37a Zurich Maratón de Sevilla 2022 (20/02/2022 - 8:30)

Hola hola!
Disculpeu no haver dit res abans. Es que encara estic uns dies per terres Andaluzas, aprofitant per fer turisme amb la dona i coneixer aquesta zona.

De la marató, el Jaume86 ha sigut mooolt benevolent amb les seves paraules.
Un primer resum, dire que vaig sortir ambicios pero control•lant. I amb bonissimes sensacions fins gairebé el km30, passant la mitja en 1h33'37. Però a partir del km30 va començar a fer-me mal les cames, carregades com una mala cosa i perdre molts segons de cop. I ja a l'entrar a la zona de paviment dur, començant pel parc de Maria Luisa, ja va ser un patiment i sobretot rabia pq no em trobava gens cansat pero les camea i genolls boquejats.
Vaig acabar per poder recollir la medalla perdent uns 10-12 min en aquells kms finals, creuant la meta en 3h19'25".
Prometo crónica pero trigaré encara uns dies

Esperarem impacients, gaudeix Danigoal que tu has ben guanyat


Salut!
Jordi

jaume86 va escriure:
Danigoal 3316
Mario 10230
Grampy 9613
Vay 3337

Doncs una mica per aquest ordre, pel que vaig anar seguint! Em va dir el Vay que va fer molta calor (ell no la va disputar sencera però es va cascar un cap de setmana de ole tu!). Al Danigoal se li va fer una mica llarga i crec que se li va escapar l'objestiu per ben poc però gran marca! També marcote del mario, crec! El Grampy se la va pendre amb calma i al Manel56 se li va fer més llarga que un dia sense pa però va quedar molt content de la marca del seu fill! També l'OscarBolo va fer un bon tomet per Sevilla i la creu l'altre Oscar, el Campos, que pel coi de covid no va poder plasmar el gran estat de forma que té en un tiempazo, que mereix i molt pels seus reptes solidaris.

Així que bones notícies pastanagues per Sevilla, i a més l'éxit solidari dels #KMSxELA

També hi era el Rafa Pérez, encara que no el vaig poder veure. Es que corre molt !!!!

I la Vanesa Puga

Danigoal, Mario.cat enhorabona per les vostres maratons. Cadascun al seu nivell si fa no fa vareu patir a la part final, segurament per la calor. Potser en Danigoal va patir una mica més però segur que a la propera et sortirà tot ben rodó.

Doncs si companys, una marató mes a la saca. La tercera en quatre mesos, cosa poc normal en mi. Ara potser toca descansar una mica.

Cap de setmana genial a Sevilla on sempre es atractiu anar-hi tant per lo bonica que es la ciutat com per la oferta gastronòmica i d’oci que t’ofereix.

Per temes de logística, no vaig poder anar-hi fins el dissabte al matí, ja que quan vaig decidir-me anar a Sevilla, ja era una mica tard i els bitllets ja eren cars per les meves expectatives. Aleshores vaig trobar uns vols assequibles amb Iberia però havien de ser el dissabte al mati l’anada i el dilluns a la tarda la tornada. Ja m’estaven bé.

Arribada al migdia del dissabte, dinar al costat del hotel i a primera hora de la tarda, cap al FIBES que era on estava la fira del corredor i entregaven el dorsal. Si a Barcelona, al novembre, la fira del corredor feia pena per les restriccions sanitàries, a Sevilla de unidor la quantitat d’estands que hi havien. Si fa o no fa, com a Màlaga a mitjans de desembre. Acreditació de marca per avançar un calaix, fotografies de torn amb el dorsal a les mans i cap a el hotel a descansar una estoneta pel viatge. A l’hora de sopar, a viure una miqueta la nit de Sevilla. Però poc, que al dia següent teníem feina.




Em desperto sobre les 6 del matí, hora bona per mi i tranquil·lament vaig preparant-me per afrontar la cursa. Fa bon temps, poc fred, i el cel, encara que es fosc, es veu clar i sense núvols. Em vesteixo de curt i baixo a esmorzar al mateix hotel. Un cafè i un parell de croisants petits i cap a la sortida situada al costat del parc de Maria Luisa.

