Doncs si companys, una marató mes a la saca. La tercera en quatre mesos, cosa poc normal en mi. Ara potser toca descansar una mica.
Cap de setmana genial a Sevilla on sempre es atractiu anar-hi tant per lo bonica que es la ciutat com per la oferta gastronòmica i d’oci que t’ofereix.
Per temes de logística, no vaig poder anar-hi fins el dissabte al matí, ja que quan vaig decidir-me anar a Sevilla, ja era una mica tard i els bitllets ja eren cars per les meves expectatives. Aleshores vaig trobar uns vols assequibles amb Iberia però havien de ser el dissabte al mati l’anada i el dilluns a la tarda la tornada. Ja m’estaven bé.
Arribada al migdia del dissabte, dinar al costat del hotel i a primera hora de la tarda, cap al FIBES que era on estava la fira del corredor i entregaven el dorsal. Si a Barcelona, al novembre, la fira del corredor feia pena per les restriccions sanitàries, a Sevilla de unidor la quantitat d’estands que hi havien. Si fa o no fa, com a Màlaga a mitjans de desembre. Acreditació de marca per avançar un calaix, fotografies de torn amb el dorsal a les mans i cap a el hotel a descansar una estoneta pel viatge. A l’hora de sopar, a viure una miqueta la nit de Sevilla. Però poc, que al dia següent teníem feina.
Em desperto sobre les 6 del matí, hora bona per mi i tranquil·lament vaig preparant-me per afrontar la cursa. Fa bon temps, poc fred, i el cel, encara que es fosc, es veu clar i sense núvols. Em vesteixo de curt i baixo a esmorzar al mateix hotel. Un cafè i un parell de croisants petits i cap a la sortida situada al costat del parc de Maria Luisa.
Ja pel camí es veu molt ambient amb un munt de gent de tots els llocs i s’escolta parlar en molts idiomes diferents. Està clar que Sevilla enganxa mes enllà de les nostres fronteres.
Organització perfecta, tot molt ben senyalitzat, fluïdesa al guarda-roba, amplitud a tot arreu i després de deixar la bossa, doncs cap a la línia de sortida i a buscar el calaix que pertocava. Que quina estratègia faré servir?. Doncs amb principi vull intentar calcar l’estratègia que vaig fer servir a Màlaga unes setmanes abans que era controlar la primera mitja i poc a poc anar incrementant el ritme. Si el circuit es millor que el de Màlaga, la millora de temps caurà per si sola.
Sortida a la hora en punt i es tant ample el carrer que ja, molts metres abans de passar per la línia de sortida, anem trotant sense dificultats. Primers quilòmetres a un ritme còmode en companyia del
Grampy. Van passant els quilòmetres i ens endinsem dins dels terrenys de l’Expo del 92. Es el quilòmetre 10 aproximadament i vaig bé, fresc, a un ritme que vaig pujant poc a poc i estic sobre 5,35’. M’ajunto a una noia que porta el mateix ritme que jo i estem uns quants quilòmetres fent-nos de llebre mútuament. Ara tiro jo, ara tires tu.
En el quilòmetre 14 aproximadament veig al
David Patán al munt d’un pont fent fotografies. Quin subidón veure’l allà dalt. L’animació de la gent es va incrementant al deixar la zona de La Cartuja i entrar de ple als carrers de Sevilla. Molta gent i bona ambientació de l’organització. Molts DJ’s i grups amb música en viu que fan entretinguda la marató.
Van passant el punts quilomètrics i arribo a la mitja segons el pla previst. Passo el 21 en 1h58’. Millor del previst prenent com a referència Màlaga i el ritme que porto en aquells darrers quilòmetres es de 5,30 / 5,25. Segueixo be i gaudint de la proba.
Arribo al quilòmetre 30 i veig a la distancia una samarreta pastanaga. Es el
Manel 56. Es desvia cap a l’esquerra per agafar aigua i aprofito per passar-ho i donar-li ànims per seguir endavant. Segueixo bé, incrementant el ritme. Del 21 al 30 he anat a 5,20’. Tot segons les meves previsions. Passem pel Benito Villamarín i encarem la tornada cap al centre de Sevilla.
La calor comença a apretar i les cames ja comencen a minvar. Passem pel Parc de Maria Luisa i per la sempre bonica Plaça d’Espanya. L’animació es espectacular. Molta gent, molts ànims, molta ambientació........senzillament espectacular. Es el quilòmetre 35 i aquí es on vaig començar a patir a Màlaga. I que passa a Sevilla si calques la tàctica? Doncs això, lo mateix. A patir molt i a veure com comencen a davallar els temps parcials. La calor em mata, les cames, encara que no es queixen amb rampes o dolors, ja no van lleugeres. Tot el temps que havia anat guanyant fins al 35, el vaig perdent poc a poc. Em sembla que no perdo molt de temps, però només es una sensació meva. La realitat es que si que vaig perdent temps, i molt. Els meus ritmes pujen a 5,45 / 5,50. Fins i tot faig un quilòmetre a 6,17. Quin desastre de tàctica !!!!!.
Arribem a la zona de la Giralda i els que coneixeu Sevilla, sabeu que per allà passa un tramvia. Doncs em col·loco al mig dels rails del tramvia amb el cap cot, els ulls mirant les dues vies de ferro i a intentar arribar a meta el millor possible i sense prendre mal. Ara, ja que no havia pogut millorar el temps de Màlaga d’unes setmanes enrere, doncs només em quedava salvar el sub-4. Al final 3h58’50’’. Content una vegada mes d'haver arribat a meta i haver assolit una marató mes. Potser el resultat m’hagués agradat fer-ho una miqueta millor, però hi ha dies que no surten les coses com les tens previstes.
El circuit molt bó, planet amb només dues rampetes d’un pont soterrani que es fa dues vegades (on estava el Blogmaldito fent fotos), molta animació de gent, molta animació musical, bona atenció dels voluntaris (com sempre), i bons serveis pels corredors. Potser per treure alguns “peròs” a la cursa, la senyalització dels quilòmetres no estaven molt ben posats i no em va agradar el sistema dels avituallaments de com omplien els gots de paper. Ho feien amb un recipient ple d’aigua i anaven ficant el got amb la ma i anaven omplint. Si que portaven guants, però ....... no em va agradar.
Probablement l’any que ve hi tornarem !!!!