Eulàlia

Hola a tots! Sóc l'Eulàlia i des de fa un temps que em moc per alguns dels fils dels correcats, especialment propers al grup del Parc de la Ciutadella i al grup arrauxat dels maduixots.

Ara tinc 45 anys, per tant en porto 39 fent esport. Vaig començar fent natació i gimnàsia esportiva. També he jugat a basquet, voley (dos esports vinculats a l'estètica femenina del bombatxo  tardofranquista). També he practicat una mica el futbol, a nivell de carrer, l'excursionisme, el ping-pong i....

A partir dels 19-20 anys vaig començar a córrer i des d'aleshores he seguit amb passió aquest esport, amb la pràctica però també des del sofa com a espectadora. A més, ara fa cinc anys que he fet algunes incursions al món del triatló i de l'aquatló, especialitats que em diverteixen  i que espero anar consolidant de mica en mica ja que sembla que hi ha una voluntat més seriosa d'ampliar i popularitzar els seus horitzons al nostre país. En fi, fins i tot  m'apunto a nedar amb els masters de l'Atlètic-Barceloneta.

Per mi l'esport té una dimensió social i lúdica, però sobretot manté a ratlla molts dels fantasmes dels que podrien aparèixer per efecte de la vida diària.

En un altre ordre de coses, m'apassionen la música de tota mena, el cinema, el teatre i la literatura. També em deixo caure sempre que puc per les restes arqueològiques de tota mena que hi ha al nostre país, aprofitant els periples que faig a la recerca de curses populars i altres reptes atlètics.

Aprecio molt el bon humor i la capacitat pel joc i la complicitat. És per això que em sento realment atrapada per aquestes pàgines i que m'he decidit a obrir aquest fil, amb l'esperança que hi pugueu abocar reflexions, propostes i, sobretot, us ho demano, el vostre art i les vostres bromes.

Mira, em fa il·lusió de ser la primera en contestar-te. Ja estaves trigant a presentar-te... 
Habitualment a la gent nova del forum se li escriu un missatge donant-li la benvinguda. Tu ja saps que ets benvinguda, a aquest petit racó de món que entre tots anem construint  :love:.

Mira, em fa il·lusió de ser la primera en contestar-te. Ja estaves trigant a presentar-te... 
Habitualment a la gent nova del forum se li escriu un missatge donant-li la benvinguda. Tu ja saps que ets benvinguda, a aquest petit racó de món que entre tots anem construint  :love:.

Ja saps, una és tímida en el fons, en el fons, molt en el fons, però quen deixo anar la parrafada 

Gràcies per la catifa vermella  :love:

Ja et deia jo que estaves forta, Bego: m'has guanyat a l'esprint  :beurk:

Eulàlia, no sé com donar-te la benvinguda: ja saps que tens les claus de casa i pots entrar i sortir sempre que vulguis. Vaig a posar-me un got de llet i a menjar un tros de pastís. Vols que et porti res?

Ja aniré passant per aquí. Més que res per veure com va la pesca amb canya. Igual piquen  

Doncs sí, nena. Com bon tafaner, no sabia res de la teva vida. Ja era hora de presentar-te.   Salutacions des del bunker... aquí maquillant, maquillant.

Ja et deia jo que estaves forta, Bego: m'has guanyat a l'esprint  :beurk:

Eulàlia, no sé com donar-te la benvinguda: ja saps que tens les claus de casa i pots entrar i sortir sempre que vulguis. Vaig a posar-me un got de llet i a menjar un tros de pastís. Vols que et porti res?

Ja aniré passant per aquí. Més que res per veure com va la pesca amb canya. Igual piquen  

Vull una tassa de te d'aquestes del Vols Navas  :love:

Doncs sí, nena. Com bon tafaner, no sabia res de la teva vida. Ja era hora de presentar-te.   Salutacions des del bunker... aquí maquillant, maquillant.

Quins horaris més laxes que tens. Potser que abans de sortir et maquillis, perquè no deus tenir UVA al bunquer, oi?  :rofl:

Gairebé aquesta setmana no veuré la llum del sol.  :'( Es el que treballar a vegades de nits.

Gairebé aquesta setmana no veuré la llum del sol.  :'( Es el que treballar a vegades de nits.

Em sembla que el sol es farà pregar. Tanmateix, demà tinc un espai de llibertat condicional sense grillons que aprofitaré per visitar la fàbrica d'Anís el Mono, un dels santuaris d'aquest país, mirant de fer una mitja marató en solitari, a veure si recupero quilometratge i se'm perdonen alguns pecats  :he:

A veure si recupero quilometratge i se'm perdonen alguns pecats  :he:

... Amén!  :he:

També he jugat a basquet, voley (dos esports vinculats a l'estètica femenina del bombatxo  tardofranquista).

Ostres Eulàlia això és un cop baix. El voleibol és l' altre gran esport de la meva vida. De fet, encara que fa més de 20 anys que no jugo, segueixo les competicions i de tant a tant vaig a veure partits.

Apa, bon humor, salut i quilòmetres!

