La marató en genèric

Gràcies per compartir-ho, Danili.
Realment un gran descobriment aquesta fotografia. La indumentaria, d'allò més increïble.
Dubto molt que moltes de nosaltres poguessim córrer una Marató amb aquest vestit i en el temps que ho va fer ella.

Segur que seria molt difícil!

Si cliques en el meu missatge anterior en taronja a: 'Cita de: danili en 01 Agost 2009, 00:08:29' t'apareixerà un article que vaig escriure fa gairebé quatre anys ja (!) que tractava de la incorporació de la dona a la marató. Si tinc temps i la situació laboral m'ho permet, pels propers 2-3 anys m'agradaria dur a terme el projecte d'escriure sobre les primeres maratonianes catalanes de finals dels 70 i principis dels 80. Les fotos segur que les veurem també passades de moda!

Realment curiosa la indomentària d'aquesta dama maratoniana.
Bona feina Danili i gràcies per compartir-la 

Boníssima Danili!
Veient la roba i el calçat que porta, potser el perquè no va tornar a fer una segona marató seria pq li va ser complicat acabar aquesta primera...

Si tinc temps i la situació laboral m'ho permet, pels propers 2-3 anys m'agradaria dur a terne un projecte d'escriure sobre les primeres maratonianes catalanes de finals dels 70 i principis dels 80. Les fotos segur que les veurem també passades de moda!

Esperem que la situació laboral et permeti fer aquesta recerca!

Es extraño que algunos de los corredores llevan algo que parece un mismo modelo de zapatillas: de color blanco con alguna puntera obscura si no negra.
Lo llevan el de dorsal 21, el 23, otro es el que está exactamente detrás de la corredora y que solo se le mira el pie, y otro corredor a la izquierda de la foto.

¿Saben algo de eso?

Ferny :glasses:

Són sabatilles molt senzilles amb un reforç a la puntera:



Mirant amb la d'alta ressolució que he adquirit es veuen també uns cilindres de bambú que es feien servir a l'època per ajudar a mantenir la posició dels braços correctament. S'aprecia fins i tot un tatuatge d'estrella a la cama d'un dels que portava aquests estris.



Igualment els mocadors per eixugar la suor es duien lligats envoltant la mà



Ja posat a ampliar, el rostre de la protagonista. M'encanta la seva mirada!



Pots estar-t'hi hores mirant fotos antigues. A la pàgina 24 d'aquest fil hi ha penjat un vídeo d'una postal que vaig comprar per cert molt barateta, a ebay i de la qual, malgrat el munt de persones i motius que es troben com els gelats anunciats a 1:05, vaig ser incapaç de determinar més enllà que era dels EEUU i de principis de segle XX

www.corredors.cat/index.php?option=com_j...dex.php&topic=83.345

Gràcies per compartir aquesta imatge, danili 
Intrigant el fet de saber el perquè va decidir fer-la. Probablement pel que apuntes, es debia presentar com a "voluntaria".
Tot s'ha de dir, sembla molt tranquila pel que anava a fer!  Igualeta que els seus companys de la primera fila  :winktongue:
Igual hi havia un pèl d'inconsciència del que suposava la prova i per això tampoc no va repetir. El fet històric ja estava fet i no calia tornar a patir.
El que està clar és que no va patir de marquitis  :mdr:

Mirant amb la d'alta ressolució que he adquirit es veuen també uns cilindres de bambú que es feien servir a l'època per ajudar a mantenir la posició dels braços correctament. S'aprecia fins i tot un tatuatge d'estrella a la cama d'un dels que portava aquests estris.

No me lo vas a creer Danili, pero yo hace poco, en agosto del año pasado, le recomendaba a nuestro compañero correcat El Deibid, que llevara en la mano alguna ramita de arbol, precisamente por estos motivos que nos indicas.
Se lo recomendé porque en las fotos de las cursas lo veía muy tenso, casi a punto de reventar las arterias y los musculos y las venas. Eso de llevar una ramita en la mano la usábamos en mi equipo en México para las series o para cuando haciamos Tempo.
Ahora veo que no es nada nuevo.

Ferny :glasses:

Molt bona imatge Danili, no sóc cap expert, ni tant sols aficionat a la fotografia; però trobo que tè "massa" bona qualitat per l'època en que va ésser feta.
No estarà pas retocada?

No me lo vas a creer Danili, pero yo hace poco, en agosto del año pasado, le recomendaba a nuestro compañero correcat El Deibid, que llevara en la mano alguna ramita de arbol, precisamente por estos motivos que nos indicas.
Se lo recomendé porque en las fotos de las cursas lo veía muy tenso, casi a punto de reventar las arterias y los musculos y las venas. Eso de llevar una ramita en la mano la usábamos en mi equipo en México para las series o para cuando haciamos Tempo.
Ahora veo que no es nada nuevo.

