Eliud Kipchoge

La trajectòria maratoniana d'Eliud Kipchoge, considerat per alguns el millor corredor de marató de tots els temps, va culminar aquest cap de setmana amb la seva participació al Marató de Nova York, l'únic dels sis Grans Maratons que li faltava per disputar. Abans d'arribar a Nova York, Kipchoge havia forjat una carrera il·lustre amb assoliments notables:

· Domini als Grans Maratons: Va guanyar 11 maratons majors, incloent un rècord de quatre victòries a Londres i cinc a Berlín.

· Èxits olímpics: Va aconseguir la medalla d'or en els Maratons dels Jocs Olímpics de Rio 2016 i Tòquio 2020.

· Rècords del món: Va establir el rècord mundial de marató en dues ocasions (2018 i 2022) a Berlín.

· Fita històrica: Va ser la primera persona a baixar de les dues hores en una marató (1:59:40) al "INEOS 1:59 Challenge" de 2019, una fita que va transcendre l'esport tot i no ser homologada com a rècord oficial per l'ajut de pacers i altres assistències.

La participació de Kipchoge al Marató de Nova York 2025 va suposar el tancament del seu cicle als Grans Maratons. El mateix Kipchoge va assenyalar que veia aquesta carrera com una manera de "donar les gràcies" als seus seguidors després de la seva il·lustre carrera. Va finalitzar en la 17a posició amb un temps de 2:14:36. Tot i no lluitar per la victòria, amb aquesta participació va aconseguir l'estrella de sis punts (Six Star Medal), guardó que atorga haver completat els sis Grans Maratons originals: Tòquio, Boston, Londres, Berlín, Chicago i Nova York.

La trajectòria de Kipchoge ha redefinit el que es creia possible en la marató i ha inspirat milers de persones. El seu pas per Nova York marca el final d'una era competitiva, però també l'inici d'una nova etapa dedicada a promocionar el "running" arreu del món. Després de la carrera, Kipchoge va ser ambigu sobre una possible retirada definitiva i va anunciar un nou projecte personal: córrer una marató en els set continents durant els propers dos anys.

Obro debat, no se si per vosaltres és el millor maratonià de la història, tot i que cal recordar que actualment no té el rècord mundial, i que penseu sobre el seu futur.

Eliud es una gran inspiración! Realmente no ha tenido rival cuando era en su mejor momento. Quizás siempre ha elegido Londres/Berlin donde el único rival era el reloj.

Después de Boston no ha vuelto a ser el mismo corredor.

Una pena que no hemos vivido un duelo contra Kenny Bekele o Kiptum con todos a 100%. Tampoco aún no hemos competido en la misma cursa pero tenemos tiempo en el futuro.

Sorprendente que nadie de su grupo haya sido pillado con burritos o churrascos en Andorra.

#NoHumanIsLimited

Sobre su futuro opinó que aún tiene unos años para sacar provecho de su nombre para hacer algo de pasta. Acaba de lanzar su propia app de entrenos Eliud AI y está montando una gira World Tour donde correrá una maratón en cada continente en los próximos dos años. Quizás por el precio correcto vendrá el año que viene en Valencia.

Seguro que Nike la pago un pastizal para llevar esta camiseta ridícula el domingo. Las tendencias de moda no son su punto fuerte.

Al final es bueno para el deporte que se quede involucrado.

Doncs jo no ho se si es el millor, aquesta etiqueta de "el millor" sempre és molt difícil de posar en atletisme.

El que tinc clar és que auna una qualitat impresionant, no oblidem que en pista va ser un crack també, amb una disciplina i un mètode que pocs poden seguir durant tants anys; recordem que gairebé tots els bons maratonians porten una rutina d'entrenaments molt exigent a més d'una vida que jo diria espartana per a poder-se recuperar dels entrenaments i en definitiva cuidar el seu cos i ell ha fet ambdues coses durant molts anys

Com a maratonià segur que és el millor, tot i que no tingui el record.

Com a corredor de fons, el millor hauria de ser considerat Bekele, molt millor en pista: records del món de 5 i 10 i campió del mon varies vegades. També molt millor en crossos. Només a mig minut de la millor marca de Kipchoge pero molt menys constant

Igualment un extraterrestre que ens ha fet disfrutar una colla d’anys.

Afegeixo una foto amb la que Kipchoge va córrer diumenge la marató de Nova York. Estic d’acord amb l’Aurelian que la samarreta la trobo absolutament ridícula. Penso que es podria fer promoció en un acte o portar-la a algun entrenament, però fer una cursa amb això penso que no deu ser gaire còmode.

