Beijing Haidian marathon - 12/octubre/2025

Sembla que, finalment, podré córrer una marató a Pequín (Beijing), després de 3 anys d'intentar-ho.
Això de córrer una marató a la Xina, i concretament a Pequín, és cada cop més difícil. A la Xina això de córrer és una autèntica passió, i a cada marató hi opta tanta gent com deu vegades el número de dorsals disponibles. En conclusió, tot va per lottery, i amb mètodes d'inscripció en plataformes que aquí no es coneixen.
Aquesta vegada, però, han obert un lot d'inscripcions a la marató de Haidian a través de plataformes internacionals, per estrangers, i fora de lottery.
Haidian és un barri de Pequín, pulmó tecnològic de la ciutat.
A veure si el dia 12, al migdia, puc haver enllestit (temporalment) aquest repte d'haver corregut una marató a totes les ciutats que han estat seu d'uns Jocs Olímpics d'estiu (23 fins al moment). I dic "temporalment", perquè en l'horitzó tenim Brisbane 2032.
Oi, Arcadi?

Amb 1500 milions de xinesos és fàcil que s'omplin, sí.
Normalment, ni pagant et deixen participar?

Amb 1500 milions de xinesos és fàcil que s'omplin, sí.
Normalment, ni pagant (una mica més, vull dir) et deixen participar?

BEIJING HAIDIAN MARATHON (XINA)– 12/OCTUBRE/2025

Doncs amb Beijing (Pequín), repte assolit, al menys fins a Brisbane 2032.

Vaig decidir fer meu el repte de l'Arcadi, ja fa uns quants anys, quan ja havia corregut menys de mitja dotzena de les maratons olímpiques, que havia anat triant a l'atzar (Barcelona, la primera, el 2004). Aquest repte m'ha permès viatjar a algunes ciutats que, si no fos pel repte, difícilment hagués conegut.
Gràcies, Arcadi!!

Han estat 23 maratons en les següents 23 ciutats: Barcelona (2004), Hèlsinki (2005), Estocolm (2006), París (2007), Roma (2008), Tòquio (2011), Amsterdam (2011), Los Angeles (2012), Berlín (2012), Atenes (2012), St. Louis (2013), Múnic (2013), Antwerpen (2014), Sydney (2014), Melbourne (2014), Londres (2015), Atlanta (2016), Mèxic (2016), Seül (2017), Moscou (2017), Montreal (2018), Rio (2019), i, finalment Pequín (2025). Aquesta darrera, la de Pequín, s'ha fet pregar, ja que feia uns anys que li anava al darrere (des d'abans de la pandèmia). Ha estat difícil, aquests darrers anys, poder córrer a Pequín, per diverses circumstàncies (sorteig de dorsals, visats, pandèmia, informacions i mètodes d'accés a la informació només pensats pels xinesos, com ara tenir un número de mòbil xinès, i uns quants més). Ha estat un camí pedregós el de poder córrer a Pequín, optant al sorteig de les 4 diferents maratons que actualment ja es corren a la capital xinesa. I, finalment, ha estat per la compra d'un dorsal a WorlsMarathons/Ahotu que ho he pogut aconseguir (era la primera vegada que es lliuraven dorsals fora de les webs oficials, si exceptuem la marató de la Gran Muralla).
Aquest fet, sumat a l'ampliació que actualment concedeix el Govern xinès de fins a 30 dies per poder viatjar a la Xina sense visat i només amb passaport (per determinats països, entre els quals estar Espanya), han representat poder viatjar a la Xina 3 setmanes i poder voltar una mica, i no només córrer la marató.
Ha estat una bona experiència poder conèixer una mica aquest país, in situ. I, certament, t'adones que a la Xina les dimensions canvien. Sense sortir de Pequín, ja al·lucines (25 milions d'habitants, 12 milions de cotxes, no sé quants milions de motocicletes,...). I totes les motocicletes, i la majoria dels cotxes, tots elèctrics. El parc de cotxes és flipant. Elèctrics i gamma alta, tot xinesos, o americans/japonesos/europeus amb fàbrica a la Xina.
També hem estat a Shanghai, capital econòmica del país. Skyline equiparable a Dubai, Qatar, Nova York. Poc a veure amb Pequín, capital política i bressol de la Xina antiga, com Xian. Compte, aquest país fa por, i sembla que saben el que volen.
Això sí, si vols viatjar a la Xina i no tens Alipay (vinculada p. ex. a Revolut), no tens una eSIM que incorpori una VPN, i no tens descarregada en el mòbil una aplicació de traducció, millor que t'ho pensis dues vegades.

