Equip CoRReCaT a les 24 hores

Hola!

Ja fa molts dies de les 24 hores, gairebé ja no tocaria fer crònica, però també m'agradaria dir-hi la meva.

En primer lloc per agrair la iniciativa de Corredors.cat i el lideratge en aquesta prova concreta del ManoloM, el Jaume86 i el Jorfer. Crec que va ser una idea genial, que ens va permetre viure una jornada inoblidable, que unànimement dediquem al nostre Zenon  :love:

Gràcies al debu, al Meep, al koldo, al dani, al Khryz, al Rubens, a l'ecopac i a d'altres que em deixo (perdoneu), tots els que passeu tantes hores treballant per a aquestes 24 hores solidàries. Sou l'ànima d'aquesta casa.

A mi em va fer molta il·lusió obrir el relleu. Per qüestions laborals sobrevingudes, finalment no vaig poder-me repartir la meva hora amb el Xavi-Nad, que venia al meu darrere, perquè havia de tornar a Manresa ràpidament. Pell de gallina sortir a les 12 en punt, juntament amb tota la gent que estaria tantes i tantes hores corrent, i amb la resta dels equips.

La crònica no té gaire història. Vaig córrer una horeta, i sí que ja vaig veure que alguns equips, ja des del principi, feien relleus més curts. Ja vam poder comprovar, per tant, que la qüestió tàctica tindria la seva importància. Tot i així, aleshores encara no sospitava, ni de tros, que la cosa aniria tan i tan ajustada. De fet durant les setmanes prèvies, on ja vam tenir notícia que algun equip venia disposat a donar guerra, no vaig imaginar-me que la cosa seria tan difícil. Sense pecar d'immodèstia, però pensava que seria complicat que algú altre reunís 24 corredors com els que formaven el nostre equip, bona combinació de velles glòries però que encara donem una mica de guerra, i joves que pugen fortíssims, i amb el lideratge absolut del nostre últim rellevista, el nostre Messi, el Marc78, un atleta espectacular i que fa molts anys que és sempre al capdamunt.

Durant la meva horeta vaig poder comprovar, com deia el Chute, que al carrer 4 de la recta principal de Can Dragó hi ha dos bonys considerables. Em va agradar coincidir amb els correcats que iniciaven les 24 hores, Krlos, Ara i Paris, i també rebre els ànims d'un company amb qui vam fer junts de llebre sub3 a BCN, l'enorme Mia Carol, que a darrera hora va canviar les 24 hores per les 12 perquè li tocava fer de president de taula a les eleccions de diumenge, i es va cascar el rècord de la prova (i rècord estatal). Un monstre, que a més encara tenia temps d'animar la resta.

Vaig córrer l'hora tan ràpid com vaig poder (no estic en el meu millor moment però vaig donar-ho tot). I com mareja tantes voltes! En acabar vaig marxar ràpid, i la resta del dia, mentre les obligacions ho permetien, seguia la prova a través del grup de Whatsapp. Quin fart de patir. A les 5 de la matinada, vaig llevar-me a canviar bolquers de la meva filla, i no vaig poder dormir més, enganxat al mòbil, seguint i comentant l'espectacular transmissió del guissona. Les últimes hores van ser d'infart. Jo ho tenia impossible per tornar a Can Dragó (visc lluny i havia de treballar), però vaig anar-ho seguint i patint des de la distància. Era increïble la igualtat, i també les incidències que succeïen (alguna lesió, etc) que anàvem resolent sobre la marxa.

Espectacular, en resum, els que vau fer l'esforç de córrer sols a la nit, i els que us vau oferir a col·laborar fent relleus curts, llargs o mitjans, el que fes falta. Vam ser una pinya de 24, liderats per un ManoloM omnipresent i amb altres correcats animant i ajudant. Jo crec que, en el fons, el fet que no ho haguéssim organitzat gaire va fer encara més impressionant aquest esperit d'equip, aquesta solidaritat i col·laboració de tothom. Potser si tot hagués estat muntat com un rellotge no hauria estat tan especial. Penso que al capdavall, fins i tot si haguéssim estat segons, recordarem molt de temps no pas la marca, ni el rècord, sinó l'esperit de lluita, de col·laboració i el sentiment d'equip. Va ser molt maco.

Tots i cadascun dels 24 vam fer-ho tan bé com vam poder. Al final, però, i si em permeteu la personalització, crec que va ser preciós que fos el Marc78 qui culminés la prova. Algú que, podent córrer pel club que triés, fa tants anys que passeja la samarreta correcat pels podis del país i que té tanta qualitat atlètica com discreció i bonhomia, crec que mereixia aquest honor i aquest petit homenatge improvisat. En aquesta casa tots som iguals, només faltaria, però ens uneix això de córrer, i ell en això és un autèntic mestre. Gran Marc.

I enhorabona, naturalment, als companys de Triatló Picornell. Molt mèrit el que van fer. A veure si l'any que ve repetim un duel tan bonic.

Salutacions, i bon 2016!

Joan3 m'has emocionat amb el teu relat amb paraules tant adients expressant el que vam viure gràcies a tots vosaltres.

Molt ben explicat Joan3. :yes:
Corredors.cat és molt gran. Gran organització i gran equip
Salut!

Sense paraules, Joan3..només puc dir  :love: :love: :love:

Que gran crònica Joan3, llàstima que no pòguessis viure el final des de dintre  :wink2: