17a Cursa de la CAMPANA (i els 10 de la Campana) 15/06/2025 CoRReDoRS.CaT

Un plaer córrer de nou pels corriols i pistes dels voltants de Vacarisses.
Curses ideals per a iniciar-se al món de les curses de muntanya i assequible per a la gent de pista i ruta.

En el meu cas he debutat en la cursa de 10 kms doncs l'any passat vaig patir i passar por en la baixada i no em vull trencar així que aquest any he decidit debutar en la curta. I,,,tant espectacular com l'altre i molt més senzilla però amb el seus corriols amb encant i les seves pujades custodiades per Julio Iglesias, com no.

Cursa feta en la companyia de l'estimat amic Rugbyman més diestre en aquest tipus de terreny donant-me consells abans, durant i després, que sempre són benvinguts.

Donar l'enhorabona a tota la gent voluntària que fan d'aquesta petita cursa una gran trobada plena d'estima i detalls.

Una abraçada enorme pel Debutante que ens deixa aquesta cursa després de molts anys i donar l'enhorabona en Korfbaler per continuar capitanejant les curses amb tanta maestria i fluidesa.

Felicitar els primers, els del mig i a les escombres de totes les proves. Bona feina!!

L'any proper tornarem amb l'objectiu de fer marca en aquesta cursa de 10 kms.

Bon dia pastanagues!

Quina gran matinal vam passar ahir... Que bé ens anirà per encaminar una supersetmana! Gràcies korfbaler i a tot el reguitzell de voluntaris/es. Com bé diu el Hansi la vostra feina i amor fa que vinguem sempre que podem, fins i tot aquells que no fem ni un sol entrenament per muntanya en tot l'any. I és una sort, perquè a més de la feinada que feu, per ser la referència del trail per a l'Associació, l'enclavament i els dos recorreguts són preciosos. Gràcies!

Lògicament, venint de preparar proves de 2-4 minuts d'esforç, em vaig apuntar al 10k. Tenia clara l'estratègia, sortir alegre els primers 4,8kms (clarament favorables), no hiperventilar en l'ascens de 3km que venia a continuació i jugar en el darrer tram de cursa. Tenia de referència els passos de l'any 2023, sabent que el més probable és que anés més lent per diversos motius: setmana de malestar i cansament general (virus, de fet la nit anterior vaig dormir 4 hores amb vòmits), 0 entrenament de força resistència en cursa i de desnivell, els anys passen!

La veritat és que el pla ha sortit per damunt de les expectatives! En el primer tram he pogut compartir una mica més de 2km amb els cracks Jordi i Albert del Kames Kids. En asfalt i pista era un ritme adequat per mi, però sense haver entrenat una mica de corriols, a les baixades (tot i no ser tècniques) et treuen uns metres sense esforç. Així que els darrers trams favorables i el creuament de la Riera els faig ja en solitari (3r) veient com a cada tram més "muntanyero" la distància es va ampliant.

Avituallment 1 - 17m40s a 3m40s/km de mitja, 16s més lent que a 2023; a 49s del cap de cursa i amb 57s d'avantatge sobre el 4t. Prenc l'aigua i el plàtan caminant una mica i procuro agafar un ritme tractoret sense arribar mai a 180 pulsacions. Sé que és on em retallaran més per darrera i em treuran més per davant, però també tinc l'esperança d'arribar "fresc al cim". Un any he de preparar aquest tram, perquè els primers 2,3km es deixen córrer i molt. Al final de la pujada m'atrapa l'Ismael, en franca progressió i em deixa en 4a posició provisional. Però a una distància d'uns 7s amb 2,3k per disputar-se sembla recuperable...

Cim/avituallament 2 - 34m18s fent aquest tram en 16m38s, que és a 5m44s/km, i 54s més lent que fa 2 anys. Repeteixo l'estratègia de fer l'avituallament caminant i no entrar en reescalfament del motor. Al sortir d'aquest segueixo veient el company que em precedeix (-12s), tot i que cap de cursa ja està lluny (-2m39s). Però intento no tornar-me boig i fins al km 9 em mantinc aproximadament a la mateixa distància. Penso, que ell tenint la sensació d'intentar deixar-me enrera s'estarà buidant més que jo. Estratègia arriscada però que em permetria fer un darrer km més fort i definitiu (tots sabem com apretar el darrer tram de qualsevol de les dos curses de la Campana).

