Enric59

Hola Enric,

jo ni sòc de lletres ni de números,ni sóc millor ni pitjor(vull dir que no aniré amb compliments),però el que sé que tens el meu recolssament més ferm pel que calgui

Enric,

Espero que la intervenció sigui favorable i d'aquí uns anys recordis aquests moments com una etapa d'enfortiment personal.
Ànims company!

Xooooooofff!
Quan t'ho diuen és això, oi?

Després ve allò de "i ara què?"

Ara arriba la fase de control. Sé què hi ha, sé quina és la solució (perquè, com saps, hi ha la solució) i ara toca posar-li un parell de collons i deixar-se portar.

Mare meva, m'agradaria saber transmetre't que en treuràs alguna cosa positiva de tot plegat. Descobriràs de nou l'amistat, la fortalesa, l'esperança i una pila de valors que t'envolten que afloraran segur.

Enric, compta amb mi pel que vulguis. De tot cor t'ho dic. I, pel que més vulguis, segueix rebentant fils i fils......

(Benvingut a a família gusiluz!!!)

Ahir tarda, abans de la cursa d'eliminació i després del teu 4x400, vam estar parlant, com sempre, una estona de projectes i records.

Jo no soc metge ni conec res del que et passa que no hagis explicat tu. De la teva explicació dedueixo que, malgrat es tracte d'una dolència delicada, hores d'ara el control i la cura és absolutament possible.

Saps que t'aprecio, que hem compartit curses i recuperacions de tot tipus, des de les primeres populars que es feien a Barcelona, fins la Triatló de Banyoles, Campionats de Pista Coberta i Aire Lliure, de nou curses de menys de 10 kms en aquest retorn meu a les mitges distàncies, el Km de les Corts d'enguany on vam arribar plegats un darrera l'altre i, com no, les 24 hores de 2008 i les de 2009.

Ahir no vas dir-me res, és el que corresponia, avui probablement et veuré de nou i estic segur que, en uns mesos, continuarem compartint curses i estones de records durant, al menys, tant de temps com el que portem fins ara.

Compta amb mi com un amic, saps que ho soc.

Germán

Enric:

Si et trobes bé i no et fa mal res, és una sort que el diagnòstic hagi estat precoç.

La teva impecable condició física ara et servirà per més coses que simplement fer grans marques a les curses. Tot anirà bé, estarem pendents que ens expliquis com evoluciones. (Definitivament "To be")

De la mateixa manera que a mi em diuen "Iron mà" perquè aquesta primavera m'han posat una placa de metall i sis cargols,  a tu potser t'haurem de dir "Golden eye". 

A mi també m'operen a finals de gener, però només de coses d'ossos. A veure si tots dos podem anar al sopar correcat encara que sigui una mica a tranques i barranques i fent una fila poc galdosa. (Ja t'avanço que, per la part que jo sé, ens farem un bon tip de riure amb el que està previst).

Molts ànims de part de tots .       

    Ahir vam córrer junts, vam parlar d'altres coses. Avui et llegeixo aquí. Una abraçada! En seguirem veien corrent. De vegades ens toquen passar moments que no pas voldriem, però que formen part de la nostra història personal. I hem de conviure amb ells.. De nou una abraçada!

Hola ¡ Enric , como has comentado somos más que un nick o avatar, la amistad no es solo conocer a la persona es comprenderla, quererla y mantenerla, aqui algunos hemos entablado un "amistad sana" que yo espero que dure toda la vida y aún nos quedan muchos años, fijate tú Enric haciendome de llebre a los 80, vaya pareja de trogloditas.

Bueno xaval espero y deseo que todo te vaya bonito,un campeón como tú lo supera todo ya que eres fuerte fisico/mental, cualquier cosa que necesites aquí me tienes.

Feliç Nadal i Bon Any 2010 amb molta salut per tota la family CORRECAT

Un fuerte abrazo para tú familia
Manolo

Apresiado Enric59.
Mi deber como bufón palasiego de carrera es indusir a la risa a los postrados en el lecho del dolor al menos una ves a la semana. Pa eso cobro del erario público mis guenos dividendos. Y tu no vas a ser la ecsepsión que confirme la regla, ser buñuelesco. Asín que ya puedes desirme el emplasamiento esasto adonde te van a intervenir kirúrjicamente para echarle un ojo (el mío, que tu no vas muy sobrao) de principio al matasanos, aluego a las enfermeras de pitrera vertiginosa y finalmente al tugurio en cuestión. Mas que nada para protegerte (mis colegas y yo) de los muchachos de la banda rival y de paso proporsionarte un poco de calor humano ( escosés del gueno y cigarrillos de la risa) No vayas a ser mal pensao (que lo eres) y te creas que hasemos acto de presensia para haser acopio de sustansias suseptibles de ser interseptadas por la polisia.
Pues ya estás asabentao. Tu me mandas tu correo elestrónico que yo no domino el rollo ese de los correos secretos y me hago la "icha" un lío (la educasión ante todo) y asín me vas informando sobre tu situasión somática y yo, en lo que buenamente pueda, como coleguita te acompaño en la desdicha y el infortunio.
Ah, por sierto, como tienes el defesto ese de que te gusta leer, no te se ocurra echarte al coleto a tíos tan siniestros como el  Borges, el Sábato, o el Jean Paul Sartre. Lee mejor autores que te potensien el nervio óptico: novelillas de aviadores, de pistoleros (Marsial Lafuente Estefanía) o si te molan los bichos: "el maravilloso mundo de las águilas"
Siempre a tu servisio, pa lo gueno y pa lo malo.
Tommy Gun

