27 edizione Maratona di Roma (27/03/2022)

Jo també hi seré...i veient els temps que feu, suposo que tancaré la classificació dels correcats.
Si em veieu animeu-me, pq ho necessitaré, jeje.
De totes formes, no portaré l'equipació de Corredors.cat, pq encara no la tinc.
Suposo que em posaré alguna camiseta del barça, o de catalunya

Va.... que ja queda poc!!!!

A día d’avuí, a 13 dies, no estic en condicions de córrer a Roma.



Si nois, així de dur, de clar i de contundent haig de ser. Estava molt content, molt motivat i amb moltes ganes en aquesta setmana 14 que va finalitzar diumenge, però tot es va tòrcer i ara mateix tot és una incògnita, per que ja no és que es tracti de poder córrer, es tracta de que puguem aguantar una marató i són molts els dubtes que m’assalten. Intento no pensar, estar centrat i intentar recuperar-me, posant tot el que tinc per a que sigui així, però no sé si es podrà obrar aquest petit miracle, que cada dia que passa necessitem més.



Podria pensar en moltes coses, que si les sabatilles estaven massa gastades, que la càrrega d’entrenament, el compromís amb el descans....podria buscar moltes coses i només estaria autoflagelant-me, sense obtenir res en el meu favor. Per això estic intentant centrar els meus esforços en recuperar-me. I tot i que externament semblo portar-ho bé, per dins hi ha una barreja entre tristor, angoixa, el propi malestar...Aquesta marató, no era plantejada com un repte en plan, fer MMP, l’havia plantejat des de la mística dels gladiadors, de al lluita, del que físicament havia passat fa just un any...era una petita història de superació, una reivindicació personal. Peró nois, a hores d’ara, aquest gladiador no podria ni entrar a la “arena” a lluitar i això és molt frustrant. Es cert que en el transcurs de la prova, poden passar coses i no assolir una fita. Peró no poder intentar-ho,...no pot haver res més decepcionant per a un maratonià.



Després de finalitzar la 13 ena setmana amb una molt bona tirada en condicions no massa fàcils. Obríem una setmana molt important amb ganes rodatge dilluns, bé, notant el pes de diumenge però res important. Dimarts tocava qualitat i va anar bé. Controlat de 8 km a 3:37/ km. Aquí van aparèixer algunes molèsties a la cam dreta, però vaig estar atent i no va semblar que la cosa fos a majors i vaig finalitzar l’entrenament. I em vaig refermar en la idea quan dimecres vaig rodar sense massa inconvenient. Qui no té molèsties que van i venen i sobretot quan s’apropa la marató ?. Dijous tocava un dels meus entrenaments fetitxe. De nou el 12 x 1000; R: 1:00. I estava anat bé a ritmes entre 3:20 - 3:25. Les cames començaven a queixar-se segons avançava l’entrenament, però ho identificava com una mica de fatiga muscular en un entrenament llarg. Peró a la 8ena sèrie va saltar la banca...Una mena de rampa a l’isquio dret en va fer parar. Vaig fer 10’ a trot molt suau després però ja sabia que aquella molèstia per altres experiències és molt fotuda. I és que aquestes coses són segons com ho mirem però les vegades que he tingut aquest tipus de lesions musculars, no són greus, no són ruptures però impedeixen la mecànica de la carrera si o si. Això m’ha passat en altres grups musculars i és així. No puc córrer. No tinc res greu, puc fer vida normal, gairebé no em molesta en caminar, però no puc arrencar a córrer, per que no aguanto ni 100 m. Ni tampoc és un doloret, que em pugui armar de valor i aguantar. Es tot una mica desquiciant.



Com us deia la processó va per dintre, però intento no deixar-me endur pel “lado oscuro” de la decepció. Ara tot és com una contrarellotge de cara al dia 27 i ara mateix la sensació és que no arribo. Demà torno al fisio, que ja em va veure dijous i em va fotre una pallissa d’època a la cama. Sento que va treballar molt bé, però falta que la cama vulgui o pugui respondre. He caminat, estic prenent tractament per intentar accelerar la recuperació de processos musculars. Cada nit 1h de magnetoteràpia. I seguint consells mantenint la condició cardiovascular amb la bici. 1h dissabte, 2h30 diumenge i 1h avuí. Sense fer el boig, rodar, cadència i temps, simulant una mica el que tocaria córrer (diumenge hagués tocat la última tirada de 2h). I tot i que no em molesta i puc anar fent enyoro córrer i només han passat 4 dies.



