Aquest cop vam triar Romania i Hongria per seguir amb el repte, aprofitant i voltar una mica per Romania amb cotxe llogat, i anant a tret fet pel que fa a Hongria, estant només cinc dies a Budapest.
11 Hervis Cluj-Napoca Semimaraton (ROMANIA) – 4/setembre/2022
Romania, un oasi llatí en mig de terra eslava. I és que visitant les principals poblacions del país hom s'adona del pas de l'imperi romà per aquelles terres, fa ja vint-i-un segles, quan els romans van conquerir el territori on habitaven els dacis. Des d'aleshores, un bon grapat de tribus i pobles invasors, i destacats imperis, com l'otomà, o l'austrohongarès, van anar ocupant aquelles terres, fins que l'any 1877 esdevingué país independent, encara que amb un territori inferior a l'actual, ocupant l'imperi rus part del seu territori actual. Després de la Segona Guerra Mundial, Romania quedà integrada dins el bloc de l'Est (Taló d'Acer/Pacte de Varsòvia), amb un règim comunista dictatorial, amb un nom propi, Nicolae Ceauşescu, qui va subjugar el país fins al desembre 1989, quan va ser enderrocat i ajusticiat.
El país entrà a l'OTAN l'any 2004, i a la Unió Europea tres anys més tard, el 2007. Amb un territori lleugerament inferior a la meitat del territori de l'estat espanyol, i amb una població d'uns 20 milions d'habitants, el seu PIB per càpita és també menys de la meitat de l'espanyol. El seu idioma, el romanès, llengua llatina, s'assembla força al nostre, i és sorprenent la notable quantitat de gent que xampurreja el castellà.
Quan voltes per les carreteres i pobles del país, fora de les grans ciutats, descobreixes que l'evolució del país va a dues velocitats, una de major, per les orbes, i una altra, molt més lenta, per la resta. Carreteres en mal estat, carros tirats per rucs, com a mitjà de transport, circulant per la carretera, infraestructures i comunicacions...
Els mateixos romanesos et diuen que, des d'un punt de vista turístic, l'únic que val la pena de visitar és Transsilvània, a tocar d'Ucraïna en la seva part Nord. Parcs Naturals, antics pobles saxons, ciutadelles i fortificacions medievals, i, naturalment, castells, com el de Bran, lligat a la vida de Vlad Tepes, més conegut com a comte Dràcula. I va a Transsilvània on vaig córrer la mitja marató romanesa del repte, a Cluj-Napoca (simplement "Cluj" pels romanesos), l'antiga capital transsilvana, una ciutat d'uns 300.000 habitants, amb un remarcable centre històric.
Onzena edició de la marató de Cluj, que va incloure, com cada any, una marató, una mitja, una marató per relleus, 10k i 4K, en total unes 2500 inscripcions. Totes les proves es van celebrar el diumenge 4 de setembre al matí, amb diferents horaris, i amb sortida i arribada dins del Cluj Arena, un modern estadi d'atletisme, orgull de la ciutat. Vam anar a recollir samarreta i dorsal el dia anterior a un pavelló cobert just en front del Cluj Arena, bastant ambient, tot molt ben organitzat.
La mitja marató va començar a les 10:30, quan els maratonians ja portaven dues hores corrent. Ja s'havia disputat la prova de 4K, i la de 10K estava prevista per les 12 h. Dia bastant calorós, però suportable. Prèviament a la cursa vaig fer 6,6 km, en un parc ombrejat al costat de l'estadi, per sumar un total de quasi 28 km, coma preparació de la marató del dia 1.
Entre 700 i 800 participants en la mitja, en la línia de sortida (787 inscrits/inscrites), sortida puntual, i força gent a les grades. Un cop feta mitja volta per la pista de l'estadi, i arribant al corredor de sortida a l'exterior, lamentable haver de parar, literalment, i esperar quasi un minut, per poder seguir corrent: més de 700 corredors intentant passar per un pas d'uns dos metres d'amplada. Un cop fora de l'estadi, sense problemes per córrer al ritme de cadascú. Malgrat que s'havia publicitat que hi hauria servei de llebres, el cert és que no en vaig veure cap. Punts quilomètrics pintats en blau a terra, a un costat, números petits, difícil de veure. Avituallaments amb poques taules, i amb gots petits i a mig omplir. N'havies d'agafar un mínim de dos. Vam compartir circuit amb els participants a la marató i a la marató per relleus, en un recorregut ple de girs de 180°, en un constant anar/tornar per carrers i avingudes, intentant així cobrir quilòmetres sense haver de sortir de la ciutat. De fet, abans de començar, creia que la mitja marató era un recorregut de dues voltes, passant per dins l'estadi en completar la primera volta (i quatre voltes pels maratonians), així havia estat en edicions anteriors i així ho posava a la web de la cursa. Però ho van canviar, i no van publicar el nou circuit.
Unes quantes bandes musicals força engrescadores repartides pel circuit, alguna molt bona. Malgrat que vam transitar pel mig de la ciutat, dia festiu, i amb molta gent al carrer, no vam tenir massa animació, llevat de l'arribada al Cluj Arena, és clar.
El perfil de la cursa va permetre que la Tere em veies passar en uns quants llocs, alhora que poder estar dins l'estadi quan jo vaig arribar. Com qualsevol arribada dins un estadi, millor moment de la cursa, amb gent, música, megafonia, i avituallament postcursa molt generós, medalla al coll, i fotos. Tot plegat per 25 € (preu de inscripció).
Amb una preparació de poca qualitat (l'estiu ha estat massa calorós per entrenar bé), els 25° de temperatura, i els 6,6 km previs, la veritat és que vaig arribar justet, llegint la cursa més com un entrenament que no pas com una competició, però justet, vaja.
