Mitges Maratons Europees d'un corredor viatger

gorka va escriure: Enhorabona Josep80!

Una més al sac. T'has de sentir afortunat de poder seguir corrent i competint. Molts haurem passat l'any 2020 amb zero Mitges Maratons... de Maratons ja no cal ni parlar-ne.

Me'n sento, Jordi, me'n sento. Gràcies, company! Tant de bo tots plegats us pugueu posar un dorsal aviat.

BIALYSTOK POLMARATON (POLÒNIA)-19/JUNY/2021

Bialystok, capital de la regió de Podlàquia, a l'Est de Polònia, i molt a prop de les fronteres bielorussa i lituana. D'uns 300.000 habitants, va ser durament castigada per l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, sent exterminada la meitat de la població (i quasi tots els jueus) i reduïda a cendres el 75% de la ciutat. Abans d'aquest funest episodi, la ciutat havia estat un importantíssim nucli tèxtil, però totes les fàbriques (més de 300) van desaparèixer.
Per tot plegat Bialystok és actualment una orbe nova, carrers amples i voreres espaioses, espais verds, carrils bici a dojo, convenientment dissenyats, i amb una planificació i ordre destacables. Notable activitat en l'edificació d'habitatge nou, edificis de 4-5 plantes, d'aspecte força atractiu i innovador.
Malgrat tot aquesta allau d'arquitectura del segle XX i XXI, també es conserven dempeus, encara que reconstruïts, el Palau Branicki, l'Ajuntament i la catedral, els tres principals reclams turístics, des d'un punt de vista arquitectònic.
Destacable que Bialystok va ser la localitat on va néixer en Ludwig Zamenhof, el qual va inventar una llengua nova, l'ESPERANTO, com a resposta a la barreja de llengües, religions i cultures que va veure al seu voltant a la Podlàquia de principis del segle XX (polonesos, bielorussos, rutens, jueus, tàtars, romanís, ...)
La mitja marató de Bialystok (Bialystok Polmaraton) té lloc normalment el mes de maig, i és una cursa diürna. Després d'haver-se cancel·lat d'edició del 2020 per la pandèmia, enguany van decidir tirar-la endavant, d'acord amb les autoritats sanitàries i gràcies a la favorable evolució de la lluita contra la covid-19. Per poder-ho tirar endavant, però, es van haver de fer, però, certs canvis, com ara la data (mes de juny), recorregut (dues voltes a un circuit, lluny del traçat original), nombre de participants (límit de 2500), configuració de la sortida (500 corredors cada 30 minuts), horari (a la nit, primera sortida a les 20:00), etc.
Inscripció i seguiment precursa de tot el que s'anava publicant una mica farragós, ja que tot era en polonès. Sort del Google traductor! I molt barat: inscripció, samarreta, medalla, i una mica d'avituallament postcursa, tot plegat per 12,80 € al canvi, i en el meu cas (els iaios de més de 60 anys pagàvem només la meitat...).
Vam anar a recollir el dorsal el divendres a la tarda, el dia anterior a la cursa. Punt de recollida: jardins del Palau Branicki, en unes carpes obertes que van muntar per a l'ocasió. Molt xulo.
Malgrat que tots els voluntaris eren joves, ningú parlava l'anglès, i jo, la veritat, volia confirmar certs detalls d'última hora, per no espifiar-la l'endemà. Al final va aparèixer un noi, que no era de l'organització, però que parlava l'anglès, i que va fer d'intèrpret.
Dissabte 19, a les 20:30, ja érem a la sortida. A mi em tocava sortir a les 21:00, i el primer grup havia sortit ja feia uns minuts, amb retard. Un cop van passar els primers del primer grup completant la primera volta, i el segon grup va haver sortit, els del tercer grup, amb sortida a les 21:00 ens vam posar en els calaixos de sortida. Sortida puntual, en un moment que ja marxava la claror del dia i començava a enfosquir. Dues voltes d'una mica més de 10 km cadascuna, per sumar-hi un desviament al final de la segona volta que et portava a la línia de meta, a la plaça de l'ajuntament, superconcorreguda, amb terrasses plenes de gent, atraccions il·luminades, megafonia, i molt d'ambient. Recorregut 100% asfalt, amb un perfil no gaire complicat, llevat d'una pujada de més d'un quilòmetre (dues vegades, dues voltes). Algun tram completament a les fosques (segona volta), havent d'orientar-te per les ombres. Dos avituallaments repartits pel circuit (2 voltes, 4 en total, més l'arribada). Només aigua, ampolles de 500 ml. Ni beguda isotònica ni sòlids, llevat un plàtan a l'arribada), i cervesa sense alcohol a l'arribada. Només l'animació dels voluntaris, i una banda musical molt canyera en un punt del circuit. Temperatura d'uns 24-25 °C, amb bastant humitat. De dia uns 30-32 °C.
Pel que fa a la meva cursa, massa xafogor, poca preparació (darreres 3-4 setmanes entrenant només un cop a la setmana), potser l'horari de tarda/nit..., i massa cervesa al damunt, després de portar ja 4 dies a Polònia. Malgrat que vaig anar còmode, els temps per quilòmetre no van sortir en cap moment com hagués volgut, i tot just vaig poder fer un sub 2h, arribant amb 1:59:52 a meta, classificant 914/1752 arribats, a la general, i 26/53 en el grup d'edat M60-69.
El 25% dels finishers van ser dones i el 75% homes. Bastants abandonaments i no presentats a la línia de sortida.
Guanyador amb 1:09:36, de Polònia, i guanyadora amb 1:18:42, d'Ucraïna.
Polònia, dotzè país europeu en el qual corro una mitja marató, i a la cerca de la següent...

Enhorabona Josep80!. Segueixes sumant.

Felicitats per una nova mitja en un nou pais

La marca no em sembla malament amb totes les circumstàncies que expliques...

M'encanten les teves cròniques Josep80!

He après més que 6 anys de història en secundari...

Amb només cervesa sense alcohol... és normal que hi havia molts DNS

Quan fas aquests viatges, vas sol, o acompanyat per la family? A mi m'agrada l'aventura, però amb tant pocs estrangers, és difícil trobar-se còmode amb uns idiomes que no s'entén res.

Enhorabona!! A seguir!

Dennis Teuling va escriure: Quan fas aquests viatges, vas sol, o acompanyat per la family?

Sempre acompanyat!!

MITJA MARATÓ D'ATENES (GRÈCIA)-12/SETEMBRE/2021

Després de córrer la marató d'Atenes l'any 2012, aquest cop tornava al bressol dels maratonians, allà on va començar tot, per córrer la Mitja Marató de la ciutat.
Atenes, ciutat farcida d'atractius històrics, font de cultura i d'art, s'ha vist fortament castigada, com tot el país, per la gravíssima crisi del deute sobirà grec, crisi que va començar a finals de 2009, que va representar successius rescats per part de la Unió Europea, i quasi la sortida de Grècia de la zona euro. Si bé és cert que sembla que el malson ha quedat enrere, la recuperació serà lenta, i el reguitzell de seqüeles que han quedat manifestes per tota la ciutat n'és una prova. Només s'ha de fer una passejada pels diferents barris de la ciutat per comprovar que cal una sèrie de millores i reformes en l'àmbit d'infraestructures i serveis, que sens dubte no s'han fet per falta de diners. Encara que Atenes sempre havia estat una ciutat "mediterrània", en el sentit de poc ordre, bastant caos i poca disciplina, aquesta vegada l'he trobat més caòtica i desorganitzada que en altres ocasions, bruta, amb força contaminació, poc cuidada, llevat, això sí, dels principals atractius turístics de la ciutat, on sí que es pot comprovar que les autoritats han fet un esforç per seguir mantenint Atenes com a reclam turístic de primer ordre.
L'Organització de la Mitja Marató d'Atenes ha fet un important esforç per tirar endavant l'edició d'enguany, implementant tota una sèrie de mesures i protocols en situació de pandèmia, tant abans de la cursa, durant la cursa, i després de la cursa, que hauran de servir com a aprenentatge per la celebració de la marató d'Atenes del pròxim mes de novembre: presentació de certificats, ús de mascaretes, distàncies entre corredors, límit d'aforaments, agrupació per calaixos, en diferents horaris, 8 sortides diferents, horari, recollida de dorsal molt repartida (5 dies), i amb control d'aforament, fira del corredor a l'aire lliure,...
Malgrat en edicions anteriors la xifra d'inscrits en aquesta cursa havia estat de cinc dígits, enguany, però, el nombre d'inscrits va experimentar una forta davallada (3172 homes i 818 dones), per raons evidents.
