Marató Olímpica dels JJ.OO de Paris 2024
02 Ago 2024 18:19 #84
per mario.cat (Associat/da)
Rebut el QR per recollir el dorsal.
Tic, tac, tic, tac.......... cagalera en funcionament !!!!!!
Tic, tac, tic, tac.......... cagalera en funcionament !!!!!!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
13 Ago 2024 12:00 #88
per ironxevi226 (Associat/da)
www.ironxevi.blogspot.com/ JJOO París 24 10k open 143 Maratons 143 Mitges 149 Triatlons 1260 curses
Bones... encara amb resaca olímpica de París.... La veritat, una cursa per recordar tota la vida. Després de tot hem tingut el privilegi de ser dels primers populars que hem pogut gaudir de l'aventura de ser olímpics gràcies a la brillant iniciativa dels organitzadors de París 2024. Al matí 5km per veure la sortida de la marató olímpica en veure com corrien en 2 punts diferents... quin ambient!!
Però crec que el viscut a la tarda/nit supera tot l'ambient imaginable. Milers de persones veient els primers km tant de la marató com els 10k Open. La zona de sortida a vessar, el pas pel Louvre a petar de gent, així com tota la resta dels 10km. Seguidors i familiars de tots els paisos animant, com si fossim herois esportius, encara ara s'em posen els "pels de punta" al pensar-hi.
Els espectadors, els policies, totes i tots amb la ma estirada per xocar amb els dits.
I que dir d'arribar als Invalids, on els reis de la marató i les reines de la marató també arribaven... no hi ha paraules per descriure el moment. Veien a les cares de tothom una felicitat per estar allà indescriptible, alegria de formar part de la història.
El temps era el menys important, amb parada per saludar a la Lidia, per fer fotos i vídeos... i la medalla final que segurament guardarem com un gran record.
Felicitats als que us va tocar la Marató, no sè com deuria ser l'ambient al sortir de París, però el recorregut ja vam veure tots com era... l'Enhorabona.
Ara haurem de mirar si a Los Angeles 2028 repeteixen... Entrem en un nou cicle olímpic??
Gràcies PARIS 2024
Però crec que el viscut a la tarda/nit supera tot l'ambient imaginable. Milers de persones veient els primers km tant de la marató com els 10k Open. La zona de sortida a vessar, el pas pel Louvre a petar de gent, així com tota la resta dels 10km. Seguidors i familiars de tots els paisos animant, com si fossim herois esportius, encara ara s'em posen els "pels de punta" al pensar-hi.
Els espectadors, els policies, totes i tots amb la ma estirada per xocar amb els dits.
I que dir d'arribar als Invalids, on els reis de la marató i les reines de la marató també arribaven... no hi ha paraules per descriure el moment. Veien a les cares de tothom una felicitat per estar allà indescriptible, alegria de formar part de la història.
El temps era el menys important, amb parada per saludar a la Lidia, per fer fotos i vídeos... i la medalla final que segurament guardarem com un gran record.
Felicitats als que us va tocar la Marató, no sè com deuria ser l'ambient al sortir de París, però el recorregut ja vam veure tots com era... l'Enhorabona.
Ara haurem de mirar si a Los Angeles 2028 repeteixen... Entrem en un nou cicle olímpic??
Gràcies PARIS 2024
www.ironxevi.blogspot.com/ JJOO París 24 10k open 143 Maratons 143 Mitges 149 Triatlons 1260 curses
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
15 Ago 2024 16:12 - 18 Ago 2024 17:53 #92
per mario.cat (Associat/da)
Fa un parell de dies que ja estic a casa i crec que encara no m’he baixat del núvol. El que vaig viure dissabte passat a Paris va ser indescriptible. Qualsevol adjectiu que li vulgui posar es queda curt amb lo viscut allà. Per tant, només diré que va ser ESPECTACULAR. A partir d’aquí que cada un se’l imagini com cregui que vol dir aquest adjectiu.
