Mitges Maratons Europees d'un corredor viatger

Josep80
M'havia perdut els dos darrers capítols de la teva aventura europea (Lieja i Split). Molt bé, a seguir sumant. Veig que li tens posada la banya a Sarajevo. Seguirem atentament l'evolució del projecte...

Gràcies, Jordi.

gorka va escriure: Josep80
Veig que li tens posada la banya a Sarajevo.

Si només fos a Sarajevo...

VICTORIA PARK HALF MARATHON (LONDRES/ANGLATERRA) – 19/març/2023

Després de vuit anys de no trepitjar Londres, aleshores per a córrer la marató, aquesta vegada hi he tornat per a córrer una mitja marató. Fa vuit anys va ser pel repte de les 6 Majors i el repte de córrer maratons en totes les ciutats olímpiques. Ara ha estat pel repte de córrer una mitja marató en tots els països d'Europa, fins allà on sigui possible.
Cap de setmana fred, grisós, ventós, plujós, com si tot això fos una novetat quan es parla de Londres en particular, i de les Illes Britàniques en general.
Els preus, com sempre, pels núvols. La ciutat, com sempre, agradable de visitar, encara que això va a gustos. Infinitat de punts d'interès de tota mena, des de tots els punts de vista (art, cultura, història, espectacles, esport...). Ciutat molt gran, massa gran per ser europea, amb distàncies que són quilomètriques entre els diferents llocs, quan et vols desplaçar, però amb una xarxa de transports prou eficient.
I amb un tresor que sempre m'ha atret: els seus parcs. Londres no seria Londres sense els seus fantàstics parcs, veritable pulmó físic i psicològic dels londinencs, malgrat que faci malt temps. Quan arriba el bon temps, els parcs deuen ser la segona residència de bona part dels seus habitants, sens dubte
I un d'aquests parcs, el Victoria Park, en el East End de la ciutat, molt a prop de l'estadi olímpic, ha estat on he anat a córrer aquesta mitja marató.
Amb una extensió de 84 hectàrees, amb llacs, pistes de tenis, i camps d'entrenament de gespa per a futbol, cricket i altres esports, el Victoria Park va ser inaugurat en 1845, essent el primer parc públic de l'East End, després de llargues reivindicacions dels veïns.
Malgrat estar molt allunyat de Chelsea, on teníem l'apartament, la línia de metro de District Line ens hi va portar diumenge al matí, sense fer ni tan sols un transbord. Pràctica la possibilitat actual de poder pagar el metro de Londres amb visa/mastercard amb contactless. Només cal que passis la targeta a l'entrada i a la sortida, i el sistema calcula la tarifa, que varia amb la distància recorreguda i l'horari.
La cursa començava a les 9:30, i podies recollir el dorsal fins a les 9h, en les mateixes carpes situades al costat de la línia de sortida. Força gent, ja que a més de mitja marató, també es celebraven 10k i 5k, amb horaris escalonats, però compartint circuit (el 10K amb mitja marató). Fred (al voltant del 6ºC) i una brisa molesta. Molta humitat. Cada dia plovent a estones, de forma intermitent. Cel tapat, però cap gota de pluja. Circuit d'uns 3100 metres, que en el cas de la mitja vam haver de fer quasi 7 vegades, amb una darrera volta alterada per arribar a meta. Bastant planer, encara que en un dels sectors del parc el terreny pujava per després tornar a baixar. Superfície dura, no pas asfalt, però tampoc terra ni grava. Un sol punt d'avituallament, després d'haver completat cada volta, amb petites ampolles d'aigua.
Havia arribat a Londres amb un principi de refredat, i tenia el cos destemperat. Ho vaig tenir clar. Samarreta de màniga llarga a sota, i samarreta de màniga cursa (que no de tirants) al damunt, malles llargues, buf i guants.
Hi va haver un warm-up/escalfament dirigit, uns minuts previs a la sortida de la mitja. Molt anglosaxó, també als Estats Units, amb una speaker dirigint la sessió, amb música. Arribada quasi l'hora, la speaker va anar cridant als participants per grups de temps objectiu, com una forma de generar dinàmicament els calaixos de sortida, per dirigir-se cap a la zona de sortida, flanquejada per tanques. Sortida puntualíssima, molt britànic. Tothom amb xip d'un sol ús, a la sabatilla, i trepitjant la catifa de sortida. Calaixos ben generats, de forma honesta, i per tan pocs problemes d'atropellament en els primers centenars de metres. A partir d'aleshores, va ser qüestió d'anar fent, i de contar voltes, encara que hi havia, crec, algun punt de control visual, que no de catifa. Sorprenentment, a cada volta no vam passar per cap catifa de control, i per tant punts de control exclusivament a la sortida i a l'arribada.
Voltes entretingudes, amb gent passejant pel parc, ciclistes, runners (fora de la cursa), entrenaments de criquet..., però ningú animant, llevat dels voluntaris. Com si això de córrer fos una cosa que formés part del paisatge, de forma natural, i que no calia destacar. Un punt d'animació musical, que et trobaves a cada volta, i que es feia notar. Crec que va ser entre la segona i la tercera volta que ja van aparèixer en el circuit els participants dels 10K, la qual cosa va representar que al cap d'una estona els doblaments comencessin a ser freqüents, atès que, a més els més ràpids de la mitja també van començar a venir per darrere, amb volta d'avantatge.
Cap problema, però, a l'hora dels avançaments,camins prou amples i normativa clara de córrer per la dreta per facilitar avançament per l'esquerra.
Com estic acostumat a entrenar en circuits on hi acabo corrent moltes voltes, una mitja marató de 7 voltes no se'm va fer passada. De fet, no em desagraden aquest tipus de curses, ja que et permeten portar un ritme força constant, com així va ser en aquest cas.
Final sobre un parell de centenars de metres sobre la gespa, per acabar travessant la línia d'arribada, on hi havia força gent. Medalla al coll, una ampolla d'aigua, i alguns dolços. Feia fred, i malgrat que portava roba seca per canviar-me després de la cursa, no en vaig agafar prou en marxar de l'apartament. Total, més de vint minuts caminant amb una forta tremolor, fins a arribar a la parada del metro. Com a resultat, han passat ja 72 hores després d'haver acabat la cursa, en el moment d'escriure aquesta crònica, i encara estic en el dic sec, fora de combat.