Cartell del km 9! Ara sí que toca fer el primer moviment "insconscient" de la cursa! Poso freqüència en el darrer tram de descens i veig que començo a retallar amb ganes. Sembla que funciona! Arribem al punt d'inflexió (on comença el darrer ascens) a uns 5 segons del podi. A més, m'he trobat al Piri i al Korfbaler en aquests metres donant-me ales, així que no queda una altra que apretar dents. Aviat em poso a l'altura del company i fins i tot guanyo algun metre... Però els darrers 300 se'm fan eterns. Interiorment penso "no val la pena, em poso a caminar, que em passi, prefereixo no quedar tercer", però per sort la inèrcia em permet arrossegar-me fins a meta (finalment 15s de marge). Ara sí que he pujat de llarg les 180 pulsacions (amb algun pic a 190 )

Meta - 42m52s el que significa que el darrer tram ha estat en 8m34s, a 3m53s/km de mitja. És l'unic on la necessitat de recuperar la plaça de bronze m'ha fet millorar el parcial de 2023 , concretament 18s més ràpid. He gaudit molt, però es tracta de retornar-ho als companys, així que torno enrera fins a 200m de meta i em poso a animar a una bona colla que van arribant tan a la cursa curta com la llarga. I després ja a la Fàbrica xalant i xerrant amb els/les pastanagues i altres coneguts.

Descomptant dies per tornar a 2026, o la Ther o el menda, o si podem tots dos i així gaudir de la piscina!

Fue genial ver a tantos compañeros Correcat en Vacarises!

Como siempre: gran carrera, gran organización, grandes voluntarios y un gran speaker.

Gracias Debu! Siempre has sido el Speaker, desde que tengo memoria. Será bastante extraño cruzar la meta sin oír tu voz.

Este es el vídeo de la salida de la caminata de 10 km: drive.google.com/file/d/1RwdGdR432k6L2bP...ctN/view?usp=sharing
este de la carrera de 14,5 km: drive.google.com/file/d/1CGCJxLcZrcGoXfj.../view?usp=drive_link

Aquí tenéis algunas fotos: drive.google.com/drive/folders/14u1MzVMj...gcbJBSnP?usp=sharing

Doncs ja tenim una altre edició a les nostes esquenes. I van 17 !!!
Primer de tot agrair la tasca de tots els voluntaris i voluntàries. Es un plaer poder tenir tot un grup de gent "fidel" a la cursa, i on repeteixen cada any. Aixó ens facilita molt la tasca.
I després a tots els que repetiu, i veniu cada any a passar el matí de diumenge amb nosaltres.
Poc més es pot afegir al que vosaltes mateixos heu comentat, que al final, sou els que heu de valorar la cursa. Sempre hi ha coses a millorar, quan els darrers any s'han fet alguns canvis a l'estructura (incloure la caminada), i som els primers que ens agradar parlar, per saber que modem modificar, per buscar la forma de com fer-ho.
La finalitat que es busca es que ho passeu be, gaudiu, i marxeu a casa amb un bon record. Si hem aconseguit una bona part, ja ens donem per satisfets.
Un goig poder tornar a veure gent estimada durant molts anys a Corredors.

A començar a pensar en la propera edició !!!

Ah!!! I felicitar als podis aconseguits pels "taronges"

Enveja sana, però enveja llegir les cròniques i elogis a aquesta cursa que l'any passat em va encantar!

Tant de bo tots els organitzadors tinguessin la mateixa actitud com tu korfbaler 💯💯💯

Es justament aquesta actitud que fa que la cursa sigui una cursa tan ben rebuda any rere any ❤️❤️

Enhorabona als cracs del podi Mariona i Fandes, i a tots els que heu gaudit!!

mario.cat va escriure:

Jorfer va escriure:
Per a la Cursa de 10 quines espardenyes recomaneu? D'asfalt? De trail?

Jorfer, com saps, i si no t'ho dic ara, jo cada any faig un reconeixement de la cursa de 10 k's abans de que sortiu tots per comprovar que el circuit està en condicions correctes per tots vosaltres i si fa falta remarcar algún punt conflictiu. Jo recomano portar sabatillas de tacs ja que encara que hi ha molta pista, hi han alguns trams de corriol que pots tenir alguna relliscada inesperada. Per tants, sabatilles de trail.