Nike diu això sobre la seva samarreta: "Està confeccionada amb Nike Radical AirFlow, un innovador teixit sintètic de malla densa que aconsegueix retenir la humitat i refrescar el cos a mesura que la suor s'evapora. A més a més, en zones clau, com les axil·les i els avantbraços, el cos queda totalment exposat per a maximitzar la ventilació". A mi si la suor s'evapora o cau al terra em resulta totalment indiferent.

Abans de Kichoge altres atletes que l’havien provat havien dit: "Quan la fas servir, és com estar dins d'una nevera". Per mi pur marketing, en fi, potser em un temps veiem corredors amb aquesta samarreta per les curses de Catalunya.

Chute va escriure:

Per mi pur marketing, en fi, potser em un temps veiem corredors amb aquesta samarreta per les curses de Catalunya.

T'ho dic diumenge per la tarda. La estreno diumenge a la cursa de Bombers. He agafat una molt bona oferta i per 250€ me l'han enviada a casa. La pena es que de color taronja encara no l'han fet peró ja soc a la llista d'espera

En atletisme és complicat saber qui és el millor.
Diferents èpoques, rivals, materials...
Per mi, amb Bekele són els dos millors.
I estic amb tu en el tema de la samarreta, lletja de collons.

Repassant els números de Kipchoge, la veritat es que són absolutament espectaculars. Ha guanyat 11 majors, més que ningú, apart de dues maratons olímpiques, que també tenen molt valor. Aquí les seves victòries:

-Tòquio (1) 2021
-Londres (4) 2015-2016-2018-2019
-Berlín (5) 2015-2017-2018-2022-2023
-Chicago (1) 2014
Apart de les majors també va guanyar Hamburg (2013) i Rotterdam (2014).

El ranking segueix amb:
Bill Rodgers -8-: Boston (4), Nova York (4)
Clarence DeMar -7-: Boston (7)
Wilson Kipsang -5-: Tòquio(1), Londres(2), Berlín(1), Nova York(1)
Robert Cheruiyot -5-: Boston (4), Chicago(1)
Martin Lel -5-: Londres (3), Nova York (2)
Khalid Khannouchi -5-: Chicago (4), Londres (1)
Haile Gebrselassie -4-: Berlín (4)

Si mirem els atletes que estan per darrera d’ell, trobem en primer lloc a Bill Rodgers, que va córrer als anys 70, i en Clarence DeMar que va ser atleta al principi del segle XX, que amb 8 i 7 majors respectivament, encara se li apropen una mica.

A partir d’aquí trobem ja contemporanis de Kipchoge, il·lustres atletes com Kipsang, Cheruiyot o Gebrselassie que tant sols van arribar a 4 o 5 victòries. Això demostra la dificultat d’aconseguir victòries en aquestes maratons tant competitives. També cal destacar que aquestes victòries es produeixen entre 2014 i 2023. Pràcticament 10 anys al màxim nivell, en una prova com la marató amb el desgast que suposa, és absolutament admirable.

Per trobar el correcat amb més victòries a Majors hem d’anar fins a Abel Antón que va guanyar Berlín (1996) i Londres (1998). Apart de dos campionats del món (Atenes 1997 i Sevilla 1999), que no està gens malament. Pels més nous al fòrum, Abel Antón va ser entrenador a un repte per va organitzar Corredors.cat als primers anys de l’associació. Va ser tot un luxe per nosaltres compartir aquell repte i poder bombardejar-lo amb tot tipus de preguntes. No tots als dies pots tindre a un campió del món a la teva disposició.

Interessant debat i també diria que etern debat! sigui en marató com en altres disciplines atlètiques, en altres esports o fins i tot en escollir la millor pel·lícula o grup musical de tots els temps... Kipchoge pot ser perfectament un bon candidat al millor maratonià de tots els temps per tot el que s'ha enumerat. Ara bé, quan es parla de la història, s'ha de mirar, això, tota la història, i això demana fer una revisió des de 1896 fins al 2026. En aquest sentit, mirar només marques és clarament injust perquè els atletes actuals es veuen beneficiats d'uns coneixements en l'entrenament, en medicina, d'uns materials, en especial sabatilles, però també d'un bon asfalt amb pocs revols i desnivells, d’un material textil, d’uns gels i fins i tot d’uns incentius econòmics. Amb això vull dir que si Kipchoge hagués corregut als anys 60 no hauria fet 2:01 i qualsevol bon atleta dels 80, per dir un periode proper, vés a saber què hauria fer ara.

