Mitges Maratons Europees d'un corredor viatger

MITJA MARATÓ DE FUNCHAL/MADEIRA (PORTUGAL)-23/GENER/2022

Arxipèlag de només dues illes habitades, Madeira està situada a 660 quilòmetres al nord de les illes Canàries, a uns 750 quilòmetres de les costes del Marroc, i a uns 1000 quilòmetres al sud-oest del Portugal continental, al mig de l'oceà Atlàntic. Descoberta i colonitzada per Portugal l'any 1418, disposa d'un règim de gestió autonòmica respecte de la resta de Portugal. Té una població de 270.000 habitants, amb una superfície total equivalent a la comarca de les Garrigues, essent la seva capital Funchal, localitat on va tenir lloc la Mitja Marató.
Destí turístic rellevant (en el port de Funchal estrany és no veure atracats un parell de creuers), és coneguda també pels seus vins, per la seva fusta (d'aquí el seu nom), i per haver vist néixer algun personatge mediàtic... (deixem-ho córrer). La seva temperatura és força temperada durant l'hivern, i la seva orografia no és precisament el paradís dels runners asfalteros, com jo: d'origen volcànic, no pots donar quatre passes sense haver d'enfrontar-te a la pujada de torn. Realment difícil aconseguir córrer o simplement caminar sense fer treballar de valent els quàdriceps i els bessons.
Arribats a Funchal el dissabte al matí, en un vol matiner, via Lisboa, vam aprofitar per anar a recollir el dorsal i la samarreta abans d'anar cap a l'apartament. Petit local en uns baixos del centre de Funchal, quatre taules i mitja dotzena de voluntaris. Modest esdeveniment organitzat per l'associació d'Atletisme de la Regió Autònoma de Madeira. Molta gent parla i/o entén l'anglès. Obligada la presentació de test d'antígens negatiu per la covid. Vaig fer algunes preguntes en relació amb el circuit de la cursa, atès que algun tram s'havia de fer més d'una vegada. Dia primaveral, fresca al vespre i caloreta durant el dia, no massa humitat.

Funchal Marathon consta de tres curses: una marató, una mitja marató, i un 8K, que comencen a diferents llocs i a diferents hores (8:30, 10:00 i 9:30, respectivament), amb un lloc d'arribada comú a totes tres, al centre de la localitat, en el passeig marítim. Les tres curses tenen tres trams: un primer tram, a l'oest de la localitat, que viatja en direcció cap a les platges per una avinguda que voreja el mar, flanquejada per hotels i apartaments, i amb alguns desnivells. Aquest tram s'ha de fer dues vegades (anar/tornar) en la mitja, més vegades pels de la marató. Un segon tram, curt, es tracta simplement d'una baixada d'uns 500 metres amb un fort desnivell (pendent 9%), que enllaça amb el tercer tram, al centre de Funchal. Aquest darrer tram, bàsicament pla, té l'inconvenient de les llambordes, de les grans i punyeteres, presents en alguns carrers. Part d'aquest tercer tram també s'ha de fer dues vegades en la Mitja, i tres vegades en la marató.

Diumenge, 10 h del matí, dia solejat, temperatura de 20 °C-22 °C, sense vent, i humitat tolerable. Els de la marató ja estaven corrent des de les 8:30, i recorrent encara el primer tram. Malgrat que érem 547 inscrits a la Mitja, a la línia de sortida vaig veure força menys gent (aquest fet també va succeir a la marató i als 8K, significativament menys participants que gent inscrita inicialment, havent abonat la inscripció). Quarantenes?
La sortida va tenir lloc en dos grups, d'uns 200 corredors cada grup, separats per uns segons, encara que aquesta mesura no tenia massa sentit si tenim en compte que a la sortida ningú anava amb mascareta ni hi havia cap distància, però cap, entre corredors/res.
Vam trobar dos punts d'avituallament en el circuit (que en realitat eren quatre, en repetir-se els trams). Aigua, isotònics i plàtans. Alguns punts d'animació musical, tot molt senzillet. Voluntaris en els revolts dels trams, per controlar que tothom passés les vegades requerides. Només animació al final de la cursa, coincidint amb grups de gent passejant pel front marítim, molts d'ells dels creuers ancorats al moll. Circuit adequat per si portes acompanyant que et vulgui fer seguiment en molts punts.
Res especial de comentar de la meva cursa, llevat que em van sobrar els darrers tres o quatre quilòmetres, anant de més a menys, els desnivells del primer tram em van carregar força, i calor, francament, uns 23 °C al final. El meu temps final va ser d'1:55:27, posició 216/371 en la general i 12/20 en la categoria M60-65. Molta participació estrangera (30 països diferents en la Mitja, 258 portuguesos i 113 estrangers. Del creuer?). 94 dones i 277 homes. Guanyador masculí amb 1:12:40, de Portugal, i guanyadora femenina 1:28:05, d'Alemanya.
A la marató van participar 190 corredors/res (148 homes i 42 dones) i 277 en els 8K (169 homes i 108 dones).

Portugal, setzè país europeu on corro una Mitja, i seguint...

Moltes felicitats Josep80

Enhorabona Josep80, ja en tens una altra al sac. Això és un no parar!

Molt bé Josep! Bona mitja i crònica.

Només et falta posar al final : i la propera serà a.....

Tiny va escriure: Només et falta posar al final : i la propera serà a.....

la propera mitja europea serà a Ginebra, però abans passaran altres coses...

El dia d'avui aquest quadre resumeix on soc, pel que fa a aquest repte. El llistat és tot l'exhaustiu que he pogut, però bé sé que no serà possible córrer una mitja a tots aquests països i nacions, sigui per raons polítiques, administratives, perquè no s'hi celebra cap Mitja, o perquè si se'n fa alguna, aquesta no és de la meva conveniència (trail/muntanya).

Veurem fins on arribem...

Josep80 va escriure: El dia d'avui aquest quadre resumeix on soc, pel que fa a aquest repte. El llistat és tot l'exhaustiu que he pogut, però bé sé que no serà possible córrer una mitja a tots aquests països i nacions, sigui per raons polítiques, administratives, perquè no s'hi celebra cap Mitja, o perquè si se'n fa alguna, aquesta no és de la meva conveniència (trail/muntanya).

Veurem fins on arribem...

Estic convençuda que aniràs allà on la política et deixi i hi hagi una Mitja de la teva conveniència, ja ho anirem veient en aquest fil!

Josep, trobo que portes molt bon ritme amb les mitges d'aquest repte, sobretot tenint en compte els dos anys de pandemia!

Veig alguns paisos complicats per trobar una mitja. Per exemple, el Vaticà!

Per molts anys puguis anar omplint aquesta taula!

GENERALI GENÈVE HALF MARATHON (SUÏSSA)-15/MAIG/2022

Ginebra, segona ciutat més gran de Suïssa, després de Zuric, i un dels principals centres financers d'Europa. És considerada una de les ciutats més cares del món, i personalment, en dono fe que ho és. Té seus d'organismes internacionals prou coneguts com l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU té quatre seus: Nova York, Ginebra, Viena i Nairobi), la Creu Roja, UNICEF o la OMC (organització mundial del Comerç).
Tot plegat fa que la gran majoria de visitats que té al llarg de l'any sigui turisme de negocis, un tipus de turisme que no mira massa la butxaca.

Probablement, els seus dos principals emblemes siguin el xorro d'aigua que surt en un extrem del llac Léman (que es pot elevar fins a 140 metres), i el seu rellotge floral, en els jardins dels Anglesos, amb la maneta més llarga del món per marcar els segons.

Situada just a l'entrada de Suïssa des de França, en els seus carrers sovintegen els cotxes amb matrícula gal·la, sent capital del cantó suís francòfon del mateix nom, i una de les 45 comunes del cantó.
És una ciutat agradable de visitar, crec que en bona part gràcies al llac, que li dona una tremenda personalitat i l'oportunitat de poder disposar d'uns bulevards fantàstics.

La marató de Ginebra celebrava enguany la seva setzena edició. En aquesta ocasió, patrocinada principalment per Generali, no ha perdut la tradició i ha convertit el cap de setmana de la marató en un esdeveniment apte per a tots els públics. El programa començava el dissabte amb curses de 10km, 5km, marxa nòrdica, marxa i distàncies d'entre 1 i 3 km pels més petits, i seguia el diumenge amb la marató, la marató per relleus, i la mitja marató, incloent-hi categoria amb cadira de rodes. En total uns catorze mil participants, segons em van dir.
Tot el centre neuràlgic del cap de setmana és els jardins dels Anglesos, o els seus voltants, a tocar del llac Léman, incloent-hi la fira del corredor, totes les arribades de les curses i les sortides i arribades de les curses de menys distància. Bon ambient de cap de setmana, que en aquesta ocasió va ser força calorós, amb força quioscs per menjar qualsevol cosa. En el cas de les curses més llargues (10km dissabte i marató i Mitja diumenge), la sortida té lloc a la comuna de Chêne-Bourg, en l'extrem més occidental del cantó, tocant a França. L'Organització facilita amb el dorsal un codi QR per poder viatjar tot el cap de setmana per la ciutat, així com detallada informació de quin transport utilitzar per desplaçar-se a la línia de sortida o a punts intermedis en el cas dels rellevistes.

Quan vam arribar el dissabte al migdia a la fira del corredor, tota l'àrea estava atapeïda de gent, ja que era l'hora de dinar, i feia un sol esplèndid, tothom al carrer. A la tarda ja hi havia curses, i això es notava. A la tarda vam anar a Chêne-Bourg a veure la sortida de la cursa de 10km, i de passada comprovar quines passes hauríem de fer l'endemà, quan ens toqués als de la marató i mitja marató (tramvia, durada del trajecte,...).
Molt ambient a la sortida, en un barri residencial. Carrer bastant estret, per la quantitat de runners que hi havia, amb tot de tanques laterals per delimitar calaixos, per colors i temps objectiu, sense cap mena de filtre o comprovació. El dorsal portava nom, número i bandera del país d'origen. Vam veure banderes de bona part dels països d'Europa, i algunes d'altres continents.
Tres onades, la darrera pels participants de marxa nòrdica i marxa. Ja vaig poder veure que la sortida era un coll d'ampolla (amplada del carrer d'entre 10 i 15 metres), que no semblava que es destapava fins a uns quants centenars de metres.
Vam agafar el tramvia per tornar als Jardins dels Anglesos, i vam veure arribar els primers del 10km.

El diumenge va fer un dia estiuenc, amb una temperatura d'uns 22 °C a les 8:30, que era l'hora de sortida de la mitja, i que s'enfilaria uns 5 graus en les dues hores següents. Vam sortir sense els participants de la marató, que inexplicablement, sortien a les 9:15 (haig de preguntar a l'Organització el perquè d'aquest horari pels maratonians). Considero que és una aberració.
Tal com em temia, la sortida va ser bastant atropellada, i no vaig poder agafar el meu ritme fins al segon quilòmetre. Aquest és un aspecte que l'Organització hauria de millorar. La meitat de la cursa va circular per diferents comunes del cantó de Ginebra, per camins poc amples, asfaltats, travessant camps de conreu i vinyes, molt exposats a la climatologia, que en aquest cas, va ser d'un sol de justícia. Bastants girs de 90 graus en aquesta primera meitat de la cursa, que bastants participants aprofitaven per retallar descaradament sense seguir el camí marcat. Ben poca gent animant entre els camps, òbviament.
Avituallaments bastant defectuosos, per la gent que érem (uns quatre mil corredors/eres), poques taules i gots que eren omplerts per voluntaris que no donaven l'abast. Un altre punt a millorar, ja que en els avituallaments es perdia bastant temps, si volies disposar d'un got d'aigua.

I així anar fent, molt agrupats, amb la llebre d'1h50' que em va passar quan devíem portar uns cinc o sis quilòmetres (o ella va sortir molt enrere o jo massa endavant). A l'arribar a la població de Vesenaz, sobre el quilòmetre 11, vam entrar en un túnel de quasi un quilòmetre, amb pendent favorable, i encadenant un quilòmetre posterior rapidíssim, en baixada, i ja amb vistes al llac Léman. Van ser els dos quilòmetres més ràpids de la cursa, i vaig aprofitar per avançar bastants posicions. A partir d'aquí, tot va ser anar-se apropant al "xorro" d'aigua del llac, primer per la route de Thonon, i després pel quai de Cologny, sempre al costat del llac, fins a arribar a la ciutat en el km17. Aleshores la ruta va anar a cercar un dels ponts que creuen el Roine, va transitar per carrers estrets de la part nord, per anar a sortir al principi del Parc Mont-Repós, a l'altra riba del llac, i així acabar els darrers 1500 metres fins a meta, en el cèntric pont de Mont-Blanc, el conegut pont de les banderes.
Molta gent, i molta calor. A l'arribada, medalla, i només gots d'aigua, trossos de plàtan, i galetes. Vaig pensar en els que estaven corrent la marató.
Bones sensacions post-cursa. Temps d'1:56:37, òbviament una mica millor que qualsevol de les cinc mitges que acabo de córrer als Estats Units, però conservador, pensant en la marató de final de mes. Posició 1779/3848 en la general i 37/126 en la categoria +M60. Un total de 64 abandonaments. 66% dels finishers de categoria masculina, i 34% de categoria femenina. Es va assolir el rècord de la prova en 1:01:39 per part d'un sudanès nacionalitzat suís. La guanyadora en categoria femenina, de Kenya, amb un temps d'1:09:49. També es va batre el rècord de la prova en cadira de rodes, per part d'un medallista olímpic, de Suïssa. Clarament, l'Organització va anar a fitxar determinats atletes per aconseguir aquests resultats, i donar prestigi a la prova.

Pel que fa al meu repte de mitges maratons europees, Suïssa és el dissetè país.

I la següent mitja ja té data...

HELSINKI HALF MARATHON (FINLÀNDIA)-11/JUNY/2022


Finlàndia, el país dels mil llacs. Per tot arreu hi ha aigua. Amb una població inferior als 6 milions d'habitants, però amb un territori més de deu vegades superior al de Catalunya, entrà a la Unió Europea l'any 1995 i a l'eurozona l'any 1999 (el de la seva creació). És una república sensibilitzada i compromesa en els temes socials, i és un referent absolut per altres països pel que fa al seu model educatiu. Malgrat que en els darrers decennis ha tingut una tradició bàsicament neutral en el tema dels conflictes internacionals que puguin representar alinear-se en algun bàndol bel·ligerant, darrerament, arran de l'ocupació d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus, ha demanat, juntament amb Suècia, poder ingressar a l'OTAN. I és que Finlàndia comparteix amb Rússia una frontera de 1340 quilòmetres. Quasi res.
Els idiomes oficials del país són el finès i el suec, ja que amb els anys s'han establert en el país força comunitats del país veí. Pràcticament, tota la informació que puguis trobar pel carrer, cartells, descripcions, tota està en els dos idiomes. El rus també és conegut per part dels habitants de més edat, pel fet que l'URSS va influir en el país de forma important en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, després que els finesos lluitessin inicialment contra el bàndol aliat.
La primera vegada que vam estar a Hèlsinki, per recórrer posteriorment bona part del país, va ser l'any 2005, quan vaig córrer la marató de la ciutat. Després, l'any 2010, en un creuer per les capitals bàltiques, vam tornar a estar a la capital finesa per unes hores. El ben cert és que l'hem trobat poc canviada des d'aleshores. I no és pas una crítica, tot el contrari, potser la seva geolocalització ha fet que no es massifiqui com ha pogut passar amb altres capitals europees. Agradable, simpàtica, civilitzada, gran part de la gent parla l'anglès, a diferents nivells.
Portava arrossegant aquesta inscripció a la mitja marató de Hèlsinki des de 2020. Aquell any, per motius ja sabuts, l'esdeveniment es cancel·là, i vaig optar perquè em transferissin la inscripció a l'edició de 2021. L'any 2021 sí que es va celebrar la mitja marató, però jo no hi vaig poder anar perquè a Finlàndia només s'hi podia entrar amb motius justificats (restriccions covid), i participar en una cursa popular no estava entre les excepcions. L'Organització en va tornar a passar la meva inscripció al següent any, el 2022. I a la tercera ha estat la vençuda, i aquest any sí, hem pogut tornar a la ciutat i córrer la mitja marató.
El dissabte a la tarda vam recollir el dorsal en el Töölönlahden puisto, un parc a la vora de l'estació de trens, molt cèntric. El parc era el centre neuràlgic de la cursa, amb sortida i arribada incloses. Fins aquell moment no vaig tenir informació de quants participants correríem l'endemà: més de dos mil, una xifra prou interessant.
El circuit, que no ha estat el mateix en totes les edicions, era atractiu enguany, amb bona part de quilòmetres vorejant el mar, per diferents barris de la ciutat.
Diumenge fantàstic per córrer, de fet com qualsevol dels quatre dies que vam estar a Hèlsinki en aquesta escapada. Sortida a les 8:15 h, a uns 12 °C, amb una lleugera i agradable brisa. Dia solejat, sense cap núvol. Llebres per a tots els gustos: 1.30,1.35, 1.40, 1.45, 1.50, 1.55, 2.00, 2.05, 2.10, 2.15, 2.20, 2.30, 2.45, 3.00. Una passada.
Pocs minuts abans de començar se'm va acostar la llebre d'1h50', amb la banderola a l'esquena: "Hola, Josep". La meva samarreta em delatava.
Vam estar enraonant un parell de minuts. Daniel és finlandès, d'uns 4X anys, de mare de Torroella de Montgrí, parla perfectament el català, amb una mica d'accent. És triatleta i aquest estiu vindrà al Pirineu a córrer un Ironman. Faltaven llebres, i aquí estava.
Sortida puntual, molt estreta, ordenada, sense cap control de calaixos, però amb les llebres situades escalonadament, i amb tothom col·locat al lloc més adient de cara als seus interessos. De seguida d'haver sortit la via es va eixamplar, i no hi va haver cap mena de problema de congestió en tot el circuit, potser en algun avituallament. Recorregut amb molts falsos plans, i amb una darrera quarta part (quilòmetres setze al vint) amb un parell o tres de pujades que feien mal. Igual que a la mitja de Ginebra de feia quatre setmanes, vaig començar amb ganes, amb cert ritme, per davant de la llebre d'1h55', i marcant un pas de 10km de 54'16". Però amb els minuts i els quilòmetres em va anar sortint el cansament (i la marató de Luxemburg de feia només dues setmanes), i vaig començar a cedir. En el km12 em va passar la llebre d'1h55', amb un grupet, i just abans d'un avituallament. Aleshores, i de sobte, un corredor molt poc disciplinat se'm va creuar, just davant meu, per agafar un got d'aigua. Vaig topar amb ell, i en intentar esquivar-lo, no vaig fer altra cosa que ensopegar i anar per terra. Una altra vegada, com a Luxemburg, rebent les mans, que en aquestes alçades ja són un nyap (en aquest pas hauré de portar guants protectors a cada cursa).



Cap al quilòmetre setze van venir les parts més duretes de la cursa, amb uns pendents molt poc amables. I darrer quilòmetre novament pla, fins a l'arribada, on hi havia l'únic grup d'animació pública de tota la cursa.
Repartits fins a deu punts d'animació posats per part de la cursa, però tant teòric, que puc assegurar o que no hi eren, o que la seva animació va donar molt que desitjar, potser llevat d'un parell o tres. Quatre punts d'avituallament, algun als dos costats de la marxa, bastant correctes. Tots els punts quilomètrics assenyalats amb claredat. Barreja curiosa d'asfalt, terra i llambordes, i és que la ruta tocava tots els pals. I una brisa acompanyant durant tots els trams mariners, amb humitat, això sí.
Arribada sense majors contratemps, amb 1h57'10", posició 660/2027 en la general i 12/48 en la meva categoria M60-69. Medalla molt maca, i avituallaments finals molt generosos (fruita, isotònics, batuts proteínics, barretes, cerveses 0.0, snacks,...)
Dels 2027 acabats, 1170 homes i 857 dones.
Guanyador masculí amb 1h09'58", i guanyadora femenina amb 1h13'50", ambdós de Finlàndia.

Divuitè país en el repte de mitges europees, i ja a tocar del descans estiuenc, falten encara dues curses aquest mes de juny...

Moltes gràcies per la crònica, Josep80!!

Enhorabona per tants bons viatges i curses.