Athens Marathon. The Autentic. 11 novembre 2018

Ara toca esperar Toni, que això ja ho tens a tocar, el teu somni en breu es farà realitat!

Amunt!!

Que tingeu una molt bona marató ibon viatge

Molta sort, companys. I reordeu: reserveu energies, que els 10 Km finals fan baixada!

Molta, molt sort Toni!!

Ara que has descansat bé.. més que bé, demà a gaudir de la marató "autèntica".

Que vagi molt bé!!

Molta sort a tots!!

Vinga ToniVLC!!!
A hores d'ara ja deus estar per Marató esperant el tret de sortida, a gaudir molt d'aquest trajecte mític!!!

El barbut 4:30 a La Meca. Ja és un home!

danili va escriure: El barbut 4:30 a La Meca. Ja és un home!

Felicitats ToniVLC per aquesta fita! Sembla que t'ha canviat la vida!

Grande Toni_VLC

Mona va escriure:

danili va escriure: El barbut 4:30 a La Meca. Ja és un home!

Felicitats ToniVLC per aquesta fita! Sembla que t'ha canviat la vida!

L'ha fet un autèntic maratonià! Enhorabona ToniVLC!!!!

Enhorabona ToniVLC

Enhorabona Toni per entrar a l'Olimp maratonià!

Molt feliç per tu

Gran Toni VLC. No
Me’n recordava que feies aquestamarató.??
Ho he vist al strava.
Enhorabona per fer història.??

Felicitats Toni, et deixem uns dies, però no t'encantis que esperem la crònica!!!?

Moltes gràcies, amics, pels ànims i felicitacions.

Ha estat una experiència única, quasi com la primera marató; marca semblant, de fet .

Ara estem tornant cap a València i tindré temps de fer crònica quan arribem. Però, ja avance que m'ha encantat la carrera, i molt. L'he gaudit -i patit- des del primer quilòmetre, he vençut els temors mentals per l'escàs entrene i el fet de posar-se a l'eixida amb una fascitis no curada, he sabut regular sabent que anava a estar 30-40 minuts més del que em tocaria...

Això sí, és una Marató mítica per als enamorats de la distància, per als bojos de les maratons, per als practicants d'una religió reservada a creients amb una fe eterna... Vertaderament, la nostra Meca, com molt bé diu danili.

Amunt!

M'alegro molt per tu Toni. Ara espero cronica

Moltes felicitats Toni

NIKH

El 23 de juliol de 2018 uns catastròfics incendis forestals assolaren la zona costera de l’Àtica (molt a prop d’Atenes). Al dia següent, la devastació es comptava per desenes de morts –al voltant de 100-, cases destruïdes i boscos cremats… El primer terç de la marató d’Atenes creua part d’eixos paratges, encara amb restes de troncs calcinats, cases ennegrides i persones vestides de dol que eixiren com han vingut fet cada any a aplaudir i donar ànims als corredors. En esta ocasió portaven banderes negres (pel que havien perdut feia uns mesos) i verdes (per l’esperança i la regeneració de la vida), i samarretes reivindicatives.

Puc assegurar que el silenci dels corredors en vore eixos rostres encongia el cor, molts perderen familiars, amics o propietats. Vam córrer aquells quilòmetres aplaudint-los com a reconeixement i acompanyament en el dolor. Eixos moments em van fer vore la carrera d’altra manera... No oblidaré mai els ulls d’eixes persones buscant en els rostre dels corredors, en l’esforç dels atletes populars, una mirada amiga propera al seu dolor. Em recordà molt el cas de les víctimes de l’accident del metro de València de 2006...

La carrera no anava malament, havíem eixit ja des de Marató, amb el tradicional jurament, la visita a la flama de l’estadi, el recorregut pel túmul en record dels atenencs morts a la famosa batalla... Tot tal i com solen relatar els qui han tingut l’oportunitat de gaudir d’esta marató tan mítica.

El peu, maleïda fascitis, fa mal des del primer metre. No m’ha deixat entrenar com a mi m’agrada, acumulant quilòmetres i quilòmetres, gaudint de l’esforç, de les matinades, de comprovar com el cos s’adapta a l’exigència... Un agonies com jo anava totalment immers en pensaments pessimistes recurrents per si tocava abandonar... fins que vaig advertir la devastació dels incendis. Reconec que em va colpir tant que va fer que el dolor passara a un segon plànol. Vaig quedar impactat de pensar la catàstrofe dantesca que degué ser aquell foc d’un juliol que marcarà moltes vides, creuant la carretera fins vora mar...

A partir del km 17 la carretera torna a empinar-se cap amunt i el carbó desapareix... Comença una nova marató, amb energia nova. Com que la carretera puja el dolor és menor ja que no xafe de taló, sinó de punta, qüestió que m’afavoreix. En canvi, els últims quilòmetres són un sofriment continu per que la carretera ja va tota de baixada i xafe primer de taló... Però, he aconseguit un dels objectius: no caminar. A canvi, naturalment, d’anar molt lent. Faig una hora més (4h30m marca el cronómetre) que en la meua última marató fa just un any (3h33m a València). Però, em val, ho done per bo. He vençut. He eixit de Marató i he arribat a Atenes rememorant la llegenda de Fidípides: NIKH.

L’entrada a l’estadi Panathinaikó és senzillament brutal. Per a un enamorat de la marató és com arribar a La Meca, com recordava danili. I així ho vaig viure. Des que vaig accedir a l’óval en forma d’U d’un bell estadi tot de marbre. En entrar en la pista negra, aixeque la branqueta d’olivera que m’ha donat una xica prop del túmul de Marató, m’acomode la samarreta del València, trac una bandereta commemorativa del centenari i així entre en meta: oferint als déus aquella carrera que romandrà per sempre més gravada al cor. NIKH

Bravo Toni VLC!!!

Felicitats per la cursa i la crònica.

Una vegada més, l'has clavat!!

Enguany una crònica més breu, proporcional a la teva preparació i inversa al temps que vas necessitar per completar la marató. Però mirat amb els teus ulls, de somni, vas tenir més temps per gaudir-la (i patir-la malauradament!) i fixar-te en aquests detalls que et fan enorme!

Ens veiem aviat ))))