Zurich Marató Barcelona 10/03/2019. 41 edició

Gràcies per les cròniques sou uns artistes i maratonians de pro

Tiny va escriure: JRDi69, felicitats per la teva participació. Llegint la crònica sembla que la fesis sencera...

Entès el missatge; la propera més curta
Destacar que el crono manual (extra que porto junt amb el GPS per fer voltes de kilòmetres oficials) va coincidir amb el temps complet de la proba, tot i que jo la sortida e inici del crono el vaig posar des de casa veient la tele i la App


Salut!
Jordi

“En Barcelona, su pueblo y el mío
me ha caído como del rayo,
una maratón, a la que tanto temía”
(Con perdón, don Miguel H.)


..........................................


Uffffff. Les 5,30 del matí i ja ha sonat el despertador. Hauré de llevar-me. Avui serà un dia diferent.
En una hora he quedat amb l’Anna Sabadellenca que passarà a recollir-nos per casa a la meva dona i a mi i ens durà a Sabadell.

Estic nerviós.

Em prenc les pastilles que uns dies abans van dir-me que havia de prendre’m, agafo les crosses i baixem al carrer on ja està esperant l’Anna.

- Bon dia Anna.

- Bon dia.

- Vinga, anem al “matadero”. Quan abans m’ho facin, abans començaré a córrer.

..........................................

- Mario Felip?

- Sí, jo mateix.

- Passi a dins, treguis la roba, posis la bata verda i ara el venim a buscar amb una llitera per anar al quiròfan.


..........................................


- Hola bon dia. Jo soc el doctor Martí i soc qui l’operarà. Vostè fa algun esport??

- Sí, corro.

- Doncs compri’s una bicicleta, ja que vostè no tornarà a córrer mai més. Se li ha acabat lo de córrer.


..........................................


Havia quedat amb l’Albert Grampy que una vegada em donessin l’alta per anar a casa, em vindria a buscar amb el cotxe.

-Hola Mario, com estàs?

-Bé Albert, l’operació molt bé, però m’ha dit el metge que no podré tornar a córrer mai més. La meva vida sense córrer canviarà un munt.

-Deixa’t d’hòsties, que tu tornaràs a córrer, collons.


..........................................


Ja fa dos mesos des de que em van operar i la veritat és que cada dia estic més animat. Encara que tinc alguna molèstia al genoll, cada cop el tinc més fort, i la sensació de feblesa poc a poc va desapareixent. He de començar a caminar i a trotar suaument.

Si algun dia puc arribar a córrer amb regularitat i puc tornar a córrer una marató, li dedicaré al metge matasanos tan sensible que em va dir que no tornaria a córrer.


..........................................


M’apunto a la Mitja de l’Espirall per a mitjans de novembre. Per aleshores ja podré córrer encara que no hauré entrenat massa. Vinga Mario, que sigui el que Déu vulgui.

No em surt malament i fins i tot al Franky i a l’Helena No Surrender els hi poso la por al cos.

Desembre entreno molt regularment. El genoll respon i no es queixa, tot va bé. Faig 275 km en aquest mes. Crec que podré fer la marató al març. M’inscric i li penso dedicar al metge.

I arriba el mes de gener i no se si és degut a la càrrega de quilometratge del desembre o al canvi de plantilles, apareix un
principi de periostitis a l’altre cama. Haig de parar d’entrenar i que es calmi la cama.

Passen les setmanes i el dolor no desapareix. Va a menys però no acaba de marxar.

Crec que hauré de renunciar a la marató del març, ja que no estic entrenant i arribaria en molt males condicions. Bé, ja tindré temps de dedicar-li a l’any que ve al metge.


..........................................


Ring, ring.

- ¿Mario? Soy Juan, tu primo.

- Hola Juan, dime.

- Mira que mi padre está ingresado en el Taulí. No se encontraba bien y lo hemos llevado a urgencias. Han pasado los médicos y le han diagnosticado un tumor maligno y muy extendido en la zona biliar y en el hígado. Le van a hacer un apaño para que pueda expulsar la bilis, pero no lo van a operar del tumor. Tiene los días contados y aguantará lo que el hígado quiera.

- (silenci)


..........................................


Queden poc menys de 10 dies per a la marató. No acabo d’assimilar la noticia del meu tiet. Haig de fer quelcom i dedicar-li.

I si corro la marató encara que no estigui entrenat? Pel metge no ho faria, però pel meu tiet faig això i molt més si fa falta.

Començo a barrinar en el meu cap i encara que pugui recaure de la periostitis, al final decideixo posar-me la manta al cap i decideixo tirar endavant amb la Senyora Marató. Em posarà a lloc, però tant m’és.

El dissabte abans faig una prova de 21 km i no surt del tot malament. Lenta però aguanto en condicions. I per a més inri, el ManoloM em diu de fer de llebre de 10k’s al dia següent a Badalona.

Vinga, la sort ja està tirada. Pel meu tiet i de rebot també pel metge. Anem a per ella.


..........................................


Són les 8,15 quan em dirigeixo cap al calaix. Vaig amb el Grampy i amb la No Surrender. Ens fiquem dins del calaix gris i sento algú que em crida: Marioooo, Marioooo. Em giro i veig al Pinelli, a l’Oriol i al Jonibegut. Veig que entren a dins del mateix calaix que el meu.

- Mario, si me ves a un lado cuando me adelantes, no me digas nada, no quiero ni oírte.
- Que no Pinelli, que no puedo correr y voy a salir a intentar finalizarla intentando sufrir lo menos posible y en no hacerme daño.
- Sí, sí, de ti no me fío!!!!!

Allà també coincideixo amb el Rafa R61

Al pit porto una fotografia del meu tiet. La marató la correrà amb mi.

Feia temps que no estava tan nerviós a pocs minuts de sentir el Barcelona del Freddie i la Caballé.

Són les 8,45 quan ja ens toca sortir a nosaltres. Molta por de com respondrà la cama als primers quilòmetres i de quin quilòmetre serà on al Mario se li acabarà la benzina.

Sortim i ràpidament tots ells tiren endavant. L’Albert Grampy es queda al meu costat i comencem la carrera. No parlo molt, estic acollonit. Saludem a la carretera de Sants a la Teresa, al Ferny, al Manu i a l’Aurelian

Km 5 i anem sobre 5’45’’ de mitjana. Una mica ràpids pel que jo tenia pensat.
Km 10, avancem al Joan de Gracia, i encara anem una mica més ràpids. Sobre 5’35’’. Aiiiiiiii, aiiiiiiiiii......