Finalment 602 acabats a la mitja (de 787 inscrits), 427 homes i 175 dones.
Guanyador masculí amb 1:06:11, i guanyadora femenina amb 1:21:32, ambdós romanesos.
En el meu cas, 2:05:51, a 5:57/km, posició 350/602 en la general i 12/20 en cat M55-65.
37 WIZZ AIR BUDAPEST FÉLMARATON (HONGRIA) – 11/setembre/2022
Difícilment trobaràs algú que no et parli bé de Budapest, bé perquè hi ha estat, bé perquè n'hi han parlat. La capital d'Hongria no és la unió de dues antigues ciutats (Buda i Pest, separades pel Danubi), com creu molta gent, sinó de tres, ja que s'hi ha d'afegir Óbuda, al nord de Buda, també a la riba oest del riu. Amb 1,7 milions d'habitants, Budapest s'ha convertit en una ciutat moderna, al davant d'un país amb un PIB per càpita equivalent al 60% del d'Espanya, que va ingressar a la UE l'any 2004, i a l'OTAN l'any 1999. A Budapest s'hi va construir la primera línia de metro a l'Europa Continental (la primera europea és la londinenca, illes britàniques). Bastants semblances amb Viena pel que fa a arquitectura majestuosa, palaus, museus, no en va van compartir protagonisme dins l'imperi austrohongarès del segle XIX i principis del XX.
Jo ja era la tercera vegada que visitava aquesta ciutat (les dues anteriors per feina), en canvi, la Tere s'estrenava. La climatologia va ser bastant benèvola, no ens vam rostir sota el Sol, i no va ploure, ideal per fer turisme. I és que a Budapest s'hi ha de fer turisme. Llàstima que bona part de la ciutat estigués en obres, incloent-hi, lamentablement, el famós i fotografiat Pont de les Cadenes (estava tancat), o el mateix Castell-Palau de Buda. Afortunadament, l'edifici del Parlament (l'altra icona de la ciutat) estava pletòric i lliure de grues i bastides.
Tota la logística de la Mitja Marató de Budapest gira al voltant del Lágymányosi Campus, a la part de Buda, a tocar del Danubi, on un dels pavellons acull l'entrega de dorsals i samarreta. L'esdeveniment inclou, només, la prova de la mitja marató, encara que amb la variant de poder-la fer per relleus, per parelles o en grups de tres. En el mateix Campus vam veure instal·lades unes quantes carpes per allotjar als diferents espònsors i marques comercials que eren presents. També aquí, en aquest indret, començava i acabava la cursa, tot molt fàcil.
El diumenge 11 a les 7:30 ja érem allà, mitja hora abans de l'hora anunciada per a la sortida. Una munió de gent. Quin goig. Fresqueta, cap núvol, però humitat, estàvem al costat d'un dels grans rius europeus. Sortida per calaixos, en funció del temps que havies reportat. En el meu cas grup 3, per ritmes entre 5:15 i 5:30. Fins a 6 grups, amb unes llebres anunciades, que tampoc vaig arribar a veure, tot i buscar-les. Quasi 5800 participants inscrits, bastant gent, com jo, vinguts de fora.
Em vaig col·locar a la part posterior del meu calaix, ja que estava al límit dels temps acreditats per estar en el calaix 3 i no pas en el 4. Sortida en hora, i ràpidament vam enfilar la riba est del Danubi, remuntant el riu per la part de Buda. Aquesta mitja marató no té massa secrets. Es tracta de pujar el riu per la part de Buda, entrar a l'illa Margarida, un illot en mig del riu, travessar l'illot i passar a la part de Pest, per, aleshores, baixar pel costat del riu fins al pont de la Llibertat, tornant a travessar el riu, entrant de nou a Buda, i baixant fins a meta.
Molt pocs revolts, molta amplada de via per a córrer, en cap moment frenat, vistes en perspectiva de la ciutat pels seus dos vessants, tot planer, el parell de ponts que s'han de creuar són força suaus, circuit ràpid, molt ràpid. Com a aspectes negatius, dir que en cap moment vam passar per llocs amb gent, poquíssima animació (diumenge, 8 h, a tocar del riu??), i un circuit en el qual estàs venut si plou amb intensitat o fa vent.
Quilòmetres molt ben indicats, taules d'avituallament a banda i banda del recorregut, i en quantitat suficient. Gots petits. Molt poca animació musical. Durant la cursa em vaig creuar unes quantes vegades amb un trio de catalans, i vaig entrar a meta amb un d'ells. Bona manera de celebrar la Diada a uns quants quilòmetres de casa.
Les sensacions que vaig tenir a la cursa van ser millors que la setmana anterior a Romania, era més d'hora, no feia tanta calor, millor circuit, i no havia hagut de córrer uns quilòmetres extra abans de la cursa. Això va traduir-se en un millor crono, sent el darrer quilòmetre el més ràpid dels vint-i-un. Finalment 1:57:59, posició 1821/4175 (acabats) i posició 26/65 en la cat M60-64.
Dels 4175 finishers, 1429 dones i 2746 homes.
El guanyador amb 1:04:57 i la guanyadora amb 1:14:12, tots dos d'Hongria.
Mitja molt recomanable, sens dubte. Com recomanable també prendre bona nota de cara a participar en la marató en el futur, un esdeveniment que se celebra l'octubre, amb un recorregut i perfil semblant, i amb tota la logística centrada en el mateix lloc que la mitja.
I amb aquestes dues mitges en sumem ja 20, i seguint...