Eulàlia

Ei, ei, ei!!

Moltes felicitats!!!      :love: 
(Jo també arrivo tard a les felicitacions sempre)  :mdr:

Salut

Avui em portes un regal, oi? 

Sí, com que et portes be, avui et portaré un regalet molt taronja, taronja....  :mdr:

Salut

Si es tracta del regal que suposo, vosaltres que sou gent de lletres que teniu el do de la paraula i sempre empreu mots escaients, heu de dir "Pastanaga", més que no pas taronja.  :yes:

Avui seguirem la pastanaga, doncs, a veure i els intèrvals es fan més suportables 

que faras amb tan sabo :eyes:

Doncs encara que faig anys, avui sortiré al carrer amb una olor a Nenuco espectacular  :intello:

Felicidades, Eulàlia!!!

Ya me llevas uno de ventaja. :rofl:

Felicidades, Eulàlia!!!

Ya me llevas uno de ventaja. :rofl:

Lo siento, Tamayo, por más series e intervalos que practiques, esta carrera la tengo ganada  :intello:

Gracias por las felicitaciones  :love:

Moltes felicitats Eulàlia!.
M’he estrenat amb un correu per felicitar-te. Portes mesos dient-me que m'apunti a això dels corredors i finalment m'ha semblat una bona forma de començar a escriure, amb una felicitació.
Ja far dos anys que et vaig dir que volia fer una marató, i gràcies als plans d’entrenament que en vas passar i que vaig seguir escrupolosament  avui estic enganxat a això de córrer.
Ara el meu objectiu es seguir la llebre que tens a casa i que encara se’m  resisteix per baixar de 40’,
però a la tercera va la vençuda .
Moltes felicitats i moltes gràcies pels teus consells.
Rafa

La llebre59 et saluda, Rafa, i et dóna la benvinguda. Ho tornarem a intentar i acabarà sortint 

Conclusions d'un dia laxe i sense feina ni objectius

El temps passa i es fa llarg quan arriba la calor perquè el dia s'estira i s'estira i les hores no corren i de cop et trobes tranquil a la feina o a casa i et sorprens perquè no fas res i això resulti o no agradable és així.

Una d'aquestes nits fins i tot pot sortir el sol i llavors em trobaré amb els ulls oberts i no podré dormir i em serviré un gotet de whisky i sortiré al balcó que fa fresqueta  i el temps s'aturarà a sota els meus peus, en silenci absolut.

I de dia en canvi em disoldré en el sofà sota les pàgines d'un llibre sense voluntat posseïda per Morfeu sense vergonya perquè ja no em cal donar explicacions sobre el que faig o deixo de fer.

Mentrestant miraré el món que es llença a descobrir països exòtics per poder justificar que la calor resulta rentable i que l'estiu és un espai per fer vacances. Jo mentrestant em treuré la mandra i la son a l'ampar d'unes sabatilles que em porten amunt i avall o a cavall de la bicicleta, o dins d'una funda d'aigua perseguiré el somni impossible d'arribar a alguna banda o de parar el crono en un instant que em resulti satisfactori.

Però mentrestant el temps passa i s'estira i s'estira... fins l'endemà.

Dos dies de vacances... Vacances, temps buit, vacare, vagar... Si el temps és buit l'hem d'omplir? Jo de bones a primeres l'omplo d'hores de son i faig el "vago". En segon terme, ho dedico a posar ordre, a entrenar, a fer curses, a mirar i llegir, a parlar,... En darrera instància, defragmento el meu intel·lecte, que es va fent més lent i ineficaç, i deixo un espai "vacant" pel que pugui ser, pel que no se sap mai, per qui ens surt el pas.

Entre el bricolatge i els inicis del nou curs escolar, l'activitat atlètica no s'atura, és una constant que ens acompanya sempre. Fa dies que no faig un sol entrenament de qualitat, el cos cal que descansi d'algunes obligacions, però sí que he aprofitat com cada any la canícula i els espais de festa major de la nostra geografia per esplaiar-me en curses i distàncies insòlites, beneïdes distàncies d'estiu que ens permeten sortir dels rigors dels 10 quilòmetres, les clàssiques mitges o la marató de rigor anual.

