Vinga va m’hi poso ara que ho tinc fresc, moltes gràcies pel seguiment i els spoilers

tot i que avui en dia entre Strava i instagram poques sorpreses hi ha
Prèvia
Els dies previs a la marató han sigut dolents, un taper amb totes les lletres, no sé si sóc jo o que potser l’he fet massa radical, però l’última setmana sobretot, he fet poca cosa i l’única cosa que vaig fer va sortir malament, les típiques series de la setmana de cursa, que havien de sortir soles a ritme marató i vaig patir perquè em sortissin. Això va ser dilluns, entre el viatge i tot plegat només he fet 19 kms en tota la setmana i la sensació era d’haver perdut la forma, m’he sentit estrany i posant molt esforç en recordar que feia menys de 15 dies havia fet 24 kms a ritme marató amb facilitat. Vaig arribar a sentir-me tan fora de cursa que vaig pujar una muntanya amb 500 metres positius i una part amb 1300 escales aquí a Tromsø. Com us dic el típic taper
Dia de la cursa
Dia molt estrany, cursa a les 20:30. Sol i en un lloc recòndit. Descanso relativament bé per ser el dia de la cursa, al matí estiro les cames i em torno a tancar, a carregar hidrats i estar al sofà. Fins a les 15/16h bastant tranquil però de cop em comencen els nervis i fan que surti de l’apartament massa aviat, fa fred, surto ja amb tirants i pantalons curts per la meva costum de no deixar res al guardarroba. Sort que al costat de la sortida hi ha una mena de centre de convencions on hi havia la fira i tothom es posa a esperar a dins, veig que molta gent va amb roba tèrmica, jaquetes, de tot, però de curt poca, començo a pensar que la he cagat
Cursa
Uns minuts abans de la cursa escalfo amb una noia que viu a Lloret que vaig conèixer el dia abans i a 5 minuts per començar vaig a coll·locar-me, per resultats d’anys anteriors sé que m’he de posar bastant endavant, però quan vaig al corral alucino, hi ha dos voluntaris marcant el calaix de 3:30 literalment a 3 metres de la linea de sortida, vol dir que m’he de posar al davant tal i com heu pogut veure al vídeo, a més hi havia espai però ningú es volia posar més endavant

Es dona la sortida i intento sortir frenat, però els primers 500 metres els faig a 3:45/3:50 sense cap sensació d’esforç, m’obligo a frenar per no fer més el capullo

