no he trobat diferències significatives la veritat, així que en principi el GPS sembla funcionar bé. Aquest diumenge tornaré a fer la prova, amb la tirada que toca i veurem si hi han diferències signifi catives o realment algo passa per allà últimament.

Avuí volia passar-me pel fil per recordar dues dates, com dèia fa uns dies. El passat dia 23, es van complir 2 anys de la marató de Sevilla, de gran record per a mí. Gran temps i gran marató. La última fins al moment. El destí ens porta capa Roma ara, veurem que tal ens va. Per altre costat avuí hem pogut celebrar sobre l'asfalt, tal i com ens agrada, corrent, 20 anys de carrera. Sóc conscient, de que hi ha molta gent, amb més km, més hores, més maratons, més...de tot, és lógic, peró no hagués pensat mai aqull primer dia, que 20 anys després hauríem corregut el que ja hem fet i viscut el que ja hem viscut.

Com sé que ens agraden els números aquí us deixo uns quants i algunes coses ressenyables de la meva big data :
- 55.548,46 km, són els que hem corregut i registrat en aquests 20 anys
- 4.324 els entrenaments realitzats
- 4.238:47 hores, les invertides (cosa que és 176,78 dies)
- el meu dia de la setmana, el diumenge, amb 11.480,46 km
- la meva setmana de més a menys quilometratge, quedaria així: Diumenge - Dimarts - Dijous - Divendres - Dilluns - Dimecres - Dissabte
- el meu mes de l'any, gener, amb 6.208,83 km
- un any de més a menys quilometratge, quedaria així: Gener - Agost - Desembre - Febrer - Setembre - Novembre - Març - Octubre - Abril - Maig - Juliol - Juny
- any rècord: 2020 amb 4.656,31 km
- mes rècord: gener 2020 amb 501,54 km

En fi molts números i moltes històries darrere, que us explicaré que no sapigueu. Per cert, tenint en compte les mitges i respectant-nos la salut, esperaríem arribar als 100.000 km abans dels 60 anys

No sé si estic més impressionat pels números en si, o per haver-ho registrat de manera tan metòdica

Dennis Teuling, ja ja, ja m'ho han dit més d'un cop aixó, peró tinc ajudes home, a part de ser molt endreçadet. Al principi encara recordo com prenia dates en paper i boli i tenia referències visuals i parcials per referències...Després va arribar l'època dels GPS i així ja va ser més fàcil. Ara tothom està amb l'Strava, peró recordo fa molt de tempos quan el Garmin Connect era de pagament i llavors és dèia MotionBased i només podies guradar uns 5-6 registres de manera gratuïta. Aquí em van ensenyar l'SportTracks, que te'l podies descarregar i anar guardant allà els registres. Fa uns anyets ja va passar a ser online també, perque tenia un feixuc treball de manteniment i allà hi tinc ficades totes les dades d'aquests 20 anys. D'auesta manera es poden explotar les dades en molts sentits, com heu vist.

Tornant cap a Roma, doncs nois, superada la 12ena setmana i més del 75% del treball fet. Aquesta setmana tocava més que res rodar i rodar, unes séries de 5 x 1000; R: 1:00 dijous i la tirada de diumenge. Després de les últimes experiències amb les lluites amb el GPS, no només els diumenges sino altres dies on per moments no ho veig clar. Entre les sensacions i l'aparet ritme i els resgistres. Així entre setmana hi ha moments que que tinc que forçar una kica més pre quadrar les coses deprés per exemple, d'un inici "dubtosament len" els primers km. Aixó ja em tenia escamat i vaig decidir fer un experiment. Vaig agafar el meu vell 310xt i vaig sortir amb el 920xt en un canell i a l'altre el 310xt. Al primer assaig, sobre 1h15, va haver-hi una diferència de 2" . Al segon va ser a l'inrevés 3" (peró el portava a la butxaca) i avuí sobre 40' la veritat és que s'han fet uns temsp bastant calcats. Peró ai amics, la prova de foc era diumenge de nou. Amb sabatilles noves amb un entrenament només, estava decidit a sortir amb ganes. A l'esquerra el 920xt, a la dreta el 310 xt. El començament va ser força bó, anàvem sumant km i només mirava l'esquerra. Peró de seguida la cosa va començar a torçar-se i cap al km 8, ja em vaig despedir novament de baixar de 4 el km a l'esquerra, mentre que a la dreta la cosa anava molt bé. Ben cert és que vaig tenir un petit percanç, per dues ocasios que va ser que se'm va caure el gel que portava i les dues vegades, recuperar-ho em va fer perdre temps i ritme, peró no per fer un drama. Vaig decidir seguir fent cas més a la dreta i a les meves sensacions per que, volaven 5-10" per km d'un fore, respecte l'altre. Al final, amb el 310xt tenia 800 mts més i un ritme final de 3:55/km per les 2h15 de tirada, versus els 4:01/ km de mitjana del 920xt. I estava clar que per sensacions, per ritme i esforç, el segon registre no podia ser correcte. No sé ben bé el que falla, peró está clar que falla algo, no de manera grollera, algo més subtil, peró que quan més llarg és el treball més posibilitats d'errada apareixen.
Em fa peneta, per que li tinc acarinyo, hem viscut molts moments junts, peró ja hem posat en marxa el seu relleu. Aviat el 945, serà el seu substitut.

