Mitges Maratons Europees d'un corredor viatger

Mitges Maratons Europees d'un corredor viatger

22 Des 2018 18:04 - 16 Set 2019 20:04 #1 per Josep80 (Associat/da)
Corro maratons i forma part de la meva vida, però sempre he dit que la distància que més m'agrada és la mitja marató. Per a mi, acabar la marató és un repte, però córrer una mitja marató és un plaer, i em fa gaudir.
És per això - i per buscar-me algun repte que tingués recorregut amb el pas dels anys - que fa ja 4 anys vaig iniciar la meva aventura de mitges maratons nord-americanes. I és per això igualment, que començo, amb la mitja marató de Pisa, l'aventura de mitges maratons europees, més enllà de Catalunya (finalitzades ja unes 80), i més enllà d'Espanya (Benasque 2005).
El propòsit, com sempre, és combinar running i turisme, amb l'avantatge que si la cursa és una mitja en comptes d'una marató, el fet d'haver de córrer no distorsiona els teus plans de Turisme (en canvi els dissabtes previs al dia de una marató acostumen a ser força "tranquils", encara que estiguis en un altre país).
En el cas d'Europa, algunes escapades seran viatges llampec, com aquell qui diu de cap de setmana, i amb un pressupost bastant assequible, en funció del país.
I així ho plantejo, i així ho explicaré, per si d'altres s'animen.

MITJA MARATÓ DE PISA (ITÀLIA) – 16/DESEMBRE/2018

Vol directe des de Barcelona a Pisa, si t'encaixen les dates. També pots anar-hi via Florència, com vam fer nosaltres, i així pots visitar també Florència, ciutat propera a Pisa, amb un notable atractiu artístic. La comunicació entre Pisa i Florència en tren és ràpida i senzilla, igualment la comunicació de les respectives estacions ferroviaries centrals amb els respectius aeroports.

A Pisa, ciutat emmurallada, tot és a prop, el centre històric no és gran, i el més interessant de veure, des d'un punt de vista turístic - la Piazza dei Miracoli (amb duomo, torre, baptisteri i cementiri) - està intramurs. Oferta suficient d'hotels, i econòmics. Només hem hagut de caminar una mica per anar a recollir el dorsal, ja que la Fira del Corredor té lloc en unes instal·lacions extramurs una mica allunyades del centre. Fira del Corredor, pert cert, hiper-modesta, on a mès de recollir dorsal i samarreta, pots voltar per una dotzena d'expositors de material esportiu i de productes energètics/isotònics, peró poca cosa mès.

La mitja marató de Pisa té lloc conjuntament amb la marató de Pisa, compartint hora de sortida (9: 00h), punts de sortida i meta (Piazza dei Miracoli) i també part del recorregut. Uns 1700 participants en la marató, i uns 1500 a la mitja marató, el que significa uns 3.200-3.300 participants en l'edició d'aquest any, xifra poc "engoixant". És un nombre de participants que a mi m'agrada, atès que et permet córrer al teu ritme gairebé des del primer moment. En fer la inscripció (43 euros amb xip propi) demanen un certificat mèdic. Suposadament hi ha calaixos, en funció de la marca que has posat en la inscripció, encara que jo no en vaig veure cap.

El dia de la cursa va està amb el cel cobert, a 4ºC en la línia de sortida. Vaig buscar amb la mirada a Aurelian per la Piazza dei Miracoli, contigua a la Sortida, on la gent escalfava, però sense èxit. I 10 minuts abans de les 9h ja em vaig instal·lar dins les tanques, sense veure, com he dit, cap calaix.
El recorregut de la Mitja constaba d'uns primers 5 km de vagareig pel centre de Pisa, per sortir després de la ciutat en direcció SO, seguint a certa distància el curs del riu Arno, fins arribar al km 12,6 en què els participants de la mitja marató realitzàvem un gir de gairebé 180º per tornar en un traçat pràcticament recte cap al centre de Pisa, mentre que els maratonians seguien en direcció a la costa de la mar Tirrena, per passar per les localitats de Tirrenia i Marina de Pisa, i tornada cap a Pisa. Va ser en aquest llarg tram de més de 5 km en sentit NE, després del gir del km 12,6, quan ens vam trobar de sobte amb un vent en contra de notable intensitat. I finalment, arribada de nou a la Piazza dei Miracoli, al costat de la Torre inclinada, per creuar sota l'arc d'arribada. Fotos, medalla, i borsa post-cursa d'ampolla d'aigua i pasta industrial. Parlant d'aigua, és gairebé l'únic que vaig veure als abituallaments (almenys en els km 's que jo vaig recórrer, a més d'alguna fruita), aigua en petits gots a mig omplir, i amb tan pocs voluntaris que de vegades havies d'esperar que omplissin el got. I per cert, malgrat estar a Itàlia, i ja se sap, tota Pisa plena de llambordes molt perilloses, amb vores sobresortides, val a dir que el recorregut de la cursa les va evitar amb habilitat!!!