Guanyador masculí en 1:12:22, britànic. Guanyadora femenina en 1:25:38, també britànica.

584 finishers, dels quals 394 homes i 190 dones. Mitjana d'edat força jove, prova d'això és que de la meva categoria M60-65 només en vam acabar vuit.

Vaig acabar en la posició 378/584 en la general i 4/8 en la meva categoria.

I amb aquesta mitja ja sumem 23 països...

Josep, felicitats per aquesta nova mitja!

Jo soc un altre enamorat dels parcs de Londres , especialment del Regent's Park.

No coneixia aquesta mitja, i en canvi , fa un temps que estic mirant el Royal Parks half marathon...

Vinga, fins a la propera!

Una més Josep80.

Tot i que Londres dóna per moltes Mitges! Sempre he vist la capital d'Anglaterra com una suma de ciutats mitjanes. Quan hi vaig, ara ja fa quatre anys de la última vegada, miro de centrar-me en explorar una d'elles. Una vegada satisfeta la curiositat de per conèixer la City i Westminster m'he centrat en Hammersmith, Bankside o Whitechapel la darrera vegada. L'East End només el conec per una famosa sèrie de televisió i perquè, curiosament no fa gaire, el vaig sobrevolar de nit i vaig veure els meandres de llibre que hi dibuixa el Thames.

Tiny va escriure:
No coneixia aquesta mitja, i en canvi , fa un temps que estic mirant el Royal Parks half marathon...

Vinga, fins a la propera!

Gràcies, Lluís.
Sí, també em vaig estar mirant la de Royal Parks, però al final és el calendari el que fa que trii unes curses en lloc d'altres...

gorka va escriure: Una més Josep80.

Tot i que Londres dóna per moltes Mitges! Sempre he vist la capital d'Anglaterra com una suma de ciutats mitjanes. Quan hi vaig, ara ja fa quatre anys de la última vegada, miro de centrar-me en explorar una d'elles. Una vegada satisfeta la curiositat de per conèixer la City i Westminster m'he centrat en Hammersmith, Bankside o Whitechapel la darrera vegada. L'East End només el conec per una famosa sèrie de televisió i perquè, curiosament no fa gaire, el vaig sobrevolar de nit i vaig veure els meandres de llibre que hi dibuixa el Thames.

Gràcies, Jordi.
Efectivament, recordo molt bé aquella sèrie. Les sèries britàniques d'aquella època eren certament de qualitat.
Veig que tens un bon coneixement de la capital anglesa...

Josep80

Moltes feicitats per la teva nova mitja sort que tenim una persona que ens representa amb l'estelada

ISTRSKI HALF MARATHON (IZOLA/ESLOVÈNIA) – 16/abril/2023

Eslovènia, amb una superfície equivalent al 65% de Catalunya, i amb una població al voltant dels 2,1 milions d'habitants, és un dels territoris de l'antiga federació iugoslava, que va esdevenir país independent l'any 1991, després d'un referèndum fet a la seva població, i després d'uns dies d'enfrontament armat amb les forces de la federació, que van comportar unes desenes de morts. De fet, va ser el primer dels estats de Iugoslàvia en independitzar-se, cansat del centralisme de Belgrad, havent d'aportar la major renda per càpita de la federació sense veure compensacions a canvi. El país, malgrat petit, té varietat de paisatges i climatologia, des de muntanyes nevades, fins a platges a l'Adriàtic/golf de Trieste. Envoltat per Itàlia, Àustria, Croàcia i Hongria, la seva gent conserva la seva llengua eslava, malgrat que també entenen i parlen l'italià o l'alemany, en funció de la zona.
Eslovènia és membre de la Unió Europea des de 2004, mateix any que també va entrar a formar part de l'OTAN, i pertany a l'eurozona des de 2007.
La seva capital, Ljubljana, és una petita ciutat travessada pel riu Ljubljanica, completament centrada en els vianants, lluny de trànsit rodat, sorolls i aglomeracions, i molt agradable de visitar.
Al sud del país hi trobem la península d'Ístria, la península més gran de la mar Adriàtica, que comparteixen bàsicament Croàcia i Eslovènia, i Itàlia en menor proporció (petita porció al sud de Trieste).
És precisament a Ístria, en la seva part eslovena, on vaig anar a córrer aquesta mitja marató, que va compartir esdeveniment amb una marató, la cursa principal: la Istrskimaraton.