Quan falten pocs dies per l’esdeveniment, t’imagines mentalment el que et podràs trobar allà, però a l’hora de la veritat, va sobrepassar totes les meves millors expectatives. A tot el que diuen l’Agustín i l’IronXevi, poca cosa mes a dir ja que no se ni com dir-ho perquè vosaltres pugueu entendre’m el que jo vaig sentir. No se, no se explicar l’experiència. Va ser “apostoflant” i vaig gaudir com mai havia gaudit corrent. Va ser un orgasme atlètic.
La cursa meva, com també han dit els companys, va ser de gaudir, de viure l’experiència, de intentar captar totes aquelles coses que en una cursa normal no es produeixen i allà si que es donen, anar fent fotos i vídeos de tot el que veia i òbviament això està barallat amb fer una bona marca. Aquí el temps era el menys important.
La sortida, amb el cant de La Marsellesa a capela i durant els 10/12 primers quilòmetres, van ser de pell de gallina. El circuit a vesar de gent amb banderes de tots els països, cridant el teu nom, saludant a tothom, amb un somriure d’orella a orella. Sembla mentida que un esdeveniment POPULAR, encara que inclòs dins l’organització dels Jocs Olímpics, aplegués tanta gent com la que hi havia pels carrers de Paris. Tot el circuit estava amb tanques amb dos costats del recorregut i per tant ni els corredors podíem sortir del circuit, ni la gent podia envair als corredors. Doncs al pas per certes zones com el Louvre, les Tulleries on estava el foc olímpic, els carrers que porten cap a l’Opera Garnier i les galeries Lafayette, etc.. la gent s’aplegava en cinc, sis fileres a les tanques i que no se que veien, però tothom cridant i donat ànims. Es que no se, per moltes vegades que us ho digui, no se com expressar-ho perquè m’entengueu el que jo estava sentint en aquells moments. A saludar, a picar mans, a somriure a nens i grans que et cridaven pel teu nom en tot moment, a fer fotos i vídeos, a parar-me i gaudir de tot allò.
Sobre el k8 va agafar-me l’Agustín i vàrem estar xerrant uns breus moments i a l’avituallament següent ens vàrem separar i ja no el vaig tornar a veure. No se si anava pel davant o pel darrere meu. També per aquesta zona, vaig tenir una altre sorpresa agradable. Vaig trobar-me al gran campió l’Alex Roca que com sabeu pateix un alt grau de discapacitat per una paràlisis cerebral però allà estava el jabato. Ens vàrem saludar tant a ell com a tot l’equip que l’acompanya (moment català de la marató), un parell de fotos per immortalitzar el moment, acomiadament i a continuar.
Anava fent i sobre el k15 van arribar les primeres rampes en direcció a Versalles. Van ser 6 quilòmetres fins al 21 de constant pujada. En alguns trams de força pendent i en alguns trams es suavitzava i et permetia, tot i seguint pujant, prendre una mica d’aire per afrontar aquelles pendents.
Arribada a Versalles per una espectacular avinguda arbrada i davant del Palau vàrem fer mitja volta i a tornar per una altra immensa avinguda paral·lela a l’anterior. El terreny era toboganero però assumible i si bé, la pujada a Versalles ja l’animació va començar a minvar, el pas de nou pel poble de Versalles altre cop va ser espatarrant. Gent a vessar animant i cridant com si no hi hagués un demà. I estem parlant que ja eren les 12 de la nit i la gent el mes normal es que estigués dormint.
El recorregut de la mitja marató fins al 28 era toboganero i es duia amb mes o menys tranquil·litat.
Però.......
Però......
Peròoooooooooooooooooooooooooooooooooooo.......
Vàrem arribar al k28. Jo crec que quan van dissenyar el recorregut, no van tenir en compte lo que hi havia en aquell quilòmetre. Hi havia un pujadot de tres parells de coll........ Rampes del 13 al 20 % on tothom anava caminant i fins i tot em va fer gràcia veure a algú que pujava caminant com als trail que es duen les mans als genolls per ajudar-se a pujar. Va ser de solemnitat. I per acabar de riure, hi van col·locar uns arcs de colors per que quedés mes maco. He de dir, que jo vaig tenir la dignitat de pujar-ho tot corrent però també haig de dir que hi havia gent que caminant anaven mes rapits que jo corrent. No vull imaginar que devien pensar els pros quan van passar per aquesta rampota tan bestial.
I es clar, tot el que puja fort, acostuma a baixar fort. La baixada també era de forta pendent on, o ets un professional de les baixades i tens molta confiança i baixes a tota pastilla, o ets un mindundi com jo que vas frenant amb els genolls i acabes cansat d’aquests baixadots. Però anar frenant poc a poc i cap avall que teníem que arribar a Paris.
Al quilòmetre 33 crec que va ser, els d’Orange que eren patrocinadors de la Marató, tenien muntat un show espectacular de so, fums i llum en un túnel davant de les seves oficines, que va ser molt impactant. Entraves al túnel amb so i fum i quan sorties, hi havia un focus de llum que es movien y en un moment donat, s’alineaven i feien un túnel per on els corredors passaven per sota. Va ser molt cridaner l’espectacle.
Sobre el 38 vàrem passar per sota de la Torre Eiffel que sempre es un espectacle veure-la tota il·luminada i amb aquella majestuositat. Un altre moment de gallina de piel.
I es clar, estem pensant que eren al voltant de les dues de la matinada. I jo pensant que a aquelles hores ja no hi hauria ningú als carrers esperant el pas dels corredors. Doncs que errat que estava. Una vegada mes, els carrer de Paris plens de gent, de banderes, de crits, vaja, de tot. Un popular com jo feia que et sentissis important quan no ets mes que això, un corredor popular.
Al quilòmetre 39 aproximadament ens vàrem ajuntar per uns moments amb els corredors dels 10 k’s encara que separats per unes tanques i uns metres mes endavant ells ja encaraven a meta i nosaltres encara vàrem d’anar per uns carrers per acabar de quadrar la distancia. Ens van fer passar per davant del museu Rodin i ara si, ja encaràvem cap a el Invàlids on estava la línia d’arribada. A uns 500 metres de l’arribada ens vàrem ajuntar les dues distancies i aquells metres finals van ser una altre vegada per no oblidar. Els que vàreu veure la proba pro femenina, vàreu poder veure que la neerlandesa i la etíop van tenir una topada a poc metres de meta. Doncs tot allò estava a vessar de gent, cridant, picant a les tanques amb eles mans com si fos una carrera de ciclisme. Va ser apoteòsic.
Gir a la dreta i la catifa blava ens esperava. Gran alegria, molta emoció per aquesta marató olímpica popular i molta satisfacció del que havia viscut. El temps, doncs era el menys important. Lo que jo havia viscut va ser inenarrable i irrepetible. El somriure el portava a la cara com un nen petit a la matinada de Reis. Gràcies a Paris per haver-me donat aquest regal impagable.
Perdoneu si no he sabut expressar el que jo vaig sentir però es que no se quines paraules utilitzar per que entengueu el que vaig viure. Es que realment crec, que quan s’arriba a un estat emocional tant alt, no hi ha paraules per descriure’l i que els demés t’entenguin.
Altres coses a considerar:
- Avituallaments correctes aigua, galetes, fruita i fruits secs. No hi havia ni isotònics ni gels
- El guarda-roba, que només era pels de la marató, molt eficaç amb camions a la sortida que es van desplaçar després a l’arribada.
- L’avituallament a meta molt llarg amb els mateixos productes que als altres avituallaments i com anècdota, la fruita que s’utilitzava era fruita que no es podia comercialitzar pel seu calibre petit o per tenir alguna marca superficial però apta pel consum. Tot el que sobrés seria ofert a institucions de beneficència. I va sobrar molt, moltíssim.
- Gots de plàstic dur que no es podien aixafar i que es recuperaven per netejar i utilitzar a altres esdeveniments.
- Medalla de finihers tant per als de 10 com als de 42 k’s
- No hi havia servei de dutxes
- Molta policia al llarg de tot el recorregut i en cap moment vaig tenir sentiments d’inseguretat estant on estàvem.
- Ens han enviat un reportatge de fotos totalment gratuït.
- Aquí a casa no se si es va parlar molt o poc del tema d’aquesta “Marathón pour tous”, però allà a França, es van fer varis reportatges sobre l’esdeveniment i sempre es parlava molt bé tant en els dies previs de la marató com després d’haver-se corregut. Fins i tot, a la cerimònia de clausura van fer un reportatge. Crec que a nivell d’imatge i de complement dels Jocs Olímpics va estar molt positivament valorat i no seria d’estranyar que en els propers Jocs de Los Ángeles, veiéssim altre cop aquesta marató o una altre esdeveniment semblant d’altres esport on els populars s’integren dins de la gran maquinaria que son uns Jocs Olímpics. Llàstima que per aquells temps, potser ja no estarem per córrer.......... o si !!!!!
Mario, baixa ja del núvol, collons. !!!!!
Quan falten pocs dies per l’esdeveniment, t’imagines mentalment el que et podràs trobar allà, però a l’hora de la veritat, va sobrepassar totes les meves millors expectatives. A tot el que diuen l’Agustín i l’IronXevi, poca cosa mes a dir ja que no se ni com dir-ho perquè vosaltres pugueu entendre’m el que jo vaig sentir. No se, no se explicar l’experiència. Va ser “apostoflant” i vaig gaudir com mai havia gaudit corrent. Va ser un orgasme atlètic.
La cursa meva, com també han dit els companys, va ser de gaudir, de viure l’experiència, de intentar captar totes aquelles coses que en una cursa normal no es produeixen i allà si que es donen, anar fent fotos i vídeos de tot el que veia i òbviament això està barallat amb fer una bona marca. Aquí el temps era el menys important.
La sortida, amb el cant de La Marsellesa a capela i durant els 10/12 primers quilòmetres, van ser de pell de gallina. El circuit a vesar de gent amb banderes de tots els països, cridant el teu nom, saludant a tothom, amb un somriure d’orella a orella. Sembla mentida que un esdeveniment POPULAR, encara que inclòs dins l’organització dels Jocs Olímpics, aplegués tanta gent com la que hi havia pels carrers de Paris. Tot el circuit estava amb tanques amb dos costats del recorregut i per tant ni els corredors podíem sortir del circuit, ni la gent podia envair als corredors. Doncs al pas per certes zones com el Louvre, les Tulleries on estava el foc olímpic, els carrers que porten cap a l’Opera Garnier i les galeries Lafayette, etc.. la gent s’aplegava en cinc, sis fileres a les tanques i que no se que veien, però tothom cridant i donat ànims. Es que no se, per moltes vegades que us ho digui, no se com expressar-ho perquè m’entengueu el que jo estava sentint en aquells moments. A saludar, a picar mans, a somriure a nens i grans que et cridaven pel teu nom en tot moment, a fer fotos i vídeos, a parar-me i gaudir de tot allò.
Sobre el k8 va agafar-me l’Agustín i vàrem estar xerrant uns breus moments i a l’avituallament següent ens vàrem separar i ja no el vaig tornar a veure. No se si anava pel davant o pel darrere meu. També per aquesta zona, vaig tenir una altre sorpresa agradable. Vaig trobar-me al gran campió l’Alex Roca que com sabeu pateix un alt grau de discapacitat per una paràlisis cerebral però allà estava el jabato. Ens vàrem saludar tant a ell com a tot l’equip que l’acompanya (moment català de la marató), un parell de fotos per immortalitzar el moment, acomiadament i a continuar.