A l’avituallament del 10, l’Albert es queda a prendre algun producte sòlid i jo tiro endavant tot sol.

Encaro el carrer Mallorca i encara vaig bé. Segueixo anant més ràpid del que seria desitjable, però no puc anar més lent.
No em surt.

Sobre el 14 veig a la distància al Juanjo. El seus cabells blancs el delaten. Però no veig a la Laura. Poc a poc vaig apropant-me a l’esquerra i aleshores és quan la veig. Els hi estrenyo la mà i continuem, que tenim feina.

Arribo a la Meridiana i la veritat és que és una passada la quantitat de gent que hi ha. Segueixo a un bon ritme i de moment no noto defalliment de forces. Segueixo anant entre 5’40’’ i 5’50’’. Passo per can Zenón i li llenço un petó al cel. Segú que ens està veient per “CieloTV”.

Buuufffff, estic a Fabra i Puig i encara haig d’anar fins passat Can Dragó. Renoi i com puja aquest tram. Se’m fa pesat aquest tros i la veritat és que és un tram lleig. No m’agrada la novetat aquesta que han ficat al circuit. Aprofitant que és un anada i tornada, intento buscar referències amb els que han sortit amb mi i no sé veure a ningú. No hi ha senyals de vida del Pinelli, de l’Oriol i del Jonibegut. I penso, renoi , o jo vaig molt lent o ells van molt ràpids.

Faig la mitja marató en 2h02’. No està malament penso jo, però ja es comencen a notar coses estranyes a les cames. Fins ara els ritmes han estat acceptables amb el poc entrenament que porto al damunt, però ja veurem fins on poden aguantar. No crec que pugui fer molts més quilòmetres a aquests ritmes.

Arribo al carrer Valencia, i a la pujada que hi ha del pont veig a l’Oriol i al Jordi69. Van pel costat i els passo, però penso que aviat seran ells els que em passaran a mi.

I dit i fet, quan arribo al quilòmetre 25, a la Rambla Prim, les cames del Mario comencen a fer figa i apareixen rampes als dos bessons. Haig de parar i començar a caminar. Bé, ja estava previst fer-ho, el que no sabíem era a quin quilòmetre seria, i esperava que hagués sigut una mica més endavant.

Paso el quilòmetre 25 en 2h24’, però a partir d’ara és quan comença el calvari. A l’entrar a la Diagonal de pujada m’avancen l’Oriol i el Jordi69. Camino molt. Les rampes no em deixen córrer més de 300 metres seguits. Haig d’anar parant molt sovint.

Abans d’arribar a la Torre Agbar torno a veure a l’Oriol i al Jordi69 i corro fins arribar a la seva alçada. Fem la volta de canvi de sentit tots tres junts però a la baixada haig de tornar a parar per les rampes. Ja no els tornaré a veure més en tota la cursa.

Maleïdes rampes !!!!! Paro en un fisio de l’organització i em diu que no te reflex ni res per posar-me. Doncs continuem. Prenc un gel i no noto cap millora. El tros del litoral el vaig fent a CaCo’s però la veritat és que quan corro ho faig molt poc a poc. Surten uns ritmes de 7 i 8 minuts. Camino molt.

Quan encaro el carrer Marina, me’n recordo que duia unes pastilles de sals i decideixo prendre’m una a veure què passa. I jo, que no crec molt en aquestes coses, veig que les rampes van desapareixent. No és que pugui córrer molt ràpid però almenys les rampes no hi són.

Faig tot el tram de Triomf fins a prop de plaça Catalunya corrent i a l’arribar allà em trobo a l’Aurelian. Paro a caminar i a parlar amb ell. Foto de rigor i continuem corrent. A plaça Catalunya em trobo al Tete Xavi i em diu de referència que l’Oriol va una mica pel davant meu. No li dono importància ja que per llavors ja he perdut molt de temps i l’únic objectiu que tinc és arribar a Montjuic. Estem al quilòmetre 37 i ja porto 3h58’. Una barbaritat.

Giro cap a Via Laietana i allà em trobo a tots els companys Correcats a l’avituallament. Em paro a fer una Voll Damm. La veritat és que ja feia una bona estona que estava desitjant arribar per prendre’m la cervesa. Allà estan tots, el Xavher, l’Alfons, l’Anna, el Barcia, el Pere, el Vay, el Sufri, la Cris, el Jordi, el Pirata, la Luci..., bé tots. Em paro una mica a parlar amb ells i de pas a agafar una mica de forces amb el descans. De fet aquest quilòmetre surt a 10’38’’ però ha valgut la pena el subidón amb els companys !!!!

Encaro Via Laietana avall i m’acompanya el Tete Xavi. Vaig apurant la Voll i és clar, tothom em va mirant amb la birra a la mà i em van fent comentaris. Però la veritat és que a mi m’ha sentat com un àngel del cel!!!

Tram del Passeig de Colom amb el Tete al davant tirant de mi i jo al darrere intentant no perdre el compàs. Ho fem corrent fins al quilòmetre 40. Aquest el passo en 4h23’. Haig de parar a caminar uns 100 metres perquè les cames ja no poden i vaig contínuament buscant l’ombra.

Ara sí, segueixo corrent tota la Ronda i el carrer Urgell i ja no pararé fins a l’arribada. Girem al carrer Sepúlveda i poc a poc segueixo sense aturar-me. Lleu pujada al final del carrer Sepúlveda i ja es comença a ensumar la línia d’arribada.

Km 42 i encaro la recta de meta. L’Olga del Grampy em crida. Trec el mòbil i faig un vídeoselfie de l’arribada per enviar-li al tiet. Al final 4h42’20’’. La pitjor marca en les poques maratons que duc, però sens dubte la marató de la qual estic més orgullós i satisfet. Quinze dies enrere no l’anava a córrer, però tal com van anar els esdeveniments familiars, vaig prendre la decisió de fer-la i dedicar-li al meu tiet i de rebot al metge que em va dir que mai més tornaria a córrer.

A l’arribada em trobo amb la Mónica i amb el Joan. Em fonc amb el Juanito en una abraçada amb molt de sentiment. M’ha costat molt però ho he aconseguit. Molta tranquil·litat interna. Molta satisfacció.


..........................................


- ¿Juan? Soy Mario. ¿Estás en el hospital?

- Sí, aquí estoy.

- ¿Cómo está tu padre??

- Igual, aguantando

- Ahora subo a verlo


..........................................


- Hola tiet, com estàs???