La cursa em va servir com a entrenament de qualitat a 6 setmanes de la meva propera marató, a finals de gener, amb un registre de 1h51'10 '', per la meitat de la classificació, En definitiva, una altra mitja al sac, tercer país europeu en el meu repte personal de mitges maratons europees, i satisfet doblement per haver tornat a la preciosa Toscana, després d'una mica més de 40 llargs anys ...


repte maratons olímpiques: 22 de 23
repte maratons majors: 6 de 6 (NY-Berlín-Tokyo-London-Boston-Chicago)
repte Mitges a Estats USA: 13 de 50 (+DC)
repte Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
repte països europeus Mitges: 6
repte països maratons: 21
repte continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

23 Des 2018 13:50 #2 per cachirulo (Associat/da)
Josep80 podrías incluirla en el tema que ya está abierto de medias en el extranjero.
Y eso me recuerda que tengo que poner la crónica de la media de Munich.

www.corredors.cat/forum/97-mitja/713822-...nes-en-el-extranjero

Para correr rapido primero hay que hacerlo despacio.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

02 Gen 2019 11:57 #3 per aurelian (Associat/da)
Molt bé gestionada aquesta mitja Josep80.

La mateixa sensació amb els avituallaments: massa corts i pocs voluntaris, no he vist begudes iso, pero si té i crec que cafè. M'han fet gracia els que donavan esponges a 4°C.

Mateix preu que BCN, però la bossa de corredor molt pobre (un audio CD en 2019) i la de finisher amb una mandarina, una botella d'aigua i un pastis "industrial".

Endevant amb aquest repte!

10000: 38:43 - Sant Antoni 02.2016
Mitja: 1:23:49 - Oxford Half Marathon, 10.2018
Marató: 2:56:26 - Maratona di Pisa, 12.2018

strava

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Mar 2019 06:57 #4 per Josep80 (Associat/da)
MITJA MARATÓ DE MONTPELLIER (FRANÇA) – 24/MARÇ/2019

Montpellier, destinació bastant còmode per anar-hi en cotxe, des de Catalunya. En el nostre cas, menys de 400 quilòmetres, podent fer tot el trajecte, de cap a peus, per vies ràpides. Un cap de setmana llarg, sortint divendres i tornant diumenge, dona per conèixer la població, i córrer la cursa.

Montpellier, setena ciutat més gran de França, en termes de població, més de 500.000 persones en la seva àrea metropolitana. Capital del departament d'Hérault, és dins de la regió de l'Occitània. Es comença a parlar de Montpellier en el segle X, a la època medieval, antiga ciutat emmurallada. Centre històric força atractiu, amb la Place de la Comédie com a nucli central. Bona part de la població “flotant” són estudiants, atès que hi ha tres universitats a l'àrea.

La mitja marató de Montpellier té lloc conjuntament amb la marató de Montpellier, compartint hora de sortida (8:30h), punts de sortida i meta (Place du nombre d'Or-Antigone) i també part del recorregut. Uns 800 participants en la marató, i uns 1500 a la mitja marató, el que significa uns 2.300 participants en l'edició d'aquest any (novena edició), xifra poc "angoixant". Com ja he dit en altres ocasions, és un nombre de participants que a mi m'agrada, atès que et permet córrer al teu ritme gairebé des del primer moment. En fer la inscripció (24 euros) demanen un certificat mèdic. Hi ha calaixos, en funció de la marca que has posat en la inscripció. El dorsal i la samarreta es recullen en el mateix lloc on surt i acaba la cursa (Place du nombre d'Or), a tocar del Centre Comercial Le Polygone, i a 10 minuts caminant de la Place de la Comédie. Si pots allotjar-te en un hotel dels voltants, és molt còmode.