Un dissabte i un cross a Benicarló de 2 quilòmetres, a ritme de 4min30seg (des del maig, he ampliat la meva resistència a aquest ritme d'un a dos quilòmetres. A més les cames ho agraeixen, s'animen i esperen aquesta canya gratuïta de cap de setmana.

Ahir un pas més, duatló de Caldes, com m'agrada córrer després de nedar, els pulmons oberts i les cames fresquetes de l'aigua, es mouen soles i demanen canya, una volta i una altra, fins a sis voltes i 4.800 metres a ritme de 4min49  I ara, només cal mirar cap el futur i en dues setmanes em retrobaré de nou amb una distància d'aquestes que ens anuncien el final de les vacances d'estiu, els 10 de la Mercè, i penso que ja res no m'espanta i que, si cal, ja posaré el fre l'estiu que ve. O no  :glasses:

Un dissabte i un cross a Benicarló de 2 quilòmetres, a ritme de 4min30seg 
[...]

Ahir un pas més, duatló de Caldes, [...]4.800 metres a ritme de 4min49 

Aviso para navegantes: cuidadín, cuidadín con la Lali, que viene fuerte!!  :beurk: :beurk:
Ja podem espavilar.... 

Eulàlia, jo també et veig molt forta!
Per contra jo aquest estiu he pujat muntanyes -a la Cerdanya-, però caminant, sense córrer, per tant estic bastant més desentrenada que tu. Ja ens veurem a la Mercè. Una abraçada, Upe :smile:

Eulàlia m'agrada estigui ben forta

Pasaba por aqui y queria compartir este video.
Espero os guste



A10

Eulàlia m'agrada estigui ben forta

Pasaba por aqui y queria compartir este video.
Espero os guste

A10

Eulàlia m'agrada estigui ben forta

Pasaba por aqui y queria compartir este video.
Espero os guste

A10

Ostres! Kalimero, ets un  :love: Moltes gràcies. I parlant d'un grec errant, ja saps que Kalimero vol dir bon dia en grec, oi?). Doncs et faig un obsequi musical http://www.youtube.com/watch?v=oKCuZaYnjPI&feature=related

Eulàlia m'agrada estigui ben forta

Pasaba por aqui y queria compartir este video.
Espero os guste

A10

Ostres! Kalimero, ets un  :love: Moltes gràcies. I parlant d'un grec errant, ja saps que Kalimero vol dir bon dia en grec, oi?). Doncs et faig un obsequi musical http://www.youtube.com/watch?v=oKCuZaYnjPI&feature=related

Gracias Eulàlia, per la canço i per la informació.
No tenia ni idea que Kalimero en grec vol dir "Bon dia".
Nunca te acostaras sin saber una cosa más.
i, per cert, avui si que ha sigut un bon dia, era festa local a Sant Andreu de la Barca i, per tant, FESTA¡¡¡¡¡
Por cierto, mira el "fil" GPT-Melomania amb bombolles, hay otra canción que
es especial para mi. Espero os guste....

Avui he vist sortir el sol a la platja de la Barceloneta  :smile: Surts de casa de nit i arribes a la piscina. Tot és fosc. Et poses a nedar i de mica en mica els núvols van agafant color, el canvien i el tornen a canviar: del vermell, al taronja, fins al groc i el blau en 45 minuts.

Eulàlia: En altres temps ens haguessis explicat el xàfec d'ahir. A falta de la teva descripció, mirem de conformar-nos amb una culleradeta  Proust:

Un copet al vidre, com si alguna cosa hi hagués topat, seguit d’una ampla caiguda lleugera com de grans de sorra que haguessin deixat anar des d’una finestra de dalt, després la caiguda que s’estenia, es regulava, adoptava un ritme, esdevenia fluïda, sonora, musical, innombrable, universal: plovia

Pel cantó de Swann.