- (silenci)

- Ahir vaig córrer la marató de Barcelona i duia una fotografia teva a la samarreta amb el text de “tiet, aquesta també la corres tu”.

- (silenci)

- I t’he portat això. Quant vaig arribar a meta, em van posar aquesta medalla al coll. I com tu la vas córrer també, aquesta medalla és teva. Aixeca una mica el cap. És tota teva.

Els ulls se li han posat plorosos. I a mi també.

JRDi69 En cap moment el meu comentari era per que facis les cròniques més curtes. Al contrari sempre hi ha idees aprofitables en el que expliques!

mario.cat Quina crònica més emocionant!!! Primer de tot, felicitats per la cursa i per la motivació excepcional que has tingut. No tenia dubtes de que tornaríes a córrer...el més gran és que t'hagis recupert tan ràpid!
T'hauríen d'haver donat dues medalles: una per tú i l'altra pel teu tiet ...

Cullons Mario, gallina de piel i ulls plorosos!!

ENORME

Mario!!!!!

mario.cat

Tiny va escriure: JRDi69 En cap moment el meu comentari era per que facis les cròniques més curtes. Al contrari sempre hi ha idees aprofitables en el que expliques!

Clarament feia broma


Salut!
Jordi

Quina crònica, mario.cat ... No ens coneixem, però ets un crack.

Gràcies a tots companys, pels vostres comentaris. Com dic a la crónica, no va ser la marató somiada pero si la que mes em va omplir i satisfet em va deixar.

A per la propera, que la vida continua.

Potser no va ser la marató somiada però si es la que més t´ha omplert ja pots està content. A mi m´ha emocionat. Gràcies company i gràcies també per penjat la foto de la trobada abans de la sortida.

mario.cat “Supermario”, un paio que sempre en fa riure però que aquesta vegada m'ha fet plorà el cabró.
A la resta d'integrants del fil, enorabona, els que heu aconseguit l'objectiu i els que no, tant se val, m-ho passo pipa llegint i rellegint les vostres cròniques, per que, per mi, totes tenen una part identificativa que en fa reviure no només la meva marató sinó multiplicada per cada una de les vostres vivències,
Espero mes cròniques,

Hola el meu perfil Facebook están les 3 albumes fotos Zurich Marató de Barcelona 2019
us deixo el album de arribaba Sub-3:06´ja que va tenir que marxar abans d´hora

www.facebook.com/runnersantboi/media_set...6632934848054&type=3

Us he llegit a tots. M'alegro molt que, en general, surtís una bona Marató. Hi ha hagut de tot, però m'ha encantat seguir-vos, per 1er any, desde fora. M'hagués agradat més córrer però el veure tanta gent coneguda i poder animar-vos em va fer un "subidón" que no us ho podeu ni imaginar.

Espero que ens veiem aviat per la carretera

Por fin me he puesto al día, menudas crónicas y aunque haya pasado 2 semanas aún quedan unas cuantas por poner noo?. Venga empiezo mi rollo:

---

CRÓNICA MARATÓN NÚMERO 20

Quien lo iba a decir hace 15 años que empecé a correr y ya van 20 Maratones, no está mal.
Parece mentira pero esta empezó en abril del año pasado, cuando un bulto que tengo en la ingle desde hace mucho tiempo me empieza a doler y voy al médico... lo que imaginaba tengo una hernia inguinal, me hacen pruebas y me ponen en lista de espera. En noviembre veo al anestesista y me dice que en 2-3 meses me llamarán para la operación. Merda empiezo hacer cálculos y toca en enero o febrero y adiós maratón. Me molesta la hernia, pero puedo aguantar, así que plan B.
Averiguo quien se encarga de la lista de espera y voy a Hospital del Mar a hablar con ella. subo a la 5 planta y espero un rato hasta que me atiende una enfermera. le digo si me puede decir donde estoy de la lista de espera y le comento que si me toca para enero o febrero que mejor espero a partir del 11 de marzo, que tengo un viaje de negocios en Marzo y no podria . mira las listas y me dice "el viernes próximo 16 de Noviembre tengo un hueco, lo quieres?"...me pongo hacer cálculos....me han dicho mes y medio sin poder correr nada , 2 meses de baja, me quedarian menos de 2 meses de preparación y ya me confirmaron que era liebre de 3h30' ...yo creo que llego. y hala operarme.

Todo sale bien, sin problemas y a principios de enero empiezo a entrenar e intentar hacer kms. No llevo ningún tipo de plan, porque además 1-2 días por semana entreno con Miriam una chica ciega que le hago de guia y estamos preparando un 1500 así que hago lo que puedo y aprovecho las mitjas de santako, Terrassa y Barcelona y la maratest del Prat para hacer kms, y me salen bastante bien.
Y por fín llega el día de la Maratón, sé que me faltan kms y el día va a ser caluroso , pero de ritmo a 4'58"kms voy bastante fácil.

Como cada año antes de las 7 ya estoy en el bar del paralelo para el cortadito y nos encontramos muchos amigos, también viene Majo que este año volverá a intentar su 3h30' .
Foto correcat y corriendo con los liebres oficiales.
Este año no está Victór conmigo y le hecho de menos , repetimos Iván, Javi y yo y debutan en este ritmo Xavi y Carles. Nos colocamos los 5 juntos para la salida y.........ya estamos... nos paran en la tercera salida unos 23" encima de la alfombra (Lo sé porque mi tiempo real me da 23" más de lo que hicimos). No me dí cuenta hasta ver los resultados, pero no tiene importancia . Y empezamos:

Km 0-5 25’37” Posición 4611

Al ser la tercera salida, salimos sin dificultad y empezamos a subir sants. Se nota que no vamos hasta la diagonal y la gente va muy cómoda.

Km 5-10 24’48” 50’25" Posición 4547

el grupo es muy numeroso y seguimos muy fácil. la gente se va animando

Km 10-15 24’26” 1h14’50” Posición 4364

Como es normal la gente va muy bien, aprovecho para saludar a muchos amigos y cuento unos chistes malos

Km15-20 24’14” 1h39’01” Posición 4258

justo la meridiana, ida y vuelta, tenemos un poco de viento en contra, pero vamos muy bien de ritmo, a carles y xavi los tenemos que ir frenando para que no se vayan . al pasar por espronceda miro derecha -izquierda, pero no está mi amigo ZENÓN, aunque siento que donde esté nos está animando a todos . La vuelta de la meridiana con viento a favor nos reagrupamos muchos y les digo que tranquilos , que luego lo agradeceran.