La marató de Haidian és una de les diverses maratons que s'organitzen a la ciutat de Pequín. Té el nivell A1 certificat per l'Associació Xinesa d'Atletisme. Està coorganitzada per l'Oficina Municipal d'Esports de Pequín i el Govern Popular del Districte de Haidian, Pequín, i organitzada per l'Oficina d'Esports del Districte de Haidian de Pequín.
Haidian és un dels districtes de la ciutat de Pequín, situat al nord-oest. Es caracteritza per ser un centre internacional d'innovació científica i tecnològica.
El circuit de Haidian és força atractiu, i de perfil pla. Des del parc científic i tecnològic fins a l'aiguamoll ecològic, el paisatge canvia constantment i els aplaudiments dels animadors no s'aturen mai (grups populars d'una banda, i bandes musicals i grups de danza d'una altra, ballant balls tradicionals).
Vam anar a recollir el dorsal el dimecres, primer dia de la fira del corredor (5 dies de fira). Dia plujós, per una fira que es fa a l'exterior. Gran quantitat d'estands, però tot en xinès. I ningú parla o entén l'anglès.
Quan vaig intuir en quines de les taules s'entregaven els dorsals, vaig veure que l'accés estava restringit. Ensenyar la documentació i comprovant de registre no va ser suficient per poder accedir, però de seguida van mobilitzar recursos, i en pocs segons tenia una voluntària que parlava una mica l'anglès i que em va acompanyar a fer totes les gestions (registre, passaport, dorsal, samarreta,...) Em tenia completament identificat en la seva llista, i és que la menys de mitja dotzena de corredors vinguts de fora de la Xina estàvem monitoritzats. Tot va ser amabilitat i facilitats, i vam sortir d'allà amb la feina feta.
A la nit anterior a la cursa havíem reservat habitació en un hotel que està just al costat d'on començava i acabava la cursa (hora d'inici 7:30), i així estalviar-nos els quasi 60 minuts de metro que hi havia entre l'hotel en el qual estàvem en el centre de la ciutat i la sortida de la marató. Vam sortir de l'hotel menys de 30 minuts abans del tret de sortida, just per poder arribar abans que tanquessin accessos a calaixos (molta rigidesa i control en aquest sentit. La Tere va veure, un cop jo ja havia entrat, a uns quants corredors que van arribar un cop ja donat el tret de sortida, però amb més de la meitat de corredors encara sense haver passat per sota la catifa de sortida, i no els van deixar entrar als calaixos, i no van poder participar.
Cel cobert, uns 16ºC de temperatura, i 95% d'humitat. A prop meu, dins el calaix, veig l'únic occidental que acabaria veient en tota la cursa (inclosos els períodes de pre-cursa i post-cursa). Posteriorment, ens trobaríem a mitja cursa i em diria que venia de Polònia.
Partcicipació de 10.000 corredors i corredores. Adjudicació de dorsals per sorteig, excepte els que havíem pogut comprar un dorsal per Worldmarathons/Ahotu.
Abans del tret de sortida es va cantar, amb música per la megafonia, l'himne xinès. Quatre calaixos de sortida, a mi em van col·locar en el quart, encara que la marca que havia hagut d'acreditar em representava poder estar en el tercer calaix. Sense problemes, però. De seguida vaig poder comprovar que tot el recorregut era per carrers, camins i avingudes prou amples, i en cap moment vaig haver de frenar o esquivar a ningú.
Durant els primers quilòmetres de la cursa vam avançar algunes ambulàncies que circulaven, espaiades entre elles, i a la dreta de la calçada, a una velocitat inferior a la dels corredors, com fent un servei d'acompanyament per si en els primers quilòmetres algú tenia problemes.
Avituallaments excel·lents i freqüents, malgrat estar només en un costat de la marxa (a la dreta) eren molt llargs, espaiats, i complets (aigua, isotònics, gels, fruita, i varietat de sòlids locals que vaig obviar. També esponges dutxes durant el recorregut. I molta, molta humitat, i, per tant, suor a dojo.
Punts quilomètrics marcats amb cartells grans, des del primer a l'últim. Centenars de voluntaris i voluntàries durant tot el trajecte, la majoria amb esprais tipus "réflex", i dels quals tothom en feia molt ús (deu ser molt típic allà). Algun voluntari-robot, encara que jo no els vaig arribar a veure.
També van córrer dos o tres robots (ja havien participat en la mitja marató de Pequín, feia pocs mesos). En declaracions posteriors, els que governaven els robots van dir que durant la marató els havien hagut de canviar les bateries un parell de vegades. Els vaig veure a l'arribada, amb la medalla penjada al coll, i envoltats de corredors buscant foto.
Durant la cursa em vaig anar trobant amb corredors que es posaven al meu costat, corrent, i em demanaven selfies de tots dos corrent. Això demostra com n'ha estat de tancat el mercat xinès als occidentals, pel que fa als esdeveniments esportius populars. (i no esportius, ja que durant les 3 setmanes que hem voltat per la Xina m'he trobat en diverses ocasions a peticions de selfies, exceptuant a Shanghai). Tinguem en compte que a la Xina hi viuen actualment més de 1300 milions de persones, i l'immensa majoria no ha sortit mai de casa, o només ha sortit per fer turisme intern. De fet, el 90-95% del turisme que circula pels llocs turístics de la Xina és turisme intern, moltes vegades subvencionats pel govern (tipus Imserso??)
Pel que fa a la meva marató, dir que ja havíem arribat a Pequín amb 7 dies d'antelació, per poder aclimatar-nos al canvi d'horari. Però a l'hora de la veritat, ni així. Fins a la mitja marató vaig anar prou bé. Però a partir de la mitja marató es va repetir el fenomen que, invariablement m'acostuma a passar, i és que em canso mentalment, fet que anys enrere no em passava tant. Les maratons cada cop se'm fan més llargues, i no hi ha més.