La ment humana és recurrent! D'aquí uns anys algú llegirà els nostres missatges i es dirà:

- Mira, el 2013 ja hi havien pensat!

Hola Danili
Fantàstica aquesta foto,impactan la mirada dels corredors, el vestuari,l ´entorn tot, he llegit que vols fer un treball de camp de les primeres maratonianes catalanes, dir que per Sabadell ebcara entrena la Mati Gómez, dona del Pep Molins, penso que la primera dona en guanyar la marató a Catalunya i  també va guanyar la marató de Madrid, es penso l´unica a aconseguir-lo.
Bona feina.

Molt bona imatge Danili, no sóc cap expert, ni tant sols aficionat a la fotografia; però trobo que tè "massa" bona qualitat per l'època en que va ésser feta.
No estarà pas retocada?

No està retocada! Les fotos antigues de vegades són de molt bona qualitat. Sovint es basaven en un gelatinobromur que s'assecaven sobre un suport de vidre. Els arxius que custodien les còpies ja escanejen digitalment directament sobre el vidre i per això s'obté aquesta definició i lluminositat que no té el paper positivat.  

Hola Danili
Fantàstica aquesta foto,impactan la mirada dels corredors, el vestuari,l ´entorn tot, he llegit que vols fer un treball de camp de les primeres maratonianes catalanes, dir que per Sabadell ebcara entrena la Mati Gómez, dona del Pep Molins, penso que la primera dona en guanyar la marató a Catalunya i  també va guanyar la marató de Madrid, es penso l´unica a aconseguir-lo.
Bona feina.

Merci.  No conec personalment la Mati però a ella i en Molins els ubico perfectament. La Joaquima Casas també ha guanyat a Barcelona i a Madrid. Com et dic és un projecte. El llibre que he escrit ara sobre les primeres atletes catalanes m'ha suposat moltes energies a plena dedicació uns dos anys (i encara s'ha de publicar) i per temes laborals futurs ho veig difícil però la il·lusió està allà.

Mirant amb la d'alta ressolució que he adquirit es veuen també uns cilindres de bambú que es feien servir a l'època per ajudar a mantenir la posició dels braços correctament. S'aprecia fins i tot un tatuatge d'estrella a la cama d'un dels que portava aquests estris.

No me lo vas a creer Danili, pero yo hace poco, en agosto del año pasado, le recomendaba a nuestro compañero correcat El Deibid, que llevara en la mano alguna ramita de arbol, precisamente por estos motivos que nos indicas.
Se lo recomendé porque en las fotos de las cursas lo veía muy tenso, casi a punto de reventar las arterias y los musculos y las venas. Eso de llevar una ramita en la mano la usábamos en mi equipo en México para las series o para cuando haciamos Tempo.
Ahora veo que no es nada nuevo.

Ferny :glasses:

:glasses:

ahora llevo los geles o algo en la mano, excepto en los tramos finales donde lo doy todo a reventar!!!!!

M'encanta aquesta fotografia amb la gran quantitat de detalls que heu trobat.
Danili, gracies por compartirla

A mi m'ha sorprès que hi ha hagi corredors amb gorra i, fins i tot, barret.
No se si seria un fet habitual.

A França especialment sí i m'atreveixo a dir que per mimetisme també a Catalunya. Com en aquell període es pot dir que no hi ha maratons regulars a Catalunya em baso només en les fotos de les curses com aquesta, que podria ser França o com és en realitat, la Barcelona de 1917.

A França especialment sí i m'atreveixo a dir que per mimetisme també a Catalunya. Com en aquell període es pot dir que no hi ha maratons regulars a Catalunya em baso només en les fotos de les curses com aquesta, que podria ser França o com és en realitat, la Barcelona de 1917.

Aquesta foto és al Parc de la Ciutadella?

Crec que no està atribuït en aquesta foto però la majoria de referències de l'època parlen que les proves es feien al 'Parc'. Aquest 'Parc' era sempre el Parc de la Ciutadella on sovint es corrien diverses voltes d'uns 1.500 - 1.700 m (ho hauria de repassar per confirmar-ho)

Abans-d'ahir, dijous 27, va morir als 92 anys a Champigny-sur-Marne (Illa de França) Alain Mimoun que va ser campió olímpic de marató als JJOO de Melbourne l'any 1956.

