Ho dèia al grup de whattsapp que en el que el ManoloM ens havia reunit, tota história, té una intrahistória i volia que hi quedés la meva en aquesta jornada històrica per Corredors.cat. Crec que vist des del punt de vista organitzatiu i coneixent-nos a tots, es va pensar que seria una tasca difícil engrescar-nos a tots en aquest projecte, peró al final tots vam estar convençuts del projecte i amb moltes ganes de córrer colze amb colze amb tants amics i magnífics corredors.
Jo també tenia moltes ganes i molta il•lusió, i tot i que potser una mica mancat de la confiança del passat, per un any des del punt de vista físic complicat. Pensava que podia arribar bé, al relleu, peró que havia de treballar dur, per que després de Berlín, gairebé no vaig poder reprendre els entrenaments fins al novembre. Deixant de costat aixó, i ara que ha passat tot, haig de dir, que la meva participació va estar pendent d'un fil, d'un fràgil fil, fins a hores prèvies a participar en el meu relleu. No vaig dir res, per que al grup de whattsapp, el relleu estava agafant una importància grandíssima, els missatges i l'entusiasme no paraven i amb aquest ambient, no m'atrevia a dir res i més quan arribaven les "males notícies" amb els problemes físics de l'Isaac, del David o del Josep.
Divendres dia 18, van intervenir la meva dona d'un tumor desmoide al recte abdominal. No us espanteu, és una tumoració complertament benigna, sense possibilitat de malignització, peró que si no s'extirpa, va creixent i infiltrant la musculatura. Calia fer-la fora aviat. La data de la IQ la vaig saber setmanes després d'haver tancat el dia i l'hora del relleu. M'he passat gairebé 48 hores seguides a l'hospital, entre divendres i dissabte, entre arribar, esperar per entrar a quiròfan, a que acabi la intervenció, a sortir de la reanimació, etc...Tot va anar perfecte, peró clar, ha passat hores bastant incòmoda i dolorida, per que cada vegada que havia de fer servir la musculatura abdominal, veia les estrelles. A sobre, i amb bon criteri, el cirurgià ens diu que millor passar el cap de setmana i que sigui alta dilluns o dimarts. La nit de divendres me la passo al sofà de l'hospital i al dissabte, no sé que faré. Van passant les hores i es va trobant millor peró la millora no és espectacular. Ella em coneix i sap que em feia il•lusió aixó, peró que si seriosament m'hagués dit que em quedés amb ella ho hagués fet. Peró com que sap que li demano poc en aquest aspecte del córrer, en un acte generós, va ser poc egoista.
Mentre les notícies no paraven d'arribar, jo marxava de l'hospital gaire bé a dos quarts de 8 a casa. La meva sogra es va quedar a dormir a l'hospital amb la meva dona i jo em vaig encarregar de portar-me a casa al meu fill i a la meva neboda. Els que teniu fills, ja sabeu, bany, pijames, sopars, etc...i a dormir. Després vaig sopar jo i vaig marxar a dormir a casa del meu sogre, mentre la meva cunyada es quedava a càrrec dels nens. Per aquell moment perdíem voltes, peró jo necessitava i volia dormir.
5:00 am en peu. Abans de les 6:00 ja estic allà. El Jordi89 feia uns relleus brutals i el Rafa li donava aire amb uns relleus magnífics. Ja veia que les coses no serien senzilles. Finalment haig de sortir un quart d'hora abans. El del Pico, tenia bona pinta, peró ja havia corregut i anava a ritme assumible, quan portava 10' a roda i sabent que canviarien de seguida vaig passar-lo i posar-me a tirar, peró el tio respon, em segueix i després em passarà i se n'anirà en busca de canvi. Estava una mica perdut, no entenia com anava tot. Va sortir un altre i es va posar a roda, i després d'un temps darrera, igual, canvi de ritme fort. Ja veig que no puc estar responent a canvis per que sortiré perdent jo. Aguanto el tipus i no el deixo marxar massa. L'R_3, està allà i li dic que un parell de voltes i a dintre. En aquest parell de voltes recupero el marge i entro. Mantinc la volta que teníem. M'entrebanco amb la sortida de pista i a sobre a l'Edu se li cau el xip, torna enrere. Peró recupera el terreny ràpid i va ben fort. Jo mentre recupero alé i veig que he fet 26' llargs a 3:30/ km de mitjana del fore. L'Edu fa un magnífic relleu i m'ho deixa en dues voltes a favor. Surto de nou i porto un tio darrera. Va justet, i vaig a bon ritme, peró ja sé com he de jugar al joc i no em cebo. Finalment després d'una bona estona, deixa el lloc a un altre que recupera el temps perdut al canvi i es posa de nou darrera. De sobte, de nou canvi de ritme, fort. Al principi fa por i no vull perdre terreny i demano el canvi en un parell de voltes novament. Aixó si, li recupero el terreny i li trec un cert marge per facilitar el canvi de xip. Surt de nou l'Edu. Anava bé peró no volia arriscar l'avantatge. He fet 19' més i mantenint el promig de 3:30. Aquí l'Edu manté el tipus, tot i que ja pesa i guanyem per unes 2,5 voltes més o menys. Tindrà 3 tios en poc temps, peró es mantindrà. Quan em demana el canvi ho tinc clar, queden 15' més o menys i ara no tindré ja res a perdre. Surto amb moltes ganes i a bon ritme, ara els km cauen en torna 3:20. Ja no porto ningú darrera enganxat i em trobo força bé. Mantinc el ritme. No aconsegueixo trobar el del Picornell, peró no em pot estar retallant ara, penso. Quan dic que acabaré apreto en unes 2 últimes voltes ben fortes, peró podria haver seguit. Aquest últim parcial em deixa el global en una mica més d'una hora a 3:27-8/ km de mitjana. Content i satisfet, amb gairebé 3 voltes, marxo de la pista i agafo el cotxe per arribar a casa. Gairebé són les nou i el meu petit s'ha aixecat.
Les notícies continuen sense parar peró les coses s'han tornat a escurçar molt. Finalment he pogut tornar amb el meu fill a veure el final vibrant i apassionant amb el Marc i els relleus gairebé a voltes i veure una victòria, patida, suada i molt currada. Avuí ha estat un dia increïble i inoblidable, la veritat, i un orgull formar part de Corredors.cat i de l'"equipasso" humà i atlètic, en el que he pogut córrer i aportar el meu granet de sorra a la victòria.