XaviPapell

Ànims XP...com diem a Granollers, PIT I COLLONS!
Ets gran company, molt gran, no ho dubtis mai!

Hola a totes/tots.
Ahir per mi era un dia complicat.
Per una banda tenia la seguretat de que no acabaria la marató, veient tots els problemes físics que arrossego, més els problemes de bessons de les ultimes setmanes eren els que més por em feien i aixi va ser, dos sessions de fisio aquesta ultima setmana no van ser suficients. Per un altre banda sempre hi ha l'esperança i de tenir aquell punt de fe de trepitjar la catifa de sortida i poder entrar a meta amb aquell sentiment de gloria  inexplicable.
Abans de la sortida, tot va ser magnific fins que vaig començar a caminar per anar al meu lloc derera de tot, els nervis començaven a recorrer el meu cos, quan vaig veure a la Nuria, al Jose i al Lluís, l'alegria va ser tant gran com inexplicable, fins i tot de l'emoció se'm van sortir les llàgrimes, moltes gracies de veritat.
No estic dessabut, ni desmoralitzat, se que tinc moltes limitacions i se fins ha on puc arribar, per tant, tot el que faci o pugui fer en aquest mon del córrer m'omple d'orgull i satisfacció, puc estar content i feliç  de haver corregut 30 kms de la marató de Barcelona, d'haver gaudit de tot ,  de fer casi 27 kms sense problemes, d'animar constantment a una pila de corredors que anava passant, de petar la xerradeta amb estrangers amb el meu curt angles, de fer conya amb la guàrdia urbana, mossos, amb el public, fer tot això sense pensar si em feia mal aquí o allà .
Que més puc demanar ?? no puc demanar res, simplement estic molt agraït de poder haver fet tot això.
De veure com aquesta marató es el que es i mirant enrera  del que era l'any 2001 quan vaig córrer la meva primera amb 3.800 corredors amb un recorregut trist, sense animació, amb clàxons a cada moment  i de vegades crits negatius de la gent.
El córrer es una filosofia, una filosofia que ens ajuda a ser més forts, que ens ajuda a tirar endavant, que ens ajuda a ser millors persones  però hi han coses molt més important en aquesta vida que estan per sobre d'aquesta esport i realment son aquestes les coses que es tenen que valorar i per les que tenim que lluitar .
A partir d'ara estaré al voltant de dos mesos sense posar-me les sabatilles amb l'esperança de poder continuar fent aquest esport amb una mica menys de problemes físics.
No més em queda agrair a totes les persones que meu donat suport, no teniu ni idea del que això significa per mi .

Una abraçada per tothom
Ens veiem
XP

Una abraçada, Papell. T'estimo.

Hola a totes/tots.
Ahir per mi era un dia complicat.
Per una banda tenia la seguretat de que no acabaria la marató, veient tots els problemes físics que arrossego, més els problemes de bessons de les ultimes setmanes eren els que més por em feien i aixi va ser, dos sessions de fisio aquesta ultima setmana no van ser suficients. Per un altre banda sempre hi ha l'esperança i de tenir aquell punt de fe de trepitjar la catifa de sortida i poder entrar a meta amb aquell sentiment de gloria  inexplicable.
Abans de la sortida, tot va ser magnific fins que vaig començar a caminar per anar al meu lloc derera de tot, els nervis començaven a recorrer el meu cos, quan vaig veure a la Nuria, al Jose i al Lluís, l'alegria va ser tant gran com inexplicable, fins i tot de l'emoció se'm van sortir les llàgrimes, moltes gracies de veritat.
No estic dessabut, ni desmoralitzat, se que tinc moltes limitacions i se fins ha on puc arribar, per tant, tot el que faci o pugui fer en aquest mon del córrer m'omple d'orgull i satisfacció, puc estar content i feliç  de haver corregut 30 kms de la marató de Barcelona, d'haver gaudit de tot ,  de fer casi 27 kms sense problemes, d'animar constantment a una pila de corredors que anava passant, de petar la xerradeta amb estrangers amb el meu curt angles, de fer conya amb la guàrdia urbana, mossos, amb el public, fer tot això sense pensar si em feia mal aquí o allà .
Que més puc demanar ?? no puc demanar res, simplement estic molt agraït de poder haver fet tot això.
De veure com aquesta marató es el que es i mirant enrera  del que era l'any 2001 quan vaig córrer la meva primera amb 3.800 corredors amb un recorregut trist, sense animació, amb clàxons a cada moment  i de vegades crits negatius de la gent.
El córrer es una filosofia, una filosofia que ens ajuda a ser més forts, que ens ajuda a tirar endavant, que ens ajuda a ser millors persones  però hi han coses molt més important en aquesta vida que estan per sobre d'aquesta esport i realment son aquestes les coses que es tenen que valorar i per les que tenim que lluitar .
A partir d'ara estaré al voltant de dos mesos sense posar-me les sabatilles amb l'esperança de poder continuar fent aquest esport amb una mica menys de problemes físics.
No més em queda agrair a totes les persones que meu donat suport, no teniu ni idea del que això significa per mi .

Una abraçada per tothom
Ens veiem
XP

Nen, m'he emocionat i tot al lleguir les teves paraules. tal i com es diu avui en dia "Ets el puto amo".

Una abraçada, Xavi!

Xavi Una abraçada molt forta  :love:
Per a molts tu ets un referent de superació 

Xavi ara mateix tinc els ulls cristalins, mai oblidaré la teva careta quan per fi et vam veure. Vaig voler sortir amb tú però va ser imposible, ens van fer fora, normal  :mdr: Volia compartir encara que siguessin un parellet de km.

