XXXIX Zurich Maratón de Sevilla. 18 de febrer de 2024

Enhorabona Stone, 3h12 no està gens malament!!!

I quan jo m'arrossegava cap a l'apartament, et vaig veure molt sencer!! Llàstima que no tenies temps per dinar amb nosaltres.. que gairebé estaves ja a BCN quan ens portava la Paella
Un plaer haver pogut xerrar una mica amb tu post-cursa. La propera, després del fisio, segur que anirà encara millor!

Jorfer, Mr. Marató, gran resultat -com sempre-. El teu alter-ego gasorfer va morir fa 8 anys i no sembla que s'aixequi mai més!! Bona primera part de la crònica... Has oblidat de mencionar que jo anava amb el genolls tocant al pit a l'avió, i que tu estaves amb els Rei a primera fila (des de la fila 25 no podia veure qui et feia el massatge de descàrrega pre-marató... )

No, sempre un plaer compartir estona amb tu, i una alegria veure com ens passàveu al km 6 amb un ritme constant, controlat i molt més ràpid que nosaltres.

Keimy, Camilo va fer una cursa brutal, sortint amb el Jordi(ex-69) i el servidor i després sense por a 3h15. Impressionant!!
Com també el Joan33 amb un autèntic marcon de 3h08!!! Millor marca en 10 anys.. ja sabíem que estava molt fort, però has de demostrar-ho en una marató!!

Faré 5 cèntims... amb por de repetir-me, però per si de cas....

Doncs, fa tot just un any que vaig pagar la marató, el vol amb Vueling Low-Cost, i l'apartament AirBNB al centre de Sevilla, plaça Andrés, al costat de las Setas. Aquest cop amb tota la familia, la dona i els dos nens.

Vaig llegir les excel·lents cròniques del nombrós grup de Sevillanus de l'any passat, i amb el Joan33 a pistes vam parlar de potser participar i no només això, sinó també intentar fer una marató molt ràpida, inclús va caure la paraula màgica "Sub 3h".

Van caure unes quantes cerveses post-entrenament a Cornellà, i com sempre, els que tenim els dedos flojos i amb una bona dosis d'alcohol... inscripció ràpida assegurada.

Total, que quedava un any sencer per entrenar fort i tenia moltes ganes de per una vegada fer un entrenament seriós de cara a la marató.
Vam fer un grup WhatsApp, liderat per l'omnipresent Xarlie (és el que passa quan estàs jubilat), i cada cop teníem més ganes de fer una bona marató. Jorfer, Sergi, Mariona, Joan33, Keimy, les Sense Samarreta, Jordi69, Stone. Formaríem un bon grup amb temps tots molt similars.

Però la preparació va ser un desastre.
A gener vaig baixar dels 40' en 10K (Sant Antoni) i a febrer de la 1h29 (Santa Coloma), però tot just després de la inscripció vaig fer els 10K del Mediterrani i de sobte la meva cama estava com paralitzada... una sensació molt estranya. Potser per fer les sèries tan ràpides a les pistes de Cornellà, però sempre costa frenar-se quan un es troba bé... i més amb les Alphafly que volaven.
Sense entrenar específicament vaig acompanyar a Jorfer (amb el Marc) a la marató de Barcelona, i en comptes de fer uns 15-21 kms vaig fer gairebé tota la marató (no al ritme de Mr. Marató, és clar).

El 13 d'Abril vaig fer la última borratxera forta, i amb les maletes al carrer em vaig jurar de deixar l'alcohol per així poder entrar al meu pis i no malbaratar la meva caòtica vida
Així que des del 14 d'Abril en dique seco i culpant totes les lesions al meu estil de vida anterior, realment pensava que a partir d'aquest moment correria com un dimoni!
Però res d'això... molt content d'haver deixat enrere els mals hàbits, però a nivell atlètic la cosa anava cada cop pitjor.

