121st Boston Marathon, 17/04/2017

Aurelian, marató molt lluitada com ens has anticipat i amb cabet, què important és!

Grimi, enhorabona per la marató després de la lesió.

Amunt!

moltes gracies pere i toni!!
grimi

Aurelian i grimi, bravo per la vostra lluita contra la calor.
Sou un exemple. 

moltes gracies com sempre jorfer a veure si l'any vinent puc tornar a pujar a la teva barqueta per bcn!!!
salut i cames company!

aurelian, molt ben gestionat. Marató assenyada.

grimi, que bé que al final hagis pogut fer-la. Bravo.

A esperar les cròniques.

socanna, la meva admiració. Quin coneixement!

Companys ..Moltes gràcies,em vagi emocionar repassant el seguiment que ens has fet. Intentaré fer una crònica potser la setmana que ve, encara estic fora i en mòbil.
Però realment no hi han altres històries per afegir, el dilluns no era el dia per fer sub2:55.
Amb tota la calor crec que el Plan B era factible i assumeixo que vagi fer un parell de errors. En cada marató s'aprenen noves lliçons i aquesta és per la meva falta d'experiència.

Vagi parlar amb molta gent, les petades han sigut espectaculars, els que han fet MMP anaban sobradissims, o han entrenat en llocs molt més càlids (un noi de Brasil a fet 2:53 amb 3:04 MMP). Si la èlit ha fet 4-5 minuts, gent de nivell similar amb el meu uns 10-15 minuts. Uns 2000 corredors atens pels mèdics.
A Boston els dorsal va pel temps de BQ, el meu 3972, i amb el 3:08:58 vagi acabar el 2599.

Com vagi dir al principi .. Boston és molt Boston.

Amb una mica de retard, moltes felicitats a tots. És una marató que tinc ben presenta a realitzar en un futur immediat i per aixó us he estat seguint atentament. grimi, celebro que la poguessis córrer molt decentment, per que la veritat es que durnat molts moments vaig pensar que no la prodries fer. Aix´çi que chapeau, company  :wink2:

Aurelian, a vegades a les maratons, aquests factors imponderables com la meteorologia, són una mica cabr... :grrrrrr:. Peró em va agradar i molt, l'aposta inicial de volgeur anar a competir la marató. M'agrada la gent valenta, que vol algo més que ser finisher a una gran marató i que ho preparara a conciència. Llàstima que la cosa no anés tant bé com ho havies palnificat, peró crec com diu el Mario, que has gestionat molt bé la cursa.

Moltes felicitats maratonians. Marató complicada i amb calor ni t'explico. Molts ànims i una forta abraçada campions. 

aurelian, grimi: felicitats per les vostres respectives Maratons. Sou enormes !! 

i socanna tb!! que m'havia oblidat!! 

