Eulàlia

Gràcies, companys, sembla com si fos ahir 

Eulalia, jo no et conec, he entrat al fil per que m'agrada donar la benvinguda als nous, i al veure tantes pàgines pensaba veure un calendari de entrenaments.  :he:

La sorpresa ha sigut enorme al veure el que has aconseguit, MOLTES FELICITATS !!!!  :yipi: :yipi: :yipi:

I dius que la marató l'has feta a 7'/km, per entrar dintre del tall, doncs tremolo de pensar el que has patit, doncs jo vaig fer per primera vegada una marató el passat 6 de març a BCN i vaig fer-la a 7' 7"/km.  :beurk:

M'agradarà molt felicitar-te en persona si coincidim en alguna cursa.  :yes:

Eulàlia, veus, aquest és un dels motius que em van fer decidir a votarte com a millor Correcat femenina.

A buen entendedor.....

Moltes, moltes felicitats. 

Moltes gràcies, Josep 59 , pel teu vot de confiança 

Eulàlia, aquest divendres en el sopar, entre tu i el teu Ironcat i el Raimon i la Llum amb el seu Trailwalker, segur que cauen un bon grapat d'ampolles de vi.  :yipi:
Que grans que sou, jo de gran vull ser com vosaltres.  :sarcastic:

Eulalia, jo no et conec, he entrat al fil per que m'agrada donar la benvinguda als nous, i al veure tantes pàgines pensaba veure un calendari de entrenaments.  :he:

La sorpresa ha sigut enorme al veure el que has aconseguit, MOLTES FELICITATS !!!!  :yipi: :yipi: :yipi:

I dius que la marató l'has feta a 7'/km, per entrar dintre del tall, doncs tremolo de pensar el que has patit, doncs jo vaig fer per primera vegada una marató el passat 6 de març a BCN i vaig fer-la a 7' 7"/km.  :beurk:

M'agradarà molt felicitar-te en persona si coincidim en alguna cursa.  :yes:

Felicitats pel teu bateig maratonià. 


Segur que coincidirem. Per mi va ser l'onzena marató, molt diferent a les altres. Vaig aprendre a fer estiraments mentre corria, i, de fet, no vaig pensar que feia una marató, només que tenia 5 hores i 10 minuts per endavant, abans no em fessin fora, i me'n van sobrar 8 i pico.  :yipi:

Això és el que comptava per mi, el concepte de prova superada, i que un ho ha de donar tot, un concepte força relatiu, per cert.

Gràcies Biel54

Eulàlia, aquest divendres en el sopar, entre tu i el teu Ironcat i el Raimon i la Llum amb el seu Trailwalker, segur que cauen un bon grapat d'ampolles de vi.  :yipi:
Que grans que sou, jo de gran vull ser com vosaltres.  :sarcastic:

Sancho tu ets gran, i tens un gran cor, sobretot.  :love:

Farem caure un munt d'ampolles, segur, perquè la gesta dels companys és realment espectacular 

Per molts anys!  

Moltes felicitats, DONA DE FERRO...... :beurk:

Eulàlia, Per molts anys.

:rofl: :rofl: :rofl: moltes gràcies  :wink2: No sé ahir algú em va obsequiar amb el Cumpleaños feliz de Parchís. Només se m'acut la cançó del Serrat:

http://www.youtube.com/watch?v=Ctrh_IHsVxI&feature=related

  :love: :love:
I no en vull d'altres d'amics

Per molts anys!  

Gràcies, granota, si se'm permet, que ja sé que no em pertoca a mi emprar aquest apel·latiu 

Mis amigos son unos atorrantes.
Se exhiben sin pudor, beben a morro,
se pasan las consignas por el forro
y se mofan de cuestiones importantes.

Mis amigos son unos sinvergüenzas
que palpan a las damas el trasero,
que hacen en los lavabos agujeros
y les echan a patadas de las fiestas.

Mis amigos son unos desahogados
que orinan en mitad de la vereda,
contestan sin que nadie les pregunte
y juegan a los chinos sin monedas.

Mi santa madre
me lo decía:
"cuídate mucho, Juanito,
de las malas compañías".

Por eso es que a mis amigos
los mido con vara rasa
y los tengo muy escogidos,
son lo mejor de cada casa.

Mis amigos son unos malhechores,
convictos de atrapar sueños al vuelo,
que aplauden cuando el sol se trepa al cielo
y me abren su corazón como las flores.

Mis amigos son sueños imprevistos
que buscan sus piedras filosofales,
rondando por sórdidos arrabales
donde bajan los dioses sin ser vistos.

Mis amigos son gente cumplidora
que acuden cuando saben que yo espero.
Si les roza la muerte disimulan.
Que pa' ellos la amistad es lo primero.


Tu no voldries d'altres amics...... i jo no voldria ser d'altra manera.

Mis amigos son unos atorrantes.
Se exhiben sin pudor, beben a morro,
se pasan las consignas por el forro
y se mofan de cuestiones importantes.

Mis amigos son unos sinvergüenzas
que palpan a las damas el trasero,
que hacen en los lavabos agujeros
y les echan a patadas de las fiestas.

Mis amigos son unos desahogados
que orinan en mitad de la vereda,
contestan sin que nadie les pregunte
y juegan a los chinos sin monedas.

Mi santa madre
me lo decía:
"cuídate mucho, Juanito,
de las malas compañías".

Por eso es que a mis amigos
los mido con vara rasa
y los tengo muy escogidos,
son lo mejor de cada casa.

Mis amigos son unos malhechores,
convictos de atrapar sueños al vuelo,
que aplauden cuando el sol se trepa al cielo
y me abren su corazón como las flores.

Mis amigos son sueños imprevistos
que buscan sus piedras filosofales,
rondando por sórdidos arrabales
donde bajan los dioses sin ser vistos.

Mis amigos son gente cumplidora
que acuden cuando saben que yo espero.
Si les roza la muerte disimulan.
Que pa' ellos la amistad es lo primero.


Tu no voldries d'altres amics...... i jo no voldria ser d'altra manera.

Ai! Què faríem sense el Serrat?  Ho clava. Seríem orfes de paraules