A primers de maig el primer trencament fibril·lar de l'any i 3 setmanes després un dels pitjors marques de 10K a Vilanova.
Els mil socials raonables (3:10), després unes curses de muntanya, i l'ultim dia abans de les vacances de l'estiu un altre trencament fibril·lar del bessó esquerre.
Per no quedar parat vaig fer Ultres, una tirada molt bona amb els companys de 30 kms a novembre, però després novament lestionat del bessó.

Total que les últimes 8 setmanes abans de la marató només vaig poder fer 4 entrenaments, i per sort vaig fer cas als amics i vaig anar al Fisio de Jorfer a falta de 10 dies, i em va dir que no era un problema del bessó sinó del nervi (ciàtic) que passa pel bessó. No ho entenc molt bé, però sembla que el nervi es sent en perill, i per això contrau als músculs del bessó (per protegir al nervi ) i d'aquesta forma en comptes de protegir, el que fa es pinçar al bessó amb el dolor que provoca.

Em va fer 2 sessions de massatge i uns exercicis molt simples, però així vaig poder entrenar la última setmana abans de la marató.
Em deia que podia córrer, però que intercalava el córrer amb caminar. P.e. 6' córrer, 3' caminar, etc...

Ja que tampoc tenia fons amb tant pocs entrenaments, vaig decidir fermament de fer la marató, però en 6 franges de 6,5 kms amb 500 metres caminant. I ja que camino prou ràpid (7'50"/km), tampoc perdria tant de temps.
Potser un 3h50 seria possible.

Així m'aixeco el diumenge 18 de febrer. El dissabte havíem fet turisme amb la family, i en cap moment m'havia preocupat per la marató. Un bon dinar amb desenes de tapes molt riques, 20 kms per tot Sevilla, i a les 0:00 dormo plàcidament fins a les 06:45.
Mai havia dormit tan bé abans d'una marató... 0 preocupacions.

Surto de l'apartament a les 07:25 i sembla un èxode... de cada carrer venen atletes vestits de curt (i això que feia fred a primera hora) per seguir una llarga estela que durant 2,5 kms ens portava cap a la meta.
Un passeig interminable per les centenars de 'stands' de guardarropia, i sobre les 08:10 trobo per fi al primer Correcat.
Es el Jordi69, que està fi, però molt concentrat. Vol fer 3h25 i penso que és un bon ritme per fer els primers 6,5 km.
Poc després també ens acompanya el Camilo-Keimy, que està buscant al Jorfer i Mariona però no hi ha forma.

Un minut de silenci per la mort del Kiptum, i sortim!!!

Com sempre amb dorsal, la cosa va molt més fàcil del que t'imagines i portem un ritme més que bo pels carrers 100% plans de Sevilla. Camilo surt disparat i jo faig els primers 6,5 kms amb el jordi69, a ritme 4'40"-4'45".
Sobre el km 6 ens passa el tandem Jorfer-Mona, i veiem que tot va segons el pla previst.

Em trobo realment bé, però arriba el km 6,5 i m'acomiado del jordi i li desitjo una molt bona cursa! Penso que farà un sub 3h30 sense problemes. Es una mica estrany començar a caminar tan aviat, però sé que la única manera de sobreviure a la marató és fer cas al pla, i utilitzar el seny català que normalment em falla.

Em poso al costat dret per molestar lo mínim possible, i després de 3 minuts i 37 segons (480 mtr) començo a córrer de nou.
De seguida agafo el ritme 4'45-4'50" i així passen ràpidament els kms.
Al 13,54 kms el mateix ritual, veig les cares del públic que no entenen com puc estar sense forces ja tan d'hora, però intento no fer cas, posar bona cara i xocar les mans amb el públic que ens està animant.
Al km 14, tot just per sota del viaduct, comença a córrer de nou, i d'aquesta forma arribo al km 20 sense gairebé tenir la sensació de cansansi. Es allà que veig novament el jordi que avui no té el seu millor dia. No hauria d'haver-li passat mai, i li dic que aguanti amb mi, que en un km ja torno a caminar... però em diu clarament que res d'això.

