La marató en genèric

Miquel, us teniu que sentir molt orgullosos. 

- Si el pare és músic, el fill és ballador

- De tal buc,tal eixam

- Els testos s'assemblen a les olles

- Tals pares, tals fills

(I quan dic els pares, vull dir tots dos !)

Rànquing de les maratons celebrades a Espanya els darrers dotze mesos

Rànquing de les 25 maratons més importants del Món pel que fa al nombre d'arribats, celebrades els darrers dotze mesos. Barcelona és la 4ª d'Europa i la 13ª del Món.

Pucu

No està gens malament: primera de l'Estat, quarta d'Europa i tretzena del món.

Millorar a Europa amb les tres majors serà difícil, potser qüestió de tres o quatre anys si continua la progressió.  :yes: :yes:

Va progressan poc a poc BCN 

Miquel, he vist ara el historial de la teva filla i és impressionant.
Tota una campiona sortida del món popular.
Tens motius per a estar orgullós.
M'he quedat de pedra amb el poc pes de la teva filla. Els 38 kgs  :surprised: :surprised:

Gràcies, Jorfer.

Com dius, n'estic orgullós.

Es va considerar sempre una corredora popular. Li van oferir deixar la feina i dedicar-se a l'atletisme fent-se professional i no va voler. Afortunadament.

Encara hi ha gent que la recorda. Com, per exemple, en Toni Lastra, que en el número de maig del Corricolari glossa les tres victòries consecutives que va aconseguir a la marató de València.

Certament, els anys 1989, 90 i 91, estava molt en forma. La meva dona i jo la seguien arreu i varem gaudir moltíssim.

Pucu

PD/ Es veritat, pesava molt poc. Ho relaciono amb el fet que cada dia feia uns 20 Kms. I també en que era vegetariana. Un apunt: en repòs tenia 34 pulsacions.

Disculpeu-me. No segueixo.  :smile:

Encara hi ha gent que la recorda. Com, per exemple, en Toni Lastra, que en el número de maig del Corricolari glossa les tres victòries consecutives que va aconseguir a la marató de València.

Si algú veu el reportatge, que no es confongui. La foto està equivocada. No és l'Elisenda sinó la Quima Casas...

Miquel, he vist ara el historial de la teva filla i és impressionant.
Tota una campiona sortida del món popular.
Tens motius per a estar orgullós.
M'he quedat de pedra amb el poc pes de la teva filla. Els 38 kgs  :surprised: :surprised:

Molt malament no saber quina corredora era l'Elisenda Pucurull  :mdr:

El diumenge es correrà la marató olímpica. És ocasió per recordar, a mode d'homenatge i condol, la terrible història de Kokichi Tsuburaya, un maratonià japonès que va quedar tercer a la de Tòquio de l'any 1964. (En danili en va parlar fa anys en aquest mateix fil).


L’esport dut a les màximes conseqüències

Havia obtingut la medalla de bronze a la marató guanyada pel mític Abebe Bikila, l’atleta etíop que va guanyar dues maratons olímpiques seguides, la primera a Roma corrent-la descalç. Tot feia suposar que els afalacs amb que va ser complimentat el jove Tsuburaya pel seu país, orfe de medalles en la prova fins llavors, i el fet d’haver aconseguit un lloc d’honor en el podi a casa seva, havia de ser molt satisfactori per a ell.

Però no va ser així. El segon classificat l’havia sobrepassat pocs metres abans d’acabar la marató. I malgrat el públic, en peu, l’aclamava com un heroi en recollir la medalla, estava profundament desconsolat.  No podia superar l’humiliació que li significava que l’haguessin passat justament a la mateixa pista de l’estadi.

Amb la mirada perduda, com absent, va dir-li a un company seu al vestuari: "He comès un error imperdonable davant tot el país. M'he confiat massa, i només obtindré el perdó si guanyo l'or als Jocs de Mèxic, d’aquí quatre anys".

Tsuburaya, abatut, després d'haver estat sobrepassat

Un cos militar de Japó li va dissenyar un pla de quatre anys, rigorosíssim, i s’hi va dedicar en cos i ànima. L’exigència del programa el tenia fins i tot apartat de la seva novia i la seva família, a qui gairebé no els veia. Entrenament i res més que entrenament. Aconseguir l’or olímpic es va convertir en una obsessió. Per a ell era una qüestió d’honor, i va seguir la disciplina que s’havia imposat.

Però un any abans de la cita olímpica, a la tardor de 1967, el van haver d’ingressar tres mesos en un hospital per les lesions que li va significar l’extraordinari volum de treball a que s’havia sotmès. Quan el van donar d’alta i va retornar als entrenaments va intentar guanyar el temps perdut però les cames no responien, ni de bon tros, com abans. Van passar el mesos, la recuperació no arribava i el pla se’n va anar a norris.

Tsuburaya s’havia convertit en tot un símbol per als japonesos i va creure que els defraudaria de nou. Llavors, va optar a fer el que feien els samurais abans de veure’s deshonrats. Un matí de gener de 1968, els seus companys el van trobar mort en mig d’un bassal de sang. S’havia tallat l’artèria caròtida amb una fulla d’afaitar que subjectava encara amb una mà, mentre amb l’altra hi tenia la medalla de bronze que havia guanyat quatre anys abans. Damunt de la taula va deixar una breu nota: “No puc córrer més”. Tenia 27 anys.

Pucu

No sabia aquesta culpidora història. Gracies per compartir-la pucu 

Gràcies tu, curat.