Ja pel camí es veu molt ambient amb un munt de gent de tots els llocs i s’escolta parlar en molts idiomes diferents. Està clar que Sevilla enganxa mes enllà de les nostres fronteres.
Organització perfecta, tot molt ben senyalitzat, fluïdesa al guarda-roba, amplitud a tot arreu i després de deixar la bossa, doncs cap a la línia de sortida i a buscar el calaix que pertocava. Que quina estratègia faré servir?. Doncs amb principi vull intentar calcar l’estratègia que vaig fer servir a Màlaga unes setmanes abans que era controlar la primera mitja i poc a poc anar incrementant el ritme. Si el circuit es millor que el de Màlaga, la millora de temps caurà per si sola.




Sortida a la hora en punt i es tant ample el carrer que ja, molts metres abans de passar per la línia de sortida, anem trotant sense dificultats. Primers quilòmetres a un ritme còmode en companyia del Grampy. Van passant els quilòmetres i ens endinsem dins dels terrenys de l’Expo del 92. Es el quilòmetre 10 aproximadament i vaig bé, fresc, a un ritme que vaig pujant poc a poc i estic sobre 5,35’. M’ajunto a una noia que porta el mateix ritme que jo i estem uns quants quilòmetres fent-nos de llebre mútuament. Ara tiro jo, ara tires tu.

En el quilòmetre 14 aproximadament veig al David Patán al munt d’un pont fent fotografies. Quin subidón veure’l allà dalt. L’animació de la gent es va incrementant al deixar la zona de La Cartuja i entrar de ple als carrers de Sevilla. Molta gent i bona ambientació de l’organització. Molts DJ’s i grups amb música en viu que fan entretinguda la marató.




Van passant el punts quilomètrics i arribo a la mitja segons el pla previst. Passo el 21 en 1h58’. Millor del previst prenent com a referència Màlaga i el ritme que porto en aquells darrers quilòmetres es de 5,30 / 5,25. Segueixo be i gaudint de la proba.

Arribo al quilòmetre 30 i veig a la distancia una samarreta pastanaga. Es el Manel 56. Es desvia cap a l’esquerra per agafar aigua i aprofito per passar-ho i donar-li ànims per seguir endavant. Segueixo bé, incrementant el ritme. Del 21 al 30 he anat a 5,20’. Tot segons les meves previsions. Passem pel Benito Villamarín i encarem la tornada cap al centre de Sevilla.

La calor comença a apretar i les cames ja comencen a minvar. Passem pel Parc de Maria Luisa i per la sempre bonica Plaça d’Espanya. L’animació es espectacular. Molta gent, molts ànims, molta ambientació........senzillament espectacular. Es el quilòmetre 35 i aquí es on vaig començar a patir a Màlaga. I que passa a Sevilla si calques la tàctica? Doncs això, lo mateix. A patir molt i a veure com comencen a davallar els temps parcials. La calor em mata, les cames, encara que no es queixen amb rampes o dolors, ja no van lleugeres. Tot el temps que havia anat guanyant fins al 35, el vaig perdent poc a poc. Em sembla que no perdo molt de temps, però només es una sensació meva. La realitat es que si que vaig perdent temps, i molt. Els meus ritmes pujen a 5,45 / 5,50. Fins i tot faig un quilòmetre a 6,17. Quin desastre de tàctica !!!!!.

Arribem a la zona de la Giralda i els que coneixeu Sevilla, sabeu que per allà passa un tramvia. Doncs em col·loco al mig dels rails del tramvia amb el cap cot, els ulls mirant les dues vies de ferro i a intentar arribar a meta el millor possible i sense prendre mal. Ara, ja que no havia pogut millorar el temps de Màlaga d’unes setmanes enrere, doncs només em quedava salvar el sub-4. Al final 3h58’50’’. Content una vegada mes d'haver arribat a meta i haver assolit una marató mes. Potser el resultat m’hagués agradat fer-ho una miqueta millor, però hi ha dies que no surten les coses com les tens previstes.