Si algú no fa la cursa i s'anima, després faig d'obridor de la marxa pels voltants de Vacarisses. L'any passat va ser la primera edició i de veritat que va estar molt xula amb un avituallament de campionat (canapés, pinxos, birres, vi i mes coses que ja no recordo). I després l'avituallament final a La Fàbrica. Esperem que aquest any també sigui tan bo com l'any passat. Korfbaler, esmerat !!!!

Piri, que aquell dia faig 20 k's i no puntuo a la lliga Correcat !!!!! ahí lo dejo !!!! 😜

Moltes gràcies Mario per ajudar sempre a la Cursa de la Campana, a l'igual que molts correcats més que hi ajuden

Mario, la LLiGaCoRReCaT no et pot recompensar la teva tasca solidària però els premis pastanaga sí

Quan em vaig inscriure als 10 de la Campana, vaig pensar que un asfaltero com jo s’havia de preparar una mica abans de fer una cursa de muntanya. Vaig buscar quines muntanyes hi havia a L’Hospitalet per entrenar i lamentablement no n’hi havia cap, i de corriols tampoc. L’únic lloc de terra que pots trobar és el riu Llobregat que és totalment pla i pista ben ample, amb lo qual no em servia. Vaig parlar amb un amic que tinc a Parcs i Jardins, i em va dir que podia anar a córrer a uns parterres amb força desnivell que hi ha al costat del cementiri. Que potser acabava mort, però que pitjor estaven els de l’altre banda del mur. Tampoc em va acabar de convèncer aquesta opció. Fins que un dia passejant pel barri vaig descobrir que feien obres a un carrer en pujada a prop de casa. Doncs res, vaig anar alguns dies per allà a trepitjar terra i respirar pols com un autèntic muntanyero.

El gran dia va arribar, potser una mica curt de preparació, però clar, és fàcil dir-ho ara a toro passat. El que més mola de les curses correcats és la quantitat de coneguts que trobes. Després de molta estona de xerrades i fotos, tocava anar cap a la sortida. Haig de dir que la sortida amb el so de les campanes m’agrada molt. Odio les sortides amb pistoles, petards i canons. I més encara les sortides amb confeti. Un cop em vaig empassar un i vaig estar estossegant fins al km.2.

La sortida va ser impressionant, una baixada fulgurant, a ritmes vertiginosos, i tot i això veia al fons el Fandes com l’anava perdent de vista. Però a casa del pobre les alegries duren poc. Al km.1 l’asfalt es va acabar, i entrem en una zona de pedres mal posades, per fer caure a la gent, i al primer corriol m’equivoco de camí. Sort que darrera meu venia el Barceruel i em va cridar: Ei Chute per aquí, segueix les tires de plàstic. Mare meva, jo pensava que aquelles tires eren de prohibit el pas, o restes d’adorns nadalencs. En fi, un briefing sobre la marxa.

Al principi el perfil es de baixada i em passen uns quants que no tenen por d’estimbar-se a qualsevol lloc. Dintre de les meves limitacions vaig corrent més pensant en no caure que en anar ràpid. Penso en allò que diuen molts montanyeros: No has de mirar on trepitges, si no on trepitjaràs. Ho intento i ensopego amb la primera pedra que trobo. Em continua passant algun corredor, fins que arribem a l’avituallament del km.5. Allà em trobo tots els que m’han avançat a la baixada amorrats a la taula bevent, menjant plàtans, etc. A veure si m’he apuntat a la ultra trail de Vacarisses i no m’he enterat. Jo segueixo sense parar, així doncs recupero unes deu posicions d’una tacada.

A partir d’aquí el terreny es complica. Comença a ser cada cop més estret i a picar cap amunt. Els matolls comencen a fer-me rascades als turmells. Vaig darrera d’un tio i de cop em diu que si el vull passar. Doncs clar que et vull passar, a tú i als vint que hi ha davant teu, quina pregunta. Li dic que no vull que em deixi passar, només faltaria, que em deixessin guanyar, encara em queda ètica esportiva. Finalment en un lloc una mica més ample el passo però em menjo un arbust. Em pregunta que si estic be. Li dic que sí, que quan surto de la ciutat m’agrada integrar-me amb la natura. I mentre m’allunyo em diu que ara ve lo pitjor, collons quins ànims. Allò continua pujant fins que arriba un moment que haig de caminar. Una altra màxima dels muntanyeros em ve al cap: Si tens dubtes entre córrer o caminar, camina. Doncs res, no tinc cap dubte, allò és una paret impossible per córrer. En aquests trams és on es veu clarament que el disseny del recorregut ha sigut pensat per la ment diabòlica d’en Korfbaler.