Km 20-25 24’36” 2h03’48” Posición 4103

Pasamos la Mitja en 1h44'21" muy bien porque es mas suave que otras veces, y luego preveo que será duro por la calor. la gente sigue muy agrupada , cuento algún que otro chiste más e intento informar e indicar lo que tenemos planeado... hasta el 26 que hace bajada cogeremos unos segundos más, luego a ritmo para llegar hasta marina bajar ritmo hasta el 37 en pl.catalunya y subir paralelo Urgell y sepúlveda 15" más lentos. les digo que aún subiendo más lentos adelantaremos a muchísimos corredores

Km 25-30 25’17” 2h28’55” Posición 3835

4547-3835= 712 corredores hemos adelantado en 25kms y lo que queda, toca subir y bajar diagonal y el grupo se va selecciónando, aunque queda mucho. Hay vuelvo a ver a mi mujer Mary que ha salido a correr un rato y me ha seguido por 4 sitios diferentes

Km 30-35 24’58” 2h53’55” Posición 3518

Al girar diagonal en el Forum EMPIEZA LA MARATÓN, eso grito a todo el mundo, pero también me lo digo a mi mismo, no estoy fino y empiezo a notar las piernas cargadas... (demasiado pronto ). ahora si que se empieza a quedar gente y vamos adelantando a muchísimos corredores, Xavi y Carles se van unos metros, pero no tengo fuerzas para gritarles y decirles que no se pasen que vamos muy bien de tiempo. al cruzar el litoral, sobre el 33 se me hace una montaña y le digo a Iván que está a mi lado que lo voy a pasar mal, pero que seguiré. y más cuando en el 34 justo antes de Marina, Javi nos dice que tiene tirones y lo deja que nos ve en meta . Que duro se me hace Marina y lo que queda...

Km 35-40 25’02” 3h18’54” Posición 3092

Del 35 al 37 para mi es lo más duro de la maratón tanto físicamente, pero sobretodo mentalmente, porque queda bastante y si bajas mucho el ritmo puedes perder el entreno de 4 meses en estos kms. Yo voy fatal, pero fatal, he tenido que recurrir a los fisios que están por ahí que me pusieran reflex en los gemelos e isquios porque noto que en cualquier momento me van a estallar. subimos Rda. Sant pere y cruzo mirada con Geoffrey (correcat y compañero de trabajo) y le hago un gesto que voy muy jodido. Pero me voy diciendo yo mismo que no he abandonado en 19 maratones y esta no va a ser la primera .
Claro los pocos que nos siguen ni se enteran de como voy e intento animar cuando me miran, aunque voy muy jodido .
Menos mal que llega la bajada de Via laietana y NUESTRO AVITUALLAMIENTO CORRECAT
que me da un subidón que no veas .
Empieza el Paralelo y quedan 2kms y medio, se hace larguísimo llegar al km 40 y veo que de ritmo lo he podido mantener

Km 40-Final 11’01” 3h29’54” Posición 2771

Carles y Xavi se han ido casi 1', Iván como me ve que voy muy mal, me dice si se va con ellos y le digo que NOO, que los kms están saliendo en tiempo y vamos bien, hay que hacer los 2 últimos kms y poco en más de 10' casi a 5'15"km como les dije al principio.
el último punto crítico y fueron varios, lo paso al gira en la calle sepúlveda, veo a lo lejos una multitud de corredores y se me hace un mundo, pero ahora solo me pararé si las piernas no responden o me lesiono, porque yo no parao fijo . así que miro al suelo y me concentro en que voy a llegar y en tiempo...
giramos paralelo, carlos y xavi ya están casi entrando en la recta final y le digo a Uván que tranquilo que a disfrutar los ultimos metros (como si yo pudiera disfrutar algo ).
Pero finalmente entramos en meta con un tiempo de 3h29'54", aunque me dé el xip groc 3h30'17" por lo que conté que nos retuvieron esos 23" en la salida.

Allí me encuentro con mis buenos amigos Jorfer, rugbyman, Jaume86, Amic.... y nos fundimos en un abrazo y nos hacemos unas fotos. No puedo pararme porque los gemelos se me van a subir y siento muchas rampas.
deambulo por meta un rato y como puedo llego a la zona de los liebres, pero antes intento que me den un masaje.... mal hecho . los chavales que me cogen se asustan, porque estoy casi media hora con rampas en los gemelos isquios y plantas de los pies, me duele muchísimo hasta que finalmente consigo llegar al guardarropia y cambiarme.
ha sido una Maratón muy sufrida, pero es lo que tiene no entrenar a topey el día que no acompañó, pero puedo decir que OBJETIVO CUMPLIDO y lo único que espero es que haya podido ayudar aunque sea a una persona a conseguir su sueño o como mínimo no hacerselo tan duro mientras fuera a nuestro lado

Ya han pasado 2 semanas, tardé una en empezar a correr después de dos dias de masajes y a empezar otra vez, que esto sigue, mañana a disfrutar en la Mitja Montornés

Ho sento però encara no he tingut temps de llegir ni d'escriure la crònica XXV de Bcn.
Quan pugui faré les dues coses.
He llegit algunes coses en diagonal o en paral·lel i m'encanten.

Doncs va ser la meva 9ª marató d'asfalt i 6ª a BCN i, les circumstàncies van fer que me la prengués d'una manera diferent abans de començar a preparar-la. El context és bàsic per explicar les coses...
- Any 2016, en el que tinc totes les meves millors marques (10 km (sub-40), Mitja (sub 1h30) i Marató (3h16))
- Any 2017, entrenant per la Marató BCN tinc una petita lesió al gener i les presses per recuperar-me fan que em perdi un mes d'entrenament... de manera que al final acabo prenent-me-la de manera tranquila seguint llebres de 3h 30, entrant en 3h28. No pateixo però tampoc em veig sobrat. A la tardor tinc doble repte: Marató Pirineu (final Setembre) i Marató Donosti (final novembre). La de muntanya no l'entreno gaire (i no va gaire bé) i Donosti realment entreno bé 8-9 setmanes i, sorprenentment per mi, faig 3h22 (circuit força ràpid i climatologia favorable ajuden).
- Any 2018, en el que havia decidit preparar específicament la Mitja BCN (que es corria 3-4 dies després que neixés la meva filla). La Marató no estava a l'agenda però no descartava anar a última hora a ajudar algún amic. La qüestió és que just abans de Mitja Sitges he de parar perquè unes molèsties al gluti mig que, ja em venien empipant feia un parell de mesos, van a més. Donades les circumstàncies, el córrer ho deixo en segon pla i tracto de fer net (pels frikis, la lesió en sí era "Entesitis del tensor de la fascia lata de la cresta ilíaca"). La qüestió és, que fins ben bé l’Octubre, no torno a córrer amb normalitat (entremig hi hauria molts matisos i històries, però no m’allargaré).
- Preparació Marató BCN: Arribat a mitjans d’octubre, en plena mudança de BCN a Vilassar de Mar (hi torno després d’11 anys), decideixo que faré la Marató acompanyant a un amic de la feina que debutava i amb el que l’objectiu seria baixar de 4 hores. A tal efecte li passo un pla d’entreno i tot… però una setmana abans de la Mitja d’El Prat té la mala idea de trencar-se el tendó d’Aquil·les jugant a futbol... De fet, dijous passat va tornar a la feina... Així que sense cap altre més objectiu que el de recuperar la forma i unes mínimes rutines d'entrenament, em plantejo aquesta Marató. La idea és entrenar a ritmes de 3h20 però sabent que no entrenaré els km's necessaris per això... Començo fent 3 dies setmana i la idea era passar a 4 a partir de Nadal... però entre una cosa i altra, això no acabarà sent tan fàcil.
- Fins a mitjans de Gener tot va més o menys bé... fins que tinc la brillant idea de fer una mitja de muntanya amb 1400(+)... tant temps sense tocar muntanya... acabo amb unes agulletes salvatges als quàdriceps que em fan perdre una setmana d'entrenament... quan sembla que ja torno a entrenar bé, començo a notar problemes d'ampolles a la planta del peu en els darrers km's de la Mitja de Terrassa... no li dono molta importància, però entre Santa Coloma i BCN (on he de parar al km.18 del dolor que tenia) entreno poc i acabo per fer unes noves plantilles... em perdo la Maratest... però finalment puc arribar a la sortida de la Marató, havent entrenat molt poc... Amb prou feines arribo als 40 km's setmanals

LA CURSA
- La idea és sortir a 3h30, ja que havent entrenat poc sempre ho considero com un ritme de seguretat. Tot i així, no les tinc totes. Abans de sortir, em trobo amb en Tiny i sortim junts. Només sortir veig que accelera una mica pel meu gust i decideixo anar al meu aire... que encara queda molt
- Els primers km's sempre em costa entrar en calor... sort que aquest any no tocava pujar pel Camp Nou... baixant per Numància se'm mou una mica una lentilla i em va molestant una estona, això m'entreté un parell de km's.
km.5 - 25:16
km.10 - 24:30 (49:46)
km.15 - 24:34 (1:14:19)
- Per la Meridiana (que no se'm fa pesada perquè sempre em trobo bé a aquestes alçades) començo a veure que m'hauré d'aturar a pixar (cosa que mai m'havia passat). En el tram de pujada, no acabo de decidir-me a quin lavabo entrar...fins que al girar per baixar en localitzo un i cap dins...perdo gairebé un minut i això serà el motiu de no cumplir objectiu.... Passat el km.20 saludo el company de feina lesionat que m'ha vingut a veure i que ja el veig sense crossa...
km.20 - 25:20 (1:39:38)
Mitja - 1:44:47
Passo la Mitja en objectiu però l'aturada a boxes m'ha deixat sense coixí de seguretat. I la 2aMitja a BCN sempre fa més de 21,097km...
- Arribant al lateral de Gran Via camí de Rambla Prim començo a notar-me menys fresc de cames. Això és mal senyal ja que aquesta zona sempre em serveix de bola de vidre per saber si acabaré bé o costarà. De fet, passat el km.25 s'incorpora un altre company de feina que m'acompanyarà fins la gairebé l'arribada i al que li dic que em costarà arribar en temps. No m'equivocaré...
km.25 - 24:00 (2:03:37)
km.30 - 25:00 (2:28:37)
km.35 - 25:01 (2:53:38)
Malgrat poder mantenir el ritme em noto justejar molt... arribant a Marina ja vaig en mode supervivent i penso en el que queda... Just abans d'arribar al meravellós avituallament Correcat, puc veure a la meva dona i filla d'un any (encara no sap que algun dia li faré de llebre )
Arribant a Colom vaig molt al límit... quan vas malament Colom es fa etern, és horrorós... Arribo al Paral·lel i baixo una mica el ritme per agafar una mica d'aire...
km.40 - 26:11 (3:18:49)
Quan agafo Ronda Sant Pau i poc abans del km.41, decideixo que ja és el moment de posar tota la carn a la graella i veure si podem salvar el 3h30... crec que estic en temps, però resulta que tota la estona que he anat fent càlculs sempre obviaba els darrers 195m en l'equació...i això és ben bé un minut si vas a 5 min/km
Sepúlveda es fa llarg però hi ha força animació. Encaro ja la recta d'arribada i és quan veig el rellotge de meta que no havia estat fent bé els càlculs Sort que no buscava MMP...
Meta - 10:44 (3:30:31)

No hem baixat de 3h30, però per mi és com si ho hagués fet donades les circumstàncies. Regust agredolç però més dolç que agre. Ara toca poder mantenir una mínima regularitat en els entrenaments per poder començar preparació per Marató València en un nivell més alt... i poder atacar el sub 3h15 (com a mínim). Veurem el que podem fer.

La Marató somiada

El camí a la marató de Barcelona no va ser fàcil. Venia de fer el meu primer sub3h a la marató de València a principis de desembre, patint molt la darrera hora però finalment aconseguit per 3 segons. Les següents setmanes no vaig poder entrenar gaire si bé vaig fer algun entrenament interessant com el relleu a les 24h. Finalment, coincidint amb l'inici de les vacances escolars, vaig posar-me de nou el mono de treball i a encadenar entrenaments. No obstant, vaig voler anar massa ràpid a recuperar kms i fent 3 mitges en 4 dies va fer que em causes un petit edema ossi al peu esquerra. Em vaig espantar doncs el dijous de series va ser realment doloròs i el següent dia vaig haver de parar l'entrenament al tercer km pensant exclusivament en Nassos, on tornava a fer de llebre però aquest cop debutant en 40'. El ManoloM havia confiat en mi i en un d'aquells dies que té els nervis a flor de pell per la quantitat de llebres que posem en una de les curses més massives de Catalunya, no el podia decepcionar. Vaig arribar coix a la cursa però vaig complir, així que amb la tranquilitat de la feina feta, vaig demanar al Barceruel que em mirés si tenia quelcom greu. Em va tranquilitzar i vam traçar un pla progressiu fins a la mitja de Sitges, que va ser el test per veure si el peu aguantava la distància. Allà hi volia fer el meu primer test per la marató, baixant de 85' però la lesió em va fer recular als 90'. No va ser fàcil però amb el tauró Huertas i el Jordi Glez vam portar a la Bàrbara Anento i al capi Jorfer als sub90'.

