2024 Abbott World Marathon Majors Wanda Age Group World Championships – Sydney

15 de setembre de 2024 . Aquesta és la data. Tinc ganes d'explicar moltes coses, de preparar-me de nou...encara peró, no és el moment, tot i així, ja va quedant menys...aviat més informació...

No es casualitat escriure avuí en aquest fil. Segons el pla que m’he traçat em queda oficialment 1 mes exacte pera començar la preparació específica per Sidney. I a més, tabéus puc avançar que avuí he pogut tancar tots els vols que necessitaven per Austràlia, per que no us puc enganyar, per a mi es la marató de Sidney, peró per la família es el gran viatge a Austràlia. La gran aventura està a punt de començar...

Tornem endarrera, 19/03/2023, acabava feliç, el dia del pare, amb els meus fills i al meva dona allà presents, la marató de Roma, en l’incomparable marc del Colosseo. Aquella que el destí en forma de lessió m’havia privat un any anterior. Uns mesos després, al setembre, em va arribar una grata notícia, amb el meu temps a Roma (2h38:58), em trobava directament classsificat peer a participar en el 2024 Abbott World Marathon Majors Wanda Age Group World Championships a Sidney (Australia) el 15/09/2024. Aquell moment va ser molt emocionant. No m’imaginava mai, i menys en els últims temps que podria estar en disposicó de córrer un mundial de marató, ni per edat.

En el meu cap, en la fulla de ruta, sempre hi figurava aquesta ciutat, però aquella notícia va precipitar els fets, seria el següent destí maratonià. Val a dir, que hi ha cosetes bones i d’altres no tant, peró en el comput global, ho tinc clar, s’ho val, i valdrà l’esforç i el sacrifici. Per començar direm que Sidney està en la última fase per ser considerada una nova Major, i depenent de l'èxit de la present edició, gairebé amb tota seguretat serà la setena, i si no passa res jo hi serè allà i si no passa res, no hi hauran molts al mon que puguin tenir les 7, ja que la organització ens ha garantit, l’Estel provisional, fins a que sigui oficial. A més:

- Els corredors del Campionat Mundial per grups d'edat seran convidats a un esdeveniment previ a la cursa el divendres 13 de setembre i una celebració posterior a la cursa el diumenge 15 de setembre.

- També tindràs un punt exclusiu de recollida de motxilles de carreres a l'Expo de l'esdeveniment, que inclourà un peto del darrere personalitzat addicional i una motxilla commemorativa gratuïta.

- El dia de la cursa, els corredors del campionat tindran corrals de sortida, una àrea específica de lliurament i recollida dʻequipatge, a més dʻuna zona de recuperació exclusiva al costat del bell port de Sidney.

- Cada finalista també rebrà una medalla del Campionat Mundial de Grups d'Edat juntament amb la medalla de la Marató de Sidney.

Tot això, fantàstic, peró nois, la inscripció me l’he hagut de pagar jo, i segurament, tots aquests beneficis que us comento ja venen inclosos en aquesta inscripció, doncs hi ha diferència notable amb amb el preu de la marató sense formar part del campionat mundial. Ara mateix la inscripció marxa per la seva segona tandada fins al 31 de juliol al preu, per no australians de 210 AUD (128 € al canvi). A mí em va costar 425 AUD (259 € al canvi). No sé si en altres edicions del Campionat Mundial, havia passat així, peró deunidó. Tot i així, la ilusió, la motivació i les ganes de fer les antipodes poden amb tot.

I esperem que així sigui per que des de principis d’any em ve perseguint i torturant una tendinosi + bursitis a l’Aquil·les dret, que em va fer parar i treballar dur per recuperar-me. Estem millor, peró no 100% bé i això em neguiteja, per que el dolor i el malestar, en meor mesura, peró allà es deixa sentir i no em deixa tranquil. Ho vaig comentar al fil kanyero, pero ho diré per aquí també. He fet i estic fent tot el que està en les meves mans per curar-me, però tampoc em puc creuar de braços i esperar a que no em faci res mal, per que a aquestes alçades de la vida, no em puc plantejar prepara una mrató des de 0, una base ha d’haver...He perdut pes, he fet molt core i treball específic, molta bici, introducció gradual dels entrenaments...i moltes altres petites coses, rematades ara unes infiltracions de PRP (Plasma Ric en Plaquetes), que van fent i espero que més, el seu efecte guaridor, amb el pas del temps. M’en vaig fer dos i quedaria una tercera que deixem per més endavant si precisa.

