Enric59

Enric59, muchos ánimos en estos momentos y ahora disfruta de estas fechas en muy buena compañía, que lo que viene, seguro, que será una pequeña carrera, que con la clase que tú tienes la sabrás ganar sin problemas.


Nos vemos en la Sant Silvestre de Lloret y un abrazo muy fuerte compi.


:smile: :smile: :smile: :smile: :smile:

Moltes gràcies pels vostres ànims. Sé que puc comptar amb tots i cadascun de vosaltres  :love:

Enric,

jo no hi crec en el destí. En la felicitat que ens expliques no hi havia un destí amagat amb un tumor a la butxaca. Això és només un parèntesi. Fixa't si ho veig com un parèntesi, que em segueix sobtant quan dius "estic malalt". Cada vegada em trasbalsa una mica.

Diga'm ingènua, o optimista (ja saps que jo, optimista, no ho sóc) però sempre que ho dius penso "però si no estàs malalt! només tens un tumor". El tumor marxarà i tu seguiràs sent el mateix; amb un parèntesi.

Aprofita el parèntesi, i torna amb energies renovades. Afila les sabatilles noves; t'estarem esperant, tot i que comptem amb acompanyar-te en el camí, company.

Que les meves paraules facin possible l'abraçada sempre que sigui necessària i volguda.

Cert, Bego. Va venir amb les butxaques buides, que és l'única manera com es poden omplir. I ara són a vessar  :love:

Xooooooofff!
Quan t'ho diuen és això, oi?

Després ve allò de "i ara què?"

Ara arriba la fase de control. Sé què hi ha, sé quina és la solució (perquè, com saps, hi ha la solució) i ara toca posar-li un parell de collons i deixar-se portar.

Mare meva, m'agradaria saber transmetre't que en treuràs alguna cosa positiva de tot plegat. Descobriràs de nou l'amistat, la fortalesa, l'esperança i una pila de valors que t'envolten que afloraran segur.

Enric, compta amb mi pel que vulguis. De tot cor t'ho dic. I, pel que més vulguis, segueix rebentant fils i fils......

(Benvingut a a família gusiluz!!!)

Ja, ja, ja... Gràcies, Gemma. I continuant amb la conya... segur que tornaré amb les piles carregades  :beurk:

Enric:

Si et trobes bé i no et fa mal res, és una sort que el diagnòstic hagi estat precoç.

La teva impecable condició física ara et servirà per més coses que simplement fer grans marques a les curses. Tot anirà bé, estarem pendents que ens expliquis com evoluciones. (Definitivament "To be")

De la mateixa manera que a mi em diuen "Iron mà" perquè aquesta primavera m'han posat una placa de metall i sis cargols,  a tu potser t'haurem de dir "Golden eye". 

A mi també m'operen a finals de gener, però només de coses d'ossos. A veure si tots dos podem anar al sopar correcat encara que sigui una mica a tranques i barranques i fent una fila poc galdosa. (Ja t'avanço que, per la part que jo sé, ens farem un bon tip de riure amb el que està previst).

Molts ànims de part de tots .         

Gràcies, Jim. Molt bon ull amb la cançó 

I canviada la firma  :he:

Tommy Gun, no sé qué desirte, tronco... que m'has emosionao; que m'han saltao unos lagrimones que me nublan la vista. Te mantendré informao. Y en de mientras, vete leyendo Burlando la parca, de Josh Bazell. No es tan bueno como Marcial Lafuente Estefanía, pero te va a dejar acojonao, colega.

Hagamos un trato
Cuando sientas tu herida sangrar
cuando sientas tu voz sollozar
cuenta conmigo.

(de una canción de Carlos Puebla)

Compañero,
usted sabe
que puede contar conmigo,
no hasta dos ni hasta diez
sino contar conmigo.

Si algunas veces
advierte
que le miro a los ojos,
y una veta de amor
reconoce en los míos,
no alerte sus fusiles
ni piense que deliro;
a pesar de la veta,
o tal vez porque existe,
usted puede contar
conmigo.

Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo,
no piense que es flojera
igual puede contar conmigo.

Pero hagamos un trato:
yo quisiera contar con usted,
es tan lindo
saber que usted existe,
uno se siente vivo;
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos,
aunque sea hasta cinco.

No ya para que acuda
presuroso en mi auxilio,
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.

Mario Benedetti

Carles, ja pots començar a córrer, perquè si t'atrapo, et faré un petó a la boca  :love:

Enric, no ens coneixem... com tampoc conec a molts dels qui escriuen per aquí cada dia, però, d'alguna forma o altra, al veure'ls-veure-us (virtualment) cada dia, puc dir que formeu part del meu món particular, una sensació que la gent que no practica aquest esport que tant ens agrada no pot entendre.
Espero que tot et vagi molt bé, i que aviat tornis a rondar per aquí.

Una abraçada,

Carles.

Enric, molts ànims company! Estic convençut que ho superaràs i podrem gaudir de tu en moltes curses i molts fils més!

Com bé diuen dos respostes més amunt, potser tots no ens coneixem més que d'una o dues curses, alguns només compartim una foto... però tots formem part d'aquesta "gran grup" .. molts ànims Enric59

Ara entenc el teu avatar quan te'l vas canviar.

Dicen que tenemos miedo porque tenemos imaginación. Deja de imaginar, y serás valiente

Old Boy


anims i una forta abraçada 

Collons Enric deixo d'entrar uns dies i em trobo amb aquesta noticia gens agradable, no més et puc dir que el primer que te que fer l'esser huma davant dels problemes es acceptar-ho i a partir d'aqui començar a lluitar. No et puc dir res més que el que t'han pogut dir els companys.
Que sapigues que pots comptar amb el XP
Una abraçada company

Osti, Enric, m'emocina poguer-te haber aconseguit dorsal per Lloret, ja que no sabia res del que estaves paint.

Molts ànims, els demes ja t'ho han dit tot. Ens veiem a Lloret.

Una gran abraçada Enric i molts ànims, amb l'esperit com encares aquesta dura prova segur que la superes amb la teva millor marca! 

Ens veiem el dia de Nadal, fins ben aviat! 

Albert

Carles, ja pots començar a córrer, perquè si t'atrapo, et faré un petó a la boca  :love:

Como tengo muy claro que a correr me ganas fijo,  :yes:  o sea, que me cojes seguro, una pregunta:
- ¿Con lengua o sin lengua?  :mdr:
Y otra cosa, ¿Te has preguntado si intentare huir......? 

Carles, mai es va sobrat de carinyo, i en tot cas, mai acabes de saber quin espai ocupa l'amor. A tu t'estimo, així que tot el que em trobi ho donaré per bo.

Enric, varem estar parlant el dissabte, i vull transmetre-t el meu convenciment de que amb el tractament, la teva férria voluntat i la forma física, anirás endavant. Pel que et pugui ser útil, sisplau, no ho dubtis pas. Ánims i endavant!!

Enric59 amic, he llegit la crònica i crec que deus estar malament d'ànims pel que et faran. L'altre dia a la prova dels 5000 metres, o jo no vaig sentir-ho, o no vàrem parlar del tema, però saps que la teva fortalesa física és compatible amb la anímica. I jo m'ho crec.

Ara, l'important és la curació, pensar en positiu sempre, creure que mai estaràs sol i sempre els teus missatges seran benrebuts entre tots el teus, incloent-hi jo.

Pots estar ben segur que els metges salven moltíssimes vides, i això és el remei més important vers totes les malaties.

Molts ànims Enric59. Estem amb tu.

Cándido F.

Enric59, m'alegra un munt tornar a veure la granota riallera i reflexiva que tenies a l'Avatar, senyal que tot anirá bé!

una abraçada!

Carles, mai es va sobrat de carinyo, i en tot cas, mai acabes de saber quin espai ocupa l'amor. A tu t'estimo, així que tot el que em trobi ho donaré per bo.

Nens, els arrumacos al cine! 
Em fas por, Enric, com et posis (més)tou no sé que farem  :love: