Enric59

bego,

si no trobes autocar no t'amoïnis, tan sols que vinguis tu jo ja en tinc prou  .

Enric,
com pots comprovar, jo estic intentant entrar sense presentar el currículum..., a vore si cola....  .

Petons.
Màrius

bego,

si no trobes autocar no t'amoïnis, tan sols que vinguis tu jo ja en tinc prou  .

Molt hàbil, Màrius, molt hàbil. Ja veig que el peloteo el practiques amb soltura. Aquest noi arribarà (més) lluny 

Ehem..., el peloteo vindria a ser el joc previ...  :bad:

Ehem..., el peloteo vindria a ser el joc previ...  :bad:

Vigila amb el joc previ no acabis expulsat.... del joc 


Però si hi ha orxata fresca, jo puc dissimular i fer veure que no m'estic adonant dels, ehem, jocs previs.... :intello:

Juguem, juguem... i sense currículum. Amb això et dono la raó. El currículum se l'ha de fer un dia a dia. Les cartes de presentació són vanitas vanitatis. I com deia en un missatge meu que ja no és, audaces fortuna juvat. Hagan juego, señores 

Collons Enric deixo d'entrar uns dies i em trobo amb aquesta noticia gens agradable, no més et puc dir que el primer que te que fer l'esser huma davant dels problemes es acceptar-ho i a partir d'aqui començar a lluitar. No et puc dir res més que el que t'han pogut dir els companys.
Que sapigues que pots comptar amb el XP
Una abraçada company

Gràcies, Papell 
Si entrenes dur fins que em pugui calçar les espardenyes, et faig de llebre en un 10.000. Acceptes el repte? 

Accepto el repte, sembla ser que m'han trobat el que tinc, ahir vaig rebre la noticia, si la recuperacio es bona preparat 
Anims company

Collons Enric deixo d'entrar uns dies i em trobo amb aquesta noticia gens agradable, no més et puc dir que el primer que te que fer l'esser huma davant dels problemes es acceptar-ho i a partir d'aqui començar a lluitar. No et puc dir res més que el que t'han pogut dir els companys.
Que sapigues que pots comptar amb el XP
Una abraçada company

Gràcies, Papell 
Si entrenes dur fins que em pugui calçar les espardenyes, et faig de llebre en un 10.000. Acceptes el repte? 

Accepto el repte, sembla ser que m'han trobat el que tinc, ahir vaig rebre la noticia, si la recuperacio es bona preparat 
Anims company

Me n'alegro molt, XP. Amb sort, encararem la primavera reconstruïts  :he:

I jo diria que tenim una conversa pendent amb unes cerveses per parlar de Veneçuela. M'equivoco?

Tienes razón muchacho, cuando tu quieras 

Enric,

El atletismo fomenta unos valores que ahora vas a necesitar: espíritu de sacrificio, de superación, de seguir siempre adelante,.... Todos estos valores los tienes más que aprendidos. Ahora falta ponerlos en práctica en la carrera de la vida. Y un campeón como tú, seguro que consigue una buena marca.

Dicen que el atletismo es un deporte individual. Y una mierda!!! Aquí tienes a todo el equipo, o mejor dicho, a toda la familia correcat para lo que necesites.

Te acompañaremos en el camino!!!!

Fuerza, valor y optimismo!! :love: :love:

Un abrazo.

Salu2 y kms!!!

Enric,

El atletismo fomenta unos valores que ahora vas a necesitar: espíritu de sacrificio, de superación, de seguir siempre adelante,.... Todos estos valores los tienes más que aprendidos. Ahora falta ponerlos en práctica en la carrera de la vida. Y un campeón como tú, seguro que consigue una buena marca.

Dicen que el atletismo es un deporte individual. Y una mierda!!! Aquí tienes a todo el equipo, o mejor dicho, a toda la familia correcat para lo que necesites.

Te acompañaremos en el camino!!!!

Fuerza, valor y optimismo!! :love: :love:

Un abrazo.

Salu2 y kms!!!

Juan, muchas gracias.