passo el primer km a 4:03 segons el meu rellotge. Allà comença el pont, un pont de un km i poc que puja i baixa uns 40 metres, us asseguro que puja i el passarem dues vegades. El recorregut no pot ser més senzill, sortida, 16 kms en un sentit, recular els 16kms pel mateix lloc, 5 kms cap a l’altra direcció i recular aquests kms per la mateixa carretera, FI. Passat el pont veiem la magnífica catedral de l’àrtic i encarem la carretereta que segueix el mar, una carretera en bastant mal estat i on s’ha d’anar pendent d’on poses els peus. Més o menys per aquí tinc la primera sorpresa, com ja sabia els kms estaven marcats al revés, em vaig fer una polsera amb els temps de pas d’aquesta manera per no tornar-me boig calculant. Doncs veig la marca dels 40 i on hauria de portar 9:22 porto 10:25, per mi que està mal marcat però ja em torno boig, no sé si està ben o mal marcat però igualment tampoc puc saber si això es corretgirà i no. Amb els meus companys de barqueta confirmo que està mal marcat però el problema segueix igual ( poc a poc s’anirà corregint).
Fem un grup molt estable de 7/8, en moments s’afegeix algú i d’altres perdem algú però la base es manté. Moment de disfrutar de l’entorn, espectacular veure els fiords nevats i el sol de mitjanit que deixa una imatge de posta de sol permanent. Reconec que sense buscar-ho em protegeixo molt, vaig al mig del grup, semblo en kipchoge al repte sub2h i a més anem molt molt junts però com si ho féssim sempre, sense cap problema. Passo la mitja en 1:28:35 ( posició 48) vaig massa ràpid, però les sensacions son extraordinàriament bones, les pulsacions son de la famosa zona 2, no arribo ni a 140 pulsacions, el clima és perfecte per córrer i em salven del poquet vent que fa.
Pel 23/24 la cosa canvia en un avituallament, per cert amb gots, horribles, curts, sort que erem pocs i intento fer un trago a cada un, de cop vaig davant del grup i noto clarament que sense dir res el que m’havia portat fins aquí m’està fent saber que ara el portaré jo, cap problema, és just, em menjo el ventet, intentant guardar forces fins al pont (km 30). Arribem al pont i el que era una marxa increïblement conjuntada, on per moments es sent com un sol pas el córrer de 7 o 8 persones, es rebenta pels aires. Jo intento ser conservador pujant però tot i així em quedo sol, penso que baixant sense apretar em tornaran a atrapar però no, és més atrapo a un noi amb les dues cames amputades per sobre els genolls que corria amb pales ( havia llegit que era la 11ª marató que feia aquest any, va acabar en 2:58 crec aquesta).
Per cert no ho he dit però no és només el pont, aquesta marató no té un km pla, és
bastant trencacames, al final sortiran uns 250m positius, no l’he fet però per fer-se una idea té el clavat el desnivell de la marató de Nova York.
Estic sol a falta de 10kms, arrisco i tiro, realment crec que petaré en algun moment però em sento bé. Aquí ens comencem a trobar amb la gent de la mitja marató, que havia sortit 30 minuts més tard i que tenien els mateixos 15kms finals, vol dir que és gent que farà 3 hores en una mitja, per un costat a vegades molesten per l’altre ho fan més entretingut i alguns animen.
Vaig tirant i el ritme no baixa, de cop a falta de 6 kms dic, ostres encara que em posi a 5, baixo de 3 hores i no m’ho puc creure, disfruto de tot, alucino amb el paisatge, recordo verbalitzar en veu alta cap al km 37 que bonic era tot allò. Estàvem a l’altre vora en aquest moment i el paisatge canviava. Faig l’últim gir de 180 graus a falta de 5km i ja em veig que ho tinc fet. A tot això vaig avançant gent de la marató però hi ha tanta gent de la mitja que d’alguns estic segur que ni me n’adono.
Una part de mi encara pensa que encara no està tot fet, és massa sorprenent anar tan bé, em regiro el peu a falta de 2km, amb un forat a l’asfalt, no passa res, però em quedo blanc…
Finalment mantinc el ritme tot i els puja baixa i faig els darrers 3kms a 4:08 de mitjana ja amb les pulsacions altes. I veig la meta, disfruto, em paro inclús abans d’entrar, ni paro el crono, creuo i em poso a plorar. No m’ho puc creure, un any després de tot aquí estic truco als meus fills desde pràcticament la linea de meta que m’esperen desperts , ni em fan fora, ploro més encara, em sento orgullós i privilegiat de poder viure aquests moments després de tot.
Finalment la segona meitat en 1:27:46 per un temps final de 2:56:11 posició 26 de la general ( 2200 inscrits) i 4rt de la categoria

increïble no només baixo de 3 hores, sinó que aconsegueixo el que per mi era un somni de córrer en negatiu, per primera vegada he baixat de 1:30 a la segona meitat d’una marató i he aconseguit la 2ª millor marca de les 4 maratons que he fet. Superant a la de Castelló al 2015 on estava objectivament molt més en forma
Per què ha anat així?
Doncs hi he buscat moltes explicacions, la principal és el calçat, avui en dia, aquest calçat és una delícia, vas més ràpid i per si fos poc et conserva molt millor la musculatura.
La segona per mi l’evolució dels gels, em vaig poder fotre 5 gels, 200grams de HC, si bé és veritat que he passat la nit al WC

Potser la tercera seria el gimnàs, he anat fent feina de gimnàs, intentant fer cames, però sincerament no puc dir que m’hi hagi posat al 100%
Evidentment hi ha el fet que venia d’entrenar en calor ( molta) i he anat a córrer en circumstàncies ideals.
Per acabar, coses de la marató per si algú un altre any hi va i cau en aquest fil. El perfil és duret i com es veu no hi ha gaire nivell, no seria la millor marató per anar a buscar una marca, però es pot fer.
Amplio la queixa que vaig fer de la bossa del corredor ( literalment nula). Al finalitzar la cosa no canvia, una medalla, bonica i sembla de qualitat, però RES més, aigua i uns plàtans més verds que un bosc de primavera.
Si algú és capaç de llegir fins aquí, moltes gràcies i que algun ent superior us ho pagui