Boston 2017

Bon dia companys aquí la meva crònica

Haig de començar posant-vos una mica en antecedents.
L’any passat va ser el meu any gloriós i el meu annus horribilis tot al mateix temps.
Vaig aconseguir fer el meu primer sub3 a Barcelona i en el moment més dolç, fent muntanya, amb vaig fer un esquinç grau III (trencament del lligament) peroneo- astraglí del turmell: pronòstic tres mesos sense córrer...aggghhh
Aprofitant que no podia córrer vaig començar a fer força bicicleta de cta amb tant mala sort que el dia 17 d’agost baixant del coll d’estenalles plovent vaig patinar anant a 50km/h (GPS dixit) i vaig impactar contra la tanca lateral de seguretat de la cta on vaig quedar encastat a sota. Per sort un cotxe que venia al darrera es va aturar i va trucar al 061. Accident d’alt impacte: bombers, uci mobil, mossos... tota la pesca. Per sort cap òrgan intern danyat però fractura de fèmur i reducció amb uns claus de titani fantàstics.
Mentre l’Anna Cos @socanna tenia ingressat al seu marit al mateix hospital per un altre tema que no ve al cas se’ns va encendre la llumeneta -i si ens apuntem a Boston?!!
Per mi era ara o mai sub3 a bcn i amb 51 anys moment idoni, a ella li feia molta gracia que fossin els 50anys de la gesta de la Katerine!
Dit i fet en dos dies ens vam apuntar i a tots dos ens van agafar.
Després vam saber que a l’Aurelian (aquest va sobrat ) tb l’havien agafat.
Per mi va començar una cursa contra rellotge.
Sessions interminables de rehabilitació, compex, massatges, bici estàtica, córrer dins la piscina, nedar, el·líptica....vaig fer de tot sense repòs.
Al cap de 6 mesos de esforços constants la Rx va mostrar que encara no estava consolidada la fx no havia fet el famós call ossi ☹ agrghhhh.
Vaig seguir entrenant i em vaig posar a córrer primer per muntanya molt coix i molt tort uns bons bastons em van ajudar a agafar confiança.
Quan faltava un mes per la marató em vaig atrevir a fer una mitja d’asfalt tot solet i em vaig lesionar!! Capsulitis del maluc. Vaig veure que no podria sortir a Boston.
Vaig deixar de córrer del tot i em vaig posar a nedar i fer bici.
Vaig agafar l’avio amb molt pocs km a les cames i amb una sensació de total incertesa.
Per sort l’organització, val a dir ultra eficient, em garantia cada 5 km un lloc de retirada que et portava fins a la línia d’arribada i això em tranquil·litzava. Al no haver fet cap tirada llarga la incertesa de veure com el meu cos podria aguantar la marató era d’una total incertesa.
Vam volar fins Munic i ens vam plantar a Boston a l’hora de sopar, faltaven tres dies per la marató i vam aprofitar per visitar la ciutat una petita joia. Mida ideal per fer-la a peu molt ben organitzada molt neta i amb les meves noies vam poder entrar a Harvard i al MIT dos dels centres mes prestigiosos del mon. Ens queia la baba de veure als estudiants com rondaven per allà.
Amb L’Aurelian i la Socanna vam quedar per recollir plegats el pitrall on la organització tb va ser impecable, un 10. Vam intercanviar opinions vam visitar la fira on hi ha per cert una peli accelerada de la cursa que ja ens feia preveure les pujadotes que tindríem.
De moment al carrer estàvem be: 15º de dia i 5 de nit.
El dia abans de la cursa ens vam llevar amb un vent molt calent que va fer pujar les temperatures fins a 27º!!!!
Ja es veia a venir que l’endemà la meteo ens la jugaria!
Ens vam llevar el dia de la cursa amb un dia radiant preciós i com que aquests senyoritus de Boston es posen a córrer a l’hora dels marquesos, la cursa inicia a les 10 del matí! No va caldre fer cap matinada.
A les 8 sortien els busos aquells grocs escolars clàssics tots en fila i va ser una passada l’ambient fins a Hopkinton. Allà tenen muntat un “village” amb molt de luxe i glamur. Menjar i veure de tot. Crema solar gratis per tothom!!! Això ho vaig trobar un 10!! I fins hi tot hi havia una penya que et deixava fer meditació en uns pufs amb uns auriculars que t’induïen a la relaxació i que no em vaig poder estar de provar...
Cues als lavabos com sempre i molta seguretat per tot arreu. L’espera es va fer curta per la temperatura ideal estàvem a les 9 del matí ja a 18 graus!
Aquest anys els de beneficència es van endur ben poca roba. Podies estar amb tirants fent temps assegut a la gespa tant tranquil prenent el solet.
Corrals de sortida molt ben organitzats i després d’escoltar l’himne americà tret de sortida i cap avall.
Els dos o tres primers km son de baixada jo estava al corral dels sub tres i la penya corrien per sota de 4’/Km pobre de mi no sabia on posar-me. Jo havia pensat de sortir a 6’/KM i veure com anava el cos.
Tot i frenar tant com podia els primers km em van sortir a 5.
Un cop el terreny es feia una mica més pla vaig intentar mantenir un ritme entre 5:30 i 5:45 que em va semblar que era el que el cos rodava més còmode. Com que no havia fet tirades ni sèries no tenia ni idea a quin ritme havia d’anar. Massa lent sem faria eterna massa rapida potser em faria mes mal.....
M’havia xutat un desketoprofé abans de sortir i portava al sarró mes píndoles que em salvarien més endavant dels dolors inevitables.
Organització de nou un 10 amb gatorade i aigua cada milla a dreta i esquerra comodíssim. Cap al km 15 em vaig quedar ben sol tots els corrals de la primera wave em van passar. Quina sensació mes tremenda!!
Però la gent molt maca animava i em deia -go go graimi!! –you go slow but you look good!!
Al voltant del 18 em va atrapar la segona onada i per sort aquesta ja no em van passar tots i vaig tornar a anar acompanyat fins al final.
Arribant a la mitja vam passar pel famós college i un grapat de noies guapes xisclen i bramen que les petonegis. Jo no em vaig poder resistir en vaig escollir una de ben formosa amb uns llavis vermells com cireres i.... smuack!!
Això em va donar forces fins a la mitja. Comença a despertar-se el mal del maluc i em notava de nou coix. Em vaig xutar una altra píndola i vaig seguir fins al 26 on tenia la família que em van animar molt!! Tb vaig parar a fer un peto a la dona i les noies i em vaig emocionar amb llàgrimes als ulls vaig seguir. Aquest cop pensant  -si arribo al 30k això ja ho tinc!.
El gluti mig començava a fallar, es veu que el ferro que em van posar travessa la inserció del gluti mig que es un estabilitzador del maluc i es un mal habitual als que portem aquest ferregots al maluc...
Apreto les dents i comencen les pujades. Hi ha tres repetjons d’aquí t’espero. Son com la pujada a Montjuic! Cagat-hi llorito. Començava a fer calda. Però vaig canviar de córrer de taló a córrer d’avant peu a les pujades i em va anar prou be.
Vaig arribar al 35 adolorit però convençut que acabava.
La penya cada vegada és més abundant a banda i banda animen i vaig xocar la mà a desenes de nens que em donaven ànims.
Vaig somriure i aixecar les el polze a centenars de persones que em donaven força, i em repetia que el dolor es inevitable però el patiment es opcional (murakami’s dixit). Tb havia llegit que el somriure et va córrer millor i jo tota la estona ensenyant les dents tu!
Cada vegada feia més calor al voltant del km 40 em vaig marejar havia begut aigua o gatorade a cada un dels controls. Havia passat per sota les manegues que els bombers havien muntat per refrescar la penya (igual que a la mitja de sbd!) havia menjat plàtans que la gent oferia, fins i tot vaig agafar un pegadolça que un nen tot dolç em va donar i em vaig tsampar pel camí un gelat d’aquells de tub de plàstic...vaig fins i tot empassar-me dos gels fastigosos dels que donen la organitzacio i tot aquelll rebombori em deixava l’estomac divertit...
Com que no tenia cap objectiu de temps i nomes volia posar-ho fàcil a la família per veure’m de nou al 41km vaig abaixar una mica el ritme i vaig recuperar sensacions.
L’entrada a Boston és brutal. Sensació indescriptible amb llàgrimes als ulls de nou (estic fet una bleda assolellada) vaig agafar l’ultima cantonada vaig poder saludar de nou la família i vaig encarar la recta mítica on fa 4 anys van posar les dues bombes.
De fet pel camí vaig avançar a diversos corredors que corrien amb amputacions algunes bilaterals per les explosions.
Al final es veia aquell arc tant típic de fusta amb les grades (aquí no hi ha res d’inflables) i quedaven 400m encara vaig poder esprintar una mica i tot!!!
Al entrar vaig veure que per poc no vaig baixar de 4h però aquest no era el meu objectiu. 4:00:44. La idea era acabar i em vaig quedar tant ample.
La meva marató més lenta i la que mes m’ha fet patir.
Però avui tinc les sensació de poder tornar a córrer recuperada total.
Tot i haver begut aigua i gatorade potser a 25 punts diferents i en arribar (organització de nou un 10) et donen de tot el que necessites vaig estar mes de 3 hores per necessitar anar al lavabo. La calda era considerable i vam entrar deshidratats.
Vaig escollir un vellet venerable per tal que em poses la medalla al coll que em va dir –well done sir i amb estrènyer amb un ma ossuda de ferro. Amb la medalla, els plàtans i les barretes de proteïnes i més feliç que un gínjol, vaig arribar fins a la family reunion i dalla corrent a l’hotel, dutxa ràpida, dinarillo i cap a l’aeroport.
Jo no puc demanar més.
Em vaig proposar un termini, m’ha ajudat a recuperar de la lesió potser de forma una mica precipitada i avui em fot mal tot però com deia aquell -el dolor es transitori però la gloria es per sempre!
Salut i cames companys
Grimi