Pucu

Què bèstia! Jo tampoc no coneixia la història! Els japonesos han viscut massa segles aïllats per poder arribar a comprendre la seva manera d'actuar, tot i que crec que es veu perfectament reflexat què passa quan t'obsessiones sobremanera amb alguna cosa.

gràcies, Miquel, per aquesta història d'en Tsuburaya. No la coneixia. Una cultura - la japonesa - que sempre m'ha sorprès, i que admiro profundament, malgrat episodis com el que has explicat.

Miquel, què s'ha n'ha fet de la Elisenda Pucurull maratoniana popular?
Vull dir, segueix corrent curses, encara que sigui amb la family?
Entenc que l'atletisme - per vocació i per ADN - ha de seguir formant part de la seva vida i deu seguir corrent uns quants kms cada setmana, oi?

Gràcies, Mona i Josep80 per llegir-ho i el comentari.



Josep: L'Elisenda no competeix. En 21 anys només a participat en dues curses, i com dius, amb la family: Cantonigròs i Behovia.  Però entrena cada dia per mantenir-se; fa al voltant de 50 km setmanals.

Pucu

Quantes histories deuen haver que no sabem

L'esclat de la Marató de Barcelona'2012

El primer que cal dir sobre la marató de l’any 2012 es que, tots els que fèiem estimacions en acabar la del 2011 sobre el nombre de  participants que la correrien, ens vàrem equivocar de mig a mig.

Per als que tenim un sentiment especial sobre aquesta marató de Barcelona, resultava emocionant assabentar-se, mes a mes,  dia a dia, de com creixien les inscripcions i com augmentaven respecte de l’any anterior. Ningú, però, podia suposar  que finalment serien tants i tantes els corredors i corredores que s’hi apuntarien: 19.507 (només escriure el número em resulta excitant), el que significava un 29% més que l’any passat.

Tot i que, el cert és que el que compta en una marató no es tant el nombre dels inscrits sinó el dels que l’acaben. Però també en aquest cas, en l’any 2012 s’ha produït un rècord. Varen ser 16.216, també un 29% més que el 2011. 

Dir que aquests números em fa agafar esgarrifances no és exagerat. Tanmateix, el que ha succeït en el 2012 és una constatació del que ha vingut passant els darrers anys. Els que hem seguit la evolució que ha  tingut la prova des que es va començar a celebrar, de cap manera podíem imaginar que en tan poc temps, a partir de la supressió de l’any 2005, la progressió seria la que ha estat.

Per als aficionats a les estadístiques com un servidor, crec que pot ser interessant veure-ho reflectit en un gràfic:

                                         

I a banda, una dada sobre la marató de Barcelona d’aquest any -que omple de molta satisfacció al que subscriu, que, com molts d'altres,  l’ha vist passar “de tots colors”- : el nombre de 16.216 arribats la converteix en la 4ª d’Europa i la 13ª del Món.

Pucu

Jo tampoc no m'hauria atrevit a pronosticar aquestes xifres. Barcelona ven. Només cal passar pel centre i veure la quantitat de turistes que hi ha cada dia a totes hores. A Europa anem rere Londres, Berlín i París per diferència (>30.000 c/u) però ara tot ja és possible perquè jo recordo quan les dues darerres eren encara maratons que es movien sobre 10.000 participants. Seria potser interessant anar pensant en una sortida diferent o bé encarar la Gran Via de les Corts Catalanes recte, i potser en una fira del corredor més gran.

Bones.
Quan he vist el post nou, la marató en genèric, no he pogut per menys que entrar i veure què hi havia.
El cuquet va per dins, pensant en el març de l'any que ve.
He vist les històries que heu explicat. Sobre tot, l'orgull d'en Pucurull, no hi ha per menys, i també la trista història de l'atleta japonés Tsuburaya. És cert que són d'una altra mentalitat, però, que voleu que us digui.......  :frown:

L'any que ve intentaré acabar la meva primera Marató.
Tinc una mica de por de no ser capaç. Bé, una mica, no, molta. Però ho intentaré. Si al final no ho puc fer, si no puc assolir el meu somni d'aquests últims anys, no em desanimaré i continuaré intentant-lo la propera vegada.
Crec fermament que els somnis, siguin els que siguin, no els hem d'abandonar mai, no hem de renunciar a ells mai, si no, si ens donem per vençuts, perdrem un troç de la nostra vida.
Vull dir que, l'important és no defallir. Encara que no ho conseguim a la primera. Crec que és l'esforç d'aixecar-nos quan hem caigut, el que ens fa forts, i ens fa, al menys a mi, sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos. No la victòria, o fer una marca estupenda. Som tots diferents, aconseguim reptes diferents, més grans, importants, o més petits, que passen desapercebuts a vegades, però són els nostres reptes, i són allò que ens fa sentir vius i fa que, per uns moments, sentim com la felicitat, just quan creuem la meta, ens traspassa la pell  dolçament i s'instal·la dins el nostre cor.

Perdoneu el meu rotllo, és que amb aquestes històries, m'emociono  i em poso trascendental !!!!  :yes:

Gràcies Pucu, per totes les teves històries, fasonomies i explicacions. De debó, ets un pou de ciència!!  :love:

Comença l'any amb magnífics registres a Dubai i com és habitual amb alguns etíops debutants. Per primer cop 5 corredors per sota de 2:05 en una marató. Ha anat així:

1 Lelisa Desisa (ETH)          2:04:45 (1:02:41/1:02:04) Debut. 12a marca i 10è atleta de tots els temps. 3a marca etíop.
2 Berhanu Shiferaw (ETH)      2:04:48
3 Tadese Tola (ETH)                2:04:49
4 Endeshaw Negesse (ETH) 2:04:52
5 Bernard Koech (KEN)           2:04:53

En dones ha guanyat l'etíop Tirfi Tsegaye amb 2:23:23