Per sort, des de llavors ja no vaig haver de parar més i vaig poder encadenar 2 mesos de bona preparació (amb només un però, una setmana de moltes migranyes), enllaçant setmanes de 5 o 6 entrenaments: dilluns de rodatges recuperadors, dimarts una mitja per Vilanova, dimecres com a dia opcional de rodatge recuperador, dijous de sèries JB amb els amics a Cornellà, divendres també de rodatge recuperadors, dissabte descans i diumenge de kms de qualitat, a poder ser en cursa tot i que amb els canvis de calendari de mitges i una adormida a la mitja colomenca... masses diumenges vaig haver de fer les tirades sol.

Em plantava a la mitja test de Barcelona amb el convenciment de que com a màxim faria pocs segons menys del 85' amb l'estimat Rafa Pérez. Havíem quedat amb els companys d'entrenament Willy i Jordi Glez de sortir a 3:55 però durant la prèvia i l'escalfament no ens vam trobar. D'aquelles casualitats de la vida que son com senyals del destí, hi havia molta cua per entrar al calaix doncs anava tard... vaig veure que una tanca s'obria i cap allà que vaig anar i pam, m'els trobo allà davant! Doncs havia de sortir amb ells!! Ja els vaig dir que tenia la sensació que no aguantaria el ritme i que tiraria d'ells tant com podés, que quan vegessin que baixava un pistó no dubtessin en passar-me i seguir a bon ritme doncs jo convençut estava que petaria fent una bona gasosa. I així vam començar, amb força, ganes i motivació. Els kms anaven passant i jo embalat, amb la sensació d'anar esprintant però anant còmode fins al punt que a l'inici de la Diagonal em van dir que ells afluixaven però que jo seguís. Em va saber greu, els havia tret de punt i era jo qui em beneficiaria i no ells com havíem quedat. Vaig alçar el peu per esperar-los però al veure que el ritme augmentava per sobre dels 4' i que el Xavi-Nad agafava distància em va fer canviar de parer ràpid doncs estava en una oportunitat que mai hagués dit a la prèvia, de tornar a fer marca. I tot perseguint al Xavi fins als darrers kms que no el vaig poder seguir però trobant l'stone apo com a mini objectiu per seguir apretant... i va sortir una mitja rodona, rebaixant 45'' la marca! Primer subidon de la preparació, senyal que tant malament no estàvem!

La setmana següent tocaven kms i acabant a la Maratest. Vaig continuar provant les Nike que tant i tant recomenava el Quico Peinado i el segon estímul positiu va caure, podent seguir a les super llebres Dani fandes i Rafa Pérez a ritme de 3h, i apretant una mica els darrers 5kms amb el Joan, un amic del Barceruel que no va tenir el dia.

Finalment, per completar el trébol que em dona confiança, en una mitja dels dimarts vaig poder baixar dels 4'15'' de mitjana i ja va ser la senyal definitiva que havia d'arriscar a la marató de casa, que potser no sortiria bé però si no ho probava doncs mai ho sabria. Així doncs, amb una preparació específica de 12 setmanes (incloses les de la lesió) i 840kms acumulats (mitjana justa de 70kms setmanals) sortiria a per totes, amb la inestimable companyia del Jon Ander, a un ritme de 4:09/10 en busca d'un sub2:56 que a mi em semblava massa agosarat per a mi, però amb la sensació que sí podia aconseguir baixar dels 2:57...

Com sempre, el gran dia sempre comença amb un cafetó amb els amics, seguit de les preces per arribar a temps a la foto correcat! Abraçades i ànims amb tothom i cap al cotxe del padrí que amablement ens fa de guardarroba. Allà sí que els nervis estan a flor de pell però ells que em coneixen més que ningú, m'animen i em diuen que serà un gran dia malgrat la calor. A ells els hi dec aquesta marató, sempre estan allà, a les decepcions i a les alegries. Son la meva família! Així que amb els ànims pels núvols em dirigeixo al calaix. Intercanviem impresions amb forces correcats tot i que amb poc marge de diferència sortirem en forces barquetes. I jo amb el Jon que por em fa que s'enbali!!

- KMS 0-5, 20:54, 20:54, posició 630
Comencem la marató amb el Jon tot parlant de la calma que havíem de tenir aquests primers kms, camí del Camp Nou i del punt més alt de la marató, que amb les cames fresques qualsevol esforç que ara ens semblaria intrascendent, al final ho acabaríem pagant. I amb aquestes que ens trobem al tauró CarlosHB davant nostre. A la fira m'havia assegurat que tenia bones sensacions però que fins a dalt de la Meridiana aniria a ritme de 3h, i que des d'allà potser apretaria un pel aquells kms favorables fins a la Diagonal. Parlant amb el Jon, i com ja li he comentat al tauró, vam pensar que ho pagaria... el puta tenia molt clar que aquell era el seu dia i que anava a per totes des de l'inici!! I què bé li va sortir!! Però ja hi arribarem...

- KMS 5-10, 20:37, 41:31, posició 627
Els kms van caient i la veritat és que em trobo molt còmode amb el Jon, no ens fa falta parlar massa per mantenir un ritme viu però no excessiu. Sabem que aquesta part de la marató és favorable però que tornen a venir kms complicats que haurem de gestionar amb cap. A destacar d'aquest parcial el gir a Les Arenes, quina gentada, gallina de piel total i un subidon moral trobar tanta gent al carrer!

- KMS 10-15, 20:41, 1:02:12, posició 600
Camí de la Meridiana, són kms de llargues rectes. Posem ritmet alegre amb el Jon, que estranyament no m'apreta sinó que estem fent un inici de marató molt assenyat però alhora ambiciós. Al petit tram d'enguany del Passeig de Gràcia em trobo per primera vegada als meus pares, que m'animen com si no hagués demà! També a ells els hi dec un gran paper, que no estan en les millors condicions físiques i avui es patejaran bcn seguint-me.

- KMS 15-20, 21:06, 1:23:18, posició 611
Ens trobem amb el Xavi-Nad (de nou es creua al meu camí el bo del Xavi, quin merescut homenatge els hi fan a ell i al padrí!!) que ens assenyala de passar la mitja en 1:27:30 per intentar assolir un 2:55 però amb el Jon regulem molt l'anada de la Meridiana, sabem que hi tenim molt poc a guanyar en aquest més de 3kms de pujada, i en canvi molt a perdre. Al gir de Can Dragó arribem sencers, amb bones sensacions, sense haver malgastat energies, conscients que venen forces kms favorables fins l'inici de la Diagonal. Per tant, tampoc cal recuperar tots els segons que hem gestionat a la pujada abans del pas de la mitja, hi ha kms suficients per continuar regulant bé, amb seny.

- KMS 20-25, 20:27, 1:43:44, posició 570 (pas de la mitja en 1:27:45, posició 615)
El parcial més ràpid de tota la marató ens uns kms molt favorables. A més, al pas de la mitja en espera l'OscarBolo, que ens guiarà fins l'arribada amb grandesa molt savoir faire, ell que està bregat en mil batalles maratonianes! I per si no en teníem prou, poc després de deixar la Meridiana ens engoleix la barqueta del CarlosHB, que va molt ben acompanyat amb el Wallaby i el Raul Martínez, quin luxe!! Per uns segons sembla una competició de barquetes que em recorda als trens que fan en ciclisme els equips dels esprinters als darrers kms de les etapes planes.Però és absurd competir entre nosaltres si tenim el mateix objectiu i s'imposa de nou el seny. I de quina manera!! El dia s'estava posant més que interessant tot i que la calor ja comença a apretar.

- KMS 25-30, 20:51, 2:04:34, posició 520
I per si no en teníem prou, just abans de començar la Diagonal se'ns afegeixen el Joregar i el Chechi, i amb el Jon sabem que al km30 estant esperant-nos el Willy i el Jordi Glez. Cullons quina passada, 3 tios corrent la marató amb 7 llebres!! La sensació és brutal, d'avançar ràpid, que l'anada de la Diagonal passa com si res. Anem engolint corredors que es volen afegir a la macro barqueta però en cap moment ens sentim engoixats per aquesta situació. El Carlos va molt concentrat i no diu ni piu, a penes un agua o un viento. Veig al Jon molt sencer i m'encanta haver arribat fins aquí plegats! Tenia el convenciment que aquests kms favorables els voldria fer més ràpid però té molt clar que és el seu debut i, un cop més, s'imposa el seny. Per la meva part, em noto molt bé de cardio i busco a l'altra banda de la diagonal els amics, se m'escapa més d'un crit i, com l'any passat el gran Mario guissona, em renyen perquè calli. També haig de dir que ja començo a notar la butllofa sota el dit gros del peu dret que em fan les Nike. No estava gens conveçut de dur-les a la marató però els testos de la mitja i maratest només van tenir aquest petit però de la butllofa. Avui el què sembla que farà la guitza seran els isquios... però què carai, ara comença realment la marató i està sortint tot de somni!

- KMS 30-35, 20:49, 2:25:22, posició 461
Allà estan el Willy i el Jordi esperant-nos que s'uneixen a la macro barqueta, mentra el joregar ens deixa. Comença la marató! Arribem al fòrum i al girar a la dreta es nota vent, res exagerat, però qualsevol esforç ja es paga. Per sort, tant l'Oscar com el Raul i el Wallaby son corpolents i quan ens convé es posen en fila i fan de mur!! Seguim avançant a bon ritme constant però cap al km32-33, el Jon decideix aixecar el peu. Tal com havíem parlat a pistes, el Willy es queda (tot i que havíem parlat que es quedaria amb mi doncs creia que seria jo qui no aguantaria!) i acabaran de fer un pedazo de debut brutal, regulant perfectament els molts kms que encara queden!! Jon, chapeau, no em cansaré de repetir-ho! Tens fusta de maratonià i si ja has aconseguit un sub3h a la primera... tens moltíssim marge de millora!

- KMS 35-40, 20:43, 2:46:05, posició 375
Seguim avançant cap a l'Arc de Triomf però a l'alçada d'on acaba la mitja, el tauró també decideix regular. Em fa dubtar de si jo també hauria de fer el mateix, venen els kms que sempre m'han semblat més complicats, des d'Arc de Triomf fins a plaça Catalunya, però hem vingut a jugar i des del començament he fet com el documental del ManCity, All or nothing! No tinc el Pep amb mi però l'ajuda de l'OscarBolo i el Jordi Glez no la puc desaprofitar, em repeteixo com un mantra. Avui... ai avui!! Els demano de cenyir-nos al ritme, de que no m'apretin, però em noto bé! Torno a veure el meu pare per quarta vegada però ma mare està perduda entre la molta gent que hi ha enfilant l'Arc de Triomf. Avui és espectacular la quantitat de gent que ha sortit al carrer!! Passem l'arc i gir a l'esquerra, ja estem al meu tram clau. Van passant els metres i cada passa és un glop d'energia. Arribem a Urquinaona i tinc la sensació de que m'estan frenant. Els hi comento i sàviament em diuen que queda molt, especialment el "paral·lel". De nou el seny s'imposa a la rauxa. Arribem a Plaça Catalunya eufòrics però és a l'avituallament correcat que embogeixo completament. Hi ha una foto de pocs metres abans on s'em veu completament foll i l'Oscar em mira amb una cara!! Però no la tinc, així que si algú sap com ha arribat a instagram que m'ho digui si us plau que m'encantaria tenir-la! És tal el subidon que els demano apretar, que vull un sub2:55! Queda poca marató però em sento fort. A l'altura de Colom passem la Kitina, amiga d'en fandes, l'animo a seguir-nos però porta kms regulant i nosaltres anem ràpids certament. I, per fi, arribem al paral·lel! Ja no queda res, pensava... però quina mala jugada el canvi de recorregut i què fràgils som davant la sra Marató. Una cosa tan simple com canviar d'ubicació el km40 em descol·loca completament. Sé que ja no tirem paral·lel amunt però mai he fet aquest tram nou i avui ho pagaré. El fet de no trobar el km40 al lloc de "sempre", de les altres 5 edicions, se'm fa etern. Però no havíem quedat que no feiem paral·lel?? I seguim pujant i el km40 no apareix, merda, merda, m'he flipat els darrers kms i ara tocarà patir com un cabron! Nois, no s'embaleu que em quedo...

