MARATÓ D'ISTANBUL 5/nov/2023

Bones:
Dintre de 2 mesos aniré a fer la marató dels 2 continents a Istanbul.
Vaig amb 30 companys més de Lleida, dels qual correrem 12, la majoría la marató, si be alguns també farán la cursa de 15k.
Aquí us deixo la web per si algú s'anima: maraton.istanbul/?lang=en
S'agrairàn consells i comentaris de qui l'hagui fet.
Salut i milles.
Cargol

Bon dia cargol,

jo la vaig correr fa 4 anys , just abans de la pandèmia i em va agradar força!

Del record que en tinc el consell es guardar una mica perquè el tram final fa pujada. De la mateixa forma, no embalar-se
massa en la baixada inicial...

He trobat el fil del 2019 amb la crònica que vaig escriure. Curiosament, amb el pas del temps recordo sobretot el ensurt final.

www.corredors.cat/forum/38-marato/960190...hon-3-11-19?start=20

Molta sort!

Moltes gràcies Tiny pels teus consells i la crònica.
Salut i millers.
Abel

Hola Cargol,
En veiem a Istambul.
Salutacions.

OK, Canyes, nosaltres marxem demà i serem fins el proper dimecres 8.
Salut i milles.
Abel

Resultat provisional d'en cargol. 4:34:18

MARATÓ D’ISTANBUL
Com molts anys, amb els companys del club Km 0 Ponent, vàrem cercar una marató internacional assequible (tant del preu del dorsal: 60€, com de vol i allotjament) per anar en grup i vam decidir anar a Estambul. Tramitat a través d’una agència de Lleida ens reunim 32 persones, de les quals 13 maratonians i 5 la cursa de 15K.
Sortim des de Barcelona el divendres 3 tots uniformats amb una dessuadora que hem fet per l’esdeveniment. Vol de 3h 40’ amb Turkish Airlines (dinar a bord i pantalles individuals). En arribar a l’immens aeroport retardem 2 hores els rellotges i amb 2 minibusos en 1h arriben a l’hotel Aprilis que està a 400m de l’arribada i rodejats de monuments i oferta gastronòmica. En aquest curt trajecte ens adonem de la forma de conduir caòtica que tenen aquí on preval la llei del més fort i la botzina quasi no s’utilitza.
Dissabte 4 anem a la fira del corredor a recollir la bossa (transparent de plàstic que servirà de guarda-roba) i conté una samarreta sense marca i alguna altra ruqueria. També hi ha un dorsal molt gran i sense personalitzar el nom i el xip de cartó per enganxar a la sabatilla amb una petita brida. La fira correcta en un gran pavelló, moltes marques esportives, botigues de roba i promoció de curses turques (cap estrangera). Fotos al mur que conté els noms de tots els inscrits (per ordre alfabètic de nom) i al plànol del circuit. Tarda de turisme a prop de l’hotel i veient el muntatge de l’arribada que està entre les mesquites de Santa Sofia i la de Sultanhamet o blava, blue line, arcs, etc.
Tota aquesta ciutat de 15.000.000 d’habitants i 3.000 mesquites està decorada amb mils de banderes nacionals, mappings als edificis emblemàtics i banderetes als carrers i transports públics amb el nº 100 i la imatge del pare de la pàtria Atatürk, ja que el 10 de novembre es commemora el centenari de la instauració de la república, una vegada derrocat el règim del sultanat i la fi de l’imperi otomà.
Sopar de germanor ben d’hora i de tornada a l’hotel ens encantem jugant amb els cents de gats que hi ha per tot arreu, pel carrer, per les botigues o els cementiris que són a les mesquites. La veritat és que els natius tenen un gran amor per aquests felins que estimen i alimenten, formant part del paisatge urbà con si fossin un altra atracció turística.
Arriba el dia de la cursa, ha estat tota la nit tronant i llampegant, però sembla que sortirà el sol. Ens aixequem amb el primer cant (dels 5 que tenen) dels muecins. Esmorzar matiner i amb 18º sortim al carrer encara de nit. Ve amb el grup de Km 0 el company Correcat Canyes amb les seves xancles tarahumares minimalistes. A la cantonada prenem el tramvia que ens porta fins a l’embarcador de Gàlata per pujar al ferry que ens passarà a la part asiàtica. Mitja hora navegant amb ambientació musical d’una xaranga. Baixem i ja som a Àsia i ha sortit el sol, ara toca caminar en pujada uns 3 kms, fins que ens separem dels companys de la cursa de 15K i la resta deixem les bosses al furgó corresponent, visita al lavabo i entrada al calaix.
Molt bon ambient amb música motivadora a dojo. Ja estem a 20º. Havíem portat roba per llençar, però no caldrà.
Dalt d’un turó hi ha una bandera de Turquia com un camp de futbol i més gran que la de la Plaça Colom.
Dins del calaix es veu gent de moltes nacionalitats, sobretot de repúbliques asiàtiques i orientals.
Puntualment, a les 9 es dona la sortida i comencem a arrancar i entrem al pont penjant dels màrtirs del 15 de juliol (per les revoltes que hi va haver el 2016) que té 1.560 m. amb 2 torres més altes que la Sagrada Família i connecta el barri asiàtic de Üsküdar amb l’europeu d’Ortaköy creuant l’estret del Bòsfor, que separa el Mar Negre i el de Màrmara.
Passat el pont hi ha un tram de pujada per una autovia i anem esquivant corredors, quant superat el km. 6 fa baixada i passem pel barri de Betsikas.
Al km.10 travessem el pont de Gálata que ens porta fins a la banya d’or, unint els barris de Gálata amb el d’Eminönü, sempre plagat de pescadors amb canya apostats a les seves baranes. Ja no ens mourem d’aquesta part fins a l’arribada. Alguns grups musicals animen el nostre pas a toc de timbals i passem per llocs plens història que ha viscut aquesta ciutat abans anomenada Bizanci i després Constantinoble.
Els corredors del 15k han sortit en 2 tongades a les 9,15 i 9,30 i ja comencen a agafar-nos els primers. M’ajunto amb un noi que porta una samarreta de la marató de Barcelona i el saludo, es diu Xavier i és de Sallent, compartim uns 5 kms a bon ritme anant xerrant i cap al 14 vorejant el palau de Topkapi ja sento la campaneta de la Susana la meva parella animant al màxim i li faig un petó.
Al km. 15 arriben els de la cursa “curta” i a partir d’ara el circuit es fa llarg i feixuc rodejant el mar de Màrmara per una espècie d’autopista que puja i baixa (semblant a la Behobia) fins que arribem al km. 26 on es fa un gir de 180º i llavors tornem. Veiem als africans que van primers i aprofitem per saludar als companys que ja han donat la volta.
La temperatura ja ha pujat a 21º, però amb el sol i el suau vent sembla que sigui superior, pocs tams d’ombra exceptuant el pas per alguns túnels i sort que els avituallaments són cada 4 kms.
Passo la mitja amb 1h 57’ i ja veig que patirem. L’objectiu és acabar, però em feia gràcia baixar de 4h que descarto. A més fa 3 mesos que m’he prejubilat i vaig a un gimnàs 2/3 dies a la setmana a fer TRX, per al que tinc les cames molt fortes, però per fer una marató amb condicions també havia calgut fer sèries i perdre uns quants quilos, cosa que no he fet.
Al km. 26 faig el gir dins d’un barri molt modern amb gratacels i hotels de luxe. A l’altre cantó encara hi ha una munió de gent.
Amb penúria passo el km. 30 i ara toca patir, ja ha passat la llebre de 4h i començo a caminar, avançant a corredors/es que anem fent el mateix, entre elles una noia musulmana, tota de negre amb malles, faldilleta i cobert el cap amb un hijab.
Sentim el cant d’un muacin des d’una mesquita propera, toca un altre l’oració i anar devorant quilòmetres, reservant forces per la pujada final del darrer km.
Em supera el guia de 4’15 i com no, 15’ més tard el de 4’30 mentre camino i troto al costat de les muralles i sentint ja la megafonia propera. Al fons es veu el far d’entrada al port i que anuncia una meta propera.
Comença el tram final de pujada i amb llambordes travessant el parc Gulhane i sortint al tram de raïls del tramvia que ens portarà fins al final, a la darrera corba la Susana em dona l’estelada i recorro l’últim tram amb una vista plena de punxes dels minarets amb la sensació de la feina feta i la 44 al sac amb 4h 34’ 18’’en el lloc 2.065, 50 de la categoria 60-64 i amb 3.494 corredors arribats, dels quals sols 82 van fer sub 3h.
A la cursa de 15k van arribar 7.790 corredors.
Molt bona organització i milers de voluntaris. Guanyador masculí Panuel Mkungo amb 2h 10’ 35’’ i femení Beatrice Cheptoo amb 2h 27’ 09’’, tots 2 de Kenya.
A la tarda, ja dutxats i hidratats, fem en grup un relaxant passeig en ferry turístic per tota la part navegable veient la posta de sol i el skyline il·luminat de nit, una bona experiència.
El gruix del grup marxa el dilluns, alguns el dimarts i nosaltres ens quedem fins dimecres, ja que si bé ja havíem estat, encara ens queden moltes coses per visitar i gaudir.
Una ciutat molt agradable, ben comunicada i amb molt per veure i fer (visitar monuments, mercats, museus, fer un haman, etc.). La moneda és la lira turca i ara el canvi estava a 100LT = 3€. En general és tot més barat, excepte les botigues de luxe i els restaurants occidentals (amb cervesa) que estan al mateix preu que aquí. Un paradís de compres pels basars i ple de roba i complements (d’imitació).
Ha sigut una bona elecció i recomanable, us deixo unes fotos i una darrera data curiosa, fins ara havia corregut un/a marató, maratón, marathon, maratona, però no una maratonu (en turc).