Ets especial. 

:love: :love: :love:

Xavi ara mateix tinc els ulls cristalins, mai oblidaré la teva careta quan per fi et vam veure. Vaig voler sortir amb tú però va ser imposible, ens van fer fora, normal  :mdr: Volia compartir encara que siguessin un parellet de km.

Ets especial. 

:love: :love: :love:

+1 ,si la gent es asi amb tu per alguna cosa sera.... :love:

per mi sempre seras el mes gran.

Xavi.

M'he quedat de pedra.

Et vaig veure molt bé pel 19.

Aquesta és la grandesa de la marató...i aquesta és la grandesa dels maratonians com tu.

Ja en tornaràs a fer una altra. T'ho diu un que ha plegat en cinc.

Una abraçada.

Pucu

:love: :love: :love: :love:
:love: :love: :love: :love:
:love: :love: :love: :love:

No el coneixo personalment, però crec que que XP és un exemple per tots nosaltres. Enhorabona XP, sempre endavant!

Mitja marató

Papell, ets únic, especial i saps que tens l'estima de tots nosaltres. Sempre demostres tenir el cor més gran que el cos i això diu molt, moltíssim d'una persona. Molts ànims i molta paciència aquests 2 mesos. Ets gran papell, ets GRAN! :love:

Salut,

Jacky

Xavi,

Jo tampoc et conec personalment ( o potser si perque crec que tots dos vivim o hem viscut al barri de Sants) pero de veritat de la bona que el teu es el millor exemple que qualsevol runner pot tenir a la vida.

Moltes felicitats per ser com ets.

XP :

M'agradat llegir els teus comentaris, amic XP

Crec que durant aquesta temporada fora de les competicions i els entrenos et serviràn per recollir forces i deixar endarrera els problemes físics que portes.

El teu sacrifici és admirable, però també pensem que no val la pena continuar quan el cos no ho permeti. Jo, per exemple, tinc en ment que una marató, a mes de ser una meravella, no està a l'abast de tothom (molts corredors no estan preparats per afrontar-s'hi). I jo, per qüestions laborals, encara no podría involucrar-me per una preparació inicial (i això que vaig fer un rodatge de 30k fa tres anys).

A més, responent al teu consell que m'has afegit al meu post personal, és bó tenir amics com tu que m'animen a fer una marató no perquè sigui una experiencia inoblidable com dius, sino perquè amb el seny que porto fent curses, mitges maratons, curses i caminades de muntanya,... sóc apte per fer maratons. Encara no tinc la suficient motivació, però quan sigui oportú, mai se sap, m'ho hauré de replantejar. De moment, estic força content dels resultats de les meves mitges maratons.

Salutacions

Xavi, Un abrazo y a recuperarse que te esperamos dentro de dos meses, si es antes avisa 

Xavi, no et conec, espero fero aviat, jo tambe estic lesionat, quan ens recuperem ja correrem junts mes d'una cursa.
Fins aviat.

XP em sap greu... una abraçada, molts d'ànims i a recuperar-se... aps.. i et vull veure aviat (minim d'aqui 2 mesos) corrents de nou eh?

Eiiiiiii !!!!! moltes gracies a tots.
Estic be, l'únic es que diumenge a la tarda tenia la part del derera del genoll dret molt inflada, suposo que el quist que tinc es devia ompli de liquid i no podia doblegar el genoll, al dilluns a la resta de les meves cames es com si no hagués fet res, ni tant sols cansat, es per flipar, recordo a la marató del 2008 que vaig tindre que agafar un taxi per anar a casa meva que la tinc a 1.800 metres de la sortida i durant una setmana semblava un zombi

ToniP jajaja!!!! bona foto, em devies enganxar cantant, gracies
El que si es cert i mirant les cares de la gent que adelantava i sobre tot els que anàvem a ritme paresssido es que fèiem uns caretus de por.
Passat el km 11 vaig adelentar un noi molt més jove que jo que portava dues genolleres, jo devia anar a un ritme de 7'15" i el vaig despentinar  :mdr: , jo estic molt fotut però es que aquell anava molt cascat, però molt.
A la baixada del carrer Rocafort vaig passar un noi que portava una genollera de neoprè i anava fet una me, li vaig dir que si tenia problemes al genoll allò que portava no li servia de res, el doctor Papell con sus consells  :mdr:
A la pujada del camp de futbol vaig anar amb un tiu amb una panxa, fet caldo, que no podia ni respirar, era alemany i em va dir que es prenia 2 litres de cervesa al dia, hidrats de carboni en portava el paio jaja!!!!
Tb vaig tenir un ensurt a l'Avinguda Madrid, un cotxe que va sortir d'un aparcament anava a 1/2 metre casi tocant-me i va pitar dues vegades, semblava que tingues cagarrines i tenia pressa per anar a cagar, una noia amb una L, un megane de color blau marí,  em vaig apartar una mica (lo just) i quan va passar li vaig fotre un cop de puny a la part lateral del derera que li vaig abonyegar, encara es deu estar cagant amb mi, que le den  :mdr:
Però lo bo o dolent d'això es que va passar a 25 metres amb el trencall del Carrer Numància, amb un mosso que ho estava veient i no va dir res, es acollonant. li vaig dir emprenyat que estigues més al cas i em va respondre que: " Tu cállate y sigue corriendo ", em vaig anar de cara ell i li vaig dir: " Y si tu eres tonto para hacer tu trabajo quedate en casa "
En fi, que torno a dir i reafirmo que els últims sempre estarem exposats aquest tipus de problemes