De veritable nom Ali Mimoun O Kacha, era algerià de naixement però va competir i viure la major part de la seva vida a França, havia de ser recordat fins a 1955 per ser l'ombra d'Emil Zátopek a tantes curses com els 10.000 dels JJOO de Londres de 1948 i els doblets dels 5.000 i 10.000 dels Europeus de 1950 i dels JJOO de Helsinki de 1952 on sempre, sempre només va poder ser segon. Als JJOO de Melbourne, Mimoun va competir als 10.000 amb un pobre resultat, al cap i a la fi tenia ja 35 anys i va decidir tirar endavant la inscripció a la marató on debutaria. La cursa que sortia a les 15:15 es va córrer a l'estiu australià d'un 1 de desembre amb uns 27 ºC va ser escenari de diverses anècdotes per part de Mimoun: duia el número 13, va córrer amb la notícia que havia estat pare el dia abans pensant, per un error tipogràfic del telegrama, que ho era de bessons (veure nota al missatge posterior) quan només havia estat una nena que es diria finalment Olympe i va guanyar finalment a qui va ser un gran amic al llarg de la seva vida, Zátopek, que en aquella ocasió va ser sisè.  

Posteriorment Mimoun disputaria també la marató dels Europeus de 1958 on es va retirar i la dels JJOO de Roma de 1960 on faria 34è. Competiria amb èxit amb les successives categories de veterans i mai no deixaria de córrer.

Aquí teniu un enllaç del seu or olímpic, unes imatges penjades al youtube fa uns mesos i que personalment mai no havia pogut veure fins que les vaig detectar aleshores:

Una actualització amb la trajectòria de Mimoun realitzada per Thierry Lefeuvre i publicada al llistat setmanal de l'ARSS. Si algú necessita traducció que m'ho demani. Hi ha un apunt interessant i que em posa en alerta a tantes i tantes coses que es publiquen sense consultar mai cap font primària com en aquest cas jo no ho havia fet i que em basava en fonts secundàries fiables. Segons Lefeuvre, i crec que deuria ser així, Mimoun va córrer la marató sense saber que havia estat pare. Probablement algú deuria canviar la història per fer-la més atractiva, dient que ho havia sabut el dia abans de córrer la marató i fins i tot (com havia llegit de la fidedigna font del llibre de Martin i Gynn) que li havien dit que eren bessons. De moment em quedo amb la versió de Lefeuvre sense poder-ho confirmar. En general m'he trobat amb infinitat de anècdotes errònies que s'han transmés al llarg de les dècades i que es copiaven des d'una font inventada en un moment posterior o clarament posterior a la marató. El fet que sí és cert és que la filla d'en Mimoun es diu Olympe.


Alain Mimoun died Thursday, June 27th at the age of 92. He won the Olympic marathon in Melbourne in 1956. In France,
   Alain Mimoun was considered the top athlète of the 20th century because of his dominance in racing (103 wins in
   176 career races, from ARRS database).

He was born on 01 Jan 1921 in El Telagh ALG. At the beginning of the second world war he enlisted despite not
   having reached age 18.  During the Tunisia campaign in 1942 and 1943, he fought against the Afrika Korps.
   In January 1944, he participated in the battle of Monte Cassino in Italia, with the French Expeditionary Corps,
   the 2nd American Corps, and the 10th British Corps.  He was seriously injured in the foot by a piece of shrapnel
   and just avoided the amputation of his left leg that was recommended by the American doctors.  After healing,
   he participated in the landing of Provence in France in August 1944 with the French forces and the 7th US Army.

After the war, he began his athletic career and became friends with the Czech, Emil Zatopek.  In 1956 in Melbourne,
   he emulated Emil Zatopek (1952) in winning the Olympic Marathon in his first attempt at the distance.  The next day, 
   he received a telegram informing him that he is the father of a girl who will be named Olympe. 

In 1999, the magazine Athletisme proclaimed him "French athlete of the century" ahead of Marie-José Perec, Guy Drut,
   and Michel Jazy.  Alain Mimoun is a Great Officer of the Legion d’Honneur.  He has more than fifty stadiums or schools
   named after him.

Olympics:
1948  10000m (29:59.6) silver medal (2nd to Zatopek)
1948  5000m (15:11.2) heats
1952  10000m (29:32. silver medal (2nd to Zatopek) (nota: l'smiley és un número '8' en la posició de dècimes. No me l'interpreta bé i encara que ho he editat, me'l canvia sempre pel símbol)
1952  5000m (14:07.4) silver medal (2nd to Zatopek)
1956  10000m (30:18.0) 12th
1956  Marathon (2:25:00) gold medal
1960  Marathon (2:31:20) 34th

World Crosscountry Championmships:
gold medal- 1949, 1952, 1954, 1956
silver medal- 1950, 1958

European Championships:
5000m- 1950 (silver)
10000m- 1950 (silver)

Mediterranean Games:
5000m- 1951 (gold), 1955 (gold)
10000m- 1951 (gold), 1955 (gold)

French Championships:
5000m- 1947,1949,1951-56
10000m- 1947,1949-59
Marathon- 1958-60,1964-66
Cross- 1950-52,1954,1956,1959

French records:
Marathon- 1
Two mile- 1
5000m- 3
10000m- 5
Hour run- 1