Per voler ser positiu, i tot i que possiblement qualsevol semblant amb la realitat és pura casualitat, el meu cap s’ha enrecordat d’un episodi amb alguna que altra semblança. Va ser al 2008, quan el Haile Gebresselassie, va fer Rècord del Mon de marató a Berlin en superar-se en 27” a ell mateix al 2007. Recordava com explicava a l’”informe Robinson” com arribava lessionat i amb molts dubtes a Berlin. Com les últimes 2 setmanes gairebé no va poder entrenar. Com allò et fa perdre la confiança, per que no et sens sa, per que no pots córrer. A falta de 40 h per la marató encara va haver de tractar-se amb el fisio i com a falta de 16 hores va poder dir que ja no tenia molèsties i que podria córrer sense dolor. El resultat final ja el sabeu...



Doncs nois, així estan les coses en aquest moment. Només puc dir que ho intentaré, fins a esgotar totes les possibilitats, i tot i que no es fàcil, seguiré pensant en poder estar a la línia de sortida a Roma el proper 27 de març.

I feta aquesta descarregada psico-mental al fil...torno a seguir treballant per recuperar el somriure, com el gran Gebre...Avuí no tinc música motivant...

Doncs sí Kilo, pensar en el gran Gebre i no perdre mai l'esperança!!

Ha has fet tots els entrenaments necessaris i només cal descans i fisio i potser resar per un miracle!!

Picant fusta perquè nomès sigui un ensurt i quedi en res. O sigui, que es faci justicia amb tot el sacrifici que ahs fetmab la preparació.

Molts ànims, Kilometer

Jo et dic el mateix kilometer no perdis l'esperança. En el meu cas van ser 3 setmanes sense correr i molèsties al caminar, una setmana de transicio (carreres continues lentes cada cop més rapides) per sensacions i assumpte oblidat.
Com que dius que no vas a per MMP, no tinguis pressa en començar a correr, en bici es manté bastant la forma

Molts ànims kilometer! Espero que amb una mica de descans tornis a ser optimista. L'entrenament que portes es brutal!

Dabit i supercesc molta sort en aquesta fase final de la preparació!

Molta força Kilo!

Ostres kilo, quin greu! No havia llegit el teu post! No obstant, t'he vist algun entreno per garmin. Al final, les dues últimes setmanes són de baixada... i sí, la moral no la tenim però potser les cames arriben més fresques que mai (com deies del Gebre) i si pots correr sense moltèsties potser sí que faràs una marató molt épica!!
Molts ànims crac!!

Que tal, com ha anat la marató? He vist que el guanyador ha fet record del circuit.
Hem temo que en kilometer no l'ha fet....

En Dabit si, que 'he vist al Strava.
Com ha anat?

Ànims kilometer!!

Hola a tots.
Amb les cames encara destrossades, escric des de l'hotel per dir-vos que he acabat la Marató de Roma molt satisfet.
Cursa dura, com qualsevol marató, circuit força plà, amb alguna pujadeta, i trams amb el terra adoquinat força complicats.
He fet mitja cursa per sota dels 5 m/Km i la 2a meitat a un ritme de 5 i poc... Els 2 últims kms més lents encara patint per no agafar rampes.
Finalment he fet el Meu Millor Temps 3:36:41
Super satisfet i gràcies pels ànims.

Bon dia,

Doncs per aquí un altra que la va fer. És una prova de circuit amb menys desnivell del que esperava i on les màximes dificultats són on estan posades les pujades, els diferentes trams de llambordes i alguns d'asfalts en molt mal estat i que el vent no bufa gaire però et va minvant. Molt bonic en alguns dels trams i altres amb no gaire història. I jo a salvar el dia perquè no arribava en bones condicions. Ja hem fet prou.

