18ª Cursa de Sant Quirze - Organitza CoRReDoRS.CaT

rularo86 va escriure:
Donant un cop d'ull als resultats veig aspectes curiosos. El primer te relació amb la relativa poca distància entre els integrants del grup.
En Hansi va creuar l'arc d'arribada 13 segons abans que Jorfer (trigant 18" i 1 posició menys), el qual va creuar l'arc d'arribada 8 segons abans que Mona (trigant 8" i 2 posicions menys), que al seu torn va finalitzar la seva participació 4 segons abans que jo (trigant 4" i 2 posicions menys). Es a dir, gairebé vam entrar en filera

Bones cròniques

Si t'he entès bé Ruralo, l'últim va guanyar la cursa? 🤣🤣

Ho dic per l'enveja de no haver participat, ehh

Bon dia Dennis Teuling,
Obviament no. El que vull dir es que Hansi, Jorfer, Mona i jo vam entrar pràcticament en posicions consecutives i poc temps entre nosaltres.
Ja sabeu que m'agrada analitzar dades i normalmente es troben coses curioses.

Una altra curiositat es que, a la segona volta, en Jorfer i jo vam fer el mateix temps. Ara, ell es va quedar a 1 segon de la fita que intentaba a conseguir (1 según menys amb 1 any mes).

Per tant, hi ha moltes maneres de veure la cursa i tothom tindrà les seves anécdotes.

La presidenta i, la darrera candidata, van pujar a podis (no al mateix temps). Un company ja ha esmentat que no va pujar donat que va marxar pensant que no habia fet podi.

La cosa es pasar una Bona estona. Qui va guanyar? Tothom, organitzadors, voluntaris, llebres, participants,... Fins i tot aquest fil, que s'ha omplert de cròniques.

I compartir aquesta afició amb vosaltres no te preu.

Doncs per alusions no tinc comissió a Saucony però sóc fidel a aquesta marca. He tingut molt models ride, kivara, rise,...i ara estic gaudint en les competicions amb les endorphine però les de nylon no les pro que tenen carboni i, a mi aquest material m'espanta, que corro lent i no ho necessito (el meu criteri evidentment doncs jo crec que si competeixes a més de 4'/km no cal carboni)..

Fa anys que utilitzo Adidas per a entrenar (ara la Rise1 i 2) i Saucony per qualitat i competit (Endorphine 3 i 4 i esperant a la 5 per a les maratons de la temporada 2025/26).

Rularo super l'anàlisi que has fet.

rularo86 va escriure: Bon dia Dennis Teuling,
Obviament no. El que vull dir es que Hansi, Jorfer, Mona i jo vam entrar pràcticament en posicions consecutives i poc temps entre nosaltres.
Ja sabeu que m'agrada analitzar dades i normalmente es troben coses curioses.

No no, perdona, que havia llegit malament el teu primer escrit.
Pensava que deies que Hansi havia havia arribat 13" abans, però que van donar a Jorfer 18" i 1 posició menys..

Que a mi també m'encanten les dades curioses!! Quantes més millor

Ja fa una setmana, però val la pena fer crònica d'aquesta estimada cursa

Cada any he col·laborat en la cursa com a voluntari, per mi té molt significat des del 2007, amb els fets que recordava el Chute. Va haver-hi al setembre del 2007 una edició "pilot" de memorial pel David en la qual vaig ser conscient que organitzant i participant en un esdeveniment atlètic, el Natxo i la seva família, i molts de nosaltres, sentíem que fèiem un bonic homenatge al David.

Vaig arribar a les 7h, com cada any, per fer la meva habitual tasca de posar cinta als punts del circuït on es podria retallar, i els cartells amb els punts kilomètrics. Fer-ho abans i després de la cursa m'aparta molta estona del centre neuràlgic on esteu tots els correcats i participants, per això em vaig perdre la possibilitat de xerrar més amb molts/es de vosaltres. Però tot i així, vaig gaudir de saludar-vos i de conversar una mica

La meva cursa en si va ser entretinguda i molt ben acompanyat, com han relatat els companys. És una cursa dura i sempre la intento fer el més ràpid possible dintre de l'estat de forma que tinc. Queden lluny els anys en què vaig poder fer sub40, però en les marques actuals soc igual de feliç perquè participo, i quan veig la cara d'alegria tendra del Natxo, de l'Anni, de tanta gent que donem importància a aquest memorial pel David, val molt la pena.