El circuit molt bó, planet amb només dues rampetes d’un pont soterrani que es fa dues vegades (on estava el Blogmaldito fent fotos), molta animació de gent, molta animació musical, bona atenció dels voluntaris (com sempre), i bons serveis pels corredors. Potser per treure alguns “peròs” a la cursa, la senyalització dels quilòmetres no estaven molt ben posats i no em va agradar el sistema dels avituallaments de com omplien els gots de paper. Ho feien amb un recipient ple d’aigua i anaven ficant el got amb la ma i anaven omplint. Si que portaven guants, però ....... no em va agradar.

Probablement l’any que ve hi tornarem !!!!

Enhorabona per la marató (una altre més!) i gràcies per la crònica mario.cat!!

A vegades és normal que quan fas tantes maratons en poc temps, que encara que vagis bé els primers 30 kms, que al cos li falta força per fer els últims 12 (o 7 en el teu cas).

De totes maneres, 1h58+2h00 és un bon resultat, i sub 4h de nou!!

P.D. com pot el dabit estar a tots llocs alhora... quin crack!

Enhorabona Grampy, Mario.cat i Danigoal!!
Una més al sac, i ben lligadeta

Cronica marató Sevilla: Adaptar-se

ADAPTAR-SE quan l’ultima marató va ser la de BCN al 2019 i hem tingut un llarg periode on costava trobar la motivació per sortir a còrrer. Finalment l’inici el podria establir en la preparació de la Mitja de Tossa. Aconsegueixo posar-me en forma i quedo meravellat de coneixer aquell racó del món. Les meves cames no tant, jejeje. M’encanta aquesta forma de fer turisme i conéixer nous racons de Catalunya junt amb la meva dona, que sempre està allà per animar-me.

ADAPTAR-SE a l’estiu, prioritzant nedar i bici fent un entrenament complementari i poc a poc augmentant el còrrer. La idea és arribar el millor que pugui a mitjans de novembre, fer una mitja test i començar amb la preparació específica de la marató. És més un anar progressant contínuament.

ADAPTAR-SE Quan escullo aquesta marató, per celebrar que he fe 40anys, penso que podré fer una preparació acurada ja que és als mesos més freds pensant que la meva dona (que no li agrada correr) no tindrà gaire ganes de fer moltes excursions o sortides en bici. Això dura poc jejejej i toca modificar el pla adaptant com a entrenaments suaus o descans actiu. El resultat serà un camí encara més increible i preciós. Amb experiencies com fer la Via Verda del Carrilet en bici desde Olot en 3 etapes o transformar anar a fer la mitja de Lleida en uns dies per fer un munt de kms en bici coneixent terres lleidatanes.

Pel camí: Mitja de Lleida en 1h30’14, Cursa de Nassos en 40’05” i Mitja de Sitges en 1h28’11”
Aqueste dues últimes, molt molt aprop del meu millor nivell, per uns segons.

ADAPTAR-SE Quan a la fira del corredor per acreditar el calaix sub 3h15 demanen 1h28’. Vaja… per 12”… en fi, no passa res farem cas al Dennis, i coneixent l’experiencia del Jorfer al 2020 i la descripció de Dabit als “consejos expres” sé que es una sortida amplia i no hauria de tenir masses problemes per agafar el ritme

ADAPTAR-SE Quan despres de dos kms “tranquilets” (9’14”) ja vaig progressant en busca del meu ritme i aviat el trobo i més sorprenentment trobo un grupet que va exactament al rime que vull i volen kms a una mitjana de 4’25.
Si el km5 en paso de 22’28”, li seguiran 3 parcials de 5km en 22’05-22’06-22’06 WOW
Pel cami apareix breument el VAY, preguntant-me com vaig. Y al “tunel” del km14 torno a veure al Dabit fent fotos.
I ens plantem a la mitja en 1h33’37”. Vaig espectacular. Poc abans uns corredors del TMB i just despres una breu conversa amb un Corresolidari on comentem la jugada i resulta que tenim marques similars busquem la mateixa marca 3h06-3h07-3h08. La llàstima és que em lio una mica prenent el gel i l’avituallament i em despenjo uns metres. Tot i així sembla que van un pel forts per mi. Em passa un corredor que comenta als seus acompanyants que l’estan enganyant perque van a 4’20-4’15. No és la meva cursa