En la seva novena edició, la marató tenia un recorregut que passava per quatre localitats costaneres: Ankaran (Ancarano), Izola (Isola), Piran (Pirano) i Koper (Capodistria). Començament a Ankaran i final a Izola. Totes les poblacions, carrers i rètols en eslovè i en italià.
La Mitja marató, en canvi, sortida i arribada a Izola, cobrint només Izola i Koper.
Vam arribar a Izola el divendres, després de passar dos dies a Ljubljana, un dels quals plovent sense parar. El mateix divendres vam anar a buscar dorsal i samarreta, en una escola a tocar de l'àrea on el cap de setmana se centralitzarien totes les activitats de l'esdeveniment. Voluntaris/es molt joves, adolescents molts d'ells, amb força voluntat. Cap fira del corredor (després de la cursa vam poder comprovar que la mica de fira, amb carpes d'articles esportius de tota mena, es feia el mateix diumenge, durant tot el matí).

El dissabte al matí vam fer un reconeixement sobre el terreny d'una bona part del recorregut de la mitja marató, caminant d'Izola a Koper (i tornada) per tot el camí costaner que uneix totes dues localitats. Un passeig de més de cinc quilòmetres (x2) al costat del mar, tancat al trànsit, amb carrils per a bicicletes i carrils per a vianants, asfaltat, molt ben senyalitzat, i prou ample. Com a Koper vam aprofitar per donar un tomb per la localitat, la més gran d'Ístria, amb un molt atractiu nucli antic d'estil venecià, vam acabar caminant gairebé uns quinze quilòmetres, reconeixement, al cap i a la fi, una mica cansat, però ben aprofitat. La conclusió que vaig treure, després de la caminadeta, va ser que el tram era prou maco, absolutament pla, i que l'únic inconvenient d'haver de fer tants quilòmetres al costat del mar, i sense protecció, era l'exposició absoluta a qualsevol inclemència meteorològica, fos vent o pluja.
Ja a primera hora van començar a tallar els principals carrers d'Izola, i mentre esmorzàvem vam veure per la finestra de l'apartament els primers participants de la marató (264 inscrits), que ja portaven corrent des de les 8 del matí, havent sortit des de la localitat d'Ankaran (portats en bus). Xino-xano vam sortir cap on era la sortida, a uns deu minuts caminant. La mitja marató començava a les 10:30.
Vam arribar a les 10:00, just quan es donava el tret de sortida de la cursa de 10K (1436 inscrits). Cursa bàsicament d'Izola a Koper, i tornar. Minuts previs a la cursa per veure tot el muntatge de carpes damunt de la gran esplanada. Venda de roba esportiva, menjar, xiringuitos, molts bancs i taules per passar un matí força entretingut (això pels que no corrien, és clar). Malgrat que havien anunciat dia solejat 100%, sense núvols, el cert és que el cel va estar enteranyinat tot el matí, i amb un vent molt molest. Uns 15ºC de temperatura.
No les tenia totes. Fa ja dos mesos, tornant de Croàcia, que vaig caure a l'aeroport (caiguda tonta), picant fortament contra el terra amb el genoll dret, i des d'aleshores el genoll m'ha vingut fent la guitza de forma intermitent, a nivell de molèsties, especialment després de les curses. Fa un parell de setmanes, després de la marató de Bratislava, em va tenir uns quants dies amb molèsties. Probablement una microfisura a l'os, un petit edema ossi, que requereix temps, especialment si no pares de córrer.
Vam sortir a les 10:30 clavades. Inscrits 1134 participants. Sortida neta, entre tanques i força públic. Primers metres planers, per començar els pendents al cap d'uns centenars de metres, primer pendents suaus, que van anar convertint en més pronunciats, sense gairebé trams de recuperació. De fet, els primers cinc quilòmetres van ser els més exigents des del punt de vista de l'orografia, després tota la cursa va ser pràcticament plana.
Vam anar a cercar la sortida de la localitat, per la muntanya, trobant com he dit pendents, i creuant terrenys conreats, havent de córrer un parell de quilòmetres per camins de terra i pedres, bastant grans i molestes. Després vam tornar cap al nucli d'Izola, la vam vorejar resseguint la franja marítima, i vam anar a parar allà on havíem sortit una estona abans (arc de sortida/arribada), per enfilar ja el camí costaner, d'anada i tornada, cap a Koper. Portàvem vuit quilòmetres, i els de la cursa de 10K, venint de Koper, estaven entraven a meta.
A partir d'aquell moment quasi tota la cursa ja va ser per a mi terreny conegut, gràcies al reconeixement del dia abans. Només una diferència: a la cursa va bufar vent de l'Est - no pas així el dia anterior - que ens va topar frontalment durant més de cinc quilòmetres, fins ben entrats a Koper. Va ser mitja hora de desgast, certament, intentant fugir de la soledat i cercant altres corredors/es per formar grup. Un cop a Koper, vam fer una circumval·lació pel perímetre del nucli urbà, i vam anar a trobar un altre cop el passeig marítim i el camí de tornada a Izola, aquesta vegada amb un vent favorable que va fer el tram menys farragós.
Vaig haver-me de refiar durant tota la cursa del GPS, ja que en cap moment vaig veure cap punt quilomètric. Apropant-nos a Izola, i faltant pocs minuts per acabar, vaig haver de prémer una mica l'accelerador, per poder acabar per sota de les 2 h, que era l'objectiu inicial.
Arribada vibrant, molta gent entre les tanques, i creuant l'arc de meta amb un temps de 1h59'12", sencer i sense molèsties aparents. Medalla, fotos amb les mascotes de la cursa, trobada amb la Tere, i avituallament post cursa amb fruita, aigua i beguda isotònica. Visita per les carpes instal·lades a la zona d'arribada, i menjant un plat típic de la regió, calentet, a base de llegums guisats amb trossos de béicon. Molt bo. Tornada tranquil·leta a peu cap a l'apartament, mentre veiem alguns participants de la marató corrent els seus darrers quilòmetres.
Afegir a la fitxa de la cursa que no hi va haver calaixos de sortida, que no hi va haver llebres, que alguns avituallaments durant la cursa van ser anàrquics (quan arribaves a l'avituallament o bé no hi havia gots, o estaven vuits, o no hi havia ningú per omplir-los), que el recorregut és una barreja d'asfalt (majoritari), llambordes i terra/pedres, i que hi va haver punts d'animació de música en viu en alguns punts. Ja comentat la falta de senyalització dels punts quilomètrics.
Guanyadora ABSOLUTA de la cursa, una dona, Anja Fink, que sembla és una corredora de cert nivell. Crec que és la primera vegada que m'hi trobo. Fantàstic!!