Hola, us passo la meva crònica

Primerament ha estat un plaer compartir aquesta marató amb els companys de KM0.

El recorregut : està ben organitzada salvo alguns detalls, és fàcil accedir amb el transport públic i el viatge amb ferry es impressionant. El recorregut deixa molt que desitjar, la sortida pel pont del bòsfor i el pont de Galata molt bonic però aquí acaba tot, et foten a una autovia fins al 27 i tornes. El final quasi dos KM en pujada forta. L'ambient força escàs.

La cursa: vaig sortir molt suau doncs havia tingut una contractura forta el diumenge anterior. Com teníem el vent en contra vaig anar protegit amb la llebre de 4 hores (un crack). Al donar la volta vaig apretar el ritme però clar, tots sabem que al KM 30 es qüestió de cap i em va fallar. Al final 4:00:28. Crec que els 17Km caminant del dia abans no va ajudar massa.


Conclusió: La recomano per gaudir de Estambul que és impressionant però com a cursa no és de les més boniques.

Salut !

Molt bona experiència companys!
Enhorabona per seguir sumant, cargol i canyes.

Felicitats a tos dos per la marató i gràcies per les cròniques!

Estic d'acord que es una ciutat molt atractiva per fer turisme... i es veritat, tal com diu en canyes que
el troç d'autovia desmereix aquesta marató.

cargol Amb la teva explicació semblava que tornés a ser a Istanbul...
Ja avisaràs de la propera!

Enhorabona als dos, cargol i canyes!!

Gran crònica cargol!!!

Enhorabona, companys!!

Abel,gràcies per la crònica. En prenc nota, Istanbul la tinc en el radar.

Moltes felicitats per aquesta nova marató assolida cargol&canyes.
I gràcies per compartir les cròniques.
Prenc nota i no la descarto pel futur.

Molt bona crónica Abel.Es mes llarga la crónica que la marató en si!
He llegit la crónica i quasi em trovaba a Istanbul fent la marató!
Enhorabona Abel i Kanyes.

Enhorabona per la nova marató al sac cargol i canyes
I gràcies per la crònica 👍

Salut!