De cop em trobo amb un sèrie d’esglaons que no se com s’han de pujar. No n’hi ha cap ascensor ni res. Estiro la cama tot el que puc que quasi em provoco una distensió muscular i finalment aconsegueixo pujar i seguir endavant. Poc després em trobo amb un cartell del Julio Iglesias que diu que he pujat arrossegant-me i ho saps. Només em faltava ara aquest imbecil. Doncs tu tens unes cançons de merda i ho saps.

Afortunadament els quilòmetres van passant i veig que estic arribant al final de la pujada, que és cap al km.8. Allà està el Piri i em diu que tinc el Barceruel a minut i mig. Collons, que queden dos quilòmetres, no voldràs que retalli 45” per km. Segueixo endavant i em trobo una baixada d’un percentatge impossible. Miro si hi ha alguna corda, perquè això és quasi una via ferrata, però veig que no, m’hauré de jugar el físic, baixo com puc, i quan arribo a baix veig que m’espera un altre baixada encara pitjor. Aquella baixada a la Molina la consideren pista negra. Em poso de costat i baixo derrapant tipus snowboard. No se com però estic a baix sa i estalvi.

Torno a córrer i avanço a dos atletes lesionats, em sento afortunat. Entro al darrer quilòmetre i em trobo amb el Korfbaler, i em diu: Home Chute no t’has caigut. Deu meu, no serà perquè no ho has intentat, doncs el recorregut està ple de trampes. Per fi torno a trepitjar asfalt, sento ja el xivarri de l’arribada, queda la pujada final, apreto el ritme, i xoco la ma al Debutante, que serà el seu darrer cop com a speaker. Acabo molt cansat. Però ara ve el millor, avituallament final: entrepà, beguda, fruita, gelat: un luxe. Vaig caminant cap al cotxe, magullat, ferit, mig coix, i penso en el final de la Chaqueta metalica, quan els soldats tornen del Vietnam i un d’ells diu: Aquest mon és una puta merda, sí, però estic viu i no tinc por.

Crònica dedicada al Mario.cat, gràcies per tots el teus consells.

Chute

Però enganxa, oi?

Gran crònica!!

Chute va escriure: Quan em vaig inscriure als 10 de la Campana, vaig pensar que un asfaltero com jo s’havia de preparar una mica abans de fer una cursa de muntanya. Vaig buscar quines muntanyes hi havia a L’Hospitalet per entrenar i lamentablement no n’hi havia cap, i de corriols tampoc. L’únic lloc de terra que pots trobar és el riu Llobregat que és totalment pla i pista ben ample, amb lo qual no em servia. Vaig parlar amb un amic que tinc a Parcs i Jardins, i em va dir que podia anar a córrer a uns parterres amb força desnivell que hi ha al costat del cementiri. Que potser acabava mort, però que pitjor estaven els de l’altre banda del mur. Tampoc em va acabar de convèncer aquesta opció. Fins que un dia passejant pel barri vaig descobrir que feien obres a un carrer en pujada a prop de casa. Doncs res, vaig anar alguns dies per allà a trepitjar terra i respirar pols com un autèntic muntanyero.

El gran dia va arribar, potser una mica curt de preparació, però clar, és fàcil dir-ho ara a toro passat. El que més mola de les curses correcats és la quantitat de coneguts que trobes. Després de molta estona de xerrades i fotos, tocava anar cap a la sortida. Haig de dir que la sortida amb el so de les campanes m’agrada molt. Odio les sortides amb pistoles, petards i canons. I més encara les sortides amb confeti. Un cop em vaig empassar un i vaig estar estossegant fins al km.2.

La sortida va ser impressionant, una baixada fulgurant, a ritmes vertiginosos, i tot i això veia al fons el Fandes com l’anava perdent de vista. Però a casa del pobre les alegries duren poc. Al km.1 l’asfalt es va acabar, i entrem en una zona de pedres mal posades, per fer caure a la gent, i al primer corriol m’equivoco de camí. Sort que darrera meu venia el Barceruel i em va cridar: Ei Chute per aquí, segueix les tires de plàstic. Mare meva, jo pensava que aquelles tires eren de prohibit el pas, o restes d’adorns nadalencs. En fi, un briefing sobre la marxa.