Guanyadora femenina en 1:16:49, eslovena. Guanyador masculí en 1:21:38, també d'Eslovènia.

894 finishers, dels quals 606 homes i 288 dones.

Vaig acabar en la posició 572/894 en la general i 23/39 en la categoria M60-64.

I amb aquesta mitja ja sumem mitges a 24 països europeus...

RAMBOLL STOCKHOLM HALVMARATHON (ESTOCOLM/SUÈCIA) – 9/setembre/2023

Amb 450 mil quilòmetres quadrats, Suècia és el tercer país més gran de la Unió Europea, en superfície, amb una població total d'uns 10 milions d'habitants. Al voltant del 85% de la població viu en àrees urbanes. La seva capital, Estocolm, amb 1,3 milions d'habitants, és la ciutat més poblada, seguida per Göteborg i Malmö. Suècia va entrar a la Unió Europea l'any 1995, i no està dins la zona Euro. Suècia està en procés d'integrar-se a l'OTAN, arran de la invasió de Rússia a Ucraïna. L'anglès és el segon idioma oficial del país, després del suec.

La Mitja Marató d'Estocolm es realitza en un recorregut pels districtes centrals de la capital sueca, igual que la marató de la ciutat (que se celebra el mes de juny), però amb recorreguts sensiblement diferents, sense començar ni acabar a l'estadi olímpic (com és el cas de la marató).
Durant la cursa es passa per molts dels monuments i edificis més famosos d'Estocolm; El castell de Karlberg, l'Ajuntament, el Palau Reial, el Parlament suec, el nucli antic i la Royal Opera House.
La diferència entre el punt més alt i el més baix del recorregut és, només, de 27 metres.