Vam arribar el divendres al migdia, reconeixement a peu dels voltants, i per la tarda recollida de dorsal i samarreta. Dissabte dedicat bàsicament a “patejar” el casc antic de la ciutat (Arc del triomf, aqüeducte, prefectura, Catedral, Teatre de l'Opera,...). Per la tarda, als voltants de la Place de la Comédie, sessió d'Armilles Grogues. Desplegament molt important de forces antiavalots.

I diumenge, el dia de la cursa. Força calor, encara que amb una humitat moderada. N'hi va haver prou de sortir de l'hotel a les 8:00h, 30 minuts abans del tret de sortida. Just al costat, 10 minuts d'escalfament, i posicionament en el calaix 2 (molt endavant, massa endavant). Una sortida molt estreta, massa estreta, en un carrer en pendent favorable. No vaig voler estar en risc de que gent molt ràpida em passés pel damunt en els primers metres, i vaig recular en el calaix fins trobar la llebre de 5'/quilòmetre, per prendre-la com a referència “on top”.
Cursa de traçat relativament ràpid, amb alguns tobogans. No passa en cap moment pel centre històric, antigament emmurallat, sinó que surt a l'àrea metropolitana, incloent-hi els municipis de Castelnau-le-Lez i Lattes. Per tant, cap atractiu des d'aquest punt de vista.
Fins el quilòmetre 16 vam compartir traçat amb els maratonians, peró abans del 17, els de la Mitja vam girar i vam tornar cap a Meta, mentre els maratonians anaven a recórrer altres indrets... Els avituallaments justets, cada 5 quilòmetres (també pels maratonians), i self-service (damunt les taules, i tu t'ho has d'agafar), en un dia de molta calor. Gots d'aigua i fruita. Alguns punts d'animació musical. Pocs voluntaris
Arribada amb pujada (la baixada que vam fer a la sortida), d'uns 300-400 metres. Avituallament final amb aigua, fruites, i bolleria. Cap líquid isotònic o calòric.
Resumint, cursa més aviat modesta, encara amb poques edicions, que ha de madurar si vol optar a entrar en el calendari de les importants. Per donar-vos idea del nivell de la cursa:
Temps del guanyador masculí de la Mitja: 1h09'56” (guanyador de la marató: 2h25'54”)
Temps de la guanyadora femenina de la Mitja: 1h22'10” (guanyadora de la marató; 3h08'54”)
Tots plegats, de França.

En el meu cas, estrenava categoria de 60-65 anys, i entrava en la primera setmana de preparació per la meva propera marató, a finals de Juny. Des del primer moment vaig agafar un ritme de 5'15”, i el vaig anar reduint lleugerament, fins arribar a un temps final de 1h48'56”, ritme global de 5'10”, i fent un 428é lloc a la general (de 1367 acabats), i un 12é lloc en la categoria (de 50 acabats). Sense problemes físics, cansat, però satisfet.

Així doncs, quart país europeu per el repte de Mitges Maratons Europees a tots els països d'Europa.


repte maratons olímpiques: 22 de 23
repte maratons majors: 6 de 6 (NY-Berlín-Tokyo-London-Boston-Chicago)
repte Mitges a Estats USA: 13 de 50 (+DC)
repte Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
repte països europeus Mitges: 6
repte països maratons: 21
repte continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

29 Mar 2019 20:16 #5 per gorka (Associat/da)
Bon rendiment, Josep80, en una Mitja Marató "sense ànima".

Enhorabona!


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (1): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (87): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (79): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (32): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Abr 2019 21:46 #6 per Josep80 (Associat/da)
WHITE NIGHTS HALF MARATHON-ST PETERSBURG (FEDERACIÓ RUSSA) –21/ABRIL/2019

St. Petersburg, segona ciutat més poblada de la Federació Russa, després de Moscou. Va se fundada per Pere I el Gran (un gegant de 2 metres) l'any 1703, per commemorar la victòria sobre els Suecs en les guerres del Bàltic. L'emplaçament (una basta terra pantanosa en el delta del riu Neva) va ser transformat dramàticament, dessecant immenses extensions de pantans i omplir aiguamolls, aixecant palissades i obrin canals, la qual cosa va significar una obra faraònica amb quantitats ingents de vides sacrificades. Enamorat del major desenvolupament d'Occident, i especialment d'Holanda, Pere I es va envoltar d'arquitectes i artistes occidentals per construir una ciutat creuada per canals (alguns d'ells, els més petits, tapats i desapareguts en l'època soviètica), la qual cosa li ha valgut a la ciutat el nom de “Venècia del Nord”, malgrat la ciutat seguís el model holandès. St Petersburg va ser la capital de l'imperi Rus durant dos segles (XVIII i XIX), fins que Lenin va tornar la capitalitat a Moscou l'any 1918. L'any 1914, arran de la guerra contra Alemanya, la ciutat canvià de nom, passant a dir-se Petrogrado, nom que conservà fins la mort de Lenin (1924), dient-se aleshores Leningrado, en homenatge al líder bolxevic. L'any 1991, amb la dissolució de la URSS, i desprès d'un referèndum entre els habitants de la ciutat, la ciutat tornà al nom dels seus orígens: St. Petersburg.
La Mitja Marató va tenir lloc a l'illa de Krestovsky, una de les illes de l'arxipèlag que conformen la ciutat, i seu de l'estadi del Zenit, l'equip local de futbol. L'illa és un immens parc on els petersburguesos van a gaudir de la natura els dies festius, parc d'atraccions inclòs, una veritable meravella per fugir dels sorolls i neguits del centre metropolità.
El dissabte vam anar a recollir el dorsal i la samarreta tan punt van obrir, a les 10h, aprofitant que teníem l'apartament a tocar del pabelló Yubileynyy (hoquei sobre gel), el lloc designat. Unes quantes taules, amb voluntaris de totes les edats atenent els inscrits. Un estand de Mizuno i un parell de taulells amb productes energètics, també publicitat d'altres curses russes. Tot en ciríl·lic, impossible d'entendre, clar.
Al retirar el dorsal, passaport en mà, em van demanar el certificat mèdic. Els vaig haver de “recordar” que les indicacions per la participació només exigien aquest document als corredors locals, quedant exempts els estrangers. Ningú parlava anglès - fet bastant habitual per aquelles contrades - però finalment van accedir a entregar-me el pack “dorsal+samarreta”. Això em va fer adonar d'un servei al corredor que no havia vist encara en cap altre lloc, i és que a la taula del costat podies fer-te una revisió mèdica “last minute”, i obtenir el certificat allà mateix, per un mòdic preu.
El diumenge 21, dia de la cursa, va fer un dia radiant, com tots els 7 dies que vàrem estar a la ciutat. Fred a primera hora, fresca a mig matí, Sol, poca humitat, i quasi absència de vent. Com la cursa començava a les 11h, i només estàvem a dues estacions de metro de distància, vam poder anar cap l'illa Krestovsky, escenari de la cursa, amb molta tranquil·litat, i arribant-hi amb força antelació, al voltant de les 10. Tot el parc quasi vuit aquella hora, només els que anàvem a córrer la Mitja. Tota la setmana havia estat sense córrer, amb un dels isquiotibials a punt de contractura, només el dijous i el divendres havia fet minuts intercalats de caminar-córrer-caminar-córrer, al costat del riu Neva, a primera hora del matí, per comprovar sensacions. I abans de la cursa, vaig rodar 10 minuts, mentre la gent havia anat arribant, i la música ja sonava feia una estona. Érem uns quants centenars de corredors. Temperatura de 12°C de temperatura. I pocs minuts abans de començar la cursa, uns exercicis d'activació pels addictes a les classes dirigides, a càrrec d'un parell de monitores damunt d'un escenari. Per megafonia van donar la relació dels 26 països representats en la cursa: Rússia , Bielorússia, Ucraïna, Tajikistan, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Lituània,... i Andorra, el meu país d'adopció per les curses internacionals. I la cursa va començar sense més històries. Una volta de 6,098 km al parc, + 3 voltes de 5 km, passant per la línia d'arribada 4 vegades, on estava situat l'únic punt d'avituallament, pel qual passaves a cada volta. A cada volta la quantitat de public augmentava, gent concentrada en determinants llocs cèntrics del parc. Durant la cursa vàries persones, entre corredors i public, em van cridar comentaris agradables, quan van reconèixer la meva samarreta.
Òbviament els doblaments de corredors més ràpids a corredors més lents van ser nombrosos, jo mateix en vaig patir uns quants, per part dels primers classificats, i jo mateix en vaig fer alguns a la darrera volta. Vaig corre la cursa de menys a més, cada volta més ràpida que l'anterior, conforme vaig anar comprovant que podia forçar l'isquiotibial sense massa risc. Arribada a meta, i medalla i avituallament amb aigua, cervesa “Baltika” sense alcohol, i sòlids a base de fruites i cereals.
Al marxar, ja més tard de les 13:00h, vam haver de travessar tot el parc per anar a l'estació del Metro, i ens vam adonar de tota l'esplendor de les atraccions, ara obertes, paradetes de menjar i begudes, lloguer de bicicletes, patinets, patins, ..., i molta gent passant el matí (o el dia) en un lloc tan agradable.
Els guanyadors de la cursa tots dos de la Federació Russa, amb uns temps de 1:07:47 (homes) i 1:18:41 (dones).
1523 corredors inscrits, 1091 homes/432 dones, (1462 de la Federació Russa i 61 d'altres 25 països)
1346 corredors finishers, sense distinció de categories per edat. En el meu cas, posició 791/1346.
Valoració de la cursa força positiva, si l'objectiu no és que el recorregut passi pels llocs emblemàtics de la ciutat, sinó el de fer un entrenament interessant i potencialment de qualitat, en un entorn allunyat dels sorolls.
Valoració del viatge igualment positiva, St Petersburg és una ciutat força atractiva, amb molts llocs interessants, especialment si t'agraden la història i/o l'art. Ens hi vam estar 7 dies, i encara ens van quedar algunes coses per veure, malgrat ja hi havíem estat fa 9 anys. Bé de preu, i encara que molt poca gent parla o entén l'anglès, les informacions rellevants estan en més d'una llengua. Vol directe des de Barcelona, encara que pels horaris, nosaltres vam preferir vols amb escala a Alemanya. Diferència horària de 1 hora amb nosaltres, i clavilles pel corrent elèctric les mateixes que les nostres. Necessari visat, que en el nostre cas, igual com vàrem fer per anar a Moscou, ho vam tramitar a l'oficina que la “Central de Visados Rusos” té a Barcelona.

repte maratons olímpiques: 22 de 23
repte maratons majors: 6 de 6 (NY-Berlín-Tokyo-London-Boston-Chicago)
repte Mitges a Estats USA: 13 de 50 (+DC)
repte Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
repte països europeus Mitges: 6
repte països maratons: 21
repte continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Abr 2019 21:54 #7 per gorka (Associat/da)
Una mitja interessant, encara que la ciutat té vies prou boniques al centre per fer una cursa més cèntrica, plana i de qualitat.
Per les condicions de meteo i el circuit que expliques deu ser una proposta interessant per a fer bons registres.


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (1): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (87): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (79): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (32): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 Abr 2019 14:52 #8 per jaume86 (Associat/da)
Ostres quina descoberta!! Quin fil més xulo!

Precisament anava a obrir un fil sobre la mitja de Gotteborg, del proper dissabte 18 de maig, no en sabreu pas res oi??

2h58'12"; marató Barcelona  2018 (13)
1h22'59" mitja  Barcelona 2018 (44)
37'21";   10km   Pineda 2018 (42)
19'13";  5km Horta 2013 (1)

Properament: 24h (al desembre a Can Dragó!)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Mai 2019 16:22 #9 per Aloi (Associat/da)
Hola!
A mi també m'atreuen molt les mitges maratons, considero que és una bona distancia per gaudir corrent
i patir a la vegada :laughing: :whip:
A més que vas fent coco per fer el salt a les maratons (jo encara no n'he fet mai cap)
I això de correr amb l'excusa de fer turisme o fer turisme amb l'excusa de correr considero que és molt bona manera de fer escapadetes.
Interessant fil que aniré seguint de prop.

Salut!!