Gorka el voley igual que el bàsquet formen part de la meva etapa formativa en el món de l'esport i són especialment apreciats per mi. Tanmateix, a principis dels 70 l'oferta esportiva femenina en el nostre país era ínfima, sobretot si no havies nascut en una família on es practiqués algun esport per tradició.

De fet, 20 anys més tard, quan el 1996 vaig córrer la meva primera marató (Mataró-Barcelona Estadi olímpic), em sembla recordar que no arribàvem al centenar les dones que hi havia inscrites. Afortunadament això està canviant a marxes forçades  :yipi:, només cal situar-se a la línia de sortida de la majoria de competicions atlètiques actuals  :happy:

Salut, companys!

Ara fa unes tres hores que estic enganxada al sofa, amb el portàtil i el programa d'atletisme de Teledeporte. Estic tan acostumada a entrar i sortir furtivament, que tanta tranquil·litat d'esperit em sobta.

Quin dia més rodó! Primer córrer i després veure com correr els que en saben i compartir conversa amb gent que em fa riure, em sorprèn i que cada cop m'agrada més  :happy:

Jo sóc persona que pensa que no hi ha res com una bona conversa al voltant d'una taula plena de menjar i d'amic/amiga/amics  o en una trotadeta el diumenge al matí, quan es prepara una marató, ben acompanyat i sota el sol de l'hivern.

Ara bé, he de reconèixer que un fòrum com aquest té un munt de possibilitats individuals i col·lectives. A nivell individual, afavoreix la reflexió, l'autoconeixement, és aquella idea de Machado: "Converso con el hombre que siempre va conmigo" ; aguditza l'enginy en les "tirades" més fines d'un bon floret o també, si convé, d'un sabre.

A nivell col·lectiu, és un festival de relacions humanes. Si vols, t'acostes als altres de manera directa en una cursa, un bar, una piscina, el cine, ...  :yes: He conegut gent nova i això està molt bé.  :love: Aquestes persones sovint les tens a mà, a més a més, en el fòrum, cada dia, cada hora, cada minut, i "sense filtres i sense peatges"  :love: carai!, això és collonut.

Doncs bé, carpe diem, per part meva, totatment. I vosaltres? 

El encanto de las cosas es que siendo tan hermosas no conocen que lo son  :he:

El encanto de las cosas es que siendo tan hermosas no conocen que lo son  :he:

Amén  :he:

Eulalia no et dic benvinguda, perqué com tu ben dius estas com a casa, entre amics i companys. 

benvinguda Eulalia!!

quin nivell maratons i tot :surprised:massa dur per mi

A primers dels anys seixanta feia cada dia amunt i avall l'itinerari pel carrer Muntaner des de Mitre (que en aquell temps, era un carrer amb voreres amples i arbres fuiters) fins la Via Augusta per agafar el tren de Sarrià. A mig camí, baixant Muntaner a la dreta hi havia una botiga de queviures amb un cartell que m'agradava molt: Era el del Ramon Casas de l'anís del mono.

Em sembla recordar que finalment el van robar.

T'agraeixo de cor els ànims en el tram final de la marató. La teva bona disposició en aquella escena confirma que mires amb ulls condescendents i comprensius autèntiques peces d'arqueologia, àdhuc potser qualificables de fòssils, com ara aquest legítim usuari del banc del sinofós que et saluda cordialment.

Eulalia, no se com donar-te la benvinguda.
Costa molt esta a l’alçada de tots els que escriuen i, a més, en un altre “fil” ja m’han fotut un bon mastegot per escriure malament. 
Malgrat això, continuaré llegint i gaudint de las vostres histories, tant de las teves com las de Consorte59-Ensinistrador59.
Espero veure’ns  a moltes curses.
PD. Si us plau, Consorte, sigues benèvol amb la correcció ortogràfica. 

Gorka el voley igual que el bàsquet formen part de la meva etapa formativa en el món de l'esport i són especialment apreciats per mi. Tanmateix, a principis dels 70 l'oferta esportiva femenina en el nostre país era ínfima, sobretot si no havies nascut en una família on es practiqués algun esport per tradició.

De fet, 20 anys més tard, quan el 1996 vaig córrer la meva primera marató (Mataró-Barcelona Estadi olímpic), em sembla recordar que no arribàvem al centenar les dones que hi havia inscrites. Afortunadament això està canviant a marxes forçades  :yipi:, només cal situar-se a la línia de sortida de la majoria de competicions atlètiques actuals  :happy:

En primer lloc benvinguda, el primer es el primer! en segon lloc el volley! uauuuu quins records, encara que sembli impossible, jo hi vaig jugar (poc i malament) a finals dels 60 i primers dels 70, eren els temps de l'Hispano Frances, Mundet, Bombers a nivell catalá, i l'Atlétic de Madrid a nivell estatal.

Per cert, jugant al volley vaig patir la meva primera lessió important de lligaments del turmell, que em va tenir molt de temps, amb aquest punt feble. Endevina com es va guarir? al cap de 20 anys fent curses amb el meu fill, que sempre ho ha fet molt millor que jo.

Repeteixo benvinguda, i perdona el rotllo, pero es que el volley sempre em tira.