Tot i que vaig haver de marxar just després de recollir cintes i cartells de punts km, amb presses, i no vaig poder seguir gaudint de conversar amb vosaltres, va ser un plaer cada paraula, cada somriure, cada encaixada i tota la festa a Sant Quirze

Un altre que també va tard.
Aquesta és la meva novena participació en aquesta cursa. Els darrers anys s’ha convertit en clàssic. De fet, he corregut les darreres quatre edicions seguides. Ho facilita molt el tenir-la a prop de casa. Aprofito per veure com està el meu estat de forma. Aquest any no hi arribo gens bé. Fa dies que tinc molèsties al bessó de la cama esquerra. Dimecres vaig aturar l’entrenament pel dolor que sentia i avui em presento a la línia de sortida amb molts dubtes de poder-la acabar. En aquests dies de descans el dolor ha anar desapareixent, però encara es manté.
Com l’any passat correré amb la Milena, la meva filla. És la seva segona cursa. L’any passat va debutar en la de 5 km. i avui ja s’atreveix amb la de 10. Sortirem junts, però l’adverteixo del meu estat i li dic que no sé si podré fer tota la cursa. Sortim des del darrera amb l’objectiu de baixar de l’hora. Tret dels kms. en franca pujada anem fent els kms. per sota de 6 i fem el pas pels 5 kms. una mica més lents que l’any passat (29-49), però amb l’objectiu al nostre abast. No sento dolor al bessó, però no vaig còmode. Veig que ella es troba bé. Passada mitja cursa, agafo aigua i em dono un respir. Li dic que segueixi endavant i que no m’esperi. Penso que em refaré i després la podré atrapar. Veig com es va allunyant. Quan ens creuen a prop del km. 7, la Milena ja va per davant de la llebre de l’hora. Segur que aconseguirà el seu objectiu. En el km. 8 intento accelerar. Aquest serà l’únic quilòmetre per sota de 6 en aquesta segona volta, però veig que no vaig tan ràpid com voldria i em deixo anar fins acabar la cursa amb 1-01-08, el meu pitjor crono a Sant Quirze en les nou edicions, però satisfet de poder-la acabar. He fet 31-20 en la segona volta i malgrat les sensacions d’anar lent he avançat 25 posicions, o sigui, que els altres encara anaven més lents que jo.
Com sempre ha estat una molt bona cursa que espero poder repetir per molts anys.

M'encanta llegir les experiències a la cursa.
Visca les cròniques.
Hansi merci per animar-me unes quantes vegades durant la Cursa.
Ricard, l'important és que vas arribar quan no donaves ni cinc cèntims per tu. Enhorabona!!

No sé si encara falten fotos per publicar a la web, però no trobo la foto de grup que ens vam fer.

Salut

Vladi, aquí en tens un parell

Hola,

Un altre que va anar a caminar, I mai millor dit, a StQuirze. Feia anys que per compromisos familiars no hi havia pogut anar així q aquest any q s’havien alineat els satèl·lits havíem d’anar. Com va dir el Jorfer vàrem anar com altres anys a primera hora a donar un cop de ma i veure als companys de tota la vida que com cada any son allà donant un cop de ma (especialment a la Judith que feia molt de temps que no coincidiem i la veritat la trobava a faltar i molt. Ella ho sap). Xerradeta entre tasques amb els companys i posant-nos al dia i cap a les 8h a donar un cop de ma amb les llebres (hi ha coses que no canvien...nomes que ara ja no es el ManoloM posant-les nervioses jajajajajaja).

Referent a la meva cursa, doncs era ‘crònica d’una mort anunciada ’. Just la setmana d’abans havia debutat a la Mitja Distància de Triatló (conegut com Mitg Ironman) i la setmana de la cursa no havia fet gaire cosa. Es a dir cames com a pals i amb poques ganes de patir. De sortida em proposen anar a la barqueta “pata Negra” de 44’ i molt amablement vaig refusar i em vaig col·locar per darrera de la llebre de 45 (un Crack en Lluc) amb em KeimyPlaza. Sortida ràpida com sempre i amb gent q no es sap col·locar però seguim al Lluc. Al km2 pujant la primera pujada ja veig q no estic per anar amb ell i ens agafa uns metres. Em KeimyPlaza es va a per ella i jo decideixo agafar el meu ritme i passar la primera volta conservador (23’31”). A la segona volta intento donar un puntet mes però tampoc estem per grans alegries (escolto comentaris com “ostres aquest es el famós Rugbyman?....abans no li veia la esquena i ara me la mira ell a mi”. Estic ja gran). Tot i això encara recullo cadàvers (Pol26 no anava per tu ) , casi agafo al KeimyPlaza (doncs les 2 noies feien el 10kms i quasi em deixo la vida per pasar-les al km 8-9 ) i acabo en un mes q digne sots 60’ (23’17” la segona volta i temps en meta 46’48”)

I ara, doncs anirem a disputar el honor de no acabar darrera dels experts de la muntanya Jorfer i Chute (amb els seus entrenos d'altura per la serralada de l'Hospi) a La Campana (una altre que fa temps q no trepitjo i no presento els meus respectes a les “3 Maries”). A veure si arribo amb forces a meta i que no se’m caigui el entrepà de les mans per manca de forces.