El divendres vam anar a recollir el dorsal en un punt força allunyat del centre de la ciutat, un club esportiu amb unes instal·lacions prou folgades, tant interiors com exteriors, com per poder implementar amb garantia les mesures per la covid, tant pel que feia a la recollida del dorsal (interior) com a la fira del corredor (exterior), aquesta darrera prou generosa per a aglutinar un bon grapat de marques comercials de roba i calçat esportiu, així com de sòlids i líquids per la cursa.
I diumenge, dia de la cursa, uns 23ºC i 65% d'humitat, amb un primer calaix de 500 corredors que va sortir a les 7:30, i sortint successius calaixos de 500 corredors cada 3 minuts, amb una graella prou ampla, a la plaça Sintagma, com per estat separats entre 1,5 i 2 metres.
El circuit, el mateix que en altres edicions, va ser dur, força dur. Atenes ho és tot, menys plana. Molts carrers i avingudes amb un pendent considerable, i el recorregut de la cursa no podia evitar el que era inevitable. Un "puja i baixa" constant, destacant un parell de trams, d'uns 4 i 3 quilòmetres respectivament, d'un pendent constant i exigent, tipus Mitja de Terrassa o tipus l'antiga Mitja de Castellbisbal.
Això sí, avingudes amples i ben asfaltades, i cap atropellament en els avituallaments, els quals estaven posats cada 3 quilòmetres, amb unes quantes taules amb ampolles d'aigua i beguda isotònica, i amb gels en el quart avituallament. Un parell de bandes musicals en el circuit, i quasi ningú animant, sens dubte conseqüència en bona part per l'horari.

No vaig tenir males sensacions, sobretot si tenim en compte que no era un circuit gens pla, i que a mi els circuits tan irregulars em ratllen moltíssim. Gran suada, forta xafogor, però ja era d'esperar. Arribada a la plaça Sintagma, davant del Parlament, i com sempre, la Tere amb les fotos de rigor i amb la roba de recanvi a punt.

Amb un temps d'1:56:17, vaig quedar en el lloc 712/2208 acabats (en la general) i en el lloc 11/69 acabats (en la categoria M60-64). Van acabar 1800 homes i 408 dones. Força abandonaments i gent no presentada a la línia de sortida.
Guanyador amb 1:08:32, de Grècia, i guanyadora amb 1:14:53, d'UK.
Grècia, tretzè país europeu en el qual corro una mitja marató, i a la cerca de la següent...

Molt bé Josep80,

Ets el nostre "guía de viatge" pel món!!

Molt bé, Josep80. Com et dic sempre molta enveja i grans records m'han vingut al cap: la Marató d'Atenes amb l'arribada a Panathinaikos és una de les més especials que he corregut i m'han vingut al cap les trobades amb els CoRReCaTS a Syntagma.

Per cert que t'emularé una mica i a principis del 2022 tinc previst córrer una Mitja Marató molt especial a una ciutat europea molt al nord...

On el Chema Martínez ara?

Dennis Teuling va escriure: On el Chema Martínez ara?

No

Tromso?
Bergen?
Precisament avui he corregut la mitja d'Oslo

Josep80 va escriure: Tromso?
Bergen?
Precisament avui he corregut la mitja d'Oslo

Bingo! Tromso.

Ja estic esperant la crònica.