No tengo ninguna duda sobre lo que dices. De hecho, sentí mucho pudor cuando envié el mensaje al foro. Desnudarse de esta manera tiene algo de exhibicionismo. Pero luego me dije que este no es un foro cualquiera. Sería muy difícil encontrar uno donde virtualidad y realidad se compaginen de una manera tan natural com aquí. Nos conocemos, nos une una buena amistad entre muchos de nosotros, e incluso lazos más fuertes. Sin duda me voy a sentir muy acompañado.

Com que el fil del Nadal no se'l mira gaire gent...

No sóc propens a escriure poesia, però va, us deixo uns versos que he fet per si els voleu recitar el dia de Nadal (potser us quedareu sense escudella...)


Sota una nit estrellada

Sota una nit estrellada,
un ase.
Tirant del ruc,
un banyut.
Cap cot, trist i pensatiu,
es diu:
Algú me l’ha fotut.

Fum, fum, fum.

Ella, entre sotracs, gràvida,
busca al cel
l’angelet
barrut.
Insatisfeta, cada Nadal,
es diu:
Algú me l’ha fotut.

Fum, fum, fum

EHM

Com que el fil del Nadal no se'l mira gaire gent...

No sóc propens a escriure poesia, però va, us deixo uns versos que he fet per si els voleu recitar el dia de Nadal (potser us quedareu sense escudella...)

Enric, que amb versos com aquests Sant Pere no t'obrirà les portes del cel ....

Com que el fil del Nadal no se'l mira gaire gent...

No sóc propens a escriure poesia, però va, us deixo uns versos que he fet per si els voleu recitar el dia de Nadal (potser us quedareu sense escudella...)

Enric, que amb versos com aquests Sant Pere no t'obrirà les portes del cel ....

Ho sé, ho sé. Jo tinc un pacte amb un altre senyor 

I la gent no comenta res per por a quedar-se sense el seu trosset de paradís. Només el Pirata Agús s'ha atrevit.

Me n'alegro molt, XP. Amb sort, encararem la primavera reconstruïts  :he:

Jo també sóc de l'equip que espera estar una mica reconstruit la propera primavera.

Bego: No problem, heaven can wait.

Jo no faré poemes, però recordaré aquell bonic conte que deia així:

La nit de Nadal (per cert: Avui és el dia de la nit de Nadal i demà a la nit, serà la nit del dia de Nadal), Déu pare estava mirant des del cel  l’escena del portal de Betlem: L’ase, el bou, el pare i la mare, el nen Jesús, els pastorets cantant, els reis fent la seva ofrena, etc.

A Déu pare li va cridar l’atenció un detall que desentonava: Sant Josep feia una cara de pomes agres que contrastava força amb l’ambient de joia i alegria que il•luminava aquella nit màgica. Contrariat, li va dir a l’arcàngel Gabriel:

- “La cara que fa Sant Josep m’està xafant l’escena. Gabriel: Baixa volant i li concedeixes el desig que vulgui, ja et dono plens poders per fer un miracle si cal. La qüestió és que el satisfacis, ell estigui content i canviï de cara.”

- “Entesos”, va digué l’arcàngel, i va baixar volant cap al portal.

- “Josep ! M’envia Deu pare per saber què et passa ? què t’amoïna, què vols ?” Va preguntar Gabiriel.

- “Deixa’m estar tranquil que allò que m’amoïna no està a la teva mà solucionar-ho”, va contestar Josep.

- “Què no està a la meva mà ? No t’ho pensis noi. Tinc autorització per fer el miracle que vulguis. Tinc poders conferits per poder-t’ho concedir tot per tal que estiguis content.” Va dir Gabriel.

- “No insisteixis, que no podràs” Va reiterar Josep.

- A no ?, a veure, posa’m a prova. Va dir amb aire de suficiència l'Arcàngel.

- Finalment, sant Josep va accedir a explicar el motiu del seu desencant: “Ves. A mi el que em feia il•lusió era tenir una nena !!”


Bon Nadal a totes i tots !!!!