Vam arribar a Estocolm el dijous, amb temps, ja que la cursa no era fins al dissabte a la tarda. Han passat bastants anys des de la darrera vegada que vam visitar la ciutat, i teníem ganes de tornar a recórrer els seus barris. Sol i humitat, amb nits una mica fresquetes. Dies encara prou llargs perquè a les 5 del matí ja comenci a clarejar.
Instal·lats al barri de Solna, a poques parades de metro del centre de la ciutat, ens hi vamacostar el divendres per visita turística i recollida de dorsal. La Fira del corredor estava situada a Logårdstrappan, enfront del Palau Reial, a tocar del punt de sortida de la cursa, i a un parell de centenars de metres de la línia d'arribada. Fira del Corredor prou lluïda, dins unes grans tendes de lona, amb publicitat destacada de les dues principals empreses patrocinadores de l'esdeveniment: Ramboll (empresa escandinava del ram de la consultoria i enginyeria en el sector de la construcció) i Adidas. Una primera secció on recollir el dorsal (un munt de taules amb voluntaris, separades per grups de números, a repartir 14228 dorsals, nombre total d'inscripcions), i una posterior secció de publicitat i marxandatge de tota mena de productes pel corredor/a.
Moltes mesures de seguretat i molts voluntaris. Després vam anar a reconèixer els voltants (àrees de sortida i arribada de la cursa), per familiaritzant-se amb ells, de cara l'endemà. Moltíssima gent pel carrer, entre locals i turistes. Força gent vinguda de fora per córrer la cursa. Fantàstic dia per passejar, especialment pels suecs, que no poden gaudir de massa mesos de dies calorosos i solejats com els del cap de setmana de la Mitja d'enguany. Avingudes i carrers vora l'aigua, parcs, jardins,... Estocolm és una ciutat molt atractiva per visitar aquesta època de l'any.
Dissabte, dia de la cursa. Com totes les curses que tenen lloc a la tarda, siguin mitges, siguin maratons, el "problema" va tornar a ser el mateix: què menjo durant el matí, quan i quant. Totes les meves rutines d'alimentació i entrenament estan pensades per córrer al matí, i cada vegada que haig de córrer a la tarda o a la nit em venen els dubtes. Finalment, vaig optar per esmorzar una mica més complet que el d'un dia qualsevol, després un plàtan a mig matí, i una barreta energètica uns minuts abans de la cursa.
Com ja havíem calculat els temps de desplaçament el dia anterior, ens vam poder permetre el luxe d'ajustar el temps en aparèixer pels voltants de la sortida (amb el corresponent marge de seguretat). Feia calor, el Sol picava, i les ombres van ser benvingudes. La Sortida estava distribuïda per calaixos, de fins a 7 grups, per lletres, en funció del millor temps acreditat des del 2020. En el meu cas, vaig poder acreditar 1h49 fets a Malta el març 2020, bastant lluny dels meus temps actuals, i per això em van assignar en el grup B, un grup que incloïa temps des d'1:35 a 1:50. Caminant cap als carrerons dels calaixos vaig veure una samarreta familiar, la de corredors.cat, i vaig reconèixer en Ferran Galceran (FerRun), un dels corredors canyeros de la nostra associació, amb un fantàstic currículum a les cames. Vam estar parlant uns instants, ell anava amb dos companys, també vallencs, com ell, tots ells amb les famílies, per córrer i fer turisme, com nosaltres. En Ferran em va dir que no creia poder córrer massa curses més, atès l'estat dels seus genolls. Espero que s'equivoqués...

Temperatura ambient de 23ºC, humitat del 67%, temperatura de xafogor de 28ºC. Voluntaris repartint aigua durant els minuts previs a la sortida. La primera sortida, la de l'elit i grup A, va ser a l'hora, puntual a les 15:30, i després, en intervals de cinc minuts, van anar sortint els següents grups. Jo, dins el grup B, em vaig posar a la cua de grup, òbviament. Molta gent als calaixos i moltíssima gent animant. La sortida va ser neta, sense entrebancs, i tota la cursa va transitar per vies força amples amb prou espai, malgrat la gran quantitat de participants. Abans de completar el primer quilòmetre vam entrar en un llarg túnel, potser de quasi un quilòmetre, no pas recte, que va representar poc menys que un bany turc, ateses la calor i humitat que hi havia dins.
En el túnel, per descomptat, pèrdua de senyal del GPS del Polar, i a partir d'aleshores, el senyal el vaig anar perdent, de forma intermitent, en diferents trams del recorregut. Els punts quilomètrics, però, van estar en tot moment ben indicats. El recorregut va ser tota l'estona sobre asfalt, ja que el tram per Gamla Stan (barri antic, ple de llambordes) va ser vorejant el barri, sense entrar-hi. La ciutat té prou illes, illots, espais i extensió com perquè el recorregut fos atractiu, variat, i no massa exigent. Bàsicament planer, amb un "elevation" de 138 metres en el meu usuari d'Strava. Els avituallaments, freqüents, amb aigua, isotònics, plàtans, energètics. Molts voluntaris, però millorables, si tenim en compte que només van ser en un costat, quan haguessin hagut de ser-ho pels dos, atès el nombre de participants.
Hi va haver grups de llebres, per parelles, distribuïdes pels diferents grups, en algun cas fora de temps, en dono fe. Com dues setmanes abans, a Irlanda, vaig veure alguna llebre, amb el seu globus, retirada en el voral. Molta animació durant tot el recorregut, punts d'animació musical distribuïts de forma adequada, amb música d'ABBA inclosa (ABBA, durant molt de temps segona empresa del país, darrere de Volvo, en volum de facturació).