Al principi el perfil es de baixada i em passen uns quants que no tenen por d’estimbar-se a qualsevol lloc. Dintre de les meves limitacions vaig corrent més pensant en no caure que en anar ràpid. Penso en allò que diuen molts montanyeros: No has de mirar on trepitges, si no on trepitjaràs. Ho intento i ensopego amb la primera pedra que trobo. Em continua passant algun corredor, fins que arribem a l’avituallament del km.5. Allà em trobo tots els que m’han avançat a la baixada amorrats a la taula bevent, menjant plàtans, etc. A veure si m’he apuntat a la ultra trail de Vacarisses i no m’he enterat. Jo segueixo sense parar, així doncs recupero unes deu posicions d’una tacada.

A partir d’aquí el terreny es complica. Comença a ser cada cop més estret i a picar cap amunt. Els matolls comencen a fer-me rascades als turmells. Vaig darrera d’un tio i de cop em diu que si el vull passar. Doncs clar que et vull passar, a tú i als vint que hi ha davant teu, quina pregunta. Li dic que no vull que em deixi passar, només faltaria, que em deixessin guanyar, encara em queda ètica esportiva. Finalment en un lloc una mica més ample el passo però em menjo un arbust. Em pregunta que si estic be. Li dic que sí, que quan surto de la ciutat m’agrada integrar-me amb la natura. I mentre m’allunyo em diu que ara ve lo pitjor, collons quins ànims. Allò continua pujant fins que arriba un moment que haig de caminar. Una altra màxima dels muntanyeros em ve al cap: Si tens dubtes entre córrer o caminar, camina. Doncs res, no tinc cap dubte, allò és una paret impossible per córrer. En aquests trams és on es veu clarament que el disseny del recorregut ha sigut pensat per la ment diabòlica d’en Korfbaler.

De cop em trobo amb un sèrie d’esglaons que no se com s’han de pujar. No n’hi ha cap ascensor ni res. Estiro la cama tot el que puc que quasi em provoco una distensió muscular i finalment aconsegueixo pujar i seguir endavant. Poc després em trobo amb un cartell del Julio Iglesias que diu que he pujat arrossegant-me i ho saps. Només em faltava ara aquest imbecil. Doncs tu tens unes cançons de merda i ho saps.

Afortunadament els quilòmetres van passant i veig que estic arribant al final de la pujada, que és cap al km.8. Allà està el Piri i em diu que tinc el Barceruel a minut i mig. Collons, que queden dos quilòmetres, no voldràs que retalli 45” per km. Segueixo endavant i em trobo una baixada d’un percentatge impossible. Miro si hi ha alguna corda, perquè això és quasi una via ferrata, però veig que no, m’hauré de jugar el físic, baixo com puc, i quan arribo a baix veig que m’espera un altre baixada encara pitjor. Aquella baixada a la Molina la consideren pista negra. Em poso de costat i baixo derrapant tipus snowboard. No se com però estic a baix sa i estalvi.

Torno a córrer i avanço a dos atletes lesionats, em sento afortunat. Entro al darrer quilòmetre i em trobo amb el Korfbaler, i em diu: Home Chute no t’has caigut. Deu meu, no serà perquè no ho has intentat, doncs el recorregut està ple de trampes. Per fi torno a trepitjar asfalt, sento ja el xivarri de l’arribada, queda la pujada final, apreto el ritme, i xoco la ma al Debutante, que serà el seu darrer cop com a speaker. Acabo molt cansat. Però ara ve el millor, avituallament final: entrepà, beguda, fruita, gelat: un luxe. Vaig caminant cap al cotxe, magullat, ferit, mig coix, i penso en el final de la Chaqueta metalica, quan els soldats tornen del Vietnam i un d’ells diu: Aquest mon és una puta merda, sí, però estic viu i no tinc por.

Crònica dedicada al Mario.cat, gràcies per tots el teus consells.