Tota aquesta problemàtica física, és la que m’ha tingut en “silenci”, peró treballant i treballant dur, per que tot i el dolor, les molèsties, el neguit i desassossec que m’ocasiona, una part de mi no podria ser feliç sense sortir a córrer...i així espero poder seguir. He estat en silenci, si, peró sempre conectat al fil taronja, no ho dubteu...i dir a més que aquest silenci tenia un so, el del meu esforç, i sacrifici, que ha d’anar a més, com també la tradició musical que acompanya els meus escrits maratonians. Un mes i comença l’aventura...

Bé kilo!

Costa pagar tant per a una marató, però no tant per a una marató i viatge a les antípodes (que ha ser car de collons).
Vull dir... agraeixeràs tots els serveis especials que et donen i que bé et mereixes per marca!!!

Espero que poc a poc puguis deixar enrere les molèsties més greus... I segur que seràs capaç!!!

Molts ànims!!

Què bé Kilo, un gran objectiu!
Espero que les molèsties de l'aquil·les marxin i puguis fer un gran entrenament com fas sempre per gaudir al màxim aquesta Marató!

Gràcies nois, com sempre, pels ànims i per enviar-me boins dessitjos i bones vibracions. Mica en mica intentem anar acumulant bones sensacions i anar-me omplint de raons possitives. A hores d'ara tot està preparat per començar la preparació, així que en breu ens tocarà posar-nos i anar dia a dia, veient com ens desenvolupem, i com ens sentim. Val dir que tinc que anunciar-vos que si algú encara s'ho està pensant i vol venir, ja aneu tard , bé sempre podeu fer el s 10 km, peró les 24.000 places per la marató s'han esgotat. Jo crec que la candidatura avançada per ser la nova Major i el fet de ser World Championship, han influit bastant. Fa pocs dies m'arribava el correu informant-me del "sold out", així que aixó comença a fer patxoca. Aviat, segurament, en tindré més de notícies i ja us aniré informant, per la resta, doncs com dèia, cal ajustar algunes cosetes més algunes sensacions més en les properes setmanes i en 17 dies, comencem....

Bones, novament, s'apropa el dia i cada vegada més la marató i el viatge ocupen els meus pensaments i estructuren en el meu cap el que seran els propers dies, setmanes i mesos, mogudets com sempre que es prepara una marató a l'estiu, però amb més incertesa potser que mai, tot i que l'estiu passat, ens vam saber/ poder sobreposar als dubtes i problemes físics i arribar a la línia de meta a Atenes. Confio en que el favor guanyat de deus i deesses romans i grecs, l'any passat, continui sent-me favorable

Aquesta serà una aventura tremenda, per a mi i per la família, estarem tres setmanes a Australia (Sydney, Ayers Rock, Melbourne, Cairns i un altre cop Sydney), moltes coses per veure per gaudir i haurem de fer mans i mànigues per acabar d'entrenar les darreres setmanes allà, peró estic amb ganes d'afrontar el repte. Ho tenim tot llest i preparata dia d'avuí, a falta de petits serrells, amb el que ara em podré concentrar en la preparació i fer el treball que em toca per arribar el millor possible.

Això és un Campionat del Mon, es Austràlia (a l'altre costat del mon), serà la setena Major. Vull sortir a fer-ho el millor possible (és el meu ADN, tant que és parla ara...Dilluns 27/05/24, és el dia fixat en el calendari, fa moltes moltes setmanes i crec que arribo a la sortida en condicions i amb tot preparat. Som'hi...

Que bé llegir-te focus kilo... Endavant company!

“…Today is the day, i ens deixarem la pell, Dj dale al play, ok, ok, ok..”


Fa dies que la tornada d’aquesta cançó resona al meu cap i és que avuí és el día. Avuí 27 de maig, és el primer día oficial de la preparación d ecara Sydney. El teníem marcat en Vermell des de fa molt de temps i hem arribat. Amb incertesa, amb dubtes, peró parafrassejant de nou la cançó, ens deixarem la pell un altre cop, intnetant preparar cos i ment de nou per aquesta fita tant especial. Així, aquest matí, el Dj (kilometer), li ha donat al play de la seva llista de powersongs i amb tot ok, hem fet el primer entrenament, concentrat 100% ja en la feina a fer. 1h a 4:22/km, per prop d’uns 14 km

Com he dit al GC, ja no es tracta de si em fa mal o no, si no de si fa més o menys mal. Haurem de seguir convivint amb aixó, peró per altre costat seguir treballant amb la convicció de que la il·lusió, la motivació, la determinación, tindràn més pes que els dubtes, la incertesa o les molèsties/ dolor.

La preparación ja la coneixem, i ja estic més que familiaritzada amb ella i com ho hem de treballar a l’estiu, i les idees les tenim clares. Mantindrem el treball de core i específic mínim tres cops per semana, afegint-hi el foam roller (que ens ha d’ajudar molt). Mantindrem regularitat amb el pes, amb un bon suport nutricional (que arriba l’estiu) i mantindrem les sesions de magnetoteràpia nocturna que des d’un temps aquí venim realitzant.

L’aventura australiana ja fa mols mesos que va començar, peró ara és quan oficialment, comencem a preparar la marató, el veritable origen de tot aixó. La il·lusió per ser en un campionat del mon a l’altre punta del planeta, i de poder aconseguir una nova estrella (encara que sigui provisional) a la nova i més que probable setena Major, és que més m’ha d’incentivar.

Ens anirem veient i seguint. El treball ha començat…

Tenia ganes de passar dilluns pel foro, però per temes laborals (tenia una presentació i feina acumulada), em va resultar impossible i ho hem hagut de de posposar fins avuí. Però mira, així podem començar dient que Garmin ens ha enviat un mail dient:
“YA ESTÁ AQUÍ EL DÍA MUNDIAL DEL RUNNING
Atención a todos los corredores. Hoy es vuestro día, así que aprovechadlo al máximo. Salid a correr. Analizad vuestros progresos. Fijaos nuevos objetivos. Y dad gracias por haber podido practicar este deporte un año más.”


Així doncs, després de tot el que he comentat i he passat, començo dient, que estic agraït de poder seguir corrent i d’haver pogut començar aquesta preparació. Per què si nois, ja hem finiquitat la primera setmana i estem just a la meitat de la segona i tot sembla fluir bé. A veure, no es un camí de roses, però era més pessimista del que ara en aquests moments soc, tot i que tinc els peus bena terra. Cada dia engego el gamin, la música i em poso a entrenar. A la porta tinc un cartell que indica a tot dolor o molèstia que em vingui a visitar, que estem treballant, i que no seran atesos fins que acabi la sessió pertinent del dia. Així doncs, busquem les millors, sensacions, les millors prestacions i no vull valorar massa el tema dolor/ molèsties, per que ja tinc després tot el dia per fer-ho. I de moment, al dia següent, res m’ha impedit iniciar la següent sessió.

Aquestes primeres setmanes sempre són una mica d’aclimatació i de ficar-te en matèria però estem rodant als ritmes que toquen, i la qualitat està sortint bé. Fins ara un 8 x1000; R: 1:30 sobre 3:40, controlat de 8 km sub 4 o ahir mateix un 10 x 500 a 3:20/ km. Concentrat i decidit en el que sé que haig de fer, de moment no em queixo, per que els resultats estan sortint, i les sensacions en gran mesura acompanyen. Portem ja prop de 150 km, per que també hem sortit molt suauuu amb la dona aquest cap de setmana, i tampoc ens ha vingut malament.

A part del pla, el de sempre, tinc clar seguir treballant, core i zones sensibles 3 cops per setmana, incloent el descobriment del foam roller, que està venint-me molt bé per complementar el treball. Segueixo amb la magnetoteràpia per la nit, 4 hores, en els 2 aquil·les, i mantenint l’estabilitat al pes durant la setmana. Això m’està fent anar agafant confiança i començar ja a pensar com m’agrada en els petits detalls de la cursa, que despès poden marcar diferències. Com per exemple, m’he fet importar la beguda i els gels que s’utilitzaran a Sydney, i així poder-los provar en les properes setmanes.

Bé doncs que ho hem agafat amb ganes, incloent-hi la redacció, i us he deixat un bon parlament, per si us voleu entretenir...Acabarem amb ritme això si, perquè com diuen a les sessions de Flaix Running dels diumenges (8:00- 9:00h)...tú preocupa’t de respirar, que el ritme ja el possem nosaltres...

Passen els dies com el que ni no vol la cosa i anem avançant. Ja ens hem plantat a la tercera setmana a la que hem donat inici avui mateix. Superem ja els 200 km acumulats (212,3 Km per ser exactes).

Ja parlava una mica de la segona setmana de preparació en l’anterior post, per que anava una mica endarrerit en la posada al dia. Però aquesta em poso ja en mode dilluns per comentar la jugada. La setmana l’hem tancada amb “només” 93 km, per que han tocat sèries curtes i per que no hi ha hagut “extres” amb la família. A part dels rodatges habituals, dimarts es va fer un 10 x 500; R; 1:00, i dijous un controlat de 10 km a 3:57, on encara ens va faltant una mica de regularitat. Tot i així anem complint els temps i de moment, en aquest sentit la preparació està immaculada. Molèsties aquí i allà, cos grinyolant algun moment, però el còmput global a nivell de sensacions es bo. To i que un voldria no tenir gens de molèsties i que tot anés com la seda, però no perdrem el temps en pensar en aquest aspecte. El que hi ha, és el que hi ha i el plantejament és anar dia a dia i anar fent. Diumenge per exemple, no sé si ja per la xafogor existent, no em vaig acabar de trobar fi del tot, de sentir-me còmode i vam haver de tirar d’ofici i de cap per mantenir ritme i constància, i aconseguir resultats tal i com ens ho havíem plantejat.


En altre ordre de coses, l’organització ja s’ha posat en contacte amb mi per informar-me de les activitats a dur a terme el divendres pre-marató i el diumenge a la finalització del mateix. Ja ús les explicaré, per que tenen pinta interessant. I és que com he valorat en altres moments, no sempre es pot ser partícip d’un campionat del mon, i vull intentar gaudir-ho, aprofitar-ho i patir-ho a parts iguals.

Tancada, la setmana 2, avui, com deia ja hem començat la setmana 3. No ha estat fàcil. És el que té aquesta època, on treballes a tope, i es succeeixen actes, festes... per tots llocs, i si al matí anava al concert dels meus fills, per la tarda anava al Sant Jordi, que sembla ja convertir-se en un punt de peregrinació en les últimes maratons a un nou concert, ple de moments pel record i temazos, amb un grup amb molta història darrera, com és Maná. En honor a ells, potser avuí...”estoy clavado, estoy herido, estoy ahogado...”, però tot i les poc més de 4 hores que he dormit i sabent que avui m’esperaven 13 hores fora de casa i doblar matí i tarda, treballant, m’he aixecat i he sortit a córrer, com tocava...


Continuem...

Hola a tothom, continuem…camí de Sant Joan i de la primera tirada de la preparació, però això, serà una altra història, que ja us explicaré més endavant. Per que és el que té l’estiu, canvien moltes coses, apareixen les vacances…i has de gestionar bé tot per poder continuar amb la rutina de la preparació. I d’això ja hem pogut fer un tast en aquesta tercera setmana que acabem de finalitzar.

Efectivament ja hem liquidat la setmana 3 i ja tenim en marxa la 4. Superats ja els 300 km, en aquesta setmana ens hem quedat a prop de 100, concretament 96,88 km. Com a dies importants teníem el 2 x 4000, amb recuperació de 2:00, pel que tenia cert respecte per que no havia tocat aquestes sèries en temps, però després, amb concentració i anant fent van caure amb ritmes de 3:38 i 3:34, respectivament. Dijous nou controlat de 8 km, que va resultar ja més estable en quant a ritme, i va caure a 3:55/ km.

Fins aquí tot bé però la cosa es complicava. Després de meditar-ho, vaig decidir matinar una mica més i realitzar l’entrenament que corresponia a diumenge, 1h20 sub 4:10, i que finalment va esdevenir en 4:08/ km per uns gairebé 20 km. Aquell divendres tenia sopar amb els companys de feina i dissabte i diumenge altres compromisos, laborals i personals, m’impossibilitaven gestionar-ho d’altra manera. Així dissabte, amb unes 3h de son com a molt vaig sortir a fer l’1h que tocava divendres i tancar la setmana de manera més relaxada. No em vaig trobar pas massa malament físicament i fins i tot ens va sortir un pelet ràpid. Gran satisfacció quan vaig acabar per que tot l’esforç havia valgut la pensa sabent que tenia la invitació d’un laboratori per un acte a Caldes de Montbui, amb posterior estadiatge a l’spa i els banys termals. Que bé que ens va anar...

I ara, ja estem a la 4ta setmana i ja us explicaré al proper episodi, com van les coses i com es desenvolupa tot, ja que hi hauran algunes coses ressenyables a la mateixa. Com igual de ressenyable és que ja hem adquirit (ja estava pagat fa temps), els passes per les activitat relacionades amb el campionat a la marató, com us explicava setmanes enrere. Divendres podrem gaudir de la baia de Sidney en un petit creuer amb degustació, música, etc..pels corredors inscrits i per altra també estarem al sopar de diumenge, post marató, a veure que s’hi cou en aquests ambients...Per últim us deixo aquesta interessant infografia que m’han enviat, amb moltes dades al respecte del campionat, com per exemple que hi hauran 27 espanyols, sent el 10è país amb més corredors...així tindré amb qui parlar...je je je...

Bé nois, ara si, us deixo, que això ha de continuar. Fins la propera...

Ets el nostre heroi kilo!!!

Sempre pot haver-hi un que sigui més ràpid que tu, però en quant a la devoció, ets únic! Quina voluntat de ferro!!

(per això em costa tant de creure que li puguis fer cas a l'amic Halcon Milenari)

Però, ehh... amb aquests entrenaments, m'estranya que no necessites més hores de son per recuperar el cos. Amb només 3 hores....

Vinga, a seguir així, que pinta molt bé!!!

Moltes gràcies, com sempre Dennis Teuling . Llegir paraules com les teves m’esperonen i em donen ànims per continuar amb el dia a dia. No sé quant més menys ràpid podré ser, però el que si estic intentant, tot i les molèsties o dolors que pugui tenir, es ser fort física i mentalment. Si em mantinc així, ho aconseguirem. Cada dia intento gestionar-ho tot el millor possible i de moment, sembla ser que ens estem sortint. Anem entrenament a entrenament.

Això, els die si les setmanes van passant i ja estem avançada la setmana 5, però no és el tema del dia. Avui parlarem de la setmana 4. Hem trigat una miqueta, pel pont de Sant Joan. El que no vol dir que no haguem treballat de valent aquests dies. De fet, després de diumenge ja sumàvem més de 400 km (més de 100 km de mitjana), i fèiem la primera tirada i la setmana de 6 dies amb més volum de moment, uns 107 km.

D’entrada sabíem que diumenge tocaria afrontar la primera tirada de la preparació, però abans teníem que passar pels rodatges habituals de dilluns, dimecres i divendres i els exercicis de qualitat. Dimarts va tocar un 4 x 2000, R: 1:30 , que vam agafar amb ganes i con concentració, controlant i potser un pelet més ràpid del que tocava, amb ritmes de 3:33 – 3:32 – 3:30 - 3:28. Per altre costat dijous nou controlat de 8km a 3:55/ km, en un altre exercici de concentració per mantenir el ritme i no passar-nos, però tampoc deixar-nos anar. Després vam anar per primer cop al fisio, que ja tocava descarregar una mica cames.

Amb el motiu de Sant Joan, dissabte ens vam traslladar a passar el cap de setmana a Platja D’Aro, un lloc en el que sempre gaudeixo corrent . Com que la revetlla era diumenge al vespre, tenia el matí franc per córrer. Al final dues horetes a 4:09/ km i gairebé 29 km. Dintre del que teníem com a referència. Un mica de tramuntana pel mig i unes dificultats a l’inici i al final del recorregut, ens van restar una mica de ritme, però vaig acabar content i satisfet i sabent que podria gaudir de la verbena amb els deures fets...o no...

I és que, per qui no ho sàpiga, sóc periquito, i a molta honra. M’estimo molt al meu Espanyol, i m’ha fet patir el que no està escrit aquest any, però diumenge a la tarda en vèncer l’Oviedo, per fi vaig poder respirar tranquil, després d’un any complicadet, i ara si que si, celebració de Sant Joan complerta, sabent que havíem complertat la primera tirada i l’Espanyol tornava a ser equip de Primera Divisió .

Tot i les alegries, conec la realitat de les meves sensacions, i sé que em molesta aquí i allà, que em fa mal a un lloc o altre, però tinc il·lusió per continuar, per mantenir l’actitud cada dia...I es que sembla que Buhos m’hagi escrit la nova cançó amb la que rutlla per les emissores del país...Us deixo un bocí de la lletra, i com no la música...Continuem endavant...

Deunidó, que poc que s’ha mogut el fòrum en aquests dies:smirk: . Encara es veuen posts meus de la setmana passada. Però jo he de seguir fidel a la meva cita, i no es que tingui la febre del mon actual amb els folllowers, les likes...etc, si no per que, si no ho havia dit ja, per mi, em serveix com una mena de teràpia per alleugerir la càrrega física i emocional que sempre suposa afrontar un repte com aquest:thumbup: .

Podríem dir, ja a aquestes alçades que la setmana 6, ja està clarament en marxa, però avuí ens reunim aquí per parlar de la setmana passada: la setmana 5. Setmana que vam clavar amb 100 km justos i que ja ens posa per sobre de la mitjana setmanal de 100. Acumulem fins al moment gairebé 550 km en el que portem de preparació. En aquest sentit, anem pel bon camí.

Aquesta setmana passada ha estat una mica especial, però és que resultarà ja, complicat que cada setmana no tingui el seu intríngulis. És el que té l’estiu i les circumstàncies acompanyants. D’entrada, recordo que dilluns passat era Sant Joan, dia 24 i veníem de la nostra primera tirada i vam realitzar el primer entrenament de la setmana encara a Platja D’aro, amb una horeta “facileta”. Vaig fer proves inclús amb la càmera d’acció (tipus GoPro) i amb l’arnés de subjecció al pit, per gravar el recorregut qual youtuber, ja ja ja. Va ser més que res una prova, però va estar graciós.

Dimarts ja a casa, palliseta en tota regla amb un 10 x 1000, R: 1:30, amb una mitjana de 3:29/ km. Vam estar molt constant amb ritmes que buscaven anar entre 3:30 – 3:35, axí que al final va quedar un xic ràpid. Però les sensacions van ser bones i de tenir control. Dimecres nous 75’ i dijous, canvi de ritme al controlat, augmentant prestacions, amb 8 km a 3:46/ km (es buscava sub 3:50), així que satisfet amb el treball.

A partir d’aquí és quan vam fer ingenieria amb el que quedava de setmana. Veureu, dijous 27, el meu fill, marxava a la pirineoscup.com/ . Un torneig internacional de futbol base, amb el seu equip, però en categoria aleví, quan ell li toca benjamí (és el que té ser porter, que et reclamen de tots llocs). Per ell va ser com una espècie d’Eurocopa, de Mundial. Marxaven el dijous 27 per la tarda en autobús cap a la seva seu, a Llívia i divendres jugaven 3 partits en la fase de grup, i després ja eliminatòries directes. Explicar-ho ja seria altre post. La meva dona, la meva filla i jo, vam pujar divendres per la tarda, per poder veure’l en acció.

Retornant al tema, diumenge tocava 1h25 a sub 4, el km i francament ho veia difícil de fer a Llívia, així, ho vaig fer divendres, amb bon resultat i satisfacció, per que si sortia bé, sabia que era l’elecció correcta. Finalment 1h25 a 3:55/ km. Amb els deures fets i molt més tranquil en aquest aspecte, com deia abans, vam pujar cap a Llívia. Allà vaig tancarà la setmana, en un rodatge de base, més tranquil, d’1 horeta, còmode i amb una agradable fresqueta matutina. Setmana iniciada a Platja d’Aro, tancada a Llívia. Com sempre, amb la marató i sobretot en preparacions estivals, amb les sabatilles a la maleta...

A nivell atlètic, la setmana estava acabada. Però encara quedava tornar, desfer maletes, retrobar-nos amb el meu fill per la tarda...i anar-nos de festa major:party: , de Terrassa amb els Figa Flawas, a Sant Cugat amb el castell de focs artificials...quines ganes de llit que tenia diumenge ...mentre el meu cap pensava en la setmana que venia...Però això es altra história que ja serà explicada al seu moment....”A l’asfalt (dancehall) la mou que és un escàndol...”

Ostres fins avui no havia vist el fil.
No tinc perdó.
Gràcies per compartir-lo Kilo.
Faràs una gran marató després d'aquesta preparació tant exquisita que portes.

Endavant.

Eippps, no, gràcies a tu Jorfer per prendre’t la molèstia de llegir-ho.

Tornem al lio doncs. La veritat és que a dia d’avui, ja tenim avançada la setena setmana i anem caminant inexorablement cap al pas de l’equador de la preparació. Però això, com es diu en castellà “es harina de otro costal”. Ja em parlarem més endavant, i centrem-nos en que va passar després de veure els Figa Flawas a Terrassa, je je je...

Aquesta sisena setmana, que va suposar superar ja els 600 km, venia determinada per serà la última amb els ritmes de rodatge inicial. En la següent, la setena, ja tocarà anar un pelet més ràpid.


Tres coses a remarcar. Dimarts dia 2/07, tocaven sèries curtes. No se’n solen fer moltes ala preparació però era el dia. La idea mantenir-nos constants i a bon ritme. Era un13 x 400; R: 1:00, que va sortir prou bé, a una mitjana de 3:14/ km (1:19 – 1:19 – 1:17 – 1:18 – 1:19 – 1:18 – 1:17 – 1:17 – 1: 17 – 1:18 – 1:17 – 1:17 – 1:14).

