Eulàlia

S'acaba el descans de la Setmana Santa. Descans? Que divers és el concepte de descans en els temps que corren  :sarcastic:

Un bon matalàs diu l'anunci que et dóna descans



Uns dies a la torreta, amb les amics, per alguns és sinònim de vacances i descans



Un viatget a un país llunyà i exòtic o en una ciutat de moda



Tot plegat, desgasta i gasta més que relaxa.

Jo defenso la idea de "descans" com una desconnexió de la vida quotidiana habitual. De fet, em submergeixo en una altra quotidianitat que és plena de gent amb qui realment vull estar  :love:, de cinema, de literatura, d'art, de música i pentagrames, d'amor, de sol i d'esports, de sofà i llit i somnis sense despertador, del flux vital que em lliga a la meva existència més autèntica.

També de viatges d'aprop o de lluny, a casa dels amics, sense pressa, encantats en allò que es coneix i que es desconeix i estranya, perquè et connecta des de dins a tot allò que conec, que coneixes i que coneix, perquè ens coneixem  :love:.

També al voltant d'una bona taula, mastegant una conversa on descobreixo el fons de l'altre i la seva forma tan propera i autèntica, tan familiar i que es renova amb paraules i quan riem i ens mirem o agafem les mans plenes de tendresa.

Amb això he descansat i demà, però, altre cop he de tornar a cansar-me perquè pugui esperar un nou descans.

Els viatges d'aprop. Que llargs, que intensos.

Mirar sota els llençols per descobrir què hi ha i qui hi ha. Ho heu provat? A vegades t'endús sorpreses.

Viatjar al voltant de la taula, mirar els ulls dels amics i descobrir que dins hi ha un món per explorar. Us heu deixar endur per la seva mirada? Heu mirat amb els ulls de l'altre? Heu fet el curt viatge que hi ha entre vosaltres i l'altre i mirar-vos?

Heu vist la seva pell d'aprop? Sabeu de què està feta? L'heu tocat i us heu deixat transportar per la seva escalfor? Sabeu quin gust tenen els seus llavis?

Heu viatjat a través de les seves paraules? Us heu adonat de com construeixen la realitat? De com ens construeixen?

Que de tot això ja en teniu de fa temps i no cal buscar-ne més...! Potser sí. Però ja sabeu qui era aquell que hi havia a la taula del costat? I amb qui us heu creuat pel carrer? Ja sabeu qui ha pel davant quan correu? I qui pel darrere? Ja heu mirat qui està trucant a la porta de casa?

Música, mar i sol. L'altre dia em vaig incorporar al món laboral per la porta gran: enlloc d'arribar lleganyosa a la feina, producte dels canvis d'hàbits a les vacances i una mica de son canviat , vaig decidir tornar a la piscina arran d'alba. El dia s'alça més d'hora i ja no era fosc quan vaig arribar-hi com dies enrera. A més feia sol i només una lleugera boira entelava el cel, que ja estava pintat abans de les set. Amb la càmara a la mà vaig fer unes fotos i a nedar.

Mentre mirava el mar i el cel de cua d'ull, va aparèixer el sol amb pressa per pujar. Vaig sortir i més fotos. En acabar, vaig recordar una cançó antiga que parlava d'aquest moment del dia -A l'alba. de Luís Eduardo Aute-, encara que l'idil·li en la cançó és un contrapunt i un homenatge als darrers assassinats a fusell de Franco.

Aquí les fotos i un enllaç per la cançó:

http://picasaweb.google.es/eloresotzet/ALAlba#

http://www.youtube.com/watch?v=4vdm2OHdgHA

Pluja i sol, calor i fresqueta, la primavera s'arrapa al moll dels ossos. Ara tinc més ganes d'entrenar perquè m'agrada la llum i l'escalfor del sol. Ara em sento més forta i quan arribo a les competicions em predisposo positivament. Abans havia perdut els objectius i córrer era un mitja per (perdre pes, sentir-me bé físicament, manteniment general,...); ara he recuperat els objectius i només em cal reconvertit-los amb temps, el minutatge que ens informa dels èxits o fracassos.

El crono en la competició és una forma de coneixement personal: a mi m'agrada quadrar-lo, mantenir-lo fix fins al final, puc patir però no importa si he resistit tamptacions i fantasmes (tot ha estat a fi de bé). Però ara em cal arriscar també. I en el risc espero retrobar-me de nou, assolir velles fites, ara ja puc, ja podré, ei! si pot ser...

El diumenge a Bellvitge vaig arriscar i vaig mantenir els fantasmes a ratlla. Al final, ni el flato incipient ni el darrer quilòmetre em van aturar: bon ritme fins al final i molta satisfacció. No espero que sempre torni a ser així, m'agrada competir i suposo que hauré de regular els esforços i mesurar els moments en què em cal arriscar. Però ja no hi ha marxa enrere i vull recuperar els meus temps i retrobar-eme de nou en cursa.