Considero que un bon mètode comparatiu és mirar les marques del moment, les que siguin, i establir la competitivitat amb la resta de contrincants. Això darrer juga a favor del passat perquè ara hi ha molta diversitat geogràfica i molts atletes. Finalment, mirar les victòries a les maratons clàssiques en el passat ens obliga a prescindir de maratons que no existien (Nova York, Londres, Berlín, Chicago...) i gairebé centrar-se en els Jocs Olímpics, Boston, els Europeus, Fukuoka, Polytechnic Harriers, Kosice, Mainichi, Asahi, Beppu, Turku, Yonkers, moltes d’elles maratons ara oblidades però que eren importants fa dècades.
Sobre els Jocs Olímpics... són certament un bon referent però no oblidem que acostuma a ser una marató calurosa que es decideix per selecció i no tots s’hi adapten. En altres casos, grans atletes no han pogut participar-hi per boicots (com en Bill Rodgers a Moscou’80) o per periodes de guerres (com Gérard Côté en els anys 40 i 44) o simplement perquè estaven lesionats. Guanyar dos cops els Jocs Olímpics és una fita increïble però també és cert que ningú no considera a Waldemar Cierpinski (or a Montreal’76 i Moscou’80) un dels més grans de la història.

I amb tot això dit, els meus candidats:

Henry Saint Yves (FRA) Corredor professional i per la seva condició mai no va poder participar als Jocs Olímpics. Guanyador dels mítics derbies a Polo Grounds (Nova York) el 1909 derrotant el primer a Pietri, Hayes, Schrubb i Longboat, i el segon a Pietri, Svanberg o Cibot. El 1909 va participar en quatre maratons més, guanyant-ne tres i perdent-ne una. Es pot retreure que va competir en marató en un periode molt breu.

Sohn Kee-chung (KOR) Campió olímpic amb rècord olímpic a Berlín’36. Rècord del món el 1935 amb 2:26:42 que va durar dotze anys. Guanyador de 10 de les 13 maratons que em consta que va participar en el periode 1933-1936. En aquest cas, es pot retreure que, exceptuant la cursa olímpica, només va córrer i competir a Àsia tot i que en aquella època els corredors japonesos i coreans eren els millors.

James Peters (GBR) Primer corredor a baixar de 2:20. En el periode 1952-54 liderava el rànquing mundial en 2:17-2:20 i sovint li treia sis o set minuts al següent corredor amb marca de l’any. L’any 1953 tenia les quatre millors marques de l’any en les quatre maratons que va córrer. Va guanyar 8 de les 11 maratons que va córrer en el periode 1951-54. Era un corredor de crono, va establir quatre rècords del món de 2:20:42 a 2:17:39 quan ningú li feia ombra, però competia només al seu país contra atletes de menys nivell (excepte Stanley Cox) i quan competia en grans competicions fallava: Jocs Olímpics de Helsinki’52 (DNF), Commonwealth de Vancouver’54 (DNF), entrant primer a l’estadi (busqueu el video a YouTube) i segon a Boston’54 (va guanyar Veikko Karvonen).

Abebe Bikila (ETH). Doble campió olímpic a Roma’60 i Tòquio’64. Record del món i olímpic a Roma en 2:15:16 i Tòquio en 2:12:11. Va guanyar 12 de les 15 maratons que va córrer, 4 només a Etiòpia. Va córrer a Europa, Àsia i a Amèrica en un periode més llarg que els anteriors (1959-1968) guayant a Pavel Kantorek, Takayuki Nakao, Aurele Vandendriessche, Sergey Popov, Franjo Nihalic, Alain Mimoun, Mamo Wolde, Toru Terasawa, Eino Oksanen, Ron Clarke, Kenjin Kimihara, Leonard Edelen, Kokichi Tsuburaya, tots corredors distingits dels 60. En la seva única participació a Boston, va quedar cinquè.

Eliud Kipchoge (KEN) Ja descrit anteriorment i lleugerement superior a Bikila en palmarés segons el meu criteri.

Gràcies Danili per la teva aportació. Sens dubte s'ha de tindre una visió global de la història de la Marató, i tú ho has explicat millor que ningú. Hi ha tants factors a tenir en compte que citar nomès a un atleta és francament difícil i fins i tot injust. Que hauria fet Bikila amb unes sabatilles de carboni enlloc de córrer descalç. O enlloc de córrer per les llambordes de Roma, en un asfalt llis.

I clar, hi han moltes maratons de la majors que entre cometes són maratons modernes, que els atletes clàssics no les van guanyar perquè ni tant sols existien.

En fi, es pot seguir parlant de molts aspectes, i quedarà veure quins seran els reptes de Kipchoge a partir d'ara.

Gràcies danili per aquesta lliçó de l'historia dels últims 130 anys!

Mai havia sentit de James Peters ni vist la defallida d'ell a Vancouver a falta de 200m amb milles d'avantatge