Enric59

Les contractures solen deixar la sensació de tenir una bola incrustada en el múscul. No hi ha res millor per curar les contractures que les mans d'un/una fisio  ... i procurar estirar mes i millor per evitar-les en el futur  ... i una bona higiene bucal ! perque les infeccions de la boca tenen un efecteu negatiu en el músculs.

Que et milloris 

Les contractures solen deixar la sensació de tenir una bola incrustada en el múscul. No hi ha res millor per curar les contractures que les mans d'un/una fisio  ... i procurar estirar mes i millor per evitar-les en el futur  ... i una bona higiene bucal ! perque les infeccions de la boca tenen un efecteu negatiu en el músculs.

Que et milloris 

Ho tinc en compte, Solteron. Gràcies.

Que et milloris aviat Enric 

ai senyor les coses que fas per tapar la millor noticia dels darrers mesos ...un sub 50 
dient que t'has fet pupeta 

yatevale  :money:

que no que no,cuida't molt 

Que et milloris aviat Enric 

Gràcies, Pedro.

No ens coneixem, pero a fer bondat!!! I a torna a entrenar ja mateix 

No ens coneixem, pero a fer bondat!!! I a torna a entrenar ja mateix 

Gràcies, Echevarria, no ens coneixem, però segur que hem trepitjat el mateix camí més d'una vegada. Gent que estan en contacte diari es coneixen menys que nosaltres.

Arrieros somos y en el camino nos encontraremos.

Enric, com estas?
Ja en sabras de fer bondat, tu?  :^^:
En serio, espero que només sigui una contractura, i en dos dies tornis a estar voltant pel Parc. Molts ànims.  :love:

Cuida't.

Enric que és conya

ja em pico jo 

uns dies parat no et vindran malament (però que siguin pocs) 

Gràcies, Lluís. Sí que sabré fer bondat. Bé, de tant en tant m'agrada ser dolent  Sempre hi ha dies per fer un bon àpat  I si no... los jueves paella  Gairebé segur que és una contractura. Aniré al fisio perquè li faci un cop d'ull, que jo no m'hi veig (ric per no plorar).

Filosofia i moviment. El que no corre, vola?

Les paradoxes de Zenó són una sèrie d'apories, ideades per Zenó d'Elea, per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries i, concretament, que no existeix el moviment. Racionalment, una persona no pot recórrer una distancia determinada perquè primer ha d'arribar a la meitat d'aquesta i abans a la meitat de la meitat, però abans encara hauria de recórrer la meitat de la meitat de la meitat i així eternament fins a l'infinit.

D'aquesta manera, teòricament, una persona no pot recórrer una cursa, encara que els sentits mostrin que sí que és possible.

Les paradoxes de Zenó pertanyen a la categoria dels anomenats sofismes, és a dir, que no sols aconsegueixen un resultat que sembla ser fals, sinó que a més ho és. Això és degut a una fal·làcia en el raonament, produït per la falta de coneixements sobre el concepte d'infinit en l'època en què van ser formulades.

D'aquestes paradoxes us en deixo dues. La molt coneguda Aquil·les i la tortuga i Dicotomia.

Són sofismes, és cert, però quantes vegades no ens hem inventat excuses que permetin justificar la nostra actitud davant la vida. Un cop més, l'atletisme ens servirà de metàfora per veure'ns a nosaltres mateixos per un forat.

Aquil·les i la tortuga

La paradoxa d’Aquil·les és, de fet, el segon argument contra el moviment. El semidéu Aquil·les, el més veloç dels grecs, aposta una carrera amb un dels animals terrestres més lents, la tortuga. El guerrer (A) atorga magnànim un avantatge al queloni, que parteix des del punt T. Quan Aquil·les arribi a aquest punt, la tortuga, suposa Zenó, haurà aconseguit un altre avantatge (a), i encara que Aquil·les arribi aviat al punt (a), queda encara un altre avantatge més aconseguida per la tortuga fins a (b); i així infinitament. Aquil·les no pot, amb tots els seus treballs, arribar a la tortuga perquè a cada punt d'arribada l'animal s'haurà desplaçat a un altre més allunyat.

Dicotomia

Els mals d’Aquil·les són pitjors d’allò que s’ha previst, si es té en compte que, per la paradoxa de la dicotomia, en realitat ni tan sols pot moure’s (Aristòtil, Física, VI, 9, 239b 9) o, en el millor dels casos, no és capaç ni tan sols de competir amb si mateix a l’estadi.

Per arribar, partint d’un punt inicial (A) a un altre punt determinat (C), Aquil·les, o qualsevol cos en moviment, ha de travessar abans el punt mitjà de l’espai existent (. Per arribar a aquesta meitat de camí, ha de passar abans pel punt mitjà d'aquesta distància (B'), i per arribar a aquesta nova meitat de camí de l’anterior, ha d’arribar també al punt mitjà d’aquesta distància (B''); i així indefinidament, per la qual cosa no és possible que Aquil·les, o qualsevol cos en moviment, en realitat es mogui.

Aquil·les i la tortuga

Aquil·les no pot, amb tots els seus treballs, arribar a la tortuga perquè a cada punt d'arribada l'animal s'haurà desplaçat a un altre més allunyat.

Mira, ara ja entenc perquè no puc jo baixar dels 50 minuts....  :arf:

Doncs jo m'identifico amb la tortuga, lenta però segura, sentint com Aquil·les esbufega al seu darrere, sorprès del fet que no pot atrapar-la. La tortuga no està gens sorpresa, en canvi, espera poder continuar així molts quilòmetres, emparada perquè ella sí que entén què està passant.

Filosofia i moviment. El que no corre, vola?