Després de dilluns i dimecres fent rodatge com tocava, teníem altre assumpte pendent dimecres. Si nois, nou concert, Camilo, al Sant Jordi. Deute que teníem amb la dona de fa temps. No va estar pas malament i reconec que hi han cançons que m’agraden, però em preocupava que al dia següent tocava el primer controlat de 12 km i feia por que és notés. Al final amb menys descans del desitjable, ens hi vam posar amb força concentració i ofici i van caure els 12 km a 3:45/ km. Així que després de tot plegat, vaig acabar content.

Sense novetats divendres, diumenge, tornàvem a trepitjar la CDLA, després de 8 mesos. 90 minuts on haig de reconèixer que no em vaig sentir fi del tot. Una mica d’irregularitat amb el ritme, de fatiga, la xafogor, ves a saber...potser una mica de tot...Al final tirant d’ofici i orgull, vam quadrar els números sense excel·lència; 1h30 a 4:00/ km, però amb una setmana complerta de gairebé 100 km novament (97 km en total). Bé com ja vaig fer per Atenes, no hem de fer sang, hi ha dies en que el cos potser no et respon igual, però aquells dies toca patir i lluitar, no deixar-se anar, en una mena d’assaig del que et pots trobar el dia de la marató.

Continuem doncs amb la preparació tal i com la teníem concebuda i ajustant i modificant en funció de les necessitats i obligacions. Continuaran apareixent coses i les haurem de manegar, és el que té aquesta època de l’any, així que ja us aniré explicant com vam passant les setmanes, i es que em queden una mica més de dos mesos per la marató, que sembla força encara, però l’aplicació del vol, ja em recorda que en 49 dies, ja estem viatjant a Austràlia, i això si que em sembla més proper... .Toca seguir treballant dur i patint les rigors de l’estiu, i clar...seguir combatent les molèsties, dolors, etc..que com diu a dita “no pain, no gain”...

Deu ni do la setmaneta. I les sèries curtes vas acabar molt fort a 1:14 al final. Bravo.

Suposo que amb la calor vas a primera hora del matí a fer els entrenos no?
I la força, la treballes? Com?

Fins ara i bona setmana.

Bon dia nois. Mira que sempre intento fer-ho abans però no hi ha manera . Al final dimecres és de moment el millor dia per esplaiar-me sobre com han anat les coses i com es presenta el futur més immediat. A hores d’ara ja podem comentar que ens estem endinsant en la 8ena setmana, que és aquella que ens porta a l’equador de la preparació. No les tenia totes amb mí al principi, i seguint sempre mirant el dia a dia, però ja ens apropem al 50% del treball fet. Content doncs...

Però abans de ficar-nos més en matèria i comentar que tal ha anat en aquesta setena setmana, voldria començar per respondre al Jorfer les preguntes que em fa. Mira, per començar, a casa, sobretot entre setmana, toca diana a les 5:00 – 5:30. La idea es que sobre les 6:00, ja estem llestos per arrencar l’entrenament. I tot i que òbviament la calor es menor, estem afrontant dies durs. Ahir sense anar més lluny 23º amb gairebé un 90% d’humitat. Terrible. Arribo a casa mullat com si m’hagués tirat a l’aigua de cap, tot calat de suor. Quan surto de casa ja noto que hi ha un ambient massa càlid, i a partir del km 2 més o menys ja arrenco a suar de valent i a mullar-me, sent llavors quan començo a trobar-me còmode, per que anat mullat, si que noto una mica de fresqueta. Això, la veritat, fa difícil l’entrenament del dia, però per altre costat va preparant al cos, per unes condicions que podrien ser similars al dia del marató, on l’any passat van començar amb el termòmetre a 20º.

Respecte a la força, tenint en compte que sortim 6 dies a córrer per setmana, intento fer 3 de força també, que a vegades es queden en 2, però això, que intentem fer 3. Li dedico 1h o més per sessió. Faig un primer bloc, diguéssim clàssic, amb flexions de pit, abdominals (inferiors, superiors, i laterals) i lumbars. 4 sessions, per un total de 1225 ABD, 325 flex, i 325 lumb. El segon bloc es de planks (clàssica, invertida, lateral, amb lastres de pes...), pont de glutis..., per espai de 10’. Finalment un tercer bloc de gomes per treballar glutis, flexors, abd i add de cames, etc... per 10’ més. Un cop fet això, passem a treball específic d’Aquil·les (1 cama, 2 cames, alternant, pujar i baixar estem...), balancejos amb pesa russa (350 moviments, amb 2 braços i un braç, alternant moviments, i per acabar estiraments dinàmics isquio en part superior i inferior, tot amb armilla de 5 kg a sobre. Si anem bé de temps, li dedico uns 10-15’ més a passar el foam roller per les zones més carregades, i llestos, una altra bona suada a afegir a la d’haver corregut abans....Això va de resistència així que hem de treballar dur cos i ment per a ser durs i resistents, per que potser no tinc el ritme que voldria a les cames el dia de la marató, però si som forts, aguantarem per arribar a meta amb prou dignitat...

Tornant al curs de la preparació novament. Aquesta setmana passada donàvem per finalitzada la Setena setmana. Es van fregar els 100 km (98.72 km per ser exactes), però com que portàvem 7 dies seguits, abans de descansar diumenge, per exigències de guió, havíem acumulat una mica més de 120 km. Dilluns 8 vam començant rodant bé, però dimarts, vam tenir la nostra primera defallida. Potser que influïssin diversos aspectes, com que el meu mp4, després de 5 anys, posant fil musical als meus entrenaments, va morir , i si l’entrenament ja estava sent dur, doncs encara es va fer més. Es tractava d’un 4000 – 4000 – 2000 que vam fer a 3:37/ km, 3:42/ km i finalment 3:30/ km l’últim 2 K, tirant una mica d’orgull. Dimecres va ser pesat rodar sense música, i encara més fer el controlat el passat dia 11, de 10 km a 3:48/ km . Finalment vam resoldre el problema musical, tant important per mi. Les coses han millorat molt amb els últims anys així que vam decidir aprofitar-ho. El garmin forerunner 945, que és el que porto ara, té capacitat per ficar-li música. Així que vaig ficar-hi tota la meva llista de powersongs. Després vaig comprar uns earbuds, que vaig connectar per bluetooth al fore i llestos, pam...música de nou a les meves orelles . El sistema funciona perfectament, mentre les funcions del rellotge continuen plenament actives. Molt content amb el regalet autofet i posant-lo a funcionar tant divendres com dissabte.

Si, aquest passat dissabte vaig avançar la tirada de diumenge, per que celebràvem el nostre aniversari de noces (16 anys ja... ) i necessitava disposar del cap de setmana. Divendres, que era el dia en concret, ja vam anar al sopar, però preferia liquidar dissabte i estar lliure i relaxat per la celebració. Així que pujada de nou a la Crta de les Aigües i a suar i patir per parts iguals. El menor vent, i la pluja que em va caure a sobre durant una estona es va agrair i vam complir, inclús una miqueta més ràpid que el cap de setmana anterior. Tenint en compte que era el setè dia seguit, em vaig quedar content amb els 90’ a 3:59/ km.

Doncs així va anar la setmana. Una mes, un centenar de km més...i seguim, espero. Diumenge passat va ser un cap de setmana molt esportiu, amb una gran etapa del Tour, però sobretot per les victòries d’Alcaraz a Wimbledon i de la selecció de futbol a l’Eurocopa. Pels amants de l’esport, un dia molt satisfactori. Imbuit per l’equip de futbol, no puc negar que m’ha arribat la cançó de la que tothom en parlava i que tant feien sonar al vestuari i realment, m’ha comaçat a enganxar. I es que veient com s’ho passaven gent i jugadors a la celebració, qui no es pot contagiar i voler ser també una “Potra Salvaje...”

Ens veiem, la propera setmana amb més...

Deu ni do el que matines i el que treballes la força, quina barbaritat. Sembles un pro, un popular molt professional.

Està clar que el treball de la força és bàsic pels maratonians doncs ens ajuda a arribar més lluny i més ràpids i, sovint, ens oblident. Jo fins fa dos anys mai feia res i, des de que ho faig (ua hora a la setmana només) em trobo més còmode i segur.

Espectacular el treball que portes i la froça de voluntat que poses. Enhorabona, tot un mirall pels demés.

Gràcies per compartir-lo.

kilo sempre hem al·lucinat amb els teus entrenaments, però avui ens has deixat a tots sense paraules!!

Quines sessions de força, Déu n'hi do!!!

És un miracle que el teu cos pugui aguantar aquesta càrrega de treball!!

Pinta molt bé la Marató Austral