"penso mentre corro"

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Set 2019 17:11 - 15 Set 2019 17:23 #10 per Josep80 (Associat/da)
VILNIUS HALF MARATHON (LITUÀNIA) –8/SETEMBRE/2019

Lituània, un país que ha tingut una història bastant moguda els darrers cent anys, amb ocupacions per part dels russos, polonesos, l'Alemanya Nazi, i els soviètics, Va formar part de la Unió Soviètica (URSS) des de 1944 fins a 1990, any en el que es va constituir com a República independent, sent la primera de les repúbliques soviètiques en independitzar-se, iniciant així la desintegració de la URSS. L'any 2004 ingressà a la Unió Europea, i mesos més tard a la OTAN. Des de Gener de 2015 també forma part de la Eurozona.
La població de Lituània és, només, de 2.800.000 habitants, amb una superfície de 65.300km2, equivalent a dues vegades la superfície de Catalunya (31.900km2). La seva capital és Vilnius, amb una població de 575.000 habitants, una cinquena part de la població del país.
Vàrem arribar a Vilnius el divendres en un vol directe des de Barcelona, unes 3 hores i mitja. No és un vol diari, i per tant és qüestió d'emmotllar-se a les dates, si es pot, i si no t'importa “hiper-matinar”. En arribar a l'aeroport de Vilnius ja vam veure les dimensions de tot plegat: aeroport petit, quasi bé tocant a la ciutat. Com aquell qui diu, baixaves de l'avió i quasi ja estaves en el carrer. En pocs minuts ja havíem agafat l'autobús 88, que per 1€/persona et porta al centre de la ciutat (4 ó 5 parades). L'apartament que vam agafar, en el centre històric, estava a uns 15 minuts caminant de la gran plaça de la Catedral, centre neuràlgic de la cursa (fira corredor, sortida cursa, arribada cursa).
El mateix divendres per la tarda vam anar a la fira del corredor, travessant tot el casc històric. A destacar alguns fets i curiositats:
-infinitat de llambordes, i algunes en mal estat, mig sortides.
-presència de troleibusos com a part de la xarxa de transport metropolità. Molts d'ells heretats de la època soviètica, bastant atrotinats, convisquen amb altres de més moderns.
- existència a la ciutat d'un sistema públic de patinets elèctrics, que clarament ha desplaçat al de les bicicletes. L'us del patinet val 50c+10c/minut, i el pots activar mitjançant la lectura des del mòbil d'un codi QR que el patinet porta al damunt. Veure patinets en qualsevol carrer, cantonada o racó de la ciutat és quelcom familiar en aquesta Vilnius actual.
L'esdeveniment esportiu d'aquell diumenge consistia en la celebració de vàries curses, de totes les distàncies, i per totes les edats: marató i mitja marató (amb sortida comú, a les 9h), i curses de 10K, 5K, 2K i 1K (aquestes dues per adolescents) i 200metres pels més menuts. En total 11568 inscripcions, de 63 països, la majoria de Lituània, evidentment, i dels països veïns: 212 Letònia, 192 Polònia, 151 Bielorússia, 72 Rússia, 48 Ucraïna, però també 211 UK, 91 Alemanya, 51 Noruega, 50 Finlàndia, ...
La fira del corredor, a la plaça de la catedral, oberta des del dimarts 3, era un conjunt de 3 carpes de grans dimensions (a les que se li van afegir un munt de carpes més petites el mateix diumenge, dia de la cursa). Una de les carpes destinada a la recollida de dorsals, resolució d'incidències, etc. Una altra carpa per Nike, patrocinador esportiu de l'esdeveniment, i la tercera carpa per la venda d'articles esportius multi-marca. Cap publicitat d'altres curses europees. Vaig recollir la meva bossa del corredor en el taulell de Mitja Marató, tots els voluntaris gent molt jove, i amb coneixements d'anglès (contràriament a la resta de la població, que no en té cap noció). Bossa del corredor amb el dorsal+xip integrat, i una barreta energètica pre-cursa, un gel energètic per la cursa, i una barreta de proteïnes post-cursa, amb una ampolla d'aigua i un tiquet per la pasta-party del dissabte. Cap samarreta de la cursa, la qual estava reservada per als corredors participants en la marató.