Les paradoxes de Zenó són una sèrie d'apories, ideades per Zenó d'Elea, per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries i, concretament, que no existeix el moviment. Racionalment, una persona no pot recórrer una distancia determinada perquè primer ha d'arribar a la meitat d'aquesta i abans a la meitat de la meitat, però abans encara hauria de recórrer la meitat de la meitat de la meitat i així eternament fins a l'infinit.

D'aquesta manera, teòricament, una persona no pot recórrer una cursa, encara que els sentits mostrin que sí que és possible.

Les paradoxes de Zenó pertanyen a la categoria dels anomenats sofismes, és a dir, que no sols aconsegueixen un resultat que sembla ser fals, sinó que a més ho és. Això és degut a una fal·làcia en el raonament, produït per la falta de coneixements sobre el concepte d'infinit en l'època en què van ser formulades.

D'aquestes paradoxes us en deixo dues. La molt coneguda Aquil·les i la tortuga i Dicotomia.

Són sofismes, és cert, però quantes vegades no ens hem inventat excuses que permetin justificar la nostra actitud davant la vida. Un cop més, l'atletisme ens servirà de metàfora per veure'ns a nosaltres mateixos per un forat.

Hace unos años, que hoy se cumplen, si que se constataba la inmovilidad del "Movimiento".
Y también era por falta de "conocimientos".
Y Enricsi me das permiso, utilizare tu "fil" para contar un hecho acontecido hoy que me tiene muy preocupado. Creo que es la constatación de que, efectivamente, soy transparente.

Tens el meu permís  :mdr:

Pensa, Kalimero, que la transparència és una qualitat dels materials, no un defecte. La natura és sàvia i sap treure profit de tots els estats de la matèria  D'una manera o d'una altra, tots som transparents, i a vegades cal lluitar perquè les molècules es cohesionin; no les pròpies (no hem de renunciar al que som), sinó que es cohesionin amb les d'algú altre: com l'harmonia musical. El que és important és saber triar per a qui no vols ser transparent i lluitar amb les forces que calgui per ser detectat. Entre la multitud som poca cosa. És davant de qui triem que hem d'aparèixer com un ésser visible.

EL EXTRAÑO FENOMENO DE LA TRANSPARENCIA
Ayer me ocurrió algo que me ha tenido preocupado toda la noche.  :yes:
No es que, como ha sucedido varias veces, al llegar a las puertas automáticas estas no se abren.  :no:
Si es verdad, no lo digo de broma, varias veces estoy delante de una puerta de esas de las gasolineras, y aunque me muevo, la puerta no se abre. En eso que llega cualquier otro, un  día un niño, y la puerta rápidamente se abre. 
De verdad que me ha pasado varias veces.  :yipi:
Pero ayer fue algo distinto.  :ouch:
Acababa de hacer una S.T. espléndida, con  otro miembro del Skamot transparente, en el Bar Roure de Gracia. Unas cervecitas y unas bravas (esplendidas), un pincho moruno, unos calamares, una tapa de la casa (guau) y un atún con mayonesa (formidable). 
Ya bien puestos y repasados todos los éntrenos de la semana,(en el Skamotransparente los viernes no festivos son de guardar y no entrenar)(para algunos casi toda la semana es viernes  ), nos dirigimos hacia el metro por una calle paralela a Gran de Gracia.
Al fondo se observaban unas extrañas luces azules, que al llegar más cerca vimos eran un buen número de furgonetas de los cuerpos y fuerzas de Seguridad del Estado (Mossos D’Esquadra)  :oh:, que cortaban la calle.
Nos acercamos y vemos como no dejan pasar a unos cuantos jóvenes  :no:, que retienen. En cambio a nosotros, nadie nos dice nada..... 
Seguimos andando, mientras de las furgonetas no paran de entrar y salir Mossos y no paran de mover las furgonetas.
Al llegar al final de la calle, que cortan furgonetas y Mossos, estos no dejan pasar a nadie, mientras nosotros dos volvemos a pasar delante de los Mossos sin que estos nos digan absolutamente nada.....? incluso paran a una venerable anciana y no a nosotros  :sarcastic:  :surprised:
Era por no ser jóvenes..... o sencillamente que no nos vieron.
Un extraño fenómeno.....en fin, a algunos los confunden con delincuentes  :rofl: y a otros....a otros no nos ven. 
Por cierto, Enric, cuando quieras podemos quedar para alguna de estas S.T. de los viernes, donde se hace un amplio repaso de la semana atlética y van pasando las marcas y los éntrenos de atléticos a etílicos......Ya sabes, donde caben dos, caben tres...y se que tienes experiencia en tríos.....atléticos. 
A veces si que hacemos tríos, pero es con mi hijo y ese  ya es otro nivel.....

Tú lo que quieres es tirarme de la lengua, por eso me invitas a la ST del viernes. ¿Sabes de dónde viene la palabra viernes? Ve de "Venere", l'ablatiu de Venus, Veneris, el nom de la deessa Venus declinat en llatí. Com que és la deessa de l'amor, tot allò relacionat amb el sexe ve del seu nom. De les relacions a les malalties sexuals.

Jo crec que la gent es confon amb mi. Jo no sóc expert en trios. Jo sóc un lluitador "cuerpo a cuerpo", a la antigua usanza  , tot i que, com que sóc un ésser sociable, no descarto la "plática constructiva" amb més companyia  En tot cas, com a bon filòleg, m'agrada el llenguatge... dels cossos.

I parlant de cossos, la teva transparència és digna d'estudi  :mdr: Vols dir que no hauràs mutat? Potser ets l'home invisible, i tot un món de possibilitats s'obre davant teu 

L'any que ve, amb els 50, serà el teu any. Jo, d'això, en sé una mica