Feia temps que no feia la mitja marató de Terrassa, i tenia ganes de tornar. Arribo amb força temps i em poso a fer la llarga cua de la recollida de dorsal. Tot i que el dorsal es pot recollir el dia anterior, hi ha molta gent que encara ho recull el dia de la cursa. Crec que aquest és un aspecte a millorar, doncs és una cua única tant pel cinc mil com per la mitja, i tot i la bona voluntat dels organitzadors, resultar una mica caòtic. La bossa del corredor estava bé, amb una samarreta força original i diferents begudes.
Vaig anar cap a la zona de sortida, on a primera hora feia un fred força important. L’ambient era magnífic amb molts correcats per allà. Al ficar-me al calaix tot i haver escalfat tenia els peus congelats. Parlo amb Marc78, atleta local i em comenta una mica el nou circuit. El primer deu mil no és tant dur, però després et trobes amb el pitjor perfil del k10 al k14, per acabar en baixada. Em poso al costat del Yeray, que surt a fer 1h20’, i té una txuleta escrita a boli a la ma on ha calculat els segons que ha de guanyar o perdre segons el perfil. D’entrada sempre l’objectiu és millorar la cursa anterior, però d’entrada em sembla difícil millorar l’1h21’ que vaig fer a Sitges en un perfil com Terrassa, tot i que les darreres setmanes he entrenat força bé. Un altre factor que pot influir es que corro amb unes sabatilles de placa que m’ha donat el meu amic Khryz, doncs ell s’acaba d’operar del menisc i té una llarga recuperació per endavant (molta sort company).
Es dona la sortida, surto tranquil, pujada progressiva i veig com el Yeray se m’escapa poc a poc, i fins i tot la llebre de 1h25’ també em passa, però no vull gastar masses forces en aquest inici tant dur. Arribem a una zona més plana i començo a recuperar posicions. Ja començo a fer quilòmetres per sota de 4’. Porto dos gels per fer servir al km.7 i al km.14, el segon amb cafeïna. Passem per la porta d’una botiga de pollastres a l’ast on arriba una olor que alimenta. Però és el moment de pensar en pollastres, la cursa es va estirant i cada cop resulta més difícil córrer en grup. A les zones urbanes pots trobar gent animant, però en canvi altres zones més de polígon estan absolutament desertes.
Quan cap al km.10 el perfil comença a ser més dur, és quan notes l’esforç a les cames. Fins al km.14 has de ser conscient de que perdràs segons respecte al ritme objectiu, es tracta simplement de minimitzar els danys. Quan per fi passo el km.14, el perfil canvia, primer predomina el pla, més tard la baixada. Si a aquest punt arribes bé de forces es pot córrer molt. Veig al fons al grup del Yeray, però tot i que l’estic retallant terreny poc a poc no podré arribar fins al seu grup. La baixada final és una passada, tot i el mal de cames és un descens increïble, i l’animació és increïble. Finalment passo l’arriba en 1h.20’, uns 30” més ràpid que Sitges, un resultat totalment inesperat.
En fi, toco fusta per seguir en bona ratxa i sobretot sense lesions. Propera parada Mitja de Barcelona.