Amb tot més de 112 km van caure la setmana passada i ens quedem ja ben a prop dels 1.300 km en aquesta preparació. La setmana 13 ja està en marxa i cada cop està més a prop el final del compte enrera...

Vamoooooooos !!

Nois, últims 20 dies....i aixó que ja està a tocar. Ahir vam deixar finiquitada la setmana 13, amb 107,22 km, i un pensament molt clar. Arriben dies claus i em sento motivat i amb moltes ganes . Hi han algunes molèsties per aquí, per allà, peró crec que arribats aquest punt, gloria o muerte, que diuen. Si ha de passar algo, passarà i ja està peró no puc deixar-me endur en aquests moments per les pors o la incertessa.

Aquesta setmana s'ha caracteritzat, com l'anterior en fer molt rodatge i un únic entrenament de qualitat, les séries de dijous, que en aquest cas va ser un 3 x 2000; R: 1:30, en les que vam tenir un doble debut, per un costat les Gladiators i per altre costat el nou fore, el 945. I la veritat é sque vaig quedar molt satisfet, en especial amb les sabatilles que es van adaptar als peus com un guant i em van fer sentir molt cómode a ritmes de 3:30 - 3:29 - 3:27. Les circumstàncies han propiciat que aquesta setmana, com l'anterior, hagués de matinar si o si cada dia, amb el que hem dormit menys del que haguéssim volgut. I aixó diumenge es va notar.

Diumenge tocava una nova tirada llarga. I si ja havia estat fent experiments amb diferents fores, ara tocava fer-ho amb el nou i a l'altre costat l'antic 920 xt. Em queda la sensació de que hi han punts que el GPS es perd una mica, peró està clar, per si em quedaven dubtes que la diferència va tornar a ser molt notable. Ritme de 3:56 al nou vs 4:01 de l'antic. A part d'aquest experiment, els 135 minuts van donar per gairebé 34,5 km, que no està gens malament. I tot i que volia una miqueta més i vaig començar molt bé, cal tenir present les circumstàncies. Venia de dormir poc més de 4 hores. Era l'aniversari d'una amiga, i era ineludible assistir al sopar i tot i que tot va ser molt sa, per la meva part (res d'alcohol per exemple), la nit se'm va fer curta al llit. I per acabar-ho d'adobar vaig tenir pluja, incessant tota la tirada, ja estava plovent quan anava de camí, així que van ser 2h15 d'una mica de cross, vigilant no ficar-nos en cap toll. En altres circumstàncies crecc, que podria haver fet un millor resultat, peró estic molt content c¡de com va anar i vaig sortir reforçat moralment.

Entrem en un parell de setmanes importants i tinc ganes de treballar i traure els entrenaments que venen. No faré spoilers, peró prometo explicar-ho tot la setmana vinent. Cada cop tenim més a prop visualtizar el Colosseo de Roma i per anar-nos mentalitzant, entre el meu fill i jo ens hem construit una réplica:


Passi el que passi, sobreviurem:

Doncs ja ho tenim a tocar

No serem gaires correcats, però cada dia veig algun conegut més que s'ha apuntat a donar una volta per Roma. Jo arribo amb una preparació nefasta a causa de diferents temes de salut dels que encara no he fet net, així que la idea és gaudir-la a un marxa menys que la que acostumo a les maratons i sortir indemne d'ella de cara a la temporada de trails i ultres que començo dintre de ben poc.


Salut i força, companys!