SwissCityMarathon – Lucerne 30/10/22

Marató de Lucerne: No surrender

Des de que era ben petit he tingut dos aficions: Córrer i escoltar música (sobretot rock!). Aprofitant els entrenaments per preparar aquesta marató he estat escoltant cançons de fa un munt d’anys i he decidit que algunes acompanyarien aquesta crònica.

Vaig triar aquesta marató perquè coincidia amb el dia del meu aniversari i a més per córrer la marató amb fresqueta i per la bona organització típica suïssa. Només va fallar la calor!

Vam arribar dissabte amb avió fins a Zurich i després tren (inclòs amb la inscripció!) fins a Luzern. La fira estava a 5 minuts de la estació dins d’un hotel de 5 estrelles. Fira petita però ben muntada i aprofito per menjar un plat de pasta ja que no es pot desaprofitar res tenint en compte els preus desorbitats dels restaurants a Suïssa.

Diumenge faig un esmorzar senzill amb una mica de tot i anem caminant cap a la sortida en un passeig de 20 minuts. Els carrers estan preparats, nets! i plens de voluntaris, organitzadors, bombers...que ho tenen tot a punt.

Arribant em poso a escalfar i escolto un corredor parlant pel mòbil en català. És en Victor, un arquitecte de Sabadell que treballa a Zurich. M’explica que és la seva segona marató i que en la primera va petar. Com anem en ritmes similars decidim sortir junts.


Km. 0-5 Aquesta cançó del John Mayall del any 66 és ideal per començar una marató, quan estem plens de força. A la guitarra Eric Clapton amb 20 anyets!

Amb la complicitat de la speaker tenim una sortida molt tranquil·la i ben organitzada en calaixos que sortim en intervals de 2 minuts. Anem cap el centre bordejant el llac. Ens situem entre les llebres de 3h40 i 3h50 i anem molt relaxats. En Victor ve darrera meu i després d’uns 3 km. m’avança sense marxar massa lluny.. Em diu que pel solet que fa patirem més tard. Tota una predicció! Passem el port i ens allunyem passant per diferents barris o poblets. La carretera comença a fer tobogans i just abans del qm.5 trobem una pujada força costeruda. Em costa una mica però prenc nota per la segona volta.
Temps 26’47”

Km. 5-10 Versió del Sitting on the dock of the bay d’en Otis Redding en versió compartida per diferents artistes. En aquest cas tan sols canvio bay per lake...

Hem acabat amb els tobogans però no vaig gens còmode (tan aviat???) Anem cap el sud i per moments passem a tocar del aigua que està molt tranquil·la. Decideixo prendre el primer gel a veure si espavilem! Em mantinc per davant de la llebre de 3h 50’ però sense separar-me gaire. S’agraeix els ànims dels espectadors, molts amb campanes i altres instruments folklòrics. Així mateix comencem a veure bandes musicals de tot tipus. Els avituallaments son cada 5 km. de moment i donen l’aigua en gots amb la dificultat afegida per no perdre gaire temps mentre bevem.
Temps 27’04


Km. 10-15 Joe Cocker amb Feelin’ allright. Estem a principis dels 70 i la lletra de la cançó de Dave Mason diu que no s’acaba de trobar bé (com jo!). A destacar la presencia d’en Leon Russell a la guitarra.

Comencem el camí de retorn però abans del km12 ens desviem en una petita extensió en direcció cap el mont Pilatus proper a una zona en la que havia estat fa anys. M’avancen un parell de corredors amb samarretes d’Espanya i jo mantinc el mateix ritme. Ens tornen a animar al crit de Hoop! Hoop! Començo a xocar les mans amb els nens que estan veient la cursa. Torna a haver-hi petits desnivells que compliquen mantenir el ritme. Acabem la extensió que no farem en la segona volta i tornem a enfilar cap el nord.
Temps 27’25


Km.15-20 M’avança una noia plena de tatuatges i em fa somriure pensant en la cançó d’en Rory Gallagher “Tatoo’d Lady” del any 74 en una gira que vaig tenir la sort de veure a Barcelona.