MITJA MARATÓ D'OSLO (NORUEGA) - 18/SETEMBRE/2021

Oslo (Christiania de 1624 a 1897, i Kristiania de 1897 a 1925), és la ciutat de renom europea que està creixent més ràpidament aquests darrers anys, degut bàsicament a una alta taxa de natalitat i a la immigració. Seguint un patró semblant al d'altres ciutats europees banyades per mar o riu, ha urbanitzat tota l'àrea dels molls, creen nous barris força atractius per l'oci i l'habitatge. És aquí on han aixecat la nova icona de la ciutat, l'Òpera d'Oslo, edifici de personalitat tan remarcable com el de la famosa Òpera de Sidney. També han traslladat, a la mateixa àrea, el nou Museu Munk.
Oslo, ciutat global que ha estat classificada en primer lloc en termes de qualitat de vida entre les ciutats europees, però també la segona ciutat més cara del Món després de Tòquio. Només cal passejar-se pels carrers de la ciutat i veure l'enorme quantitat de cotxes Tesla, en totes les seves versions, que van d'aquí cap allà, per adonar-se que aquesta gent viu en una altra dimensió. I és que el vehicle elèctric, a Noruega, va de debò, i a marxes forçades. I ara, que després de molts anys de governs conservadors, acaben de guanyar les eleccions les esquerres, segur que encara ho accentuaran més.
Malgrat la marató d'Oslo, programada pel 18 de setembre, es va cancel·lar per la pandèmia, l'Organització de la cursa, juntament amb les autoritats sanitàries del país, van decidir mantenint la Mitja Marató (que es corria amb la marató), però amb un límit d'inscripcions de 5000, i variant el traçat (dues voltes a un circuit). Les inscripcions es van exhaurir abans de la data límit.
I el cas és que quatre setmanes abans de la cursa l'Organització va comunicar als inscrits que s'havia de retallar el nombre de participants, de 5000 a 3000, perquè les autoritats no veien una evolució prou satisfactòria de la pandèmia. Van demanar voluntaris per passar la inscripció a 2022, o per tornar els diners, i així baixar la xifra. I si no, només podrien córrer els 3000 primers inscrits, i punto. No vaig fer cap moviment, i la setmana següent, després de la data límit per prendre una decisió, em van dir que estava admès, que les baixes havien superat amb escreix les previsions.
Entrega de dorsals, sortida i arribada de la cursa, tot plegat a la Radhusplassen, d'espai força ampli, davant de l'ajuntament d'Oslo, escenari cada any de la celebració del Premi Nobel de la Pau.
Per la recollida de dorsal i samarreta, que tenia lloc en unes carpes instal·lades en el mig de la plaça, s'havia de presentar certificat covid, encara que just al costat hi havia una unitat de test covid (repartides per tota la ciutat), on es podia fer un test, i DE FRANC. Patrocinadors principals BMW i REMA 1000 (principal retailer escandinau). Quasi cap carpa amb màrqueting d'esdeveniments o productes. Ordre i organització perfecte en la recollida.
Com moltes curses escandinaves, la cursa va tenir lloc un dissabte, encara que en aquesta ocasió al matí, en lloc de la tarda.
6 grups de 500 corredors, amb sortides a les 9:00, 9:10, 9:20 per un costat, i a les 10:55, 11:05, 11:15 per un altre, tenint en compte que era una cursa a dues voltes, i per no fer coincidir el gruix dels grups. L'assignació de cada grup es va fer en funció de si estimaves temps d'arribada (o no), i de quina era aquesta estimació.
Vaig sortir en el grup 3, a les 9:20, amb 11 °C de temperatura i un 65% d'humitat. Ja la sortida va ser un botó de mostra de l'animació que l'Organització havia preparat en tot el recorregut: música força "canyera", amb animadors i animadores ballant, en els minuts previs a cada sortida. I després... 12 punts d'animació (que per dues voltes en fan 24), la qual cosa va representar una cursa força entretinguda i agradable.
En el meu grup de 500 corredors/corredores vaig veure llebres d'1:40, 1:45, 1:50 i 1:55. I fins a 5 parelles de corredor/a invident/a + guia.
Cursa amb alguns trams estrets, emprenyador a la primera volta, i terreny força irregular, tant pel que feia al perfil (ara pujaves, ara baixaves), com per l'asfalt, que no era bo i estava força travessat per vies de tramvia i algunes llambordes.
Llebre d'1:55, que era la que jo podia tenir més propera, força desorientada, em va passar després del primer quilòmetre a un ritme que ja vaig veure que no era, ni de bon tros, el que li tocava. Només dir que va travessar la línia d'arribada a 1:50.
Cursa, en definitiva, molt atractiva, que vaig gaudir, a un ritme no forçat, a vuit dies de la propera marató. Bossa força generosa amb tota mena de sòlids i líquids, en acabar la cursa, a més de la medalla.
Nivell destacat, en totes les categories. Es nota que aquí els runners i les runners li foten.
Excel·lent organització, a tots els nivells. També força voluntaris.
Amb un temps d'1:55:17, vaig quedar en el lloc 1864/2796 acabats (en la general) i en el lloc 47/70 acabats (en la categoria M60-64).
Van acabar 1940 homes i 856 dones.
Guanyador amb 1:02:43, i guanyadora amb 1:14:42, ambdós de Noruega.
Noruega, catorzè país europeu en el qual corro una mitja marató, i a la cerca de la següent...