Passo la mitja en 1h45:18 (ostres... això no m'imaginava), i segueixo. Arribo al km 33, i és el primer moment que noto que la marató, també fent intervals, és una distància molt llarga.

Però ara ve la part més maca, passant per la magnífica Plaza de España, i sé que haig d'aguantar al km 34,5. Però cau just en la zona d'avituallament, així que aguanto 200 metros més y faré la caminada del 34,7 al 35,2.
Em queden tot just 7 kms, però sé que no aguantaré fer-les sense caminar, i em "regalo" un descans extra de 300 metres del 38,7-39. El ritme que fins al km 35 ha sigut sobre 4'50-4'55", ja no el puc mantenir, i faig les 3,5 kms del 35,2-38,7 a 5'08"
No passa res, que igualment no podré baixar de les 3h30 i vaig molt proper a les 3h35.

Una última caminada que agraeixo enormement, i ja només queden els últims 3,2 kms per la part cèntrica de Sevilla.
Ja no tinc forces, baixo el ritme a 5'25" i així termino la marató....

Aixeco les mans, de pura felicitat...
3h34:50!!! No m'ho puc creure!!

Segur que si hagués intentat córrer tota la estona, el temps hauria sigut molt, molt pitjor!

Em trobo amb la Mariona, que sense adonar-me havia avançat en els últims kms, i els dos gravem la Medalla tan maca que ens han oferit.
Sevilla, m'has deixat meravellat!!

I què millor que trobar-me amb el Stone primer, i després de dutxar-me amb les cares felices dels demés maratonians... Joan i Camilo amb unes marques increïbles, el Jorfer amb un tiempasso, com també els bessons sense Samarreta i la Presi que presida la taula on ens recuperem amb un infinit de tapes i arròs i unes birres (sense alcohol).

Després ens emocionem amb totes les felicitacions i el gran seguiment que els amics ens han fet al grup de WhatsApp, Xarlie, Xavi, Marc, Roubby, Manel, Pere, Rafa, Sergi, Antonio, Manel, Alex, Jorge...

I agrair al Mister jb també pel seguiment i per animar-me, malgrat no poder seguir cap pla d'entrenament.
De fet.. ell és el que més s'enrecordarà de la marató, doncs s'havia apostat els ous de que no acabés la marató, i ara segueix entrenant al grup com l'eunuc jb

Hola,

Doncs jo també vaig córrer la marató de Sevilla i vaig quedar força satisfet. Vaig poder saludar a jorfer a l’arribada i algun altre Correcat que no conec el nom (disculpes).

Jo feia 7 anys que no feia cap Marató i a més m’havia passat els últims 2-3 anys pràcticament sense entrenar, fent sortidetes al trotre a 5-6 min/km. A part, venint d'unes bones vacances, havia agafat alguns quilets...

Amb el meu germà ens vàrem proposar preparar una marató amb dos objectius principals, posar-nos una mica en forma i, sobretot, perdre una mica de pes. Crec que tots dos s’han complert sobradament.

Respecte a la marató escollida, Sevilla’24, va ser aquesta per fer-la coincidir amb la que preparava MariCarmen Paredes, que amb el seu entrenador-guia Lorenzo, buscaven fer la mínima pels Jocs Paralímpics de París, era la seva darrera oportunitat, els demanaven 3:11:13. Així que ens hi vàrem posar amb aquest objectiu. També, Sevilla, és una marató que em portava molts bons records, aquí vaig fer la meva marca de 2:55 a l’edició del 2011, crec recordar.

Respecte als entrenaments i la progressió de l’estat físic, vam fer una prèvia de condicionament físic d’unes 7 setmanes per calcular ritmes de treball i, a partir d’aquí, un entrenament específic per la marató de 15 setmanes, adaptant els ritmes de treball i kms als diferents tests que vàrem anar fent. El número de kms setmanals, es varen anar incrementant fins a arribar la setmana de mes kms als 135.

