Les setmanes de competició m’agrada que no hi hagin contratemps, però dimecres vaig començar a sentir un fort dolor a la zona lumbar que em va fer patir per no poder competir diumenge. Per sort, l’amic Barceruel em va donar una pauta d’exercicis per poder estar a punt per la cursa i no va fallar. Allà estava diumenge al Canal olímpic, on es respirava un bon ambient correcat. L’objectiu era millorar la marca de la temporada, concretament l’1h.24’ que havia fet a Granollers.
Després d’uns minuts de tensió al calaix es dona la sortida després de suportar una bona estona de reggaeton a un volum força elevat. Als primers quilòmetres de tanteig em sento bé. Hi ha una llebre de 1h24’ però prefereixo anar per endavant i moure’m per grups més petits. No he arribat al km.2 i algú es tira un pet, i per lleis de la física que desconec, el pet no es queda a on se l’han tirat, sinó que en aquests moments viatja dins del grup per sota de 4’/km. M’obro una mica cap a l’esquera per poder agafar aire net, i ja veig al fons la única dificultat orogràfica del circuit, el pont sobre l’autovia de Castelldefels, pel qual passem quatre vegades, dues vegades per volta.
I la primera sorpresa me la trobo quan abans del km.3 tenim un avituallament. Agafo aigua doncs intueixo que no en tindrem fins molt més endavant. Al passeig marítim es corre be direcció sud doncs tens una suau brisa a favor, però al girar direcció nord em penalitza uns 5” per km. Tot i això estic corrent molt més ràpid del que tenia previst. Quan entrem pels carrers interiors de Castelldefels cal vigilar els bonys a l’asfalt provocats per les arrels dels grans arbres. Torno a pujar el pont, i ja encaro el final de la primera volta. Paso el km.10 en 38’20”, però de cop em veig sol. Tots els que corrien al meu voltant eren corredors del deu mil. En fi, comença la lluita en solitari, i la temperatura comença a augmentar, estem sobre els 18 graus que sense ser una calor extrema, ja es massa calor per fer una mitja. Al següent avituallament em tiro aigua per sobre per refrescar-me. Estic perdent una mica de ritme però intento no deixar-me anar i seguir lluitant.
El corredor davant meu em porta tants metres que ja no el veig, i al girar pels carrers interiors estic a punt de pedre’m a un carrer on s’havia de girar i jo seguia recte, sort que un guàrdia urbà m’alerta a l’últim instant. Estic encarant la tornada a la zona del canal, i ja començo a doblar atletes del deu mil. Arriba el desviament cap al canal, però no veig per on s’ha de passar. Afortunadament, un espectador m’indica que haig de pujar a la vorera i entrar al carril bici. Després m’entero que el que anava líder de la mitja ha seguit recte en aquest mateix punt i ha perdut la cursa.
Entro al canal, només son dos quilòmetres però es fan eterns. Intento mirar al terra o a coses que estiguin a prop, doncs si mires al fons, tot sembla molt lluny i sembla que no et moguis del lloc. Finalment completo la mitja en 1h.21’, magnífic resultat. Em sento molt feliç i alhora molt cansat. Amb aquesta, tanco la temporada de mitges.
Les valoracions de la cursa són positives, tot i que potser les dates de finals d’abril per fer una mitja marató el risc de calorada és alt. Abans que es disputava a l’octubre la temperatura era més fresca. I en quant a l’avituallament, la clau me l’ha donat l’amic Agustín: Estan col·locats on logísticament li va be a la organització, no on li anirien be als corredors, i alguns avituallaments arriben molt aviat i altres massa tard.
M'ha encantat poder saludar a molts correcats que feia temps que no veia i d'altres que he conegut avui. Fins la propera.