Pel que fa a la meva "actuació", com era d'esperar, va anar, de més a menys, de mica en mica, si analitzem els 4 parcials de 5 quilòmetres, fora del darrer quilòmetre, el qual, com també és freqüent en mi, acostuma a ser el més ràpid de tota la cursa. Haver menjat poc durant el dia? Massa curses aquest any? La marató de feia dues setmanes? El cert és que em va faltar benzina i un ritme còmode.
Arribada al pur estil de les grans curses, amb catifa, música, molta gent darrere les tanques, molta animació. Medalles i recollida de samarretes finisher, distribuïdes en diferents tendes, per talles i sexe. Entrega també de bossa d'avituallaments. Tot plegat força ben organitzat. I seguia fent molta calor. Trobada amb la Tere en el punt acordat, just al costat de l'arribada, sota l'edifici de l'Òpera.

Vaig entrar amb un temps de xip de 2:03:02, en la posició 4033/10739 en la general i 71/206 en la categoria M60-64, en el meu darrer any en aquesta categoria. 4260 dones i 6475 homes. Guanyador cat homes en 1:03:03 (USA) i guanyadora cat dones en 1:16:33 (Uganda).
La mitja marató d'Estocolm es podria equiparar, sens dubte, a la mitja marató de Barcelona, que coneixem bé, pel que fa a participació, organització, recorregut i ciutat atractiva. Em va agradar, malgrat que prefereixo les curses amb menys gent, però sens dubte aquesta mitja està entre les grans europees. Força recomanable, sens dubte.

I amb aquesta mitja ja sumem 25 països europeus...

Hola Josep, de dos nada. Fuimos una colla de 9 , FerRun y su mujer Tensi,Anfeca,Vtorres y otros que no conoces aunque te hiciste foto con joan ya que llevaba el dorsal anterior al tuyo. Esta vez no nos vimos.
De la carrera decir que la estuve siguiendo por internet el año pasado y tuvieron 13 grados y ligera lluvia. La temperatura habitual según la web suele ser 15. Y este año por mediación del cambio climático 23 grados y solecito que hizo ver gente ya andando por el 12-13 y mucho ruido de sirenas de ambulancias.
Respecto al circuito,yo no sé qué entienden por plana. Efectivamente unos 135 metros positivos( media de Barcelona 35m), suelo en no muy buenas condiciones y zonas algo estrechas.
Pero bueno,que todo esto es siempre una excusa para hacer un viaje y turismo con amigos . La próxima por Europa querría hacer la media de Hamburgo que coincide con la maratón. Es el 28 de abril y el 1 de mayo es festivo.
Te seguiré leyendo.

Ostres, Julio, també hi eres? Caram, una bona colla de cracks els que estaveu a Estocolm aquest cap de setmana!!
No era més plana que Barcelona? Doncs tens raó! Potser vaig anar més bé del que pensava, perquè no m'ho va semblar.
La mitja d'Hamburg també està dins els meus plans, pel repte dels lander alemanys (Hamburg és ciutat-estat). Però si és el 28/abril, haurà de ser un altre any. Per aquella data ja estic inscrit a una marató
Un plaer saber de tu. Llàstima que no ens veiéssim.

ROUTE DU VIN SEMI-MARATHON (REMICH/LUXEMBURG) – 24/setembre/2023

Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), amb una superfície equivalent a una dotzena part de la superfície de Catalunya, i amb una població de tan sols 625.000 habitants, és un dels països fundadors de la Unió Europea (prèviament Comunitat Econòmica Europea), des de 1957. La seva capital, la ciutat de Luxemburg, és una de les quatre capitals oficials de la Unió Europea (juntament amb Brussel·les, Frankfurt i Estrasburg) i la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la màxima autoritat judicial de la UE. Luxemburg és un dels països integrats a la zona euro, des dels seus inicis l'any 1999. Va deixar de ser un país neutral en entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica l'any 1949, que va donar pas a la posterior OTAN l'any 1950. Va ser un dels primers països d'adherir-se a les Nacions Unides.

Creada l'any 1962, la Route du Vin és la cursa de carretera més antiga de l'atletisme de Luxemburg. Des d'esportistes experimentats fins a esportistes aficionats, no menys de 1000 corredors/es participen en cada edició a la mitja marató que circula per les vinyes del Mosel·la Luxemburg.
Des de l'any passat, el recorregut de la cursa surt de Remich en direcció a Stadtbredimus, després gira 180 °C per tornar a Remich en direcció a Schengen i, arribant a aquesta localitat, torna a girar 180 °C, per finalment tornar a Remich per arribar a meta, tot plegat seguint la carretera N10 que va paral·lela al riu Mosel·la, pel costat de Luxemburg.(El riu Mosel·la marca la frontera durant molts quilòmetres entre Luxemburg i Alemanya, i tan sols s'han de travessar els ponts que hi ha durant tot el seu recorregut per passar d'un estat a l'altre).
I una gran novetat en les dues darreres edicions de la cursa: la introducció d'un recorregut de 5 km i un altre de 10 km.
I per què aquesta cursa s'anomena "ruta del vi"? Senzillament perquè en molt bona part de la cursa estàs flanquejat pel riu, per un costat, i per les plantacions de ceps, vinyes a dojo, per l'altre. Un tipus de cep, per cert, que té poc a veure al tipus de cep del Penedès, per posar un exemple. Ceps molt esvelts, i acostumats a una orografia de terreny molt particular, sempre terreny inclinat, en pendent. Un tipus de vi, el Mosel·la, de renom i apreciat entre els enòlegs. Això sí, en tota la cursa el vi ni el tastes, ni el veus, ni l'ensumes,...