Avui he vist sortir el sol a la platja de la Barceloneta  :smile: Surts de casa de nit i arribes a la piscina. Tot és fosc. Et poses a nedar i de mica en mica els núvols van agafant color, el canvien i el tornen a canviar: del vermell, al taronja, fins al groc i el blau en 45 minuts.

Eulàlia: En altres temps ens haguessis explicat el xàfec d'ahir. A falta de la teva descripció, mirem de conformar-nos amb una culleradeta   Proust:

Un copet al vidre, com si alguna cosa hi hagués topat, seguit d’una ampla caiguda lleugera com de grans de sorra que haguessin deixat anar des d’una finestra de dalt, després la caiguda que s’estenia, es regulava, adoptava un ritme, esdevenia fluïda, sonora, musical, innombrable, universal: plovia

Pel cantó de Swann.

Ai, Jim, que ens estem perdent una bona sobretaula... O algú se la perd. O potser no. Ja està tot fet, dit, observat, analitzat...?

Avui he vist sortir el sol a la platja de la Barceloneta  :smile: Surts de casa de nit i arribes a la piscina. Tot és fosc. Et poses a nedar i de mica en mica els núvols van agafant color, el canvien i el tornen a canviar: del vermell, al taronja, fins al groc i el blau en 45 minuts.

Eulàlia: En altres temps ens haguessis explicat el xàfec d'ahir. A falta de la teva descripció, mirem de conformar-nos amb una culleradeta   Proust:

Un copet al vidre, com si alguna cosa hi hagués topat, seguit d’una ampla caiguda lleugera com de grans de sorra que haguessin deixat anar des d’una finestra de dalt, després la caiguda que s’estenia, es regulava, adoptava un ritme, esdevenia fluïda, sonora, musical, innombrable, universal: plovia

Pel cantó de Swann.

Ostres, Jim, em poses al costat de Proust i em poso vermella 

La veritat és que el meu encontre amb la pluja va ser força accidentat. Mentre retornava a casa amb la bicicleta, com de costum, unes poques gotes m'entelaven el vidre de les ulleres i jo em resignava a aquesta sort. De sobte em va venir a trobar la gran tromba d'aigua, el diluvi i el fred. Pels carrers de Gràcia, acostumo a tornar de la feina i m'encanten les llambordes que es mouen contínuament al carrer Verdi i canten al ritme de les rodes de la bici: el dijous passat les llambordes havien perdut la seva cantinela i tot es va enfosquir. A casa em vaig retorbar amb l'espai ideal del dia de pluja: darrere els vidres, amb un bon llibre i la música de les gotes a l'altre costat.

Me'n vaig a Roma. Han passat 23 anys. Vaig acabar la carrera i volia anar a Roma: literalment mitja vida esperant. Diuen que les coses que valen la pena es fan esperar. No em queixo. De mica en mica tot arriba i això està arribant i ho degustaré amb passió, ho sé. Conec moltes coses de Roma i ara les veuré en directe, amb emoció i en directe; ben acompanyada, ments bessones que beuran el nèctar dels déus eterns.  :love:

Me'n vaig a Roma. Han passat 23 anys. Vaig acabar la carrera i volia anar a Roma: literalment mitja vida esperant. Diuen que les coses que valen la pena es fan esperar. No em queixo. De mica en mica tot arriba i això està arribant i ho degustaré amb passió, ho sé. Conec moltes coses de Roma i ara les veuré en directe, amb emoció i en directe; ben acompanyada, ments bessones que beuran el nèctar dels déus eterns.  :love:

Roma val molt la pena. És una ciutat molt especial, molt desordenada, molt bruta, molt sorollosa, molt viva tot i estar plena de pedres. Amb racons per perdre's, especialment si vas amb algú amb qui voler perdre's. Segur que ha valgut la pena esperar 23 anys per això  :yipi: Me n'alegro!

Gràcies, guapa!  :love: Alea iacta est  :glasses: Ja em donaràs consells d'aquest racons que valen la pena