El dissabte, de 14h a 20h, hi va haver una pasta party en una carpa addicional a les anteriors, a la mateixa plaça. Uns macarrons a la carbonara brutals, val a dir-ho.
I diumenge vam sortir de l'apartament passats pocs minuts de les 8h, cap a l'àrea de sortida de la cursa. Volia córrer 25km com part del pla d'entrenament per la propera marató del 13/Oct (2K+Mitja+2K), i per tant arribar uns minuts previs a l'hora de sortida. Temperatura de 17ºC i humitat del 75%. Núvol, sense vent.
La Plaça de la catedral tenia un aspecte bastant diferent al dels dies anteriors. A bullir de gent, i unes 40 noves carpes, petites, representant un munt d'associacions, entitats i empreses comercials. Vaig deixar uns minuts a la Tere, i vaig anar a córrer un parell de quilòmetres en un gran parc, adjacent a la plaça. I pocs minuts després, havent fixat amb la Tere punt de trobada post-cursa, em vaig posar en el calaix de 1:50-2:00. Estàvem allà els de la Mitja i els maratonians, amb 18 quilòmetres comuns per endavant, atès que era en el km18 quan els de la Mitja havíem de deixar els maratonians, per anar drets cap a meta.
Un himne que sospito que devia ser el lituà, perquè era cantat per bona part dels corredors, i tret de sortida. Els primers 3-4 quilòmetres van ser incòmodes, amb llambordes i sense poder córrer amb llibertat. Uns 2000 corredors per unes vies no prou amples. Algunes pujadetas inicials, amb les seves baixades. La normalitat va arribar a partir del quilòmetre 4, havent desaparegut les llambordes, i amb el grup de corredors ja prou estirat com per poder córrer al ritme triat. El circuit va sortir del centre de la ciutat i va anar a parar uns quants quilòmetres per dins de boscos, molt agradable, fins al km13, per, aleshores, fer un gir, i cercar el riu Neris (que travessa la ciutat) ,seguint la llera del riu fins el km18, on els maratonians van seguir per altres parts del extraradi de Vilnius, i nosaltres vam tornar a les llambordes els darrers 3 quilòmetres de la Mitja. Va ser aleshores quan un espectador em cridà: “Visca Catalunya”, i jo que em vaig girar, i el vaig aplaudir.
Perfil de cursa irregular, pujades i baixades, primers quilòmetres amb carrers estrets. No és un circuit per fer marca. Animació quasi inexistent, llevat la línia d'arribada. Esporàdics punts musicals en el trajecte. Punts d'avituallament amb pocs voluntaris (gent jove) amb poca cultura de runner, encara que amb força voluntat. Gots d'aigua petits i quasi buits, cada 2'5 quilòmetres, i sòlids (que no vaig veure) cada 5 quilòmetres.
Vaig arribar a meta amb bones sensacions, havent anat de menys a més (en un context de “tirada” d'entrenament), però sense forçar. Força gent a l'arribada, donat que ja havien aparegut a la plaça corredors de les curses de 10k i 5K que s'havien de celebrar en una estona. Medalla penjada al coll, que vaig donar a la Tere quan ens vam trobar, unes quantes glopades per hidratar-me, i vaig anar a córrer 2 quilòmetres addicionals per completar l'entrenament de 25km.
Vaig acabar la Mitja en la posició 995 de 1819 corredors (1305 homes i 514 dones), i en la 15ena posició de 28 finishers en la meva categoria (V60), havent avançat quasi 300 posicions en tota la cursa, i havent avançat 200 posicions des del km10 fins a meta.
Pel que fa a la marató, varen acabar 861 corredors, 724 homes i 137 dones.
En resum, 6é país (Lituània) pel meu repte de Mitges maratons europees, i satisfet per l'entrenament, en una ciutat, Vilnius, força agradable de visitar. A més, malgrat està ja a la eurozona, Lituània segueix sent un país força atractiu des d'un punt de vista econòmic.


repte maratons olímpiques: 22 de 23
repte maratons majors: 6 de 6 (NY-Berlín-Tokyo-London-Boston-Chicago)
repte Mitges a Estats USA: 13 de 50 (+DC)
repte Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
repte països europeus Mitges: 6
repte països maratons: 21
repte continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Adjunts:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.