MARATON DE ZURICH: LA DAMA DEL LLAC
L'actual marató de Zuric va ser una recreació, l'any 2003, d'una marató anterior que es va córrer entre el 1984 i el 1989. El nou format de marató s'ha celebrat cada any, excepte les edicions 2020 i 2021 per raons de la pandèmia de coronavirus . Aquest any es va presentar com l'edició número 20.
El recorregut gairebé no presenta desnivell, ja que transcorre, majoritàriament, a la vora del llac Zuric, també anomenat Zürisee. Les seves aigües provenen de glaceres i donen al llac una àmplia superfície de 90 quilòmetres quadrats. És com un rectangle d'uns 2 km d'amplada per uns 40 de llargada, dels quals la marató només en recorre 14 d'anada i tornada. La resta ho fa per la ciutat.
La cursa parteix del pont de Quaibrücke, situat a la desembocadura del llac i al centre de la ciutat. Acaba a Mythenquai, al nivell d'Hafendamm Enge i a escassos 800 metres de la sortida. És una marató de petit calat, que oscil·la entre els 5.000 i els 3.000 corredors. Per això la fira del corredor és molt senzilla i es situa dins d’un centre comercial. No hi ha cues i et faciliten el dorsal amb el xip incorporat, més samarreta i algun detall dels sponsors. Et donen tota mena d'informació amb gran amabilitat.
La sortida estava organitzada en diversos calaixos de la “A” a la “D”. Jo estava assignat al “B” i, com que es començava a córrer a les 8:00, vaig arribar amb tramvia a les 7:00. Espurnejava una mica i no feia gaire fred. Tot just 8 graus de temperatura. Mentre el comentarista donava ambient a l'esdeveniment, els corredors feien cua als lavabos mòbils o buscaven una zona on escalfar. El llac estava tranquil sense trànsit naval.
Amb precisió suïssa la marató va sortir cap a la vora del llac i va seguir vorejant-lo fins al parc Chinagarten. Després tornem per fer un primer circuit a la ciutat, fins a l'estació de Zuric. Vam tornar cap a la meta passant per Mythenquai. És una primera volta de 10 kms per la ciutat de Zuric on hi ha bona animació, cosa que em va alegrar al principi. Va ser una alegria molt efímera quan un corredor, que va reconèixer la meva samarreta, em va dir que a partir d'aquest punt correrem al llarg del llac gairebé sense públic. Em va comentar que fa anys havia format part de Corredors.cat, però en traslladar-se a Zuric va deixar l’associació.
Tot i que la intenció de ritme era de 5' 10”, em vaig accelerar una mica més del previst. En lloc de creuar els primers 10 kms a 51' 40”, vaig tornar a passar meta a 50' 15”. Després vàrem seguir vorejant el llac Zuric, gaudint d´unes vistes molt agradables. Al quilòmetre 12 em trobo la meva dona i la meva filla animant-me. Em diuen que quan baixaven amb tramvia em van veure corrent. Va ser el destí doncs el que em va fer córrer més ràpid i així coincidir-hi.
Seguim vorejant el llac fins que, a l'alçada de Herrliberg, creuem la mitja marató sota un arc de globus multicolors. Encara conservava el marge de temps dels primers 10 km. Així que vaig creuar en 1h 47' 30”. Un minut exacte abans del previst. Les pulsacions eren baixes i em trobava molt bé.
Després del quilòmetre 24 arribem a Meilen on el recorregut fa un gir de 180 graus per tornar a la ciutat. Aquí hi ha una petita pujada que em preocupa perquè és aquest tipus de desnivells que et poden desbaratar el cos una mica si et passes d'intensitat en pujar-les. Em frena molt poc i segueixo endavant. Ara tocava tornar pel mateix recorregut amb escassa animació, com va dir el company. Tot i això, les petites poblacions que passem compten amb un reduït públic que va cridant “hop, hop, hop…”. Aquesta animació la utilitzen des del principi fins al final.
Al quilòmetre 29 em trobo amb el mur i em limito a aguantar el dolor i baixar el ritme. Em repeteixo el mantra “el dolor és inevitable però el patiment és opcional”. Així que decideixo experimentar el mínim patiment i centrar-me en els meus pensaments alegres. Amb aquests ànims arribo al quilòmetre 36 i allà em creuo amb una allau de corredors en sentit contrari i molt ràpids per ser de la marató. Són els 5.000 de la mitja marató, que han pres la seva sortida a les 11.00. Aquests corredors no fan la primera volta de 10 kms i giren al quilòmetre 9, en lloc del 14 des de Quaibrücke. Encara queda una tercera sortida de 3.000 corredors de 10 kms (cursa anomenada “el Cityrun”) a les 14:00, que faran el mateix recorregut, però giren al quilòmetre 2 des de Quaibrücke. Tant el recorregut de marató com els 10 km estan aprovats per la IAAF.
Al quilòmetre 38 torno a passar per meta i em torno a trobar amb la meva família. Han pogut seguir la meva evolució gràcies a una pàgina web que aquest any han provat per primer cop. Mai han comptat amb una aplicació de seguiment i aquesta pàgina funciona força bé. Intento somriure per a la foto i m'endinso una altra vegada a la ciutat per completar els últims 4 quilòmetres. El ritme m'ha caigut fins a 6' 40” i les cames ja em fan bastant mal. A més, veure corredors parant i per terra no m'ajuda a patir menys. Així que torno als meus pensaments positius i accelero fins a un modest ritme de 6'00”. Al quilòmetre 40 torno a rebre els ànims de la meva família. És el moment de donar-ho tot i em buido en els darrers 2 quilòmetres per complet fins veure la meta. Em sembla la mar d’atractiva. És el final esperat, amb crits, “hop, hop, hop…”, animadores als flancs i la meva dona i la meva filla cridant. Creuo en 3 h 50' 21”, cansat, adolorit, feble, però content, satisfet i feliç.