Sort de tu, Eulàlia! A mi la primavera em xafa, i quan arriba la calor, ni t'ho explico! Em costa molt més entrenar i sortir a córrer. Per a tu, que t'agrada el maig, et copio un fragment d'un poema de Tomàs Garcés:

Trèmula dolçor del maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallarets i les veles.
Mariners, cal feinejar,
que es fa dejorn i clareja.
La mar, més enllà del port,
s'ha desfet la cabellera.

(Cinc cançons del port, I, fragment)

Sort de tu, Eulàlia! A mi la primavera em xafa, i quan arriba la calor, ni t'ho explico! Em costa molt més entrenar i sortir a córrer. Per a tu, que t'agrada el maig, et copio un fragment d'un poema de Tomàs Garcés:

Trèmula dolçor del maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallarets i les veles.
Mariners, cal feinejar,
que es fa dejorn i clareja.
La mar, més enllà del port,
s'ha desfet la cabellera.

(Cinc cançons del port, I, fragment)

Poesía sobre el maig, ho trobo adequat i n'hi ha per tots els gustos i per totes les expressions. Heus ací el romanç castellà anònim "El prisionero":

Que por mayo era por mayo,
cuando hace la calor,
cuando los trigos encañan
y están los campos en flor,
cuando canta la calandria
y responde el ruiseñor,
cuando los enamorados
van a servir al amor;
sino yo, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión;
que ni sé cuando es de día
ni cuando las noches son,
sino por una avecilla
que me cantaba al albor.
Matómela un ballestero;
déle Dios mal galardón.

Dins i fora, joc de sensacions i altre cop el ritme del temps.

Corre de Bebe, és una cantant que sempre m'ha agradat, i mireu que li he descobert. Va per vosaltres!

http://www.youtube.com/watch?v=O7kCWle8Ub4

I la lletra:
La mentira tiene las patas mu cortas, mu cortas, mu cortas....

corre!! corre!! corre!!
corre!! corre!! corre!!

Acho que te comen los talones
mira tu sangre fluyendo a borbotones
como te dan los subidones cuando tienes que correr
tienes el as de de corazones debajo del brazo.

Tu boca acecha palabra por palabra, abracadabra,
no me hagas lios que mientes más que hablas
Cuando unos van tu estas de vuelta, po ten cuidaito
que no siempre tu tendrás la puerta abierta

Pá huir, la puerta abierta yo se que pa ti
lo primero es lo primero y es ganá tu juego y rebañar dinero
y sacar el conejito de tu sombrero.
Te crees el amo del mundo entero...pos mira no, pos mira no, pos no!!!

Que el mundo es mentira, que la gente dice mentiras,
que la tele dice mentiras, solo los ojos y la piel
nos dicen lo que ven

Que el mundo es mentira, que la gente dice mentiras,
que la tele dice mentiras, solo los ojos y la piel
nos dicen lo que ven
asi que corre , corre , corre, corre, corre...

Hablas ,quitas, pones...tus palabras son como aguijones,
tu vas a saco no necesitas jaco nunca serás incauto
eso no va contigo, tu eres el amo!
Desde chiquinino has estao solito dando vueltas
como un molino, te has tenio siempre que salvá el
culino y seis palabras son la joya
de tu destino: "echa a correr sin mirar atrás"

Que el mundo es mentira, que la gente dice mentiras,
que la tele dice mentiras, solo los ojos y la piel
nos dicen lo que ven asique...

corre!! corre!! corre!!
corre!! corre!! corre!!


corre!! corre!! corre!!
que te van a echar el guante.

Avui l'Eulàlia fa 46 anys.

Per molts anys, Eulàlia  

Moltes felicitats Eulàlia!

T'han regalat cap llibre avui?

Per molts anys, Eulàlia  

Moltes felicitats Eulalia,te mantienes como una joven de 25
^Por cierto Enric ¿le ha gustado el regalo?

Moltes felicitats Eulàlia!
T'han regalat cap llibre avui?

T'han convidat al cinema?  :he:

Per molts anys, guapa!  :mdr:

Moltes felicitats ! 

[...]

Por cierto Enric ¿le ha gustado el regalo?

Ya te lo dirá ella. De momento sigue durmiendo la siesta.

moltes felicitats http://tbn3.google.com/images?q=tbn:moSbuC8i-KDXvM:http://a1.vox.com/6a00d4143de9993c7f00d4143f53413c7f-500pi

  Moltes Felicitats! Per molts anys! I, força kms.! 

Ambigrama de Eulalia

Que lo paseis genial pareja

MOLTES GRÀCIES a totes i tots: Enric59, Kjb, RunnerSantboi, Llança, gemm@, jcross, Raimon.

Kjb, m'han regalat un llibre al futur: La reina al palau dels corrents d'aire, de Stieg Larsson

Muchas gracias por el regalo, Manolo, y por tus comentarios primaverales 

Llança, no m'han convidat al cine, però la meva vida ja és una pel·lícula