Ara travessem Horw, un poble de les afores de Luzern on tot es propaganda de Coop (jo li dic la Cup!) una cooperativa suïssa que té un munt de supermercats, en alguns dels quals es pot menjar a un preu més assequible. Es el patrocinador principal de la marató. Hi ha força gent animant i música en directe; tot plegat fa que mantinguem el ritme. Després d’aquesta població ens acostem al estadi del FC Luzern. La sorpresa es que passem per dins, similar a la cursa del corte inglés (d’abans?). El estadi és petit però modern i preciós i podem escollir entre córrer per gespa artificial o asfalt. També hi ha força animació. Em prenc un gel i ja enfilem cap el centre de Luzern.
Temps 27’29


Km.20-25 Es tracta de la cançó “Moving” de la Kate Bush, una cantant amb una veu fantàstica. Em ve al cap ja que m’acosto al centre on en trobaré amb la family i tinc ganes d’abraçar-los!

Per fi estem al centre de Luzern i ens fan entrar en un gran pavelló (després vaig saber que era un museu) en un gran hall a les fosques i amb unes llums com si fos una disco i finalment una cridòria d’un munt d’animadors que ens esperen en aquest punt. Més o menys per aquí hi havia la mitja marató ( després sabré que la passo en 1h 55’16”). Uns metres més enllà em trobo amb la Peti i el Lluis95. M’aturo del tot i em passen un powerade mentre els dic que vaig molt punxat. M’animen molt i m’acomiado dient que faré 4 hores... Uns quants metres més endavant ens creuem amb en Victor i ens animem mútuament. Crec que ell fa més bona cara que jo! Travesso un pont molt a prop del famós pont de fusta i entrem en un tram de llambordes en ple casc antic. Finalment tornem al costat del llac i donem la volta tocant a la església catòlica de Luzern amb les seves campanades que s’escolten arreu. Després del gir, s’incorporen un munt de corredors de la mitja marató i concretament m’avança la llebre de 1h 40’ que va com un coet comparada amb mi!
Temps 29’50


Km 25-30 Es la cançó que em ve al cap: “Cry baby” de la Janis Joplin en una versió en directe amb poca qualitat de so i d’imatge però que m’encanta per la seva espontaneïtat!

Tornem a la zona plena de tobogans i les meves sensacions cauen en picat. A partir d’ara decideixo aturar-me en tots les avituallaments i beure tot el possible. Penso que tampoc puc plorar gaire per la meva falta de quilometres d’entrenament. He fet una preparació massa curta sense córrer cap mitja i sempre amb molta calor...com el que fa ara mateix! Ens hem barrejat amb altres corredors (també hi ha cursa de 10 k). Em fixo amb una corredora amb sobrepès que intenta no caminar i durant uns metres em serveix d’inspiració. Un moment més tard m’avança un corredor que em diu “Som-hi” . No em dona temps de reaccionar que ja l’he perdut de vista (diria que anava per sota de 4’/km) Ja veig que jo ja vaig a 6’/km.
Temps 30’39


Km 30-35 “No surrender” de Bruce Springsteen en una versió que barreja imatges del Boss amb les del No Surrender festival a Vilanova de Bellpuig. Estic disposat a no rendir-me i la cançó escau però els meus pensaments van dirigits a la nostra NoSurrender! Helena, allà on siguis, segur, segur que m’està animant!!!

Em sento cada cop més feble però totalment decidit a arribar pensant en la cançó. En uns moments tornem a passar pel poble d’Horw i veig uns homes bevent cervesa i animant i penso en la cervesa que tenim com a premi a la arribada. Faig números i ja veig que amb aquest ritme no baixaré de les 4 hores. Els avituallaments son ara cada 2 o 3 km. i això significa més parades.
Temps 31’19

Km 35-40 “What kind of woman is this?” de Buddy Guy acompanyat d’en John Mayer. M’agrada en Buddy Guy com a músic i a més sempre està content i de bon humor... La cançó comença amb la frase: The gates of heaven must be open” ...

Passar el km. 35 em puja la moral ja que per mi significa el punt clau d’una marató. Ja saps que arribarem. Per exemple, en la marató de Barcelona coincideix amb el Arc de Triomf. De nou tornem a entrar al estadi del Luzern i veig uns nens, un dels quals amb la samarreta del Barça i li faig un crit de Barça! que em contesten. En aquest punt hi ha fotògrafs de la organització i després, al veure les fotos no podia imaginar que fes tan mala cara... Prenc un darrer gel i seguim cap el centre repetint el camí de la primera volta. Travessant el pont sobre el llac veig que els voluntaris tenen unes cordes que baixen per que passin els vianants i ningú protesta esperant el seu torn. Tornem a fer el tram de les llambordes que ara ja no em molesten...serà la moral de que això s’acaba?
Temps 31’07

Km.40-42’195 “All right now” amb el grup Free i en Paul Rodgers amb 20 anys. Se m’acut que ara ja està tot bé, que falta tan poquet que haig de gaudir aquest final.

Comencem a sortir del centre en direcció al Museu nacional del transport que és on hi ha la meta. Al meu ritme vaig avançant algun corredor de la marató i m’avancen els de les proves més curtes. Després del km. 41 passem per la zona de sortida i prenem la desviació per acabar. Hi ha un munt de gent animant i no veig a la family que han vingut en ferry (gratuït) des del centre. Després de travessar la meta hi ha un muntatge impressionant, em donen la medalla i hi ha una bona oferta de pastes dolces, fruita i beguda. Em donen una bossa amb obsequis i fer fi trobo a la Peti i Lluis95. Ens abracem i anem a buscar la cervesa que m’entra molt fàcil!
Temps 13’32 per un total de 4h 05’ 12

Ara toca recuperar-se i pensar en la propera!

Gran crònica Tiny

O millor dit, un festival!
M'ha encantat la teva selecció musical.

Sí, no és fàcil fer una marató sense haver fet cap mitja de prova, però ja tens molta experiència i tampoc vas perdre tant els últims kms!

Gràcies i a pensar en la següent!

original crònica, Lluís. Gràcies.

Enhorabona, i a sumar...!!!

Gracies per la cronica Lluis
Cual es la propera?

Ja tinc la meva proposta de crònica de l'any! Crec que mostra com moltes vegades, lliguem la ment en el fons i ultrafons a coses que no tenen res a veure amb el córrer amb si. Almenys a mi em passa, i m'encanta!

Felicitats Tiny per una marató més al sac!

bonissima cronica Lluis i ben lluitada aquesta Marató. una altra més al sac!

Lluis,molt maca la crónica i molt original. Enhorabona!!

Ara a per la propera.

Coincideixo que aquesta crònica és molt xula Tiny . Tot i la succesiva devallada del ritme per la calor i el cansament, es nota que el teu estat d'ànim i motivació és mantenen ben amunt!

M'encanta la teva crònica musical.
Bona feina Tiny.

Moltes gràcies pels comentaris i felicitacions!

Acabant de explicar detalls de la marató em faltava dir que vam ser uns 9.000 corredors (2.000, la marató). Amb més de 1.200 voluntaris.. No està malament per una població de 80.000 habitants.

Sobre el tracte rebut , dir que fins i tot els acompanyants van ser obsequiats amb xocolatines, formatgets , campanetes típiques suisses per animar,.. Hi havía el ferry directe entre el port i el museu nacional del transport (que val molt la pena!) gratuit tot el dia. Als corredors ens van donar una caixa de dolços en una edició especial com a finishers....

Contestant aurelian si tot va bé, la propera serà a Sevilla

Enhorabona Tiny! I molt bona crònica.

Ara ja sí o si tens un bon entrenament fet per la propera, jejeje

Enhorabona Tiny, bonísima crónica i original combinar rock i còrrer.

A per la propera, campió !!!!!