A la resta, esteu tots molt forts….però no os descuideu i sempre mireu la vostre esquena que algun dia tornaré pels meus fueros.

PD: Paso de nombrar a en Debu.....que no em va animar com altres anys. S'ha refredat la nostre amistat. Se'ns ha trencat el amor. Crec que ara em faré del Team Waterpoler q em tracta millor

..i llarga vida a les cròniques serioses i riguroses de Corredors.Cat, no com les del Dennis que per sort no va vindre aquest any i ens hem lliurat del PDF amb 7 págines de crónica . No perdem la nostre identitat

Ramon, moltes gràcies per les fotos.

Merci pels enllaços de les fotos i les cròniques de tot tipus que tenim per qui.

Des de la vigília de la Cursa que no entrava al fil i ara l’he llegit del tirón.

M’he emocionat amb la crònica del Chute i el seu relat d’aquella Cursa de Pineda del 2007. Va ser una setmana just després del funeral del David i jo vaig anar a córrer només perquè no podia suportar el buit que hi havia a casa. I fins avui, no era conscient que algú, a part de mi, conservés records d’un dels moments més colpidors que he viscut. Tot i que el pas del temps va difuminant el record, i més en el meu cas, ja que jo estava mig grogui pel trauma i la medicació, he comprovat que el Chute sí que se’n recorda bé d’aquells detalls tan potents, i no te recança d'explicar-ho. Ets molt gran, Simón, quina delicadesa i quina sensibilitat . I igualment el Vladi i el Hansi que també recorden aquells moments del 2007.

En fi, ara em toca a mi manifestar els meus agraïments

Als que heu tingut un bonic record per mi, pel David en les vostres boniques cròniques, TtX, RamonB, XaviCht, Arcadi, Sergi, Fandes, Rularo...

Al gran Sergi42195, que no només s’ha apuntat a totes les edicions, sinó que a més, aquest any també ha vingut a voluntariar el dissabte. I amb ells, la loca brigada dels divertits i infatigables Mario, Grampy i Olga, Pirates, Sufridor, sempre disposats a ajudar com sigui

Al Hansi, que un any més no ha fallat a la seva cita matinera per encintar i marcar el circuit.

Als companys de Junta, Mona, Jorfer, Judith, compartint els moments de subidón i també de bajona durant els molts i estressants dies previs a la Cursa

Al Josep58 i al Piri per la seva ajuda tècnica a la zona d’arribada.

A tots els voluntaris correcats que veniu a muntar i desmuntar i que ja us sabeu de memòria què cal fer,.

Al meu amic Joan3 què també ha vingut a córrer les 18 edicions de la Cursa i que m’ha acompanyat atent i comprensiu des dels primers dies. I a qui no li caben més trofeus a casa, en consta.

A tots els que veniu a córrer, quan podeu. És reconfortant seguir tenint tants amics, col·legues i coneguts que venen any rere any a participar i a fer d’aquest dia una bonica festa. Correcats que han estat presents, sense espantar-se pel dolor aliè, al contrari, alguns com el MiquelSBD, el Korfbaler o el Bristok, ja des d’aquella edició zero que esmentava el Hansi

I como no, a tota la família Arias-Patiño. Tant el Debu com l’Alèxia, una discreta, l’altre tot lo contrari, treballant i ajudant per què les coses surtin com surten. I al Pol i la Laia, aquest any ja voluntaris oficials i assistents a la Cursa des del bressol.

I esment final pel Barceruel, el (per mi) reviscolador tant de la Cursa com de l’Associació, que sempre s’ofereix per fer de coordinador general i renuncia a córrer per alliberar-me aquell dia de tasques organitzatives. Ets molt gran, Victor.

I finalment, per l’Anna i l’Albert Morera, la tasca ingent i silenciosa que fan els mesos previs a la Cursa, una feina laboriosa i de qualitat i que són clau per que tot surti tan rodó i tingui aquest toc artesanal que tant agrada als participants més fidels.

PS: disculpeu si m’he deixat algú, demano comprensió pq són molts anys i molts correcats

Natxo

T'estimem Natxo !!!! ❤️❤️❤️❤️

Natxo ets un sol

Collons el jefe, quin discurs s'ha cascat el paiu!!!!!!!

Una abraçada, Natxo

Natxo, quanta qualitat humana hi ha en tu

A nivell personal, quan fas tasques de voluntari penso que és important saber que realment el què estas fent serveix per alguna cosa, és d'ajuda per tothom i a sobre si t'ho agraeixen ja quedes més que satisfet.

Natxo, bon desglossament històric tant de raons com d'associats/des en la cursa d'asfalt de CoRReDoRS.CaT. Has fet (amb ajuda de molts/es, evidentment) que la cursa la considerem nostra