L'elevada humitat va fer la resta, per aconseguir que la segona part de la cursa fos "menys atractiva" per a mi. Malgrat que vaig anar seguint tot el protocol que segueixo a les maratons, pel que fa a sòlids, líquids, sals, etc, el cert és que en el quilòmetre 27 el bíceps femoral esquerra em va pujar bruscament, semblava una pilota de tenis. Vaig haver de parar en sec, amb fort dolor. Una voluntària se'm va acostar, feien els signes de dolor, i em va preguntar, amb gests, si volia abandonar. Podeu imaginar la meva resposta. Tot seguit, com em vaig quedar clavat una estona, sense poder quasi ni moure'm, una altra corredora es va aturar al meu costat i em va donar pastilles de sal (vull suposar, ja que estava tot l'embolcall en xinès), un gel, i no sé què més que no vaig tenir valor d'ingerir.
Em vaig empassar pastilla, gel, força aigua, i a caminar, fins que, a poc a poc, vaig poder tornar a córrer. En els següents quilòmetres es van anar aguditzant les molèsties musculars, arreu, i totes les precaucions eren poques. Era evident que, malgrat que havia begut, havia pres un parell de recuperation, espaiats, i havia anat present els gels que tocava, tot plegat no havia estat suficient.
Faltant uns 5 quilòmetres per acabar, veig un corredor assegut al voral. Semblava que havia abandonat. Però el que sobtava de l'escena no era això, sinó el fet que estava fumant!!!. (estrany? potser no, ja que havent acabat la marató vaig veure un altre corredor, medalla al coll, i fumant de valent).
Recta final, aproximadament un quilòmetre per arribar a meta, i quan m'intento posar en modalitat de finisher, corrent uns darrers minuts eufòrics, el recte anterior de l'altra cama, ara la dreta, em deixa clavat, amb una forta rampa. Ja és un tram, aquesta darrera recta, amb tanques, i flanquejada per voluntaris, vigilants, i animadors. Novament, com quilòmetres enrere, haig de caminar i aguantar. Ara no tinc ni aigua, ni isotònics ni res, total, pel que queda. Veig, al fons de tot, la pancarta d'arribada. Novament, a poc a poc, torno a, trotar primer, i córrer després, i així poder travessar la línia de meta.



Petició de més selfies. Cap problema. Medalla al coll i avituallament postcursa, generós. Fotos, fotos, i més fotos. Durant tota la cursa ens han fet dotzenes de fotos. Inútil, en el meu cas, ja que, posteriorment he pogut comprovar que, per accedir-hi, has de tenir un número de mòbil xinès.
Segons el diploma de finisher, un temps de 4h37'31", posició 6385 entre quasi 10000 acabats, i posició 35 en la categoria de +M65 (entre quants?: no hi ha més informació). No faciliten resultats globals, només els particulars de cadascú. Aproximadament un 85% d'homes i un 15% de dones.

Els guanyadors amb uns cronos de 2h18' (homes) i 2h39' (dones).

Experiència molt positiva, sumant marató i viatge i estada a la Xina.

I amb aquesta marató, sumem 55 maratons, corregudes en 40 països diferents, i amb el repte acabat de les maratons olímpiques..., fins Brisbane 2032.

Quina crònica més interessant Josep80! Felicitats per assolir el teu repte. Venen ganes de viatjar per córrer a la Xina i a la vegada se't treuen amb tants entrebancs previs

Fantàstica crònica Josep80! M'encanta aquesta crònica de viatge tan detallat i tan útil per si algú està pensant de fer-la.
I per fi has aconseguit aquesta Marató que tant de temps has perseguit, i pel què sembla, tan ha costat també d'acabar, enhorabona!!! Ara ja per uns anys tens totes les Maratons olímpiques acabades!!!