Vam anar a recollir el dorsal la tarda del dissabte 23, poca gent, ja que hi havia la possibilitat de fer-ho el mateix diumenge, abans de la cursa. Vam aprofitar per estudiar el terreny, zones de sortida i arribada, punt de trobada, etc. També, i no menys important, tema pàrquing. Just travessar el pont del riu Mosel·la, i ja dins Alemanya, hi havia un pàrquing públic força gran, de franc, i a uns 500 metres del començament/arribada de la cursa.
No hi va haver fira del corredor, senzillament diferents taules en petites tendes cobertes, organitzades per tipus de cursa i números de dorsal, amb repartiment de dorsals i samarretes, Quasi 3000 participants inscrits/es en les tres curses (mitja marató, 10K i 5K).

Diumenge, dia de la cursa, molta boira quan vam arribar, a les 9 h, amb marge de temps. Hora programada pel tret de sortida: 10:15 h. El pàrquing, malgrat gran, ja estava quasi ple. Temperatura de 13 °C i humitat del 82%, fresca i sensació de fred i estaves quiet. Com a curses "teloneres" de la cursa principal, un parell o tres de curses per la canalla, d'uns quants centenars de metres.
Vaig escalfar durant uns 10 minuts, i em vaig plantar a la sortida, 5 minuts abans de l'hora prevista. Força gent, embotida entre dues fileres de tanques. Seguia la boira. No vaig veure llebres. I és que no n'hi va haver. Força estrany, en una mitja de renom i amb més de 1000 participants. Començament puntual, a les 10:15, molt net, des d'un bon principi hi va haver molta amplada per córrer, i és que vam anar tota l'estona en una carretera nacional. Els punts quilomètrics ben indicats, des del primer, a terra, a l'esquerra segons sentit de la marxa. Després d'uns 3,5 quilòmetres, en arribar a la població de Stadtbredimus, gir de 180 °C i a desfer el camí que havíem fet des de Remich. Mentrestant ja havien sortit els participants de la cursa de 10K, i els de 5K sortien al cap de pocs minuts de nosaltres passar per Remich, anant cap a Schengen. Els/les participants de les 3 curses no ens vam trobar en cap moment, llevat els més ràpids/lents en cada cursa. Vam tornar a passar per Remich, vaig veure a la Tere, i vam tirar carretera avall, fins a la població de Schengen, on vam tornar a fer un gir de 180 ªC, per tornar a Remich, on hi havia la meta.
La boira va anar escampant a mesura que van anar passant els minuts, per, finalment, deixar pas a un Sol que va acabar escalfant de valent. El perfil de la cursa, força pla. 17m segons Strava. Tot asfalt. Cap revolt, tret els dos canvis de sentit en els dos extrems del circuit. Els avituallaments van ser correctes, amb gots grans d'aigua i beguda isotònica. Només un punt d'animació musical, tocant a meta, i el de l'arribada, força estrident. Ja que estem parlant de 21km de carretera, és obvi que de gent animant, res de res, només a l'arribada i al pas per Remich, a mitja cursa. La carretera N10, per descomptat, va estar tancada al tràfic tota l'estona. Hi va haver control de xip en els punts de pas de 5k, 10k i 15k, molt encertats, atesa la tipologia del circuit.
Des del primer moment vaig voler intentar tornar a baixar de 2h, ja que aquest 2023 vaig començar bé a Terrassa (gener), prou bé a Barcelona (febrer), i després, amb els viatges i massa curses, els temps havien anat caient. Vaig agafar un ritme que vaig mantenir bastant constant, no còmode, però que em va permetre, finalment, tornar a entrar a meta amb un temps que em va deixar una mica més satisfet. Temps de xip d'1:57:03, posició 17/37 en categoria M60-64 i posició 879/1370 a la general.
Arribada molt animada, gent, música, megafonia, diumenge finalment solejat, medalla de fusta al coll, avituallament final passable, quasi sense sòlids (una mica de fruita), però begudes energètiques i vitamíniques.
Guanyador cat masculina amb 1:03:54, de Bèlgica.
Guanyadora cat femenina amb 1:13:56, de Bèlgica.
Entre els 1370 finalistes, 340 dones i 1030 homes.

Amb aquesta mitja a Luxemburg ja sumem 26 països europeus en aquest repte, i seguint, ara ja fins a 2024...