Al km22’5 veig a la meva dona de nou i la tornaré a veure 5km més tard despres d’un bucle amb un puja i baixa lleuger. Sembla increible pero torno a agafar un grupet que em va perfecte, aquests a 4’30. Bon moment per regular i no gastar més del toca. Parcial de22’27 al km25 i de 22’33” al km30. Menys de 3km per tornar a passar aprop de la sortida/meta i fer els kms finals més bonics. 2h13’45”. És a dir, no vaig gens cansat i tinc 1’15” de marge. Podria perdre 6”/km i encara fairia sub3h10

Però de cop els quadriceps se’m començen a carregar molt i perdo el ritme de cop 2km a 4’45 i les cames fan molt de mal. Encara pitjor quan entro al paviment més dur del parc de Maria Luisa i la Plaça Espanya. Ufff, no sé què fer. Al km m’espera la dona amb l’ultim gel. Li dic que no cal i que aniré lent. Km35 parcial de 24’38”
S’esfufa el 3h10 i per fer marca tinc poc marge, sobretot quan les cames van cada vegada a pitjor.
L’ultim tram desde La Macarena cap al centre és una tortura fisica i mental ja que semblo robocop, cada petit gir és un petit patiment i a sobre em passen com a motos per unes zones estretes.
Arribo a caminar dues passes però arrenco per orgull i recollir la medalla en el millor temps que pugui
Km40 parcial de 27’45” (3h06’09”) i últims 2’2km (13’16”) per acabar en 3h19’25”

Ràbia perque no vaig acabar gaire cansat i despres de la marató camino prou bé (2km de tornada a l’apartament i per la tarda sortim a passejar pel Parc de Maria Luisa, 5km).

I ara? La idea era fer a la primavera les Mitges de Salou i Blancafort, per aquí aprop, però una l’esperava a l’abril i me l’han posat d’aquí a una setmana així que no arribo i l’altre en teoria a finals de març, encara no té data oficial. En fi… tocarà ADAPTAR-SE

Mario.cat&Danigoal enhorabona per la noves maratons i per compartir amb nosaltres les vostres cròniques.
Us heu enfrontat amb la senyora i sembla que no us ha deixat de tot satisfets, són coses que passen, doncs la senyora té dies i dies.

Vindran més balls, vindran més oportunitats i segur que anirà millor.

Una abraçada cracks!!

Gran marató i preparació Danigoal!!

Llàstima dels problemes musculars, que fins al km 30 anaves com un coet!
Si no vas acabar gaire cansat, vol dir que hauries fet sub 3h10 segur i a més a més et recuperaràs aviat per fer la següent marató!

La propera serà teva,
Dennis.

mario.cat molt bona marató i més tenint en compte el tute de fer 3 maratons en 4 mesos

moltes gràcies, Jorfer i Dennis Content del camí fet i segur que hi ha hagut errades en la preparació o coses a millorar
El tema de les cames em va sorprende perque havia anat al fisio i em va dir que estava bé muscularment, així que confiava en no patir per aquest tema, però...

La propera marató serà la 10a i ja serà per celebrar l’edat maratoniana a nivell friki, és a dir quan cumpleixi 42 anys i 71 dies (l’equivalent als 195m). Això cau el 2 d’octubre de 2023, per aquelles dates son les maratons de Lisboa, Munich, Budapest o una setmana més tard, Amsterdam també m’atreu molt.
Serà per anar a disfrutar-la al 100%

Enhorabona danigoal per la teva marató. Aquestes maratons tant patides amb el temps les valores millor i et fan ser més caute.

La Marató d'edat maratoniana sigui quina sigui segur que serà un èxit.

PD: Lisboa es molt bonica, però la seva marató no. Millor fer la d'Oporto...

Moltes felicitats marartonians per la vostre marató de Sevilla

Felicitats a tots i gràcies per les cròniques

mario.cat Magnífica crònica i molt bona gestió de la marató! Quan en preparis una amb temps, crec que pots fer una bona rebaixa de temps!

Danigoal Molt bona crònica i bon resultat encara que no es el que esperaves després de la teva preparació! Adaptació es la clau per correr una marató i sempre hi ha factors imprevisibles: metereologia, companys de ritme, avituallament....
Potser falta deduir que et va passar muscularment...

una mica tard pero enhorabona Dani & Mario!!

Molt bé sevillans! Als que ja us heu passat per aquí... I els/les que encara no