- KMS 40-42,195, 9:23, 2:55:28, posició 356
Per fi trobo el km40, just quan girem o més aviat ens desviem cap a la dreta. En teoria és aquest el km dur, en teoria és aquest km el que substitueix tot el paral·lel, però sé que encara en queda un tram per arribar a plaça Espanya. S'està fent etern, no veig pas el moment de girar a l'esquerra per enfilar cap a l'arribada. Varies vegades haig de fer un sobreesforç per cridar al Jordi i l'Oscar que s'envan i no els puc seguir! No vull mirar el ritme, sé que ja ho tinc i que toca patir. Què és una marató sense patiment?!? Ja firmaria patir en totes les maratons els darrers 2,5kms! Tinc la sensació d'avançar lent i que m'avança tothom (tot i que mirant el parcial veig que no és així!). Per fi arribem al km41 i ja enfilem cap a l'arribada, em sobreposo i accelerem per arribar de nou al paral·lel, que es fa dur tot i ser un tram curt, però ja ho tenim i sortirà un temps de somni! Esprinto com si no hi hagués demà, o almenys tinc aquesta sensació, sé que encara queden metres i que el sub2:55 ja fa estona que l'he perdut però ni m'imaginava en els meus somnis més humits baixar de 2:56 i allà estic, tant ben acompanyat pel Jordi i l'Oscar, l'Oscar i el Jordi, a aquest parell els hi dec una de ben grossa!!

I creuo l'arribada estelada en mà en 2:55:30 segons el garmin, 2:55:31 segons el suunto! (Després sabré que és oficialment 2:55:28 i que he fet la segona mitja en 1:27:43, en negatiu per 2"!!) Estic molt feliç! M'abraço a les meves dues llebres de luxe, quina feinada han fet, com m'han sabut frenar quan tocava i animar quan anava ben just! Ràpidament arriba el CarlosHB amb el Josep i el Raul, felicitacions i abraçades, també agraïments, quina feinada han fet aquest parell de cracks per uns mindundios com el tauró i jo! I també arriba el Jon amb el Willy, quin parell de cracks, com han gestionat aquests darrers 10kms per perdre ben poc!! Em quedo a l'arribada, encara han d'arribar molts amics, amb algunes grates sorpreses i també malauradament alguna decepció. El dia ha estat dur, fa molta calor, de fet estic constantment girant-me d'esquena al sol per por a cremar-me. Van passant els minuts i la calor augmenta, pateixo! Arriba la barqueta kamikaze esmicolada, el Jorfer que avui tampoc ha pogut ser, l'Stone que ha complert malgrat estar rebentat, l'Arnau i el Xavi feliços d'haver complert un gran debut, el Manolito també fos però amb una llebrejada més completada amb éxit, i finalment la Hanneke escoltada pel Rafa amic i l'Oscar Rugbyman! Malauradament sembla que el Ramon Mr.door s'ha hagut de retirar i el talismà Xarli s'ha quedat amb ell. La marató n'hi deu una de molt gran! Ens fem fotos contents i felicitem a tots els correcats que van arribant! Decidim anar cap al cotxe però abans ens trobem a la família que encara espera, tant els meus pares com la Gloria del padrí. Més fotos! Finalment un cop al cotxe, apareix el Ramon completament coix, però amb dos collons que li surten dels pantalons doncs ha acabat la marató malgrat tornar a València. Està tocat i moix, pobre, no ho mereix! Ja a València ho va passar fatal, va tardar setmanes en recuperar la moral i no fa pas gaire que va decidir tornar-ho a intentar. Però avui ha acabat, amb el xarli s'han rebelat i aquest és el primer pas per derrotar definitivament la marató, s'ho mereix! Abraçades amb el talismà, aix talismà, què faria jo sense tu?!?

Arrodonim el dia amb el clàssic dinar post marató, que enguany és ben especial per ser la XXVa marató seguida a bcn del Jorfer! Es diu aviat però és un indicador incontestable de feina ben feta durant molts i molts anys, que no se n'hagi perdut cap per lesió i que porti 1/4 de dècada participant a la marató de casa és una dada acollonant!! Orgull de padrí

I no puc acabar aquesta (llarga) crònica sense els agraïments. Em fa por deixar-me gent doncs la llista és llarga! Primerament als meus pares, que pateixen doncs corro massa, segons ells! Després l'altra família, aquells amics que formen el meu pinyol: l'Arnau, el Xavi, el padrí, el catxondo, el talismà, el sub4 i l'escotefriend; que sempre hi son, a les dures i a les madures! També a tots els companys d'entrenaments JB, encapçalats pel mateix Jordi, i especialment a aquells que dijous sí i dijous també, compartim braves (que me les foto totes!) i birra-cola! A la Hanneke per venir a la mitja i a la marató i per compartir nervis i entrenaments malgrat la distància. A la Sara i el Nico, que els admiro! A la Bárbara Anento pels entrenaments compartits que sempre han acabat amb il·lusió i alegria d'una MMP! Al Rafel, Dennis i al Josep, al Manolito i a l'Albert, a l'Antoñito, al RafaPerez, l’Aurelian, al Camacho i a tota la Junta! Als GPT, l’Elvis i els Ipsis que tant m'han animat! Per suposat als companys de barqueta OscarBolo, Willy, JordiGlez, Wallaby, Raul Martinez (us en dec una de ben gran!), Chechi i Joregar, especial menció pel tauró CarlosHB que s'ha cascat una pedazo preparació ell solet i per fi és sub3; i al Jon, li dec molt, aquesta marató compartida ha estat de traca i em temo que ell farà un salt de qualitat a la propera que faci que jo no podré seguir (estil David77 en aquell ja llunyà 2015!) però que sempre guardaré en un lloc especial (com el Dani, el guissona i el Mackize l'any passat!). I per últim a tots vosaltres, que si heu arribat fins aquí, després de gairebé 3500 paraules, és que em teniu estima i és que és així com em sento entre vosaltres, correcates i correcats, formeu també part de la família correcat! I que mai falti!!

ManoloM Qué gran crónica con la visión de liebre Si el papel de liebre me parece siempre
complicado, qué decir de las liebres de una maratón y encima sufriendo problemas físicos! Admiración total!

SergiCB Encantat de compartir alguns moments amb tú. Però tinc clar que en properes edicions estaràs
molt més endavant...

Jaume86 Felicitats per la teva MMP! Vaig estar molt content de trobar-te a l'arribada amb un moment de gran emoció! Crec que t'ho mereixes... i a més amb split negatiu...

Quines cròniques companys! Emocionen.

Serveixi de mostra la de'n Mario.cat, que gran ets! És ben clar que la motivació la podem trobar en nosaltres, però és encara més poderosa quan beu dels altres.

Qui sap si rememorant el que vivíem fa més i mig haurem de tornar l'any vinent...