Respecte al pes, vaig començar al setembre amb 84 quilos i la darrera setmana de la marató la vaig començar amb 71 quilos, per tant, un dels objectius que era perdre pes, es va aconseguir prou bé. 😊

Nosaltres ens vàrem allotjar a l’Hotel Pasarela, que està molt a prop de la sortida, vàrem pagar una mica car, ja que vàrem fer la reserva molt tard, però va valer la pena logísticament parlant.

Després de tots els entrenaments i tenint en compte d’on veníem, ens vàrem posar un objectiu ambiciós, l’objectiu era fer 3h10m i mirar d’acompanyar a MariCarmen a assolir la seva mínima paralímpica.

Vàrem sortir del calaix 3:15 a 3:30, color blau cel, això ens va obligar a anar una mica més ràpid al principi per tractar d’agafar a la MariCarmen i al Lorenzo, que sortien al davant amb el grup “elit”, ja que tenen aquesta categoria al haver estat a dos jocs paralímpics i buscar la mínima. Vàrem passar el km.5 a 22:12 i el 10 a 43:43, havíem agafat a MariCarmen sobre el km.7. Després ja vàrem agafar el ritme de carrera que buscaven i fins a la meta.

Finalment, el temps que vaig fer a l’arribada va ser de 3:08:53 (temps oficial), però si descomptem el temps que ens va costar passar pel punt de sortida des del calaix blau, en realitat va ser un temps de 3:08:01 (temps real), així que supercontent. El meu germà va patir molèsties a l’abductor i va haver d’afluixar des del km.25, finalment va entrar en 3:33:17 (temps real).

Respecte a la MariCarmen i el Lorenzo, varen fer un temps oficial de 3:10:48, per tant mínima paralímpica per París. Estaven més que contents ja que seran els seus tercers Jocs Paralímpics, després de Río i Tokyo.

Ara, un cop passats uns dies i ja pensant en la següent, que veurem on serà, l’objectiu serà buscar les Sub3h. Un objectiu ambiciós, però el meu germà no ho ha fet encara i en té moltes ganes. Segur que podem millorar moltes coses del que hem fet a la preparació i a la carrera. Crec que caldrà afegir gimnàs (no l’hem trepitjat en aquesta preparació), millorar els ritmes de treball, ... I a la cursa, prendre algun gel, la veritat és que en tota la carrera, amb prou penes vaig beure un got d’aigua, crec que cal posar-li alguna cosa al cos per fer 42 km... Així que, amb raó, els darrers 7-8 kms em van costar molt, tot i no caure en els ritmes en excés, se’m van fer molt durs.

Aquesta és un breu resum de com ha estat la preparació i com ha anat la Marató de Sevilla.

Salut i kms companys!

Caram, Dennis, amb un "Galloway " molt adaptat, uns resultats fantàstics. Enhorabona!! 👍👏👍👏
Llàstima que hagis hagut de deixar la cervesa, però. Però felicitats, igualment, si amb això et sens millor. 💪💪💪

Josep80 va escriure: Caram, Dennis, amb un "Galloway " molt adaptat, uns resultats fantàstics. Enhorabona!! 👍👏👍👏
Llàstima que hagis hagut de deixar la cervesa, però. Però felicitats, igualment, si amb això et sens millor. 💪💪💪

Moltes gràcies josep80
Doncs, ara havent fet aquest "Galloway"... I perdent poc temps... no sé si tornaré mai a córrer 42 kms seguits..

Ostres Carles cfont, quin nivell!!

Ja us vaig veure molt bé pel riu els dos cops que ens vam creuar, però no sabia que estàveu tan forts! Enhorabona!!!

I Déu n'hi do quina baixada de pes, de 84 a 71 quilos

Això es nota fent 40000 passos!!

Llàstima no haver-nos trobat a Sevilla!!

Veurem el teu germà a la propera... que sub 3h amb la vostra edat (sona malament?) es un repte amb majúscules!!!

Bones cròniques companys stone, m'alegra molt que t'hagi sortit una marató tant bona després de la preparació que has tingut.
cfont sabía per mister que estaveu per allà però no us vaig veure. Una llàstima sabem que aniríem el mateix ritme. Us felicito per la preparació que heu fet.
Dennis i Jorfer a vosaltres ja us he dit tot el que us tenia de dir

Dennis quin relat més maco. M’has fet reviure no sols la marató sinó també tot l’any previ. Després de les tempestats sempre arriben les calmes, encara que amb tu, algun tro o raig sempre pot aparèixer en un moment donat, doncs sino, no series tu. Ens vas deixar a tots bocabadats amb el gran rendiment a Sevilla, venint d’on venies. Ets molt gran, de tamany i com persona amb un somriure perenne que adorna el teu rostre i traspua sempre alegria. No canviis!!

Cfont, quina gran marató vas fer veninf d’on venieu. Admiració absoluta i quina gana haureu passat per a perdre tants kgs, jo no crec que seria capaç doncs menjar…és un plaer. Espero que el Quim ja es trobi millor de les seves molèsties i que podeu començar a fer la base per aquest superobjectiu del sub 3. Força i a treballar la força👍👌💪

Bones companys. Encara que hagi passat més d'una setmana encara estic amb resaca.
Una marató que després de molts anys, me l'havia preparat molt motivat i molt il·lusionat. Amb això em va sortir una bona preparació amb alguns alts i baixos.
Per fi arribava el dia que teníem marcat en el calendari, amb algun dubte però amb molta il·lusió i la fermesa que podria atacar aquest sub 3'10 que feia 9 anys que no ho aconseguia.
Això sí, l'ensurt el vaig tenir en el últim moment, quan vaig agafar la maleta per baixar de l'AVE i em vaig fer una contractura a la clavícula. El dolor va pujar d'intensitat fins que el vespre no em podia ajupir i em costava respirar. Lògicament creia que la marató s'havia acabat i em vaig posar molt neguitós. Però per sort amb un ibuprofeno abans d'anar a dormir i l'altre quan em vaig llevar i amb varis massatges que em va fer la meva dona, em veia en condicions d'anar a la sortida però amb molt dubtes, tants que per primer cop ens plantegem amb la meva dona com quedem si no l'acabo.
Allà a la sortida m'acomiado d'ella i del petit i em trobo amb
l'Stone. Anem xerrant els 2 cap el mateix calaix, el veig encara una mica indecís a quin ritme sortir per problemes que ha tingut durant la preparació, es planteja sortir amb mi però al final sortim cadascú pel seu compte (una llàstima). Per fi arribem al calaix, 3 minuts abans de la sortida. Hem trigat uns 20 minuts en arribar al nostre calaix... Sense comentaris.
Es dóna el tret de sortida, ens donem sort i cadascú fa el seu camí, ja que tampoc veiem a ningú més. El primer quilòmetre em dóna la sensació que vaig lent però no em puc queixar i el passo a 4'30. A partir d'aquí intento mirar poc el crono i còrrer pel ritme que m'havia interioritzat. En aquells moments la meva única preocupació és la meva esquena i si em deixarà acabar-la. Els primers quilòmetres em noto molèsties i fins i tot quan respiro em noto unes punxades, però mica en mica van desapareixent els dolors i sobre el 5 ja no noto res. Arribo ja el 10 amb les sensacions que toquen, és a dir molt còmode i la meva única preocupació que he passat uns 30 segons més ràpid del que volia passar. Sempre m'agrada calcular els ritmes de pas del 10/mitja/30/35. Intento afluixar una mica però no és fàcil, amb l'inèrcia de la gent i portant un ritme còmode.
Arribo el km 12 i allà estan la meva dona i el petit amb el cartell que havia fet per donar-me ànims. Estic pletòric i els faig una senyal que estic de conya.
Continuem amb el ritme de creuer fins arribar la mitja que la passo en 1:33'25'' 20 segons més ràpid del que volia passar i em poso una mica neguitós per si no ho pagaré a la segona part, però realment les sensacions són boníssimes i realment em trobo bastant fresc dintre dels 21km que porto. Això sí, intento anar més tranquil però al cap d'un quilòmetre veig a la meva family i el meu fill es posa a còrrer al costat meu a 4'25. Són moments màgics, al cap d'uns 200 metres li pregunto si està cansat i que pari, però com és habitual no em fa cas. Em començo a preocupar pensant en la seva mare i per fi es para. Efectivament, els va costar trobar-se. Però va quedar com un anècdota, s'ha de planificar més la trobada.
Al 24, em recordo que porto les sals i no m'he prés ni una, només pensava en els gels. Ràpidament en prenc una i una altra sobre el 33. Arribo el 25 i ara sí que començo a avançar gent, em deixo anar i fruit d'això faig del km 25 al 30 el parcial més ràpid de la marató.
Passo pel 30 força bé , veig molta gent amb rampes. L'única por és l'isquio dret, que no em doni cap ensurt, ja que a la preparació el vaig notar al límit i sobre carregat. Però segueixo endavant i començo a motivar-me en passar el 35 en temps que tenia marcat en 2:36. Abans d'això torno a trobar a la meva dona i el meu fill, ja em veuen exultant. I poc després passo el 35 en 31 segons menys que m'havia programat. En aquest moment ja veig que el sub 3'10 el tinc a les mans a no ser que em passés una desgràcia com que el meu isquio no aguantés.
A partir d'aquí, em regulo una mica, pensant en l'isquio que em noto una mica carregat i començo a notar la calor que fa. Són quilòmetres bonics però al mateix temps pesats, ara sí que ja tinc ganes d'acabar, encara que vaig aguantant el ritme. Arribo a la catedral i ara sí que veig que això s'ha acabat, el moment de disfrutar corrent i faig l'últim quilòmetre a 4'05. Entro els 200 últims metres,miro als costats però no veig als meus. I arribo feliç aixecant els braços com mai. I si ho he tornat a fer, el que fa uns anys ho veia impossible ho he aconseguit, baixar de 3'10 i marcant 3'08'32''.
Em passen moltes coses pel cap, com aquest anys a la foscor però tinc moltes ganes de compartir la meva alegria. Al poc veig el Camilo amb un somriure d'orella a orella i la seva MMP i el gran capi Jorfer, que també s'ha marcat una gran marató.
No veiem a ningú més, fins a la trobada del dinar post marató que va organitzar la nostre presi, la Mona de forma magistral. Una trobada que ens ho vam passar de fàbula.
I ara, a pensar a la propera, no crec que sigui Sevilla però hi tornaré.