Me n'alegro molt, XP. Amb sort, encararem la primavera reconstruïts  :he:

Jo també sóc de l'equip que espera estar una mica reconstruit la propera primavera.

Tremendu, el triu! Ja us podeu anar preparant tots! A la primavera, la Corte de los Milagros. Millor encara: Luces de bohemia. Jo m'apunto de Max Estrella  :rofl:

Bego, vols fer de Don Latino? 

Yo quiero el papel de Zaratustra. Porque es muy retrogrado.

Yo quiero el papel de Zaratustra. Porque es muy retrogrado.

Aquí te has jugado la tarjeta roja  :oh:

Lunes antes de almorzar
Zaratustra fue a jugar,
pero no pudo jugar
porque tenía que hablar.

¡Así hablaba, así, así.
Así hablaba, así, así.
Así hablaba, así, así...
Zaratustra, que yo lo vi!

:beurk:

Zaratustra prusiano._ Cierto día caluroso, zaratustra dormía bajo una higuera cubriéndose el rostro con el brazo, cuando una víbora le mordió en el cuello, haciéndole lanzar un grito de dolor ¡OOOOOOUUUUUAAAAH¡ Al descubrirse el rostro, contempló a la serpiente. Entonces, la víbora reconoció los ojos de Zaratustra, se retorció torpemente y pretendió retirarse.
  -De ningún modo-exclamó Zaratustra- todavía no te he dado las grasias. Me has despertado a tiempo. Todavía me queda mucho camino por recorrer.
  -Poco tienes ya que caminar- expresó tristemente la sierpe- mi veneno mata.
Sonrió Zaratustra y dijo:
  -¿De cuando acá un dragón ha muerto por el veneno de una serpiente? Rocobra tu veneno, no eres lo suficientemente rica para ofrendarmelo.

Así hablaba Zaratustra.

Zaratustra valleinclanesco.-  Nuestro sol es la envidia de los extranjeros.

"Nuestro sol es la envidia de los extranjeros"... Y el entretenimiento de los dermatólogos.

Maravillosa la descripción de Zaratustra y su librería, y el primer diálogo:

La cueva de Zaratustra en el Pretil de los Consejos. Rimeros de libros hacen escombro y cubren las paredes. Empapelan los cuatro vidrios de una puerta cuatro cromos espeluznantes de un novelón por entregas. En la cueva hacen tertulia el gato, el loro, el can y el librero. Zaratustra, abichado y giboso -la cara de tocino rancio y la bufanda de verde serpiente-, promueve, con su caracterización de fantoche, una aguda y dolorosa disonancia muy emotiva y muy moderna. Encogido en el roto pelote de una silla enana, con los pies entrapados y cepones en la tarima del brasero, guarda la tienda. Un ratón saca el hocico intrigante por un agujero.


ZARATUSTRA: ¡No pienses que no te veo, ladrón!

EL GATO: ¡Fu! ¡Fu! ¡Fu!

El CAN: ¡Guau!

EL LORO: ¡Viva España!

Enric, no t'havia llegit fins ara! Què dir-te? T'ho han dit tot, però no vull quedar callada o amagada com si dissimulés. T'aprecio molt perquè -encara que no t'ho hagi dit mai tan clarament- m'has ajudat molt. Tot el curs passat a Can Ciutadella i alguna pujadeta a Montjuïc, tu sempre has estat el referent per als ataràxics -i ja saps que jo encara m'hi sento, encara que no pugui acompanyar-vos-, i a més a mi em vas ajudar molt a la marató de l'any passat, en un final una mica agònic, potser perquè havia corregut massa ràpid els primers kms, i em vas acompanyar com ho saps fer molt sovint, en silenci.
Ara t'acompanyaré també en silenci. Però clamaré al cel per aquest golden eye que està tocadet. Ja veuràs que tot anirà bé. Encara em deus moltes més lliçons i consells. No sé si tornaré al Parc perquè em queda molt lluny. Segueixo entrenant pels meus nous territoris, i estic descobrint rutes interessants.
Vinga Enric, t'esperem com sempre, amb bons consells, poques paraules i escrits formidables!