SUNRISE HALF MARATHON (BRNO/TXÈQUIA) – 22/juny/2025

Txèquia (la República Txeca) té una dimensió equivalent a 2,5 la superfície de Catalunya, amb 11 milions d'habitants, i està composta per tres grans regions, prou conegudes: Bohèmia, Moràvia i Silèsia. Amb capital Praga, Txèquia no té sortida al mar. Esdevingué "Txèquia" l'any 1992, quan l'estat "Txecoslovàquia" es va dividir entre Txèquia i Eslovàquia, tornant a la situació anterior a 1918, quan Txèquia era un estat independent.
Txèquia pertany a l'OTAN des de 1999 (en el període de la "Guerra Freda" havia pertanyut al "Pacte de Varsòvia"), i a la Unió Europea des de 2004, any en què s'hi va incorporar a la vegada que Eslovàquia.

Brno, la capital de Moràvia, és la segona ciutat del país, en nombre d'habitants (400K), per darrere de Praga, i es troba al sud, a pocs quilòmetres de les fronteres amb Àustria i amb Eslovàquia.

La marató de la sortida del Sol (Sunrise marathon) té lloc a Brno, cada any, en el solstici d'estiu, per donar la benvinguda a l'estiu. La cursa comença a les 4:46 am (hora de la sortida del Sol), i inclou les distàncies de marató i mitja marató. No té pas lloc en el centre de la ciutat, sinó que transita per un recorregut força natural, a pocs quilòmetres al sud de Brno, dins del mateix municipi.
Amb un punt neuràlgic centrat en el centre comercial Olympia, de recent inauguració, les curses comencen i acaben a tocar del pàrquing del centre, i van a buscar camins de terra entre camps, boscos i aiguamolls. En aquella primerenca hora del matí, amb el Sol despuntant i envoltats de paisatges naturals, l'experiència és força gratificant.

Arribant d'Alemanya el dia anterior, ens va donar el temps just (retenció per accident a l'autopista) per anar a recollir el dorsal a una botiga esportiva al centre de la ciutat, i estalviar-nos recollir el dorsal l'endemà al matí, just abans de la cursa ("no deixis per a demà tot allò que puguis fer avui"). A la tarda vam anar a reconèixer el terreny (centre Comercial Olympia), per calcular, també, minuts de desplaçament, i calcular hora de sortida de l'apartament. I és que, a certes hores de la matinada, havent de llevar-se aviat, no cal retallar més minuts del compte al dormir.
Així i tot, l'horari va ser complicat, ja que no donava per a massa floritures. Vam anar a dormir a les 9:00pm, i em vaig llevar a les 2:45am (la Tere una mica més tard, ja que ella no havia d'esmorzar), per sortir de l'apartament a les 4:00am, i arribar a destí en 12 minuts.
A aquella hora ja clarejava, i una temperatura paradisíaca de 12 °C, increïble. Vent imperceptible, i humitat del 75%. Reconec que la son i la mandra van fer que corregués amb samarreta de màniga llarga. Tot un luxe. Bon ambient. Uns 400 participants entre les dues disciplines. Escenari amb disc-jockey. Cronometratge amb championchip de Txèquia, xip en el dorsal.
A les 4:46am en punt (els registres de Strava en donen fe), la cursa va començar. Una primera volta d'un quilòmetre, per camí de bicicleta, pels voltants del centre comercial, per, tot seguit, començar a circular pel circuit complet. 2 voltes pels participants en la mitja marató, i 4 voltes pels de la marató. Com ja he dit abans, molt atractiu, amb recorreguts d'anada i tornada en alguns punts, que permetia que ens anéssim creuant tot sovint.
Avituallaments de petits gots d'aigua. Voluntaris en els punts de gir i/o desviaments. Eren els únics animadors. No hi havia ningú més, òbviament. Punts quilomètrics pels participants en la marató, només en els quilòmetres múltiples de cinc.
Pel que fa a la meva cursa, dir que l'objectiu era de no fer més "cacos" (intercalar caminar i córrer), ja que el bíceps femoral seguia sense molestar-me, després de la mitja del diumenge anterior a Alemanya, i dels dos curts rodatges setmanals posteriors, i evolucionant prou bé del trencament parcial del tendó. Així doncs, i amb decisió, vaig anar menjant els quilòmetres, controlant de fer passes no gaire llargues (impuls controlat), per implicar el justet el bíceps femoral. La cursa se'm va fer llarga, normal si considerem que aquestes darreres setmanes he estat pràcticament aturat.
Content d'arribar a meta lliure de molèsties, això sí, amb un temps final molt lluny del que m'agradaria, però a poc a poc, que tot arribarà.
A la mitja marató vam acabar 261 participants (169 homes i 92 dones), els guanyadors van fer 1:12:58 en homes (britànic) i 1:34:28 en dones (txeca).
Jo, per la meva part, vaig quedar 204/261 en la general i 3/3 en cat M65-69.

I amb aquesta mitja ja sumem 27 països europeus on he corregut una mitja marató...