Marató Montpellier 2022
Le marathon incroyable
Després de l’ajornament de la marató de Barcelona fins el maig vaig decidir buscar una alternativa pel març per aprofitar els entrenaments hivernals. Per proximitat i certa coneixença, vaig escollir Montpellier. La preparació, sense sorpreses, va anar bé, però la única mitja, la de Terrassa, la vaig fer en 1h49 i, es clar, molt just per intentar el 3h 45’ que tenia al cap...
Un parell de dies abans de viatjar vaig rebre el mail amb el número del dorsal i unes quantes indicacions. Algunes d’elles eren:
- En els avituallaments tan sols hi havia aigua i alguna cosa sòlida (no isotònic!)
- Les ampolles d’aigua s’havien de deixar en les papereres de l’avituallament amb risc de desqualificació immediata (deien que hi hauria 300 metres per fer-ho).
- Les medalles eren les de l’edició 2020 (anul·lada).. Merci pour votre compréhension!
- Per beure a l’arribada s’havia de reservar un got de plàstic (pagant 2 euros) i després hi havia opció de tornar-lo.
Dissabte viatgem i abans de dinar passem per la fira on em donen el dorsal i la samarreta (no hi ha bossa).
Diumenge. Comença a ploure abans de les 8 del matí i ho farà 24 hores seguides, a estones amb força! Em fico al calaix a les 8h15 ja que deien que a partir de les 8h20’ no et deixarien...Total, un quart d’hora aguantant la pluja quiets i apretats...
Sortida molt lenta per perill de patinar. Poc a poc veig les llebre de 3h45’ davant meu i penso que avui no faré gasosa! Anem cap el nord a Castelnau-le -Lez . La carretera es fa més estreta i anem una mica apretats. Tan sols miro on poso els peus per la quantitat de bassals i corredors. Cal tenir en compte que aquí érem els de la marató, la mitja i els relleus...
Un corredor que ve del darrere em diu en català (afrancesat) que anem per una carretera de merda.
Que la seva dona es de Banyoles, i que vol fer 3h15’. Li dic que tiri, diu que hi ha temps i poc a poc va avançant.
Hem passat el primer avituallament i no he vist el punt del km5. Això sí, el terra ple d’ampolles...
Com que el terreny és favorable avanço a les llebres de 3h45’ i un d’ells em diu “Som-hi!” Em giro i li dic que ens veurem en una estona... Arribant al Odysseum segon avituallament i segueixo buscant el km.10. En un anar-tornar veig a la llebre de 3h45’ caminant i m’aturo i li pregunto que passa i em diu ”Necessito reflex”; li dono ànims i torno a córrer.
En aquest punt canvio la tàctica i decideixo que prendré els gels a cada hora.. He decidit prendre’n tres per la falta d’isotònica. M’acosto al km 13 on hem quedat amb la
Peti i
Lluis95. Sempre estic encantat quan els veig però avui em salven la vida amb un powerade que em prenc sencer..
A partir d’aquest punt ens dirigim cap a la costa i veig corredors que van tornant en paral·lel . Em sobta veure una llebre de 3h30’ i quan trobo la bifurcació m’aturo a preguntar i em diuen que tiri recte. Sembla que la llebre de 3h 30 anava lesionat i tornava amb els de la mitja...
Arribem al primer dels poblets (Perols) i comencem a fer una quantitat de voltes rematat amb la entrada en la plaça de toros (molt petita) enfangada per tot arreu i on anem saltant de bassal en bassal.
En aquest punt entenc que estem a prop de la mitja marató. M’hi fixo i veig que tampoc està marcada la mitja... Anem cap a Carnon Plage pel port nàutic fent ziga-zagues constants i fins i tot travessem un pont oscil·lant.
Fem un bon tros d’una carretera amb paisatge típic de la Camarga: flamencs que ens saluden, ocells i uns cavalls preciosos. Un cavall blanc i gros fa un sprints pel seu corral com si ens tingués enveja.. Vaig amb bona moral intentant sempre anar acompanyat ja que aquí es nota més el vent. Per sort, formem un trio amb una noia valenta que marca el pas i un noi que em sembla que va més còmode que jo.
Per si no en teníem prou arribant a Palavas nou pas per una altra plaça de toros, aquesta amb la sorra en més condicions. Anem ja cap el km 30 i comencem la tornada cap a Montpellier. Me’n adono que començo a avançar corredors.
Ens dirigim cap a Lattes i en una baixada em trobo els quàdriceps super carregats i em preocupa perquè no m’havia passat mai. A partir d’aquí sóc molt prudent en les pujades i baixades... Calculo que som cap el km.35 quan m’avança la segona llebre de 3h45 i penso que “no estamos tan mal”! Uns moments més tard apareix l’altra llebre (el català) que s’ha recuperat del seus problemes. Em diu que està esgotat ja que ha fet 20 km a 4’30” per recuperar el temps perdut. M’anima dient que segons el seu rellotge portem un minut de marge amb el 3h45’. Li dic que vingui amb mí però prefereix anar fent sprints i torna a contactar. Em diu que falten 3-4 km però recordo que el final pica cap amunt...
Fem la pujada cap Antigone i quan arribo a l’inici de la recta final ens fan donar un parell de voltes amb desnivell per una gran esplanada. Aquí vaig perdre la possibilitat de baixar de 3h45’
Finalment arribo a la recta final amb salutació familiar i molt satisfet de la gestió de la cursa.
Aturo el rellotge i veig el 3h 45’ 46” (6 minuts menys que la marató de Barcelona). Ens felicitem mútuament amb la llebre i li sap greu no haver baixat de 3h45’. Em diu que a ell el GPS li ha donat 42 km 700 metres.. Li dic: “Porto 21 maratons i aquesta ha estat la pitjor”. Ell em contesta: “Porto 65 maratons i aquesta ha estat la pitjor”
Avituallament final amb el got de plàstic i prenc una cola que es diu CAT.cola
i una cervesa també “la catalane”.
Finalment, mentre dinàvem veiem des del restaurant l’arribada dels últims corredors. Chapeau per tots ells! (molt a prop de les 6h)
He criticat molt la cursa però s’ha de dir que la feina dels voluntaris ha estat exemplar en les condicions de mal temps.
Això es tot! Ara pensant en quina serà la propera