Salut, companys

Kilometer i la caiguda de l’imperi Romà…


No se m’acudeix millor manera d’expressar la situació que ens va portar a no poder ser partícip ahir de la marató de Roma. Va ser una decisió a la que em vaig resistir fins al final, però havent-hi entrenaments el cap, va poder més que el cor, ahir.

Molts ja sabeu, que veníem d’una època a l’any passat molt dura. Poc a poc ens vam anar posant en forma i em vaig dir que faria una marató si em recuperava al 100 %. Després de córrer a Bombers a l’octubre, em vaig decidir finalment per Roma. Com sempre estava molt motivat i amb ganes i tot pintava molt bé quan a finals d’any, amb 4 setmanes ja a sobre ens quedàvem a només 9”, en Nassos de fer MMP, gairebé 2 anys després. Al dia següent va caure la primera tirada de 2h i un quart del treball de preparació ja estava fet.


Fins a meitat de la preparació, 8 setmanes, tot va seguir el pla establert, i tot rutllava a la perfecció. Però a partir d’allà, van començar alguns problemes, i va començar a tòrcer tot. Començaven a haver entrenaments que no em concordaven, sobretot a Vallvidrera, a la Crta de les Aigües. Al final després de moltes proves, vam canviar de garmin. Això, és merament anecdòtic, però em permetia arribar als moments clau, del final de la preparació amb aquest assumpte solucionat i podent avaluar l’estat de forma de manera més fidedigna.

I així va arribar a al setmana 14, on el 8 de març, ja vaig notar algunes molèsties en el controlat que vaig fer, peró va ser dijous dia 10, quan fent el 12 x 1000, l’isquio de la cama dreta va dir prou. Podria dir mil coses, que si les sabatilles massa gastades, que si tal que si qual...però no volia fustigar-me. Volia intentar ser positiu i resoldre el problema. Havia posat moltes il·lusions en la tornada a la marató i a Roma en concret. Vaig fer tot el que va estar a la meva mà. Vaig visitar al fisio tres cops en una setmana on vam fer tractament intens. Tant amb massatge com amb tècniques com el TENS. Estiraments, exercicis de força; vam treballar molt i no li puc retraure res. Vaig substituir la cursa a peu per la bici, amb més de 200 km aquells dies. Tractaments tòpics, orals, magnetoteràpia, calor, fred....Després d’una setmana dura, l’últim dia amb el fisio em deixa córrer a la cinta i semblo veure la llum. La poso a tope, 18 km i al final, de menys a més m'estic 15 minuts. Tant m’emociono , que a l’hora de parar m’entrebanco, caiguda i la cama dreta feta un nyanyo. Si xapa i pintura, però deunidó. Una cosa més...

Igualment surto reforçat i divendres 18 de març, surto a entrenar 1h, però no estic còmode. Diumenge 20 torno a la CDLA per 1h15 a 3:57/ km i quedo muscularment una mica tocat, com si hagués corregut una mitja. Massa sensació d’esforç, tant muscular com pujat de cardio. El cos no respon bé...però intento pensar en que ens readaptarem, això si, l’isquio continua molestant. Si, no és igual que el primer dia però hi ha diferències significatives entre cama dreta i esquerra. Dilluns 21, faria el meu últim entrenament. Em va costar i no vaig arribar al ritme que portava tan sols dies abans. Em passava factura diumenge ?. Jo volia, volia i volia, però no trobava imputs positius. Dimarts 22 a l’escalfament ja em molestava i quant més ràpid volia anar més em molestava. Si no puc fer ni un metre sense molèsties, com faré una marató ?. Vaig deixar caure alguna llagrimeta i vaig tornar a casa amb el cap baix...no podria córrer.

Il·lús de mi, encara vaig voler donar-me una última oportunitat, divendres 25, faria un entrenament suau de mitja horeta amb una mica de tot i a provar-me en un examen final. Però llavors, a sobre, vaig emmalaltir. Febre, tos, mocs, i una tos molt irritativa d’aquelles que fa mal al pit. Havia tingut els nens a casa una setmana així, i mira, em va tocar rebre també. Divendres em vaig aixecar per intentar-ho, però quan el termòmetre em va marcar 37.5º, vaig desistir...tant que ja no volia ni viatjar. Si no fos per que era l’aniversari de la meva dona, hagués preferit quedar-se a casa.

