El dia va ser complicat per fer una marató

moltíssimes felicitats a tots
Per la meva part a veure si em vaig posant al dia en fer les cròniques enrederides

Som-hi amb la "mini crònica", de la segona mitja de la marató com a llebre
La "meva marató" consistia en fer de "llebre" de la segona mitja per intentar un sub4h i portar un ritme creuer de 5:30, però el dia D va sortir rana i ja va venir el company tocat a la mitja
El dia es presenta ideal per anar a la platja, jo estic fet pols d'una setmana d'esquí i del viatge de tornada en cotxe. Estic amb molts nervis i dubtes; i si no puc complir amb el compromís de llebre i als 5,10,15 Kms he de dir que tiri que jo no puc; just quan més em necessitarà

Me ficat en un sarau que em provoca una angoixa i mandra poc normal, però sóc de paraula i si puc ho he de intentar
Arribo al punt clau, la Meridiana poc abans d'arribar a la mitja i l'ambient ja em motiva

Trobo en
DEL@ que també farà quelcom semblant i petem la xerrada mentre anem veient i animant els companys maratonians
Els nervis van passant, la xarrameca amb en
DEL@ i el veure els companys i animar-los fa que ja estigui neguitós per començar a còrrer
Ara els nervis s'han transformat en i si no el veig?

Per sort el veig de pujada i ja el situo en el grupets de corredors/companys que porta davant i darrere
La salutació no ha estat molt efusiva i ja pateixo perquè sospito lo pitjor, avui no es el dia i el ritme creuer haurà de canviar a ritme supervivència
Esperant que torni de baixada el neguit continua a pitjor i si no el vaig ara de baixada que es quan me d'incorporar

, l'espera es llarga i ja estic mosca perquè he vists tots els companys que anaven davant i darrera seu i a ell no el veig; i si ha passat, hauria d'haver preguntat als companys corrent al seu costat

just en el moment que ja pensava en fer l'esprint per preguntar companys de davant el vaig i es confirma que la cosa no va bé
M'incorporo i només em situo al costat esperant a veure com van els ànims i el ritme

no vull que gasti forces i teniem pactat que em diria el pas de mitja i les sensacions, però no hi ha paraula
No ser que fer per animar

, sóc conscient que es massa d'hora per no esta complint el ritme i que el que queda només pot anar a pitjor
Anem fent just per sota de 6:00, però massa d'hora ja em de parar a caminar

Ja veig que la meva "feina" avui serà fer que no es retiri i acabi sí o sí de la millor manera possible.
Tracto de marcar-li objectius i pautes a curt termini, anem fent un CACO pactat de X Kms corrent i Y m/Kms caminant, però no sembla que vulgui fer-me cas, el cap li diu que d'acord, però el cos i cames avui li diuen que o l'escolta i fa cas o li farà pagar.
El deixo fer, jo només estic al costat pel que demani i per intentar que acabi
El calvari del CACO s'acompanya de rampes,... i em plantejo que potser no podrem ni acabar, hauria d'haver aprés el mínim per fer de fisio

Sento ràbia, impotència, patiment i un munt de sensacions estranyes
Els kilòmetres van passant lents i les rampes i malestar van en augment, ara fins i tot jo crec que m'estic enrampant, però com per explicar-li les penes a algú que porta 21Kms més i que s'ha preparat per aquell dia
Finalment veig que si o si acabarà i estic amb el regust agredolç de poder saber que probablement serà finisher "gràcies a mi", però que la marató a estat massa dura en el dia D; jo estic patint calor i massa castic de cames pel CACO, però cada cop queda menys
Arribem al final al Km 42 i jo m'acomiado per deixar que "gaudeixi" dels seus metres finals i retrobar-lo amb la medalla tot fent unes cerveses

Marató acabada i "feina" feta, espero que no em veti com amic i que continuï tenint ganes de fer maratons i que li faci de llebre
Felicitats company, avui tu has ben guanyat
I ara a seguir llegint-vos, els autèntics protagonistes i herois
Salut!
Jordi