PD nomès em va quedar el mal gust de boca de veure que la pobre socanna no va poder correr al final i que l'amic aurelian que havia fet una preparació de les mes ben fetes que he vist mai ningú fer no va poder per la calor complir lo previst. Sap greu per ells una abraçada forta a tots dos!

Boston 2017

Bon dia companys aquí la meva crònica
...

Gloriós  grimi 


Salut!
Jordi

Gran crònica Grimi  . Ara toca recuperar-se, cuida't molt company.

Molt bona la crònica grimi, me n'alegro moltíssim que has pogut gaudit de la marató. Aquesta és la teva història de superació, i per això et mereixes la medalla de Boston.

Jo estic convençut que el Scream Tunnel amb les noies del col·legi de Wesley no existeix, ha sigut un somni quina sensació tremenda, encara tinc pell de gallina pensar-ho

gracies jordi i amic!!
aurelian super crack!! estem esperant la teva cronica amb candeletes!!!
salut i cames companys

Aviat em posaré les piles per una mica de crònica

Grimi moltes gràcies per compartir amb nosaltres l'experiència :yipi:

Més que una marató, la teva cursa i els antecedents són d'una gesta.

Sensacional grimi.

:surprised: :yipi:

moltes gracies jorder i moltes gracies guissona que tu si que has fet una enorme marato amb dieta inclosa!!! Bravo
heu llegit la gesta d'aquest Josh a london que no estava com qui diu ni federat i va correr com un boig passant a blancs i negres i va fer 2h14??!!! diu que no te ni club ni entrenador nomes te cames el tio!!!
www.theguardian.com/sport/2017/apr/23/lo...avey-british-runners

Grimi, he llegit molt bones cròniques aquests últims dies, però la teva la recomanaré pel premi Crònica Correcat 

Molt bona la crònica, i la veritat que dubtava fins el final que podies fer-ho. Amb el cos fet un 'Mr. Potato', no entenc com has pogut acabar aquesta marató. Impressionant de veritat  :oh: :oh:
Quin nivell de superació campió!!

I osti tu, et deixaven escollir la noia per fer un bon petó a mitja cursa  :rofl: :rofl:

No volem ni saber de què siguis capaç quan estiguis novament al 100%.

Gràcies i enhorabona!!

gran experiència, Grimi, enhorabona!!!

Aurelian, magnífic crono. Felicitats!!!