MITJA MARATÓ DE PODGORICA (MONTENEGRO)-7/NOVEMBRE/2021


Montenegro ("Grna Gora", en montenegrí), amb una superfície equivalent a una mica més de la tercera part de la de Catalunya, i amb una població inferior a la desena part de la nostra, és un país independent des de l'any 2006, quan després d'un referèndum van decidir independitzar-se de Sèrbia, amb qui formaven una federació de dos estats. Des de finals de la Segona Guerra Mundial fins a 1992 va formar part de l'antiga Iugoslàvia, junt amb les actuals Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Macedònia del Nord, Bòsnia Hercegovina i Kosovo. Malgrat els 300 quilòmetres de costa en el mar Adriàtic, és un país molt muntanyós, com es pot deduir del seu nom.
Montenegro és candidata oficial per pertànyer a la Unió Europea. Sens dubte, quan hi entri, els fons d'ajuda de la UE li aniran força bé per modernitzar infraestructures i crear-ne de noves. Tan sols dir que les carreteres del país, per les quals vam conduir durant una setmana, permeten una velocitat màxima de 80 km/h, i a aquesta velocitat només s'hi pot anar a ben poques vies, ja que l'estat de les carreteres no ho permet.
Es tracta d'un dels països més pobres d'Europa en l'actualitat, i han trobat en el turisme una potencial font de riquesa, i que cada vegada és més una realitat, sent les platges i costes montenegrines unes de les més de moda en l'Adriàtic. D'altra banda, també disposen d'un patrimoni arquitectònic força interessant.
Com a curiositat, cal dir que no tenen moneda pròpia, i han adoptat l'euro com a moneda del país, però amb uns preus que, almenys fora de temporada alta, són molt barats per a nosaltres.