Joan33 va escriure: I ara, a pensar a la propera, no crec que sigui Sevilla però hi tornaré.

Jo no estic oficialment "jubilat" com un altre peró fa molt que no preparo una Marató. La ultima va ser Sevilla 2020 i un voluntari a Granollers se'm va posar pel mitg i la va llençar a norris.

Així q estaré atent a les teves propostes que tinc q baixar aquestes 3:20:07h de la ultima que vaig poder córrer

Felicitats Joan

Enhorabona joan33, per la gran crònica i la gran marató
Ja no recordava l'ensurt de l'espatlla... vaja! Una mica més i tot l'any a norris, com diu el Rugbyman!

Has tingut més sort que jo, que els meus no em van veure, ni jo a ells.. segur que això dóna un subidon!

Enhorabona de debò que t'ho mereixes!!

(Jorfer, moltes gràcies, que ets massa bo per aquest món!! )

Rugbyman, gràcies. Encara que tothom sabem que quan et posis pots fer perfectament un 3'10 .
Ànims, ja veure's que vindran temps millors.
Gràcies Dennis, hagués estat molt maco fer una barqueta junts. Espero que tinguem un altre oportunitat.
Sobre la família, només s'ha de parlar-ho el dia abans, però tot així en algun punt no ens veiem.