Anava fent i sobre el k15 van arribar les primeres rampes en direcció a Versalles. Van ser 6 quilòmetres fins al 21 de constant pujada. En alguns trams de força pendent i en alguns trams es suavitzava i et permetia, tot i seguint pujant, prendre una mica d’aire per afrontar aquelles pendents.
Arribada a Versalles per una espectacular avinguda arbrada i davant del Palau vàrem fer mitja volta i a tornar per una altra immensa avinguda paral·lela a l’anterior. El terreny era toboganero però assumible i si bé, la pujada a Versalles ja l’animació va començar a minvar, el pas de nou pel poble de Versalles altre cop va ser espatarrant. Gent a vessar animant i cridant com si no hi hagués un demà. I estem parlant que ja eren les 12 de la nit i la gent el mes normal es que estigués dormint.
El recorregut de la mitja marató fins al 28 era toboganero i es duia amb mes o menys tranquil·litat.
Però.......
Però......
Peròoooooooooooooooooooooooooooooooooooo.......
Vàrem arribar al k28. Jo crec que quan van dissenyar el recorregut, no van tenir en compte lo que hi havia en aquell quilòmetre. Hi havia un pujadot de tres parells de coll........ Rampes del 13 al 20 % on tothom anava caminant i fins i tot em va fer gràcia veure a algú que pujava caminant com als trail que es duen les mans als genolls per ajudar-se a pujar. Va ser de solemnitat. I per acabar de riure, hi van col·locar uns arcs de colors per que quedés mes maco. He de dir, que jo vaig tenir la dignitat de pujar-ho tot corrent però també haig de dir que hi havia gent que caminant anaven mes rapits que jo corrent. No vull imaginar que devien pensar els pros quan van passar per aquesta rampota tan bestial.
I es clar, tot el que puja fort, acostuma a baixar fort. La baixada també era de forta pendent on, o ets un professional de les baixades i tens molta confiança i baixes a tota pastilla, o ets un mindundi com jo que vas frenant amb els genolls i acabes cansat d’aquests baixadots. Però anar frenant poc a poc i cap avall que teníem que arribar a Paris.
Al quilòmetre 33 crec que va ser, els d’Orange que eren patrocinadors de la Marató, tenien muntat un show espectacular de so, fums i llum en un túnel davant de les seves oficines, que va ser molt impactant. Entraves al túnel amb so i fum i quan sorties, hi havia un focus de llum que es movien y en un moment donat, s’alineaven i feien un túnel per on els corredors passaven per sota. Va ser molt cridaner l’espectacle.
Sobre el 38 vàrem passar per sota de la Torre Eiffel que sempre es un espectacle veure-la tota il·luminada i amb aquella majestuositat. Un altre moment de gallina de piel.
I es clar, estem pensant que eren al voltant de les dues de la matinada. I jo pensant que a aquelles hores ja no hi hauria ningú als carrers esperant el pas dels corredors. Doncs que errat que estava. Una vegada mes, els carrer de Paris plens de gent, de banderes, de crits, vaja, de tot. Un popular com jo feia que et sentissis important quan no ets mes que això, un corredor popular.
Al quilòmetre 39 aproximadament ens vàrem ajuntar per uns moments amb els corredors dels 10 k’s encara que separats per unes tanques i uns metres mes endavant ells ja encaraven a meta i nosaltres encara vàrem d’anar per uns carrers per acabar de quadrar la distancia. Ens van fer passar per davant del museu Rodin i ara si, ja encaràvem cap a el Invàlids on estava la línia d’arribada. A uns 500 metres de l’arribada ens vàrem ajuntar les dues distancies i aquells metres finals van ser una altre vegada per no oblidar. Els que vàreu veure la proba pro femenina, vàreu poder veure que la neerlandesa i la etíop van tenir una topada a poc metres de meta. Doncs tot allò estava a vessar de gent, cridant, picant a les tanques amb eles mans com si fos una carrera de ciclisme. Va ser apoteòsic.