Després de les 24 Hores en Pista

El cros és l'atletisme en estat pur, és l'essència, és el primat alçat sobre les seves extremitats inferiors lluitant contra el medi per la seva supervivència. La ruta és l'explosió de l'atletisme popular, és l'ocupació de l'espai urbà, la civitas en el seu espai natural, l'àgora de l'esport. La pista és la mesura de totes les coses des del punt de vista atlètic. No ens podem sostreure de la mesura, de la geometria, de l'espai mil·limetrat i tancat. És l'hortus conclusus, fent un salt metafòric arriscat, on coneixement i vida busquen la pauta en l'esforç. És l'stadium on totes les mirades són posades sobre tots i cadascun dels atletes, cíclicament, permanentment. No podem deixar de mirar la grada i sentir els ulls posats sobre el nostre cos, el nostre esforç, sobre els nostres moviments. I l'espectador viu d'aquest esforç; viu de l'energia transformada en força. És l'estètica dels cossos; una coreografia. És una ètica perquè, tot i valorar per igual tots els esforços, es pren partida per uns o uns altres. L'empatia dels sentiments. Cadascú ha col·locat les fulles de llorer en un cap determinat abans no s'hagi creuat la línia d'arribada. I no saps si ets tu. I un cop traspassada aquesta línia, les mirades només són per l'heroi de les fulles de llorer. La victòria és més excelsa, però la derrota també pot ser més amarga. A l'atleta li cal un esforç extra per assumir el lloc que la pista li té destinat. És l'escola de la humilitat.

Molta sort i no deixis l'optimisme mai, es el que t'ajudarà a fer aixó molt més suportable.


Un petó i una abraçada

:love:

La vida es una barca,dijo Calderon de la mierda.. :he: ,estamos de paso y por eso debemos morder con fuerza su cuello,aferrarnos con pasion,vivir el momento como si fuera el ultimo......
Enric ,no te conozco tanto como quisiera,pero te deseo una rapida recuperacion,animos no te mando porque se que te sobran,fuerza tampoco,porque estoy seguro que debes tener huevos para salir adelante..
Tienes clase corriendo,escribiendo tambien,incluso la forma de hacer publico tu "problemilla" ha sido de 10....
Y como digo en mi firma:
Hoy empieza el resto de tu vida.

Enric59,

Si el desig dels demés ajuda a superar dificultats, aquí en tens la meva part. Molts ànims de tot cor!!!

Hagamos un trato
Cuando sientas tu herida sangrar
cuando sientas tu voz sollozar
cuenta conmigo.

(de una canción de Carlos Puebla)

Compañero,
usted sabe
que puede contar conmigo,
no hasta dos ni hasta diez
sino contar conmigo.

Si algunas veces
advierte
que le miro a los ojos,
y una veta de amor
reconoce en los míos,
no alerte sus fusiles
ni piense que deliro;
a pesar de la veta,
o tal vez porque existe,
usted puede contar
conmigo.

Si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo,
no piense que es flojera
igual puede contar conmigo.

Pero hagamos un trato:
yo quisiera contar con usted,
es tan lindo
saber que usted existe,
uno se siente vivo;
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos,
aunque sea hasta cinco.

No ya para que acuda
presuroso en mi auxilio,
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.

Mario Benedetti

Aquí ens tindràs esperant poder gaudir de nou de la teva companyia a les curses, utilitzant les teves mateixes paraules :

Amic, company, fins ara 

Molts ànims, Enric. Esperem que de tot aixó, d'aqui un temps no quedi rés més que el record d'una desagradable anècdota.

Vaig disfrutrar/pair ahir com un boig, veient i sentint com s'esfumava el gran marge que m'havien deixat els meus companys i apretant més amb el cor que amb les cames per defensar-lo. Espero poder repetir el proper any una altra sèrie i tenir-te al carril del costat per intentar donar-te més guerra, ja que ahir em vas matxacar a base de bé  :wink2:

Cuida't

Enric,

Ànims i a donar guerra  :yes:

You´ll never (walk) run alone!

Enric, molts anims per tu tots els teus essers estimats que ho viuen al teu costat. Una abraçada, i fins al sopar!

Apreciat Enric, et conec i se que ets un lluitador. Així que perquè et trobis una pedra en el camí no et farà aturar-te. Si durant uns mesos ens has de deixar de banda, farem el sacrifici d'anar a curses sabent que no gaudirem de la teva presència. Però del que estic plenament convençut es que et queden com a mím 1000 curses més.

Et deixo amb una foto que et vaig fer al 5000 de Can Dragó. Molts ànims amic.

No et conec personalment, però en moments com aquest un s'adona que la família correcat és molt més que un fòrum o  una web d'atletisme.

Molts ànims, i fins la propera, ben aviat!!