Dennis Teuling
Quin troç de crònica
Venint d'on venies crec que ningú apostava per la marató que has fet. Molt interessant el teu Galloway tunejat .
Felicitats!

cfont
Deunidó la marató que t'has cascat!!! 😮
T'ha anat bé treure tots els pes suplementari que duies a sobre...🙂
Enhorabona!

PS Llàstima que no coincidissis amb el joan33 doncs vàreu fer una marató molt similar.

joan33
Bona marató i millor crònica
Com costa tornar a córrer en segons quins temps... Ho has aconseguit!💪
Salut!

Dennis, espero que la següent marató que coincidim si puguem trobar-nos per la ciutat. 😉 Fer Sub3h a la nostra edat? (no sona malament, és la que tenim...). Baixar de 3h SI serà un repte amb majúscules, però es lluitarà. Gràcies pels comentaris.

Joan33, moltes felicitats per la marca. Molt bona crònica. Espero que a la següent puguem compartir kms. Ja saps, proper objectiu Sub3h. T'animes? 😉 Gràcies pels comentaris.

Jorfer, a tu ja et vaig felicitar a l’arribada. Vas assolir el teu objectiu sobradament, ets un crack, jo de gran vull ser com tu. 😉 La veritat és que vaig perdre pes sense tancar la boca, he continuat menjant prou bé, encara sort, si tanco la boca, amb els kms que vaig fer, baixo de 65 k. Gràcies pels teus comentaris.

Curat, la veritat és que si, per que t’he d’enganyar... estic més content que un gínjol. Segur que córrer amb 10 k menys és més fàcil. 😉 Gràcies pels comentaris.

Joan33 quina por vas passar amb l'ensurt de darrera hora. Sort que la il·lusió del maratonià amb l'ajut de les mans de la dona i de l'iboprufè ho arreglen tot.
Has fet una preparació perfecte on vas guanyar confiança en tu mateix i el 18F vas recollir el fruit que mereixies. Gran persona, gran preparació i gran maratonià. Moltes felicitats!!

Cfont doncs sensacional si no vas passar gana. La part emocional i creure't les teves possibilitats és bàsic per a gestionar les maratons, així que cap ben amueblat i endavant amb els objectius que us plantejeu.

Rugbyman tenim una pendent, ja em diràs quan, però tu vas cap amunt i jo cap avall, així que no triguis gaire.

Curat, un referent per mi. Gràcies per les teves paraules.
Cfont , gràcies .,.. Sub'3 , ja m'agradaria a mi tornar-ho a intentar, encara crec que ja he acabat el cartutxos per la meva edat. Però mentres tingui il.lusió, hi ha esperança. Per cert, ja sabeu quina és la propers?
Jorfer gràcies per les teves paraules , però sobretot gràcies perquè tens bastant part de culpa que torni estar motivat i disfruti corrent . Ets un àngel.

Molt content de llegir bones còniques i millors resultats en una marató força ben parida

Jo hem quedaré en que no vaig tenir el dia, però la companyia inicial d'en Dennis, l'avançament de la Mona i en Jorfer al principi i ja cap al final l'avançament d'un Camiseta? demanant més ritme fan que tingui un bon record tot i el mal resultat. El regust agredolç en una mala cursa/marató el donen poder ser finisher i uns quilometres finals molt engrescats/animosos/macos

Pendent de fer una crònica més detallada, però ara passo pel fil de BCN tot rebaixant expectatives i volent "assegurar" una bona competició

Els números i els entrenaments han estat engrescadors i això ja m'ha reconfortat: 914,44Kms totals acumulats en l'específic amb una mitjana de 60,96Kms setmanals.
La bàscula no s'ha adonat de res i és que he començant amb un pes de casi 73Kg m'he quedat en 72Kg


Salut!
Jordi

Joan33, encara no tenim ni idea de quina serà la propera. Us tindrem informats... Per cert, no crec que es passi l'edat, jo aquest any faré 54, penso que encara ens queda corda per anys

Els que feu ZMB aquest proper diumenge, us veig a l'avituallament del km.35. Espero veure-us molt sencers.