Gir a la dreta i la catifa blava ens esperava. Gran alegria, molta emoció per aquesta marató olímpica popular i molta satisfacció del que havia viscut. El temps, doncs era el menys important. Lo que jo havia viscut va ser inenarrable i irrepetible. El somriure el portava a la cara com un nen petit a la matinada de Reis. Gràcies a Paris per haver-me donat aquest regal impagable.
Perdoneu si no he sabut expressar el que jo vaig sentir però es que no se quines paraules utilitzar per que entengueu el que vaig viure. Es que realment crec, que quan s’arriba a un estat emocional tant alt, no hi ha paraules per descriure’l i que els demés t’entenguin.
Altres coses a considerar:
- Avituallaments correctes aigua, galetes, fruita i fruits secs. No hi havia ni isotònics ni gels
- El guarda-roba, que només era pels de la marató, molt eficaç amb camions a la sortida que es van desplaçar després a l’arribada.
- L’avituallament a meta molt llarg amb els mateixos productes que als altres avituallaments i com anècdota, la fruita que s’utilitzava era fruita que no es podia comercialitzar pel seu calibre petit o per tenir alguna marca superficial però apta pel consum. Tot el que sobrés seria ofert a institucions de beneficència. I va sobrar molt, moltíssim.
- Gots de plàstic dur que no es podien aixafar i que es recuperaven per netejar i utilitzar a altres esdeveniments.
- Medalla de finihers tant per als de 10 com als de 42 k’s
- No hi havia servei de dutxes
- Molta policia al llarg de tot el recorregut i en cap moment vaig tenir sentiments d’inseguretat estant on estàvem.
- Ens han enviat un reportatge de fotos totalment gratuït.
- Aquí a casa no se si es va parlar molt o poc del tema d’aquesta “Marathón pour tous”, però allà a França, es van fer varis reportatges sobre l’esdeveniment i sempre es parlava molt bé tant en els dies previs de la marató com després d’haver-se corregut. Fins i tot, a la cerimònia de clausura van fer un reportatge. Crec que a nivell d’imatge i de complement dels Jocs Olímpics va estar molt positivament valorat i no seria d’estranyar que en els propers Jocs de Los Ángeles, veiéssim altre cop aquesta marató o una altre esdeveniment semblant d’altres esport on els populars s’integren dins de la gran maquinaria que son uns Jocs Olímpics. Llàstima que per aquells temps, potser ja no estarem per córrer.......... o si !!!!!
Mario, baixa ja del núvol, collons. !!!!!
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
15 Ago 2024 22:42 #93
per Vladi (Associat/da)
Ironxevi, Agustin, Mario, moltes gràcies per compartir les vostres vivències a París. 
Una experiència única i inoblidable. Mario, no baixeu del núvol , teniu tot el dret a gaudir-ne durant molt temps 
Salut
Una experiència única i inoblidable. Mario, no baixeu del núvol
, teniu tot el dret a gaudir-ne durant molt temps Salut
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
16 Ago 2024 13:08 #94
per Josep80 (Associat/da)
Cat M65-69- (1º CURSA 2001)
total maratons: 51 (en 36 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 24 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
fantàstica experiència, pel que expliqueu tots tres.
Ironxevi, Agustin, Mario: enhorabona!!!
Ironxevi, Agustin, Mario: enhorabona!!!
Cat M65-69- (1º CURSA 2001)
total maratons: 51 (en 36 països)
maratons olímpiques: 22 de 23 (falta Beijing)
maratons majors: 6 de 6
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 24 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 26 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
18 Ago 2024 00:25 #96
per Dennis Teuling (Associat/da)
1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992
10 km Nassos '11 - 36:54
Mitja Tarragona '15 - 1:24:38
Marató Empúries '18 - 3:03:21
Agustín, Mario.cat!!
Moltes gràcies per les cròniques.