Ha esta un cap de setmana difícil, intentant no pensar massa en la marató, però tenint-la present constantment al cap tot el cap de setmana. Vaig anar al fira a buscar les coses (nus al coll), veure els preparatius, com es muntava i preparava tot, creuar-me amb la marató diumenge...i amb els maratonians i les medalles la tarda de diumenge i a l’avió. Vaig fer l’esforç per la meva dona, però em va resultar molt frustrant, molt decepcionant, molt dur.

Va ser una decisió molt dura per mi, però físicament, per tot, no em trobava en condicions de fer la marató. I no volia passar-ho malament per se, i fer-ho passar malament a la família. Per que una cosa es que et passi quelcom en cursa, que pot passar i ja te les faràs per arribar, però sortir sense la confiança plena de que la pots fer, només em podia portar un pitjor diumenge del que vaig passar.

Segur que surten preguntes com em va fer la meva dona, que si BCN, la mitja ?, alguna de tardor, altra ?...Però jo ara, només vull una cosa, recuperar-me, córrer de nou sense molèsties, amb llibertat, amb força i rapidesa, tornar a gaudir... i això encara ens portarà uns dies, i per això, a les poques hores d’aterrar, ja agafava la bici aquesta matinada per començar de nou a treballar en la recuperació. Si tot va bé, prefereixo competir en 10 km o menys i al juny acabar la temporada divertint-me...i començar la nova pretemporada a l’estiu, camí de cobrar-me la vendetta. L’any que ve Roma s’avança al 19 de març, dia del pare. La meva intenció serà tornar-hi per a fer el que no he pogut aquest any competir si pot ser amb la família (m’agradaria sentir la veu dels meus fills), però no descarto anar-hi sol, per que si, estic decepcionat, frustrat i trist, però a l'hora, amb ràbia, i molta motivació per donar-li la volta a la situació d’aquest any.

Per acomiadar-me d’aquest fil, aplaudir l’esforç del Dabit i del Supercesc, que els si que van ser autèntics gladiadors , i posar un fil musical, menys motivador, però en consonància a com en sentim...un dia menys per al 19 de març de 2023. Gràcies a tots pel suport i les mostres de carinyo rebudes pels diferents medis. I love my family correcat...

Ostres kilòmetre, quina llàstima. Però tranquil, que hi ha més dies que llangonisses.
Veig q ja has obert el fil de la Marató de Roma 2023. Ben fet!!!!
Em fa gràcia pensar que tu anant al trot, encara faries millor temps que jo passant les putes.
Vinga. Ànims i a seguir.
Moltes felicitats Dabit per la Marató.

Vaja Kilo.. Déu n'hi do!!

Però no siguis tan dur amb tu mateix! Ets un perfeccionista... al quadrat.
A vegades sembla que les teves auto-exigències et provoquen frustració i decepció.
Evidentment, hauries merescut molt més, molt més. Però sabem que tornaràs i amb vendetta.

Molts ànims, i no deixis d'explicar-ho com ho estàs fent.. tant els èxits com les decepcions

supercesc, enhorabona per aquesta MMP

i Dabit també per acabar, tot i no estar en el teu millor moment!

Veurem el proper dia del pare!!

Em sap greu, Kilo, perquè pocs posen tant de sacrifici i il·lusió a l'hora de preparar una Marató com fas tu. A veure si l'any que ve és la bona perquè crec que t'agradarà moltíssim córrer per allà. I espero que en breu ja estiguis donant guerra amb o sense dorsal posat.

Un abraçada

He trigat uns dies, digerint tot una mica i recomposant-nos. Agrair a tots les ànims i els bons dessitjos...i espero que si els Déus no em tornen traicionar, estigueu també recolzant-me en la distància...tornarem

Felicitats Supercesc i Dabit! Molta força Kilo... La marató és quelcom que es viu en la preparació, així que en bona part tots tres us podeu sentir campions i amb forces per la següent!

Volia passar per última vegada per aquest fil, per agrair el suport. Gràcies i des de ja, en lluita per ser-hi a la següent.