La capital de Montenegro, Podgorica (antiga "Titogrado") té, si fa o no fa, la mateixa població que Lleida, i és la localitat més gran del país, encara que, ni de bon tros, la més maca. És en aquesta ciutat on s'organitza l'esdeveniment esportiu en el qual vaig participar, i que incloïa marató, mitja marató, 10k i 5K. Si bé en anteriors edicions el circuit de la marató sempre ha estat Podgorica-Danilovgrad-Podgorica (Danilovgrad és a uns 20km de Podgorica), i la Mitja Marató començava a Danilovgrad i acabava a Podgorica, la pandèmia de la covid-19 ha forçat a canviar el recorregut de les edicions de 2020 i 2021.
L'edició del 2020, que no va ser suspesa, es va celebrar en un circuit d'1 quilòmetre de volta el·líptica (anar i tornar per un tros d'avinguda de 500 metres). Imagineu-vos fer 42 voltes per córrer la marató.
L'edició d'enguany estava anunciada, quan em vaig inscriure, per ser correguda en un circuit de 5 quilòmetres i escaig per volta, la qual cosa haurien representat 4 voltes per completar la mitja i 8 voltes per completar la marató. Quina va ser la meva sorpresa quan, passades unes quantes setmanes després d'inscriure'm, vaig comprovar que havien canviat el circuit, el qual s'havia "encongit", mutant de 5 a 2 quilòmetres per volta. En definitiva, la mitja serien 10,5 voltes, i la marató 21 voltes.
Inscripció molt econòmica, 10€ per a la marató i mitja marató, i 5€ per 10K i 5K, totes quatre incloent-hi samarreta i medalla finisher. A més, no s'havia d'abonar res en el moment de fer la inscripció, sinó que es pagava "in-situ" en el moment de recollir dorsal i samarreta. Això, que pot ser un avantatge, em va provocar una idea equivocada del nombre publicat de participants, ja que ni de bon tros es van presentar a la línia de sortida tots els que havia vist inscrits (147 inscrits a la mitja marató, i només en vam acabar 74, i 66 inscrits a la marató i només en van acabar 29). Recollida en una oficina de l'associació d'atletisme de Montenegro.
Diumenge de la cursa força calorós, sense vent i l'únic dia sense núvols dels vuit que vàrem estar en el país. Uns 24-25 °C i 70% d'humitat, i hora de començament de la marató i mitja (conjuntament) a les 11:30!!!! A les 9h i a les 10h s'havien celebrat les curses de 5K i 10K, respectivament. Ni fet expressament.
El tram d'1 quilòmetre (1+1=2km per volta) era en un boulevard del centre de Podgorica, però una mica apartat del nucli més urbà, la qual cosa va representar que ni cotxes, ni gent, ni sorolls. Tot plegat força solitari, en família, monòton i, en definitiva, poc atractiu. Els dos sentits del boulevard estaven separats per una mitjana de gespa d'uns cinc metres, amb plantes, que s'havia de travessar pel damunt a cada volta, per canviar de sentit en un dels extrems. Per l'altre extrem es podia canviar de sentit per l'asfalt. Ni cal dir que haver de canviar de sentit 180° dues vegades per volta penalitza en el ritme (multipliqueu pel nombre de voltes) i en la distància finalment recorreguda (per no frenar tant en el canvi de sentit t'obres a l'hora d'agafar la corba, i recorres més metres). Per arrodonir-ho, per un dels costats del tram de la cursa (uns 300 metres) el perfil picava cap amunt, res exagerat, però emprenyador haver-ho de fer 11 vegades i sota un sol i calor de collons. En fi, paciència.

La cursa va començar puntual, un grapat de corredors/es (menys de 100) vam sortir des de la contrameta per córrer la mitja, i un grapat encara més petit de corredors/es (menys de 50) van sortir en sentit contrari des de la línia de sortida/arribada, per córrer la marató. Òbviament, amb els minuts, ens vam barrejar tots, i tan aviat tu avançaves a algú, com tu mateix eres avançat per algú. Amb tantes voltes, però, algun avantatge hi havia d'haver, i és que veies a la gent que t'animava un munt de vegades. La Tere em va fer un grapat de fotos. Un sol punt d'avituallament, col·locat al costat de la línia d'arribada. Gots molt petits d'aigua i beguda isotònica.
Finalment, vaig acabar en 1:56:46, posició 29è de 74 a la general, i 1er de 2 a cat M60-64. Una ampolla d'aigua en acabar la cursa.
Finishers Mitja: 59 homes i 15 dones
Guanyadors: 1:12:40 (Rússia) en homes i 1:34:17 (Montenegro) en dones
A la marató van acabar 25 homes i 4 dones, temps del guanyador 2:52:36 (Montenegro), temps de la guanyadora 4:05:16 (Polònia)
Organització justeta, però molt voluntariosa. En definitiva, esdeveniment poc lluït, que en condicions normals segur que és més atractiu, tant per circuit com per participació. Però les circumstàncies van ser les que van ser, i encara gràcies.

Montenegro, quinzè país europeu en el qual corro una mitja, i seguint...

Felicitats Josep!

Quin horari més dolent! Tenint en compte aixó i la temperatura vas fer una bona marca...

Quina excusa més bona per visitar un pais fora del circuit turístic habitual!

Caram, Josep80, aquesta no és gaire atractiva... però enhorabona per una més i que per a molts anys en puguis seguir sumant!

Josep80

Moltes felicitats per les teves mitges maratons crak

Enhorabona josep80!!

Un país molt interessant, però una (mitja) marató poc interessant.

Ni he entès bé el motiu de fer-la en un circuit tan petit?

Una altra!

M'agrada molt aquest fil, josep80!!
Les cròniques estan genial amb una mica d'història, situació actual, informació d'interès... i la cursa, és clar.
Enhorabona per fer tantes curses a l'estranger i moltes gràcies per dedicar temps a explicar-nos-ho!!