Mario, amb tot el que has viscut, me n'alegro de que hagis gaudit com un nen petit!! Molt gran la teva crònica.
Ens hem emocionat amb vosaltres
La veritat que a primera vista sembla un format i horari descafeïnat, però queda clar que era tot un encert!
Enhorabona
Moltes gràcies per les cròniques.
Mario, amb tot el que has viscut, me n'alegro de que hagis gaudit com un nen petit!! Molt gran la teva crònica.
Ens hem emocionat amb vosaltres
La veritat que a primera vista sembla un format i horari descafeïnat, però queda clar que era tot un encert!
Enhorabona
1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992
10 km Nassos '11 - 36:54
Mitja Tarragona '15 - 1:24:38
Marató Empúries '18 - 3:03:21
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
20 Ago 2024 20:50 #98
per Danigoal (Associat/da)
Oferta per a Associats: GoAl Arquitectura
3'21" CCT '13/CCT '15 - 5'51" Sagrada Familia '15 - 19'20" Can Mercader '15
39'48" Clot '13 - 1h28'06" Mediterrani '16 - 3h13'16" Dublin '16
Ironxevi, Agustin, Mario, moltes gràcies per les cròniques i fer-nos viure una part del que veu poder experimentar.
I enhorabona per poder formar-hi part
Molt gratament sorprès per la implicació del públic (a tot els jocs, les grades a tope i vivin-t'ho al màxim, però especialment amb el suport d'aquesta prova popular) per l'horari que era.
I enhorabona per poder formar-hi part
Molt gratament sorprès per la implicació del públic (a tot els jocs, les grades a tope i vivin-t'ho al màxim, però especialment amb el suport d'aquesta prova popular) per l'horari que era.
Oferta per a Associats: GoAl Arquitectura
3'21" CCT '13/CCT '15 - 5'51" Sagrada Familia '15 - 19'20" Can Mercader '15
39'48" Clot '13 - 1h28'06" Mediterrani '16 - 3h13'16" Dublin '16
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
22 Ago 2024 17:54 #99
per kilometer (Associat/da)
10 km: 33:17 XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51 eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08 XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020
Ironxevi, Agustin, Mario, moltes felicitats de tot cor 
. Gran enveja, la veritat sigui dita. Tot i que penso, que sent com soc, si hagués estat allà, hagués volgut competir, i crec que les circumstàncies no eren les apropiades. Peró mirant-ho des del vostre prisma, entenc perfectament que ha estat algo que recordareu sempre.
De nou moltes felicitats i gaudiu-ho. M'agradaria que això hagi arribat per quedar-se i que ens ho tornem a trobar a Los Angeles. Això si, si ha de ser popular, que sigui, per que estic segur que no han faltat istagramers, youtubers, etc,..que no sé jo si han estat allà de manera tant imparcial com vosaltres per exemple. Aquí ho deixo...
PD: si ja em va impressionar la pujada del km 28, quan ho vaig veure en els pros, amb les llumetes, sembla fer més por. Quedarà pel record aquesta pujada.
. Gran enveja, la veritat sigui dita. Tot i que penso, que sent com soc, si hagués estat allà, hagués volgut competir, i crec que les circumstàncies no eren les apropiades. Peró mirant-ho des del vostre prisma, entenc perfectament que ha estat algo que recordareu sempre.De nou moltes felicitats i gaudiu-ho. M'agradaria que això hagi arribat per quedar-se i que ens ho tornem a trobar a Los Angeles. Això si, si ha de ser popular, que sigui, per que estic segur que no han faltat istagramers, youtubers, etc,..que no sé jo si han estat allà de manera tant imparcial com vosaltres per exemple. Aquí ho deixo...
PD: si ja em va impressionar la pujada del km 28, quan ho vaig veure en els pros, amb les llumetes, sembla fer més por. Quedarà pel record aquesta pujada.
10 km: 33:17 XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51 eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08 XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