Ja tens una crònica a presentar als premis pastanaga.
MIra si la meva ment es perversa, que no em deixen posar el recorregut que jo voldria Ara que ja tens experiència, l'any vinent has de fer la Campana de 14'5km
El recorregut de la cursa de 10 es el millor tastet per fer un "inici" muntanya. Després parles amb un muntanyero, i et diu que es una

Agraits des de Vacarisses la vostre presència, i els comentaris sempre positius. Sobre tot del jalar Es l'esperit de Corredors.cat. Intentar fer les coses perque la gent, a part de còrrer, s'ho pasi be

Bon dia,

Un altre que feia dies que no anava a La Campana i per "tardon" em vaig tindre que conformar amb la "mini-Campana". He de dir que tal i com recordava Vacarisses mai defrauda.

Jo no faré una super-crónica com la del Chute, pero si que faré un simil cinematogràfic com ell per resumir la meva cursa: Paseando a Miss Daisy.

La cursa de 10 es molt corrible i no entenc com la gent ja al Km1 nomes deixar el asfalt que ja teniem una pendent del 1% ja caminava. Os podeu imaginar els taps dels kms 5 al 8. En fi jo tornaré a la cursa bona que aquest any he trobat a faltar a "les 3 Maries"

Ens veiem el proper any...o eso espero.

PD: Jo també li vaig picar la ma a en Debu per acomiadar-me'n com toca d'ell. Merci per ser també part d'aquesta cursa juntament amb la ment diabólica del Korfbaler

Gràcies a tots per les cròniques.

Chute, m'has fet riure molt!

Quan tornis l'any vinent, no t'oblidis del banyador, que refrescar-se en la piscina després de la cursa és una delícia.

Chute
Mira que fa anys que som amics, i segueixes sorprenent-me amb la teva capacitat humorística . Et conec i esperava (i desitjava) que li trauries punta a la cursa per muntanya

Chute, ets l'hostia.

L'altre dia a la cursa, quan t'escoltava a La Fábrica, em vaig fer un fart de riure i tot esperant la teva crònica anava pensant: "aquest asfalteru no serà capaç de escriureu-ho" !!!. Doncs si, ets capaç i segueixo rient. L'únic que t'ha faltat escriure es que vas estar a punt d'anar a Vall d'Hebrón a que et revisesin per complert de com vas acabar. !!!!!

Ja pots presentar aquesta crónica als premis pastanaga. Et dono el relleu del meu d'aquest any i estic convençut de que ho guanyarás.

Segueix així Chute, ets un crack !!!!

Brutal Chute! M’he partit de riure amb la teva crònica, 10/10!

No sé si a algú més li ha passat però la he llegit amb la veu d’en Javi Sancho, l’humorista que sempre fa vídeos explicant coses fent trail Running XD

Que el saben aquell que diu que enganyen al Chute per fer una cursa de muntanya dient-li que és fàcil?
Ja sabem que el Chute sempre E-Un-GENIO com a corredor i com a persona.
Moltes gràcies per aquestes cròniques

Salut!
Jordi

M'he posat al dia i em parto amb la crònica de Chute. Super divertida. Molt gran.

Jo tampoc corro molt tranquil per la muntanya i sort que el Pato Donald em va acompanyar i em va fer una Masterclass.

Jo tinc clar que ja he trobat la meva cursa de la Campana, els 10 kms, em trobo més segur i tranquil. Repetiré.

Gràcies Korfbaler, gràcies Debu, i gràcies a totes les persones que feu possible aquesta prova.

Bona tarda,

Aquest any vaig repetir penitència en la Cursa de La Campana. Posats a fer el ridícul es fa bé.
Com l'any passat vaig començant avançant participants a les primeres pujades i perdent posicions a les baixades. Mona em va avançar al km 4 i en Hansi al 6 (fent tots dos gairebé el mateix temps a l'arribada). El temps que em van treure a l'arc d'arribada ho diu tot (7 minuts)

Ara, les vistes i la pujada de Les 3 Maries amb els cartells d'en Julio Iglesias i Strava ja compensen aquesta cura d'humiltat. O poder gaudir d'en Debutante amb les seves amenaces de desqualificacions a les persones que entrin agafats de la ma sense donar-se un petó.

Per cert, vam anar-hi força membres de l'associació, amb alguns d'aquests rebent premis. L'avituallament final i la piscina no tenen preu.

En Chute ha guanyat punts a millor crònica dels premis pastanaga.

Fins aviat.