Espectacular repte assolit Josep80. Enhorabona!!
Suposo que ara aniràs per les mitges dels estats que falten a USA oi?

Josep80 Em trec el barret davant de la teva constància per acabar un repte com aquest!

Felicitats també per la crònica d'aquesta darrera marató!

Només et falta dir: I la propera serà...........

Josep80, gran, he llegit amb avidesa la teva crònica i se m'ha fet curta i tot. Enhorabona per aquest troç de repte que has complertat. Envejable. . Que faràs amb Brisbane, esperar a que es celebrin els Jocs al 2032, o aventurar-te abans i així ja ho tens complertat amb antelació, o tercera opció, esperar a saber quina serà la seu dels jocs de 2036 i llavors ja gestiones ?

fandes va escriure: Quina crònica més interessant Josep80! Felicitats per assolir el teu repte. Venen ganes de viatjar per córrer a la Xina i a la vegada se't treuen amb tants entrebancs previs

Gràcies, fandes,
Els entrebancs, al final, es poden anar solventant

Mona va escriure: Fantàstica crònica Josep80! M'encanta aquesta crònica de viatge tan detallat i tan útil per si algú està pensant de fer-la.
I per fi has aconseguit aquesta Marató que tant de temps has perseguit, i pel què sembla, tan ha costat també d'acabar, enhorabona!!! Ara ja per uns anys tens totes les Maratons olímpiques acabades!!!

Gràcies, Mariona.
Tu també en portes unes quantes, d'olímpiques. Com a mínim, hem coincidit a les maratons de Tòquio (la teva primera), de Munic, i crec que de Berlín. 🥰

Jorfer va escriure: Espectacular repte assolit Josep80. Enhorabona!!
Suposo que ara aniràs per les mitges dels estats que falten a USA oi?

Gràcies, Jordi

Doncs sí, els dos reptes de mitges ( ianquis i europees) són d'anar fent, i fins on la butxaca aguanti. El repte ianqui es car d'assolir, i malgrat que estem anant a USA cada any, el marcador puja lentament, i els anys passen. Veurem...

Tiny va escriure: Josep80 Em trec el barret davant de la teva constància per acabar un repte com aquest!

Felicitats també per la crònica d'aquesta darrera marató!

Només et falta dir: I la propera serà...........

Gràcies, Lluís.

Doncs efectivament, la propera serà a Taipei/Taiwan, el proper gener. 🤣🤣

kilometer va escriure: Josep80, gran, he llegit amb avidesa la teva crònica i se m'ha fet curta i tot. Enhorabona per aquest troç de repte que has complertat. Envejable. . Que faràs amb Brisbane, esperar a que es celebrin els Jocs al 2032, o aventurar-te abans i així ja ho tens complertat amb antelació, o tercera opció, esperar a saber quina serà la seu dels jocs de 2036 i llavors ja gestiones ?

Gràcies, kilometer,

Suposo que a Brisbane hi anirem l'Arcadi i jo plegats, per seguir tenint el repte acabat. Possiblement abans del 2032 (la nostra edat ja no dóna per planificar massa a llarg plaç). I qui sap si també se'ns hi afegiria algú més que també està intentant aquest repte.

Ondia Josep80, només em queda dir-te: Chapeu !!!

He gaudit un munt llegint la teva crònica. I es curiós el que dius de les selfies que et van demanar. Aquí, quan veiem un xinés, pensem en el bar o la tenda dels vint durus que deu tenir !!! 🤣🤣

Enhorabona per assolir el teu repte i donar-te ànims per Brisbane !!!!

Tu si que ets el meu referent !!!!! Insuperable !!!!!

Enhorabnona per la Marató de la capital xinesa però sobretot per haver assolit el Repte Olímpic.
Per Brisbane hauràs d'esperar una mica, que encara no és olímpica.

Ja saps que em fas una mica d'enveja perquè sempre m'havia fet il·lusió poder-lo assolir també. L'Arcadi42 i tu sou uns referents.
Encara me'n queden unes quantes i tic clar que no el podré completar però mentre pgui aniré sumant. De moment en porto 10, és a dir me'n falten 12. Espero al març fer la onzena i estaré a mig camí. A un ritme de 1-2 Maratons per any, que és el que em puc permetre, són de 6 a 10 anys... em poso amb més de 65 i no sé si el cos donarà per tant.

Gràcies, Jordi.

I tant, que les podràs fer totes 23 (no 22, com dius)
Només es tracta d'anar fent, i de prioritzar els estalvis
Si anem cuidant la